Capítol 1. Disposicions generals

Article 166. Contingut d'aquest títol

1. Els sistemes generals regulats en aquest títol són el conjunt d'elements, d'àmbit supralocal que, ordenadament relacionats entre si, contribueixen a aconseguir els objectius del planejament en matèria de comunicacions, espais lliures, serveis tècnics i equipaments comunitaris, en l'àmbit d'ordenació metropolitana.
    
2. Es denominen sistemes locals o complementaris (vials, estacionaments, dotacions) aquells que completen, a escala local, l'estructura integrada pels sistemes generals.

Article 167. Sistemes locals

1. Aquest Pla respecta, en allò que no modifica expressament el mateix Pla, els sistemes locals o complementaris previstos en plans anteriors, generals, parcials o especials; de reforma interior, extensió o eixampla; executats, en procés d'execució o pendents d'execució. Els plans que en desenvolupament d'aquest Pla General s'aprovin, definiran, amb subjecció a les previsions generals, les alteracions que, si fa al cas, sigui precís introduir als sistemes locals.
    
2. L'ordenació dels sistemes locals que es faci als plans especials o als plans parcials haurà de ser coherent amb els sistemes generals i amb les previsions sobre edificabilitat i usos, per tal de mantenir la relació entre sistemes i previsions a què aquest Pla respon.

Article 168. Actuació dels sistemes generals

1. Els sòls que el Pla adscriu per a sistemes generals: sistemes de comunicació (xarxa viària bàsica, sistema portuari, aeroportuari i ferroviari), d'equipaments comunitaris, per a instal·lacions dels serveis tècnics i parcs urbans, s'obtindran quan no estiguin compresos dins de sectors de planejament, mitjançant el sistema d'expropiació. S'exceptuaran els sòls per a equipaments que en l'actualitat són de domini i gestió privades o assignats com a tals pel Pla Especial, cas en el qual el sistema d'actuació serà el de compensació.
    
2. Els sòls ubicats a l'interior de sectors de planejament parcial i destinats a sistemes generals de domini i d'ús públic estan inclosos, partint de la institució de l'aprofitament mitjà, en l'obligació de la cessió gratuïta de sòl a l'Administració, sens perjudici de l'equitativa distribució de beneficis i càrregues entre tots els propietaris compresos al sector.

Article 169. Valor urbanístic

El valor urbanístic que correspondrà als sistemes generals ubicats fora dels sectors de planejament parcial serà el que els correspongui segons la seva situació conforme al rendiment que se'ls atribueixi a efectes fiscals en iniciar-se l'expedient de valoració. Aquest valor no ultrapassarà, en cap situació urbanística, el que correspongui a un aprofitament màxim de 0,2m²st/m²s, sostre que s'atribueix a aquells sistemes quan estan ubicats dintre dels sectors de planejament parcial.

Article 170. Titularitat i afectació del sòl

1. El sòl en què el Pla afecta sistemes generals queda vinculat a aquesta destinació. La titularitat i afectació pública per a l'ús general o el servei públic i, per aquesta titularitat i destinació, l'aplicació del règim jurídic propi del domini públic, s'opera una vegada adquirit el sòl per l'Administració per qualsevol dels seus títols amb eficàcia translativa, inclosa l'expropiació forçosa o cessió gratuïta en els casos en què sigui procedent per Llei. Mentre no es faci efectiva aquesta adquisició, continuarà de propietat privada però vinculada a la destinació assenyalada.
    
2. La titularitat i afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic, respecte d'aquells sistemes generals en què aquesta manera de gestió o d'aprofitament sigui compatible amb la naturalesa del bé i dels objectius d'aquest Pla.
    
3. Sens perjudici del que disposa la legislació específica en la matèria, el Pla admet la titularitat privada i la destinació a sistemes generals, en aquells casos en què és compatible aquesta titularitat i la destinació. La mutació de destinació a sistemes generals requerirà la revisió o la modificació del Pla, llevat del que disposa l'article 17.
    
4. El que es disposa al número anterior és sens perjudici de la potestat administrativa de revocació de l'autorització d'explotació i de l'expropiació per a l'adquisició del sòl destinat a una finalitat legitimadora de la transferència coactiva.

Article 171. Terrenys destinables a equipaments o espais verds

1. Amb la identificació (17) es representen al plànol b2 a escala 1:5.000 terrenys edificats o dedicats a uns usos que segons aquest Pla General s'han de destinar a equipaments o espais verds.
    
2. Les edificacions, instal·lacions o usos existents en aquests terrenys es respectaran, fins que no se'n programi l'actuació o es procedeixi a la seva expropiació, sens perjudici del dret atribuït al propietari per l'article 69 de la Llei del sòl.

Article 172. Valoració de terrenys destinats a equipaments o espais verds

1. Els terrenys situats al sòl urbà que segons el que disposa aquest Pla General es destinen a equipaments o espais verds, a la zona de renovació urbana en transformació d'ús (17), s'avaluaran, a efectes expropiatoris, tenint en compte l'edificabilitat que correspondria a aquests terrenys si haguessin estat qualificats d'edificables, segons les condicions de volum i d'ús aplicables a la zona de la seva situació.
    
2. El cost d'aquestes expropiacions podrà ser repercutit sobre els propietaris que resultin especialment beneficiats per aquesta actuació urbanística, mitjançant la imposició de contribucions especials.

Capítol 2. Sistemes generals de comunicació i les seves zones de protecció

Secció I. Disposicions generals

Article 173. Sistemes de comunicacions

1. El Pla General estableix les determinacions, en general, sens perjudici de la seva ulterior previsió o desenvolupament en detall dels sistemes generals de comunicació i dels entorns d'aquests sistemes, necessitats, per aquesta immediatesa, d'una regulació especial.
    
2. Els sistemes generals de comunicació són els següents:
    
   1. Sistema general portuari.
   2. Sistema general aeroportuari.
   3. Sistema general ferroviari.
   4. Sistema general viari.
       
3. La zona marítim-terrestre, incloent-hi la no directament relacionada amb l'objectiu de les comunicacions, s'ordena, però, sota el règim de sistema general en atenció a la seva naturalesa i funció.

