Capítol 1. Determinacions específiques pels sòls i edificis inclosos dins la protecció del patrimoni cultural

Article 379 (consolidat). Plans especials de protecció del patrimoni cultural

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

En desenvolupament dels articles 20 i 75 d'aquestes normes, i d'acord amb el que preveu la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, es redactaran Plans especials de protecció per a la concreció de la regulació en immobles i conjunts protegits.

Article 380 (consolidat). Àmbit

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. L'àmbit de la modificació de PGM és la totalitat del terme municipal de Barcelona i estableix les disposicions reguladores genèriques, que podran ésser incorporades pels plans de protecció que es redactin a qualsevol de les finques que, d'acord amb la seva finalitat, siguin objecte d'algun tipus de protecció.
    
2. Més específicament, la modificació de PGM incorpora peces concretes que, d'acord amb els criteris i les propostes dels plans especials de protecció ja tramitats, requereixen d'algun ajust en les qualificacions urbanístiques. En aquest sentit, també s'han incorporat els sòls d'ús públic actual que permeten garantir l'equilibri de les superfícies de zona verda, d'acord amb la documentació gràfica.
    

Article 381(consolidat). Règim jurídic de les edificacions afectades