Article 1. Objecte

1.1 Aquest Decret regula les condicions mínimes d'habitabilitat que han de tenir tots els habitatges en el territori de Catalunya, diferenciant:

1. Habitatges de nova construcció, per als quals s'aplica l'annex 1.
2. Habitatges preexistents, construïts amb anterioritat a l'11 d'agost de 1984, per als quals s'aplica l'annex 2.
3. Habitatges preexistents, construïts amb posterioritat a l'11 d'agost de 1984, per als quals s'aplica la disposició transitòria primera.
4. Habitatges dotacionals públics, per als quals s'aplica l'annex 3.

1.2 En el cas d'habitatges que han estat sotmesos a algun dels processos d'intervenció de rehabilitació o gran rehabilitació descrits a l'annex 4, s'aplicarà l'annex 1 o el 2, amb les excepcions que es determinen a l'annex 4 esmentat.

Article 2. Coordinació amb les ordenances de l'edificació municipals i les llicències urbanístiques

2.1 Les ordenances de l'edificació municipals han de respectar les determinacions d'aquest Decret, sens perjudici que puguin contenir normes de qualitat més exigents que les normes d'habitabilitat que s'hi contenen.

2.2 Amb caràcter previ a l'atorgament de les llicències urbanístiques de construcció i d'edificació de nova planta i les d'ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d'habitatges o edificis amb habitatges, o qualsevol altra prevista a la legislació urbanística aplicable, els ens locals han de vetllar perquè els projectes presentats compleixin les determinacions d'aquest Decret.

Article 3. Dades per incloure en els projectes tècnics a presentar per a l'obtenció de la llicència d'obres d'edificació

3.1 En els plànols dels projectes d'habitatges de nova construcció o dels que hagin tingut modificacions a la superfície o alterin les condicions d'habitabilitat, s'hi ha de fer constar, per a cada habitatge, la superfície útil i el nombre d'estances i espais que conté, que han de complir les condicions d'habitabilitat previstes, que es classifiquen com a espais d'ús comú: sala d'estar (E), menjador (M) i cuina (C); com a habitacions (H); cambra higiènica (CH), espai destinat a l'emmagatzematge personal (EP), espai destinat a l'emmagatzematge general (EG), espais intermedis amb l'exterior (EI) i altres estances i espais interiors inclosos passadissos o distribuïdors (AP), així com la demostració gràfica de tots els paràmetres d'accessibilitat dels espais practicables.

Els plànols del projecte han de definir els elements que, segons el criteri de flexibilitat que preveu l'apartat 3.3 de l'annex 1 d'aquest Decret, siguin susceptibles de ser efectivament executats o no. En el mateix sentit, la memòria del projecte ha de justificar la viabilitat dels criteris de flexibilitat emprats.

3.2 L'Agència de l'Habitatge de Catalunya i els ens locals poden delegar en els col·legis professionals competents per raó de la matèria les funcions públiques relatives a la comprovació documental i tècnica dels treballs realitzats pels professionals que certifiquen les condicions d'habitabilitat dels projectes d'habitatges esmentats a l'apartat anterior, de conformitat amb el que s'estableix a l'article 10.8 de la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Article 4. Estàndard de superfície per persona i llindar màxim d'ocupació dels habitatges

4.1 Amb la finalitat de determinar l'existència dels supòsits de sobreocupació que preveu la Llei del dret a l'habitatge, es fixa el nombre màxim d'ocupants per habitatge en funció del nombre d'habitacions i de la superfície d'aquestes, amb aplicació dels paràmetres següents:

• 1 persona per habitació ≥ 5 m²
• 2 persones per habitació ≥ 8 m²
• 3 persones per habitació ≥ 12 m²
• 2 persones en habitatges sense habitacions i únicament amb espai d'ús comú (E, M, E-M o E-M-C).

Aquest estàndard determina el llindar màxim d'ocupació d'un habitatge i el seu incompliment té els efectes que es deriven de la Llei del dret a l'habitatge. Se n'exceptuen les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l'excés d'ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l'entorn.