Article 174. Espais de protecció de sistemes generals

1. Aquest Pla General delimita, entre els espais lliures afectats a la protecció de sistemes generals, el de comunicacions, com a sòl que per la seva immediatesa al sistema, i afectat pel conjunt de limitacions que hi tenen llur causa, no pot ser edificat. Si pel sistema general l'accés a la via pública d'una finca experimenta minva, se li procurarà un substitutiu i, respecte als edificis ja existents, el seu propietari podrà realitzar obres de conservació i de millora d'acord amb la seva destinació.
    
2. Als espais de protecció vinculats al sistema viari es podran autoritzar, mitjançant la redacció d'un Pla Especial, gasolineres i estacions de servei. El Pla Especial haurà de fixar les condicions que garanteixin la compatibilitat de les instal·lacions autoritzades amb les servituds i limitacions de la protecció del sistema viari.

Secció II. Sistema general portuari (1)

Article 175. Definició i règim

1. El sistema general portuari regulat en aquesta secció és el constituït pel port de Barcelona i el seu entorn portuari i pels altres ports de l'àmbit metropolità definit a l'article 1r d'aquestes Normes.
    
2. El règim dels espais portuaris i de la zona marítim-terrestre, amb inclusió de les platges, s'ha d'ajustar al que disposa la legislació especial en la matèria.
    
3. Cal respectar, a més, tot el que, per raons urbanístiques i en exercici de la competència atribuïda per la Llei del sòl, estableixen aquestes Normes i els plans que desenvolupin les determinacions d'aquest Pla General.

Article 176. Sectors al sistema portuari

1. Dins del sistema portuari es distingeixen els sectors del port (1a), de l'entorn portuari (1b), i de la zona marítim-terrestre (1c).
    
2. El primer sector, o del port, inclou el sòl comprès dins l'àmbit de competència de la Junta del Port de Barcelona i l’existent entre la línia que delimita la zona marítim-terrestre i el límit interior del sector del port, sens perjudici de desplaçament de l'esmentada línia, en proporció i longitud iguals que les que resultin dels terrenys que puguin guanyar-se al mar; el segon sector, o de l'entorn portuari, és l'àrea territorial immediata al port, delimitada al plànol b2 a escala 1:5000; i el tercer sector, o de la zona marítim-terrestre, que es podrà dividir en subsectors a l'efecte del desenvolupament de l'ordenació, és el constituït pels terrenys atermenats per tal d'establir la línia exterior de separació d'aquesta zona, fins i tot pels enclavaments que s'hagin respectat com de propietat privada.

Article 177. Usos del port

Dins l'àrea portuària, o espai delimitat com a port, s'admeten els usos d'indústria i de magatzems, i els altres directament relacionats amb les funcions del port, pel que fa al transport, emmagatzematge i distribució.

Article 178. Entorn portuari

1. L'entorn portuari es destina a la ubicació d'activitats relacionades amb el port.
    
2. A l'entorn portuari s'admeten els usos industrials d'oficines i de comerç immediatament relacionats amb l'activitat portuària; s'exclou qualsevol altre ús diferent de l'anterior.
    
3. Per a l'ordenat desenvolupament de l'entorn portuari s'elaborarà, conjuntament amb el port, un Pla Especial on es previngui, simultàniament, l'ordenació del port i la del seu entorn, i es precisi tant l'organització del port com la localització de les activitats industrials complementàries que tinguin cabuda a l'entorn. Aquest Pla Especial fixarà el règim urbanístic de l'entorn portuari i assegurarà a les indústries que hi són ubicades el correcte accés des del port i des d'altres vies de comunicació.

Article 179. Condicions d'edificació

El Pla Especial fixarà les condicions d'edificació de conformitat amb les determinacions següents:

1. Edificabilitat zonal o bruta: 0,70m²st/m²s.
    
2. Ocupació màxima sobre parcel·la de les delimitades pel pla especial, 70%.

Article 180. Limitacions urbanístiques

1. A la zona marítim-terrestre, incloent-hi als enclavaments privats a què es refereix l'art. 4t de la Llei 28/1969, a més de les limitacions establertes a la Llei esmentada, regiran les que per raons urbanístiques s'imposin en virtut d'aquest Pla General.
    
2. No es podran realitzar en aquesta zona obres o instal·lacions per a usos d'habitatge, residencial, d'oficines, sanitari, industrial o cultural. S'admeten els usos recreatius i esportius i els comercials directament relacionats amb el servei o la utilització del mar o de les platges.
    
3. Al sector portuari i per a l'entorn portuari les llicències que s'atorguen s'hauran d'ajustar a les determinacions del pla especial. Mentre aquest no s'aprovi, només s'admetrà l'atorgament de llicències per a l'ampliació o reforma d'indústries en funcionament en edificis existents sempre que el volum de les ampliacions no ultrapassi el cinquanta per cent de l'existent.

Article 181. Condicions d'edificació a la franja immediata a la zona marítimo terrestre

1. Al sòl urbanitzable i al no urbanitzable immediat a la zona marítim-terrestre, en una franja delimitada pel corresponent pla parcial, per una línia paral·lela a la línia exterior o de terra d'aquella zona, i a una distància de 150m com a mínim, no es permetran edificacions o instal·lacions per a habitatges (unifamiliars, plurifamiliars o apartaments), hotels, motels, aparthotels i similars, oficines ni indústria.
    
2. Les edificacions per als usos permesos, al sòl urbanitzable que s'ordeni mitjançant un Pla Parcial, es regiran per les disposicions incloses a les condicions d'edificació aplicables a la zona.
    
3. Al sòl urbà, adjacent a la zona marítim-terrestre, destinat a l'edificació, regirà el que disposi la seva ordenació específica. Les condicions d'edificació als terrenys destinats a sistemes generals o a equipaments són les establertes per al sistema o equipament de què es tracti, malgrat que s'ubiqui dins la franja que diu el número 1 d'aquest article.

Article 182. Necessitat de llicència municipal

1. L'atorgament de concessió demanial no és suficient perquè es puguin portar a terme les instal·lacions, obres o usos permesos al port, a l'entorn portuari i la zona marítim-terrestre. Es necessitarà a més de la concessió o de l'autorització estatal, quan faci al cas, la llicència municipal.
    
2. Al tràmit d'informe que regula l'article 10 de la Llei 28/1969, de 26 d'abril, respecte a les concessions en zona marítim-terrestre, els ajuntaments interessats o la Corporació Metropolitana podran oposar-se a l'atorgament de les concessions que impliquin un ús o una edificació contrària a tot el previst en aquest Pla General o als que s'aprovin en desenvolupament seu.

Article 183. Defensa del medi ambient

1. En el procediment d'atorgament de la llicència municipal s'hauran d'incorporar els informes necessaris per conèixer la influència de l'activitat sobre el medi ambient.
    
2. La llicència es condicionarà a l'adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental dels nuclis urbans compresos dins l'àrea d'influència de l'activitat i la preservació d'aquesta qualitat i de les zones immediates agrícoles, turístiques o costaneres, respecte als efectes nocius de fums, olors i qualssevol altres elements que deterioren del medi ambient. També es condicionarà la llicència, quan sigui el cas, a l'adopció de mesures que evitin els abocaments directes d'aigües residuals al mar.

Article 184. Plans Especials

1. En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla General, s'hauran de redactar Plans Especials per a cadascun dels subsectors del litoral per tal d'ordenar-ne els usos i d'establir, si escau, el règim de les instal·lacions i edificacions.
    
2. Els Plans Especials d'ordenació a la zona marítim-terrestre, a més d'ajustar-se a les previsions establertes a la Llei 28/1969, atendran els condicionaments urbanístics del sector i els derivats del règim urbanístic de les zones limítrofes.

Article 185. Ports esportius

1. El règim dels ports esportius és l'establert a la Llei 55/1969, de 26 d'abril, i a les previsions contingudes als plans especials pel que fa a la ubicació i a l'ordenació urbanística del port, que s'hauran de formar en tot cas.
    
2. L'atorgament de la concessió de ports esportius no eximeix de l'obligació d'obtenir-ne la llicència municipal, en els supòsits previstos a les Normes presents, com a tècnica de control per vetllar pel compliment del planejament metropolità. El concessionari ha de sol·licitar llicència municipal, i si el projecte d'obres que haurà presentat s'ajusta al planejament, quant a ubicació i ordenació urbana, s'atorgarà la llicència.

Secció III. Sistema general aeroportuari (2)

Article 186. Definició

1. El sistema aeroportuari comprèn el conjunt de l'aeròdrom o l'aeroport de Barcelona i la seva zona de servei. L'àrea circumdant a l'aeroport, constituïda pel territori sotmès a les servituds aèries o zona subperifèrica de l'aeroport, està subjecta al disposat a la legislació especial en la matèria i a l'establert en aquesta secció.
    
2. La delimitació de la zona immediata al conjunt de l'aeroport i de la seva àrea de servei, sotmesa a les condicions urbanístiques establertes en aquesta secció, sens perjudici de l'estatut de limitacions per raons aeronàutiques, és la reflectida al plànol b2, a escala 1:5.000.

Article 187. Condicions d'edificació

Al sòl exterior a l'aeroport i la seva zona de servei, regiran les condicions d'edificació següents, sens perjudici de respectar, a més, les limitacions aeronàutiques:
 

1. Tipus d'ordenació: en aquesta zona és el d'edificació aïllada.
    
2. Alçada màxima d'edificació permesa: és la de 10,50m.
    
3. Parcel·la: la superfície mínima, per a qualsevol dels usos permesos serà la de 2000m² i la longitud mínima de façana la de 30m mesurats en l'alineació a la via pública a què doni front.
    
4. Ocupació màxima: la de parcel·la amb edificacions o instal·lacions serà del 40% de la superfície total de la parcel·la.
    
5. Separacions mínimes: entre edificis i límits de parcel·la seran les següents:
   
   1. Del frontal a via pública: 10m si l'amplada de la via pública primària o secundària i la seva àrea de protecció, és igual o superior a 60m; 15m si aquesta amplada és inferior a 60m. La mínima separació entre edificació i frontal a via pública, quan no es tracti de frontal a vies primàries o secundàries, serà de 8m.
       
   2. A límit lateral: La mínima separació lateral entre l'edificació i la projecció de les volades, i els límits de parcel·la, serà de 3m.
      ​​​​​​​
   3. Al fons: La mínima distància al fons de parcel·la serà de 3m.

Els espais lliures resultants de la separació entre edificació i via pública es podran destinar a estacionament, àrees de càrrega fora de la calçada i magatzematge a l'aire lliure, sempre que no destorbin l'accés a la via pública i es respecti l'ordenació quant a aquests accessos.

Article 188. Condicions d'ús

1. A la zona exterior a l'aeroport i a la seva àrea de servei, no sols estan permesos els usos actuals a l'aire lliure com són l'agrícola, el forestal, el de jardins botànics, el d'hivernacles, el de factories de piscicultura, i l'esportiu no construït, sinó que a més es mantenen les afectacions a serveis tècnics d'interès públic (com les plantes de depuració i tractaments d'aigües; estacions de bombament, dipòsits i parcs mòbils, subestacions d'energia elèctrica i similars) i la seva millora i ampliació.
    
2. A les edificacions d'aquesta zona s'admeten, a més dels usos permesos al sòl no urbanitzable:
   
   1. Hotels, motels, restaurants i cafeteries, bars i similars al servei dels usuaris de l'aeroport.
       
   2. Estacions de servei de carretera (subministrament de gasolina o altres subministraments relacionats amb els vehicles).
       
3. També s'admeten en aquesta zona estacions terminals de taxis, camions i autobusos, aparcaments i tots els usos relacionats amb l'aeroport i amb el seu servei, que permetin o subministrin als usuaris o al servei públic de l'aeroport una utilitat que hi estigui directament relacionada.

Article 189. Seguretat aeroportuària

1. Els usos situats dins del sistema aeroportuari han de complir els requisits que sobre il·luminació, fums, ràdio, electrònica i altres són imposats per raons de la seguretat de la navegació aèria.
    
2. La llicència municipal no es concedirà sense que prèviament s'hagi obtingut l'autorització o l'informe, si escau, dels òrgans competents en matèria de protecció dels aeroports i de la navegació aèria.

Article 190. Plans Parcials

Per a la protecció del sòl urbanitzable comprès fora de l'aeroport, s'hauran d'elaborar Plans Parcials que, en atenció a les exigències de veïnatge de l'aeroport, estableixin altres límits d'alçada, a l'edificació o regulin restrictivament els usos permesos i, en general, regulin el règim urbanístic del sòl, de l'edificació i dels usos, atès el sistema aeroportuari.
 