Als efectes d'aquest Decret, s'entén que hi ha parentiu entre els cònjuges, les persones lligades per relació de consanguinitat i afinitat fins al quart grau o per adopció, i les que compleixin les condicions previstes en la regulació de la convivència estable en parella.

4.2 Quan en les noves altes d'empadronament es detecti que es pot produir un excés d'ocupació sobre el llindar màxim establert en aquest Decret, les corporacions locals podran demanar a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya les dades relatives a la cèdula d'habitabilitat dels habitatges que presumptament estan sobreocupats. L'Agència facilitarà la consulta per mitjans telemàtics, amb la finalitat que l'Administració local pugui iniciar, si escau, expedient sancionador d'acord amb el que estableix la Llei per al dret a l'habitatge.

Article 5. Manteniment de les condicions d'habitabilitat

Els habitatges que obtinguin la cèdula d'habitabilitat, d'acord amb algun dels nivells que exigeix aquest Decret, hauran de mantenir al llarg del temps les condicions mínimes establertes per a aquest nivell, per obtenir les successives cèdules que se sol·licitin

Article 6. Principis generals de les intervencions de rehabilitació o gran rehabilitació d'edificis existents que es destinen a l'ús d'habitatge

6.1 Els requisits que s'estableixen als quadres de condicions exposats a l'annex 4, per als diferents tipus d'intervenció en edificis existents, poden ser exceptuats motivadament per l'ens que ha d'atorgar la llicència d'obres, atenent els principis següents:

1. Principi de no-empitjorament, pel qual la reforma que es proposa no pot empitjorar les condicions i requisits d'habitabilitat preexistents, inclòs quan la reforma que es proposa comporta la divisió de l'habitatge existent.
2. Principi de proporcionalitat, atenent la relació entre l'abast de la intervenció exigida i la millora que aquesta comporta sobre les condicions mínimes d'habitabilitat, sense que el requisit establert pugui suposar un cost no proporcionat a la millora en l'habitabilitat o bé que la faci inviable econòmicament.
3. Principi de no-intervenció, pel qual la intervenció parcial sobre l'edifici o l'habitatge no ha de comportar la intervenció sobre la totalitat.
4. Principi d'incompatibilitat, quan el requisit establert és d'impossible compliment perquè una part o la totalitat de l'edifici està protegit.
5. Principi de millora, pel qual qualsevol criteri de flexibilitat només es pot aplicar parcialment i en la mesura que sigui totalment justificat que no cal aplicar íntegrament el requisit d'habitabilitat exigit.

6.2 Quan s'apliquin els criteris de flexibilitat que eximeixin totalment o parcialment d'algun requisit d'habitabilitat, s'haurà de justificar en un apartat específic del projecte cada un dels requisits d'habitabilitat afectat. L'aplicació dels criteris de flexibilitat no pot suposar una disminució per sota del nivell mínim exigit a l'annex 2, o del nivell superior que sigui exigible, de conformitat amb les previsions de l'annex 4.

6.3 L'ens local competent per atorgar la llicència d'obres ha de ponderar la justificació dels criteris de flexibilitat emprats en el projecte a l'hora d'atorgar-la o denegar-la, i ha de fer menció expressa en la resolució de l'acceptació dels requisits d'habitabilitat afectats de l'exempció total o parcial, i en el cas que no sigui acceptat algun dels criteris de flexibilitat emprat en el projecte, o en el cas de denegació de la llicència per aquest motiu, caldrà que es justifiquin raonadament els motius pels quals no s'accepta la proposta de cada un dels requisits d'habitabilitat afectats. L'aplicació d'aquestes exempcions s'ha de posar en coneixement de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Article 7. Activitat d'inspecció

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya, els ens locals i les altres administracions competents poden procedir a la inspecció dels habitatges per comprovar-ne les condicions d'habitabilitat que exigeix aquest Decret.