Secció IV. Sistema general ferroviari (3)

Article 191. Règim de limitacions

1. Sens perjudici de la competència estatal en matèria de ferrocarrils, aquest Pla General conté les determinacions que, des de la perspectiva de l'ordenació urbana, s'han d'establir respecte al sòl afectat a aquest sistema i a l'entorn o espai sotmès a un règim de limitacions per raó d'aquest sistema.
    
2. La construcció i edificació i l'establiment d'instal·lacions i, si escau, els usos, al sòl immediat a les vies fèrries, estan subjectes a les limitacions que per raons de seguretat o de conservació de les vies s'estableixen a la legislació de policia de ferrocarrils.

Article 192. Limitacions per raons urbanístiques

A més de les limitacions establertes per la legislació especial en matèria ferroviària respecte a edificacions, construccions, instal·lacions i usos, i sens perjudici d'aquestes, s'estableix per aquest Pla General, per raons d'ordenació urbana, la inedificabilitat en tota la franja confrontant per un costat o l'altre amb el ferrocarril, en una amplada de vint metres comptats des de l'eix de la via fèrria més pròxima, llevat per a edificis o instal·lacions al servei directe de la xarxa ferroviària que requereixin, per exigències del servei ferroviari, una ubicació més pròxima a la via.

Article 193. Aplicació de la limitació en àrees edificades

1. La inedificabilitat establerta a l'article anterior s'aplicarà sigui quina sigui la qualificació del sòl immediat al sistema ferroviari, fins i tot en aquelles àrees en què s'hagin realitzat edificacions dins de la franja de protecció definida a l'article precedent.
    
2. No obstant això, al sòl urbà, qualsevol que sigui la seva zonificació, i sens perjudici de les operacions de reforma que es puguin realitzar, no hi regirà la limitació d'inedificabilitat a la franja de 20m en els supòsits següents:
    
   1. Quan entre els solars i la via fèrria s'interposi un vial. En aquest cas l'edificació continuarà l'alineació existent enfront d'aquest vial encara que se situï dins la franja de vint metres definida a l'article anterior.
       
   2. Quan dins la franja de 20m esmentada existeixi una zona edificable donant front a un vial situat a major distància. En aquest cas es requerirà l'elaboració d'un pla especial o estudi de detall referit a illes completes per determinar la profunditat de la franja edificable i el límit de la zona lliure.

Article 194. Plans Parcials de sectors immediats a les vies fèrries

1. Els Plans Parcials d'ordenació urbana corresponents a sectors de sòl urbanitzable programat o no programat, immediats o travessats per les vies fèrries, han de regular l'edificació i l'ús i ordenar el sòl, respectant les limitacions imposades per la legislació especial ferroviària i per aquestes Normes.
    
2. Quan el veïnatge del ferrocarril no impedeixi, limiti o destorbi la destinació, en tota o en part, de la franja no edificable de vint metres d'amplada a espais verds o estacionaments, es podrà destinar aquest sòl a aquesta finalitat, computant-lo a aquests efectes.

Article 195. Tancament de les línies fèrries i dels passos a nivell

1. La transformació de sòl urbanitzable en sòl urbà, això és, les actuacions urbanístiques en sòl urbanitzable, tant al programat com al no programat, requerirà el tancament de les línies o l'establiment de mesures de seguretat adequades. El cost del tancament o de les mesures de seguretat es reputarà com a despesa d'urbanització, a càrrec del subjecte que hagi d'assumir el de les obres d'urbanització. No obstant això, en el sòl urbà el cost del tancament i de les mesures de seguretat serà assumit per l'organisme titular del ferrocarril.
    
2. La supressió dels passos a nivell, i la seva substitució per uns altres a diferent nivell es regularà per la legislació específica en la matèria. Quan en virtut de les disposicions d'aquesta legislació, la supressió o substitució sigui per compte, en tot o en part, de l'administració pública titular de la carretera o del carrer i la intensitat més gran de circulació obeeixi a la urbanització del sector immediat a la via fèrria, el cost de la supressió o substitució es reputarà com a despesa d'urbanització, exigible a la persona o persones obligades a suportar les despeses d'urbanització.

Secció V. Sistema viari bàsic (5)

Article 196. Definició

1. La xarxa viària bàsica comprèn les instal·lacions i espais reservats per al sistema general viari, de caràcter fonamental per a l'àrea metropolitana de Barcelona amb la intenció de mantenir els adequats nivells de mobilitat i d'accessibilitat entre les subàrees corresponents.
    
2. El règim de la xarxa viària bàsica serà el que correspongui, amb subjecció a la legislació vigent, segons es tracti de vies estatals, provincials o municipals.
    
3. La xarxa viària secundària i local té per missió principal donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques, i està constituïda per les vies no compreses a la xarxa bàsica, amb alineacions i rasants definides pel planejament anterior que es conserva, o assenyalades al Pla General present o, com a desenvolupament d'aquest, en Plans Parcials, Especials o en Estudis de Detall que s'aprovin d'ara endavant.
    
4. Els grafismes que figuren als plànols b2 (a escala 1:5000), dins dels límits zonals reservats per a la xarxa viària bàsica, són esquemes orientatius del funcionament dels enllaços, calçades, passos a distint nivell i altres elements anàlegs, amb la finalitat de reservar terreny suficient per a l'execució dels projectes que es redactin i s'aprovin posteriorment i, si escau, els sobrants que no s'utilitzin a tals efectes es destinaran, en fases intermèdies d'execució, a espais lliures de protecció o verd.

Article 197. Tipus de vies

1. Sens perjudici del que disposa l'article següent, aquest Pla General estableix els tipus de vies següents:
    
   1. Autopistes urbanes, que es regiran, en tot cas, per la Llei 51/1974, de 19 de desembre.
       
   2. Distribuïdors bàsics: vies de trànsit intens que han de permetre una especialització elevada dels seus fluxos i alts nivells de servei, i comprenen les autovies, les carreteres estatals, tant nacionals com comarcals, i les grans artèries de l'àmbit metropolità de Barcelona.
       
   3. Artèries urbanes: vies urbanes d'interès metropolità, fonamentals per a l'estructura urbana, d'acord amb la seva posició, de les activitats que localitzen i dels sectors urbans que relacionen.
       
   4. Vies cíviques: vies urbanes d'interès municipal i d'especial caràcter cívic com a suport d'activitats i de relacions ciutadanes, de preferent significació per a vianants i regulació especial de la circulació i aparcament.
       
   5. Vies de la xarxa local: les altres vies no enumerades.
       
2. Els tipus de vies a) i b) del paràgraf anterior constitueixen la xarxa viària bàsica primària. Les artèries urbanes de l'apartat c) del paràgraf esmentat integren la xarxa viària bàsica secundària, i les cíviques, la xarxa viària bàsica cívica.
    
3. La delimitació de la xarxa viària bàsica es fa als plànols b1, a escala 1:10.000 i als plànols b2, a escala 1:5.000, i hi ha representada la xarxa viària bàsica, i també algunes de les vies locals que exigeixen reserva de sòls fins ara edificables.

Article 198. Règim de les vies públiques i del seu entorn

1. A la projecció, construcció, conservació, finançament, ús i explotació de les carreteres (autopistes, autovies i carreteres) cal observar les disposicions de la Llei 51/1974, de 19 de desembre.
    
2. D'acord amb el que disposa la Llei 51/1974, no tindran la consideració de carreteres:
    
   1. Les vies que componen la xarxa interior de comunicacions municipals.
       
   2. Els camins de servei dels quals siguin titulars l'Estat, les seves entitats autònomes, les entitats locals i totes les altres persones de dret públic.
       
   3. Els camins construïts per les persones privades amb finalitat anàloga a la dels camins de servei.
       
3. Les travesseres i les xarxes arterials de les poblacions incloses a l'àmbit metropolità, es regiran per les disposicions del títol IV i per les altres contingudes a la Llei 51/1974, en el que hi resulti aplicable.
    
4. Les condicions que regulen l'entorn de les vies, quan aquestes queden sotmeses a la Llei 51/1974, es regeixen per les disposicions d'aquesta sobre limitacions de la propietat, als articles 32 a 40, ambdós inclosos, i sobre l'entorn de les altres classes de vies públiques s'aplicaran, si escau, les corresponents disposicions urbanístiques o especials.
    
5. Per raons urbanístiques, els Plans Parcials situaran les línies d'edificació, amb independència de les servituds previstes a la Llei de carreteres, a distàncies iguals o majors que les establertes en aquest Pla General com a límits que defineixen la xarxa general bàsica.

Article 199. Àrees suplementàries de protecció d'encreuaments

1. Als encreuaments entre dues vies de la xarxa bàsica que no siguin estatals o provincials, l'edificació de nova planta no podrà envair l'àrea suplementària de protecció d'encreuaments definida en cada cantonada per les alineacions oficials de les vies i per la corda que uneix els punts de tangència d'una circumferència de 8m de radi. Això no obstant, quan una de les vies tingui una amplada inferior a 10m, el radi de la circumferència es podrà reduir a 6m.
    
2. Als Plans Parcials o Especials o, si és el cas, als Estudis de Detall caldrà precisar la forma dels xamfrans i, excepte raons justificades en contra, als encreuaments situats dins de sectors d'illes regulars o sensiblement rectangulars, les cantonades s'han de resoldre, obligatòriament, amb xamfrà de 45°, respectant l'àrea suplementària de protecció.
    
3. Les àrees de protecció d'encreuaments, tenen la consideració d'espais no edificables integrants del sistema viari i compreses dins dels percentatges de sòl per a vials de la zona.
    
4. Els xamfrans a què fa referència el número 2 d'aquest article, tenen la consideració d'alineacions de l'edificació. L'edificació de nova planta s'haurà d'ajustar a les cantonades en forma de xamfrà respectant les àrees suplementàries en els casos de demolició i nova construcció de l'edificació existent.

Capítol 3. Sistema general d'espais lliures

Secció I. Disposicions generals

Article 200. Sistema d'espais lliures

1. Els espais lliures que formen part de l'estructura general i orgànica del territori ordenat per aquest Pla General són:
    
   1. Els parcs urbans.
   2. Els parcs forestals.
       
2. Els parcs urbans regulats en aquest capítol s'ordenen com a sistema general. Es diferencien dels jardins urbans pel caràcter més local d'aquests. Els parcs forestals, com a diferents que són de les àrees forestals, preservades del procés urbà, participen de la naturalesa i del règim general dels parcs urbans.

Article 201. Espais lliures vinculats a la protecció de sistemes

1. Els sòls immediats als sistemes de comunicacions i els compresos dins d'àrees de protecció de serveis tècnics (com les línies d'energia elèctrica) o d'uns altres serveis (com els cementiris), i els sòls que per la seva proximitat a cursos hidrogràfics o per les seves característiques topogràfiques, hagin de preservar-se de l'edificació i sotmetre's, per exigències de l'ordenació, al règim d'espais lliures, estan dibuixats als plànols b2 a escala 1:5.000, amb la identificació (9).
    
2. La seva destinació és constituir reserves de sòl per a la protecció, implantació o servituds imposades per les normes i lleis vigents sobre els sistemes respectius. L'ús d'aquests espais és el propi dels espais verds no edificables, no obstant això, a l'esmentat sòl es podran admetre, mitjançant un pla especial i sense menystenir les limitacions i servituds derivades del sistema general, aquells usos i activitats d'utilitat pública o interès social que, pel seu caràcter, puguin emplaçar-se prop del sistema respectiu. El pla especial haurà de fixar les condicions que garanteixin la compatibilitat i subordinació de les instal·lacions autoritzades, amb les necessitats i limitacions derivades del sistema general corresponent.

Secció II. Parcs urbans (6)

Article 202. Definició

1. Són parcs urbans els sòls destinats a espais verds de gran superfície (superior a 12.000m²).
    
2. El Pla destina a parcs i jardins urbans els actuals de fet i de dret (6a) i els que, per exigències de la qualitat de l'ordenació, es preveuen al servei d'un o diversos municipis (6b) o amb abast metropolità (6c).
    
3. Diferents dels parcs urbans són els jardins urbans, de menor superfície i d'interès local. Pertanyen també al sistema d'espais lliures les places, els passeigs, les rambles, i els miradors públics que es diferencien dels parcs i jardins per la sistematització del seu disseny i per la funcionalitat pròpia.

Article 203. Usos permesos

A les àrees de parc urbà, sense perdre, en cap cas, la naturalesa de domini públic, només s'hi admeten els usos públics i els usos col·lectius que estiguin especialment previstos al pla especial que s'aprovi a aquest efecte i que respectin, en tot cas, les condicions següents:

1. Les edificacions no han d'ultrapassar l'ocupació del 5% de la superfície del parc en servei al moment en què es projectin.
    
2. L'alçada màxima de les instal·lacions o edificacions serà de 10m. S'admetrà un cos singular fins a 15m, sempre que es garanteixi la insolació de les àrees enjardinades i de repòs.

Article 204. Terrenys de propietat privada

1. Els terrenys de particulars que segons aquest Pla es qualifiquen de parcs urbans o constitueixen enclavaments en parcs de domini públic, estan sotmesos a la legislació específica forestal i al que estableix aquest Pla, amb l'objecte d'assegurar-los la destinació en l'ordenació.
    
2. L'Administració municipal, o si fa al cas, la metropolitana, amb títol legitimador en aquest Pla, podran expropiar aquests terrenys per tal de sotmetre'ls, pel que fa a la titularitat i destinació, al règim de domini públic.

Secció III. Parcs forestals (27) (28) (29)

Article 205. Règim aplicable

1. Els parcs forestals ordenats en aquest Pla General com a espais lliures o verds, a més d'estar sotmesos a la legislació específica sobre defensa i conservació de masses forestals i al que estableix la legislació urbanística respecte a zones verdes, queden subjectes a aquestes Normes.
    
2. Els parcs forestals compresos en aquesta qualificació són els següents:
   
   1. Parcs forestals que cal conservar en àrees de bosc existent (27).
       
   2. Parcs forestals que cal repoblar en àrees que antigament foren boscos o susceptibles de convertir-s'hi (28).
       
   3. Parcs forestals que hagin de ser protegits com a reserva natural (29).

Article 206. Titularitat i afectació a parc forestal

La destinació de terrenys, en virtut d'aquest Pla, a parcs forestals no requereix necessàriament la titularitat pública. Les finques de propietat particular que, segons aquest planejament es qualifiquin de parcs forestals, o constitueixin enclavaments en parcs de titularitat pública, podran ser expropiades actuant aquest Pla com a títol legitimador de l'expropiació. Prèviament, caldrà la formulació d'una relació de propietaris i la descripció de béns i drets, que haurà de ser aprovada per l'organisme expropiant després de l'obertura d'un període d'informació pública per un termini de quinze dies, d'acord amb el que disposa l'article 135 de la Llei del sòl.

Article 207. Protecció del parc forestal

1. Els terrenys integrants dels parcs forestals no podran ser dedicats a usos, aprofitaments o utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació al Pla.
    
2. A més a més de la intervenció atribuïda a l'Administració forestal, la Corporació Metropolitana i els ajuntaments hauran de vetllar per impedir que, amb el pretext de l'obertura de vies forestals, tala d'arbres o altres operacions, es realitzin aprofitaments que comportin un atemptat contra el caràcter dels parcs forestals.

Article 208. Plans Especials

En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla General, s'elaboraran Plans Especials per a cadascun dels parcs forestals, als quals es regularan, amb subjecció al Pla General, els diferents aspectes del règim dels parcs com a espais verds. Aquests plans especials no seran necessaris quan es tracti d'edificacions al servei directe de la conservació del parc forestal o quan aquest sigui de titularitat pública.

Article 209. Reserva natural

Als parcs forestals que hagin de ser protegits com a reserva natural no es permetran més usos i edificacions que els adscrits a la protecció i conservació del parc i els relacionats directament amb l'activitat científica justificativa de la qualificació de reserva natural com és la conservació de la flora, de la fauna i d'altres valors.

Article 210. Condicions d'utilització

1. No s'atorgaran llicències d'edificació o d'ús del sòl en terrenys qualificats de parcs forestals fins que s'aprovi el pla parcial corresponent.
    
2. La utilització prevista al Pla Especial haurà de respectar, sempre, les condicions següents:
    
   1. Es prohibiran les activitats que directament o indirectament puguin produir la destrucció, el deteriorament o la desfiguració de les espècies forestals existents.
       
   2. L'aprofitament forestal s'ha de portar a terme de manera compatible amb la conservació dels valors naturals que motiven la qualificació urbanística.
       
   3. Als llocs que es delimitin al pla especial, podrà autoritzar-se l'edificació per a usos recreatius o culturals, en finques que comptin, com a mínim, amb una superfície de 100.000m², sense que l'edificació, incloses les construccions auxiliars i les instal·lacions, depassi el 0,5% de la parcel·la, ni el volum edificable superi 1m³ per cada 30m² de sòl.
       
3. El Pla Especial ha de contenir mesures adients per a fomentar el gaudi públic dels terrenys qualificats de parc forestal.

Capítol 4. Equipaments comunitaris i Serveis tècnics metropolitans

Secció I. Disposicions generals

Article 211. Contingut d'aquest capítol

1. El Pla General destina a equipaments comunitaris els sòls representats als plànols b2 i b3 a escala 1:5.000 i 1:10.000, respectivament, i s'indiquen amb les referències 7a, 7b i 7c els previstos als plans anteriors que es respecten de conformitat amb el que disposa l'article 167 d'aquestes Normes, i els que es qualifiquin de tals als futurs plans parcials i especials en desenvolupament del present Pla General. La referència 7a representa els equipaments públics existents i els privats. La referència 7b els reservats preferentment per a equipaments de nova creació i d'interès municipal; i la referència 7c els reservats per a equipaments comunitaris existents i de nova creació d'interès metropolità, amb les excepcions establertes als articles 213 i 214.
    
2. Per la seva finalitat, es comprenen també a la regulació continguda en aquest capítol els cementiris comarcals (25) i els espais reservats a instal·lacions de serveis tècnics metropolitans (4). Així mateix, pel motiu de la seva destinació final, es regulen com a equipaments públics els sòls qualificats de renovació urbana en transformació d'ús (17-7), sens perjudici de la normativa transitòria assignada a aquests pels articles 367 i 368 d'aquestes Normes.

Secció II. Equipaments comunitaris (7)

Article 212 (consolidat). Usos dels equipaments comunitaris

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. Els sòls qualificats com a equipaments comunitaris es poden destinar als usos d’interès públic o social que es defineixen a continuació:
    
   1. Docent: centres d’educació infantil, bàsica, secundària, superior i de règim especial definits per la normativa vigent en matèria d’educació i altres centres de formació d’interès públic o social.
       
   2. Sanitari: centres sanitaris i d’internament definits per la normativa vigent en matèria de salut.
       
   3. Assistencial: centres assistencials destinats als serveis bàsics i especialitzats definits per la normativa vigent en matèria de serveis socials.
       
   4. Esportiu: instal·lacions i centres destinats a l’activitat esportiva, de conformitat amb la normativa vigent en matèria d’esports.
       
   5. Sòcio-cultural: centres cívics, casals, ludoteques, arxius, biblioteques i altres centres destinats a promoure la cultura i les arts com ara museus, teatres, auditoris, espais d’arts visuals i centres culturals polivalents, de conformitat amb la normativa vigent en matèria de cultura.
       
   6. Allotjament dotacional: centres destinats a satisfer les necessitats temporals d’habitació de les persones definits per la normativa vigent en matèria d’urbanisme i habitatge.
       
   7. Abastament: mercats i altres centres de proveïment, de titularitat pública.
       
   8. Administratiu: centres d’oficines i serveis de l’Administració pública, de titularitat pública. 
       
   9. Seguretat: instal·lacions i centres dels cossos de defensa, seguretat i emergències, de titularitat pública.
       
   10. Desenvolupament econòmic: centres de congressos i convencions, recintes firals, centres destinats al foment de l’ocupació, l’emprenedoria i la promoció econòmica i vivers d’empreses, de titularitat pública.
        
   11. Recerca: centres destinats a la recerca, innovació, investigació, desenvolupament i transferència de coneixement, de titularitat pública o promoguts per una entitat sense ànim de lucre.
        
   12. Transport: estacions i cotxeres d’autobusos i taxis, centres d’emmagatzematge, recollida i entrega de paquets i altres centres destinats a prestar serveis de transport, de titularitat pública.
        
   13. Serveis ambientals: centres de reutilització, reciclatge i gestió de residus, centres de neteja i manteniment de l’espai públic, aules ambientals i altres instal·lacions ambientals d’interès públic o social, de titularitat pública.
        
   14. Funerari: centres destinats a prestar les activitats i els serveis definits per la normativa vigent en matèria de serveis funeraris, excepte els cementiris.
        
   15. Cementiri
        
   16. Religiós: centres destinats a l’exercici col·lectiu d’activitats de culte, de conformitat amb la legislació vigent en aquesta matèria. Inclou monestirs, seminaris i altres centres equivalents.
        
   17. Altres centres d’interès públic o social diferents dels anteriors, de titularitat pública.
        
2. Als efectes d’aquesta normativa: 
    
   • Tenen la consideració d’essencials els equipaments destinats a prestar serveis de proximitat al ciutadà i que garanteixen els drets fonamentals de les persones en el marc de l’estat del benestar, com ara centres d’atenció primària, centres de dia, centres d’educació bàsica i secundària obligatòria, centres de la xarxa bàsica d’equipaments esportius, centres cívics, casals, biblioteques, mercats, comissaries de la policia local i altres centres equivalents.
      
   • Tenen la consideració d’estructurants aquells equipaments destinats a prestar serveis de caràcter supramunicipal que tinguin una superfície mínima a l’entorn de 4.000m² de sol, com ara centres hospitalaris, centres universitaris, equipaments esportius d’interès nacional i altres centres esportius de referència, recintes firals, centres de recerca i altres centres equivalents.
      
3. El programa funcional dels equipaments comunitaris podrà incorporar activitats complementàries, enteses com aquelles activitats directament vinculades amb la funció principal de l’equipament que són necessàries per aportar diversitat funcional i donar un millor servei als seus usuaris. En tot cas, s’haurà de donar compliment a les determinacions següents:
    
   • Les activitats complementàries hauran de ser compatibles, dimensionades i proporcionades al programa funcional i el volum d’usuaris de l’equipament. Així mateix, es podran establir condicions de funcionament (accés i horari, entre d’altres) si es considera necessari per evitar la desnaturalització de l’equipament.
      
   • En el cas dels equipaments de caràcter essencial, la superfície màxima de sostre destinada a les activitats complementàries serà de 350m², amb excepció dels mercats on aquesta superfície podrà ser superior d’acord amb la normativa vigent en matèria de comerç. 
     
     En el cas dels equipaments de caràcter estructurant, la superfície màxima de sostre destinada a les activitats complementàries serà el valor més gran dels següents: 350m² o 25% de la superfície de sostre total de l’equipament efectivament implantat.
     
     Pel que fa als equipaments que no tinguin la consideració d’essencials o estructurants, la superfície màxima destinada a les activitats complementàries serà el valor més gran dels següents: 350m² o 10% de la superfície de sostre total de l’equipament efectivament implantat. Addicionalment, es podran admetre activitats complementàries sobre les edificacions catalogades que calgui rehabilitar, sempre que les activitats siguin compatibles amb els valors patrimonials protegits, es garanteixi la bona conservació de l’edificació i sense que les activitats complementàries puguin superar, en conjunt, el 25% de la superfície de sostre total de l’equipament efectivament implantat.
      
   • Quan les activitats complementàries requereixin una superfície superior a 1.000m² de sostre, s’haurà de tramitar un pla especial que justifiqui la seva necessitat i contingui la documentació que acrediti la vinculació de les activitats amb la funció principal de l’equipament.
      
   • La incorporació d’activitats complementàries no podrà comportar la divisió de la titularitat última dels terrenys del conjunt de l’equipament, que ha de ser única. 
      

Article 213 (consolidat). Destinació dels equipaments actuals

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

Els equipaments qualificats de tals i ja existents que no disposin d'un planejament que en concreti els usos, la titularitat i les condicions d’edificació quedaran afectats pels usos, la titularitat i les condicions d’edificació que tinguin actualment. La modificació d'aquests paràmetres es farà d'acord amb el que disposen els articles següents.
 

Article 214 (consolidat). Desenvolupament de les previsions sobre equipaments comunitaris

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. La regulació dels sòls qualificats com a equipaments es desenvoluparà i concretarà mitjançant la tramitació de plans especials d’abast supramunicipal o municipal que estableixin els usos i la titularitat dels equipaments des d’una perspectiva general. També es podran tramitar plans especials d’abast inferior o individuals per a cadascun dels equipaments, amb la mateixa finalitat.
    
2. Els plans especials hauran de justificar els usos proposats d’acord amb les necessitats de la població i assegurar que la seva implantació no impedirà la prestació dels serveis i les dotacions essencials en l’àmbit territorial en el qual s’ubiquen. En aquest sentit, hauran d’incloure una anàlisi dels equipaments existents i previstos en relació amb els serveis i les dotacions essencials establertes pel marc normatiu vigent en cada moment. Aquesta justificació no serà necessària en el cas que els usos proposats tinguin la consideració d’essencials ni tampoc quan el planejament general estableixi el caràcter estructurant de l’equipament.
    
3. Per la seva dimensió, els equipaments de titularitat pública que tinguin una superfície de sòl igual o inferior als 1.000m² es podran destinar a qualsevol dels usos esmentats a l’article 212 sense necessitat de tramitar un pla especial que en concreti l’ús.
    

Article 215 (consolidat). Titularitat

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. La destinació dels terrenys com a equipaments no requereix necessàriament la titularitat pública. Tanmateix, els sòls qualificats com a equipaments comunitaris que d’acord amb el planejament urbanístic hagin de ser de titularitat pública podran ser expropiats per part de l'Administració pública competent, mitjançant els instruments de gestió urbanística corresponents.
    
2. La titularitat pública del sòl destinat a equipaments admet tant la constitució de qualsevol dret real limitatiu sobre la totalitat dels terrenys com qualsevol modalitat de gestió del servei públic.
    

Article 216 (consolidat). Edificabilitat i condicions d'edificació

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. L’edificabilitat neta dels equipaments comunitaris és la que resulti d’aplicar els paràmetres de les zones de l’entorn de l’equipament. Tanmateix, atenent a l’interès públic i els requeriments funcionals es podrà incrementar puntualment l’edificabilitat dels equipaments de titularitat pública (amb un màxim del 50% addicional) mitjançant la tramitació d’un pla especial que justifiqui que l’increment de l’edificabilitat és el mínim indispensable, així com la correcta integració de l’equipament amb el seu entorn. 
    
2. L’edificació s’ha d’ajustar a les necessitats de l’equipament així com al paisatge, les condicions ambientals i l’entorn urbà on s’ubiqui. Per això, amb caràcter general s’han d’aplicar les condicions d’edificació de les zones de l’entorn de l’equipament sense necessitat de tramitar un pla especial. No obstant, quan sigui necessari pels requeriments funcionals de l’equipament, aquestes condicions es podran modificar mitjançant la tramitació d’un pla especial que justifiqui la correcta integració de l’equipament amb el seu entorn.
    
3. Els projectes d’obres dels equipaments han de minimitzar en el possible l’ocupació del sòl, preveient espais lliures interiors de parcel·la que siguin permeables i continguin elements vegetals que garanteixin una bona qualitat ambiental. Així mateix, en el cas dels equipaments docents i esportius, sempre que sigui possible s’hauran de preveure espais lliures interiors de parcel·la suficients per acollir les activitats exteriors vinculades a l’ús (espais d’esbarjo i zones de joc a l’aire lliure, entre d’altres).
    

Article 217 (consolidat). Règim específic dels municipis

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

Els Ajuntaments podran establir determinacions específiques en relació amb la regulació els equipaments, atenent a les circumstàncies particulars de cada municipi i amb la finalitat d’assegurar les reserves d’equipaments necessàries per donar resposta a les necessitats de la població actual i futura. Aquestes determinacions s’establiran mitjançant la tramitació d’una modificació del PGM que completi o restringeixi la regulació genèrica establerta en aquesta secció.
 

Secció III. Cementiris comarcals (25)

Article 218. Definició

Com a diferents dels cementiris ordinaris, s'ordenen en aquest Pla, en general, els grans cementiris comarcals, integrats per un conjunt de cementiris en àrees amb predomini de la vegetació arbòria, sobre les construccions i les instal·lacions.

Article 219. Pla Especial

El desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General sobre grans cementiris comarcals es realitzarà mitjançant plans especials, que tindran en compte l'ordenació de les àrees específiques del cementiri i la dels seus encontorns a fi d'assegurar-ne la protecció i la relació amb les zones contigües.

Secció IV. Serveis tècnics metropolitans (4)

Article 220. Finalitat de l'ordenació

1. El Pla General conté l'ordenació de les infraestructures dels serveis tècnics (d'electricitat, de proveïment d'aigües, de gas i d'altres), i amb aquesta finalitat i la dels serveis complementaris (com són les estacions depuradores d'aigües, terminals de clavegueram i d'altres), estableix les reserves de sòl necessàries i les de protecció. En aquestes reserves de sòl s'han d'incloure també les referents a abocadors i instal·lacions de tractament i d'eliminació d'escombraries.
    
2. Els espais lliures d'edificació que constitueixin l'entorn d'aquests serveis, s'han de considerar com a espais lliures verds.

Article 221. Reserves de sòl

1. Els espais reservats per a la infraestructura dels serveis d'electricitat, de proveïment d'aigua; d'estacions depuradores d'aigües, i terminals de clavegueram, de serveis de telecomunicació, de parcs de material de neteja i maquinària adscrita als serveis públics; i les terminals de transport de superfície i aparcament d'àmbit general, són els representats als plànols b2 i b4 a escala 1:5.000 i 1:25.000 respectivament.
    
2. El desenvolupament dels serveis d'infraestructura a què es refereix aquest article i la destinació de les reserves de sòl necessàries per als serveis tècnics metropolitans es concretaran per la Corporació Metropolitana de Barcelona, d'acord amb els organismes pertinents, mitjançant la redacció de plans especials que fixin la situació, traçat i característiques dels seus elements.
    
3. Els Plans Especials que desenvolupin els serveis tècnics hauran de justificar la determinació del tipus del servei al qual es destinen els sòls qualificats, analitzant la capacitat i suficiència de les reserves efectuades per aquest Pla General i, si és del cas, la necessitat d'ampliar-les. Aquestes operacions d'increment de les reserves de sòl per a serveis tècnics, es troben compreses als serveis d'interès públic definits a l'article 17 d'aquestes Normes i podran realitzar-se mitjançant l'aprovació del pla especial, sense que es requereixi modificar el Pla General prèviament o simultània.
    
4. Els Plans Especials es podran referir a la determinació del tipus de servei tècnic al qual és destinada cada unitat de sòl, com també referir-se de manera temàtica a un servei determinat o, si escau, a un àmbit territorial concret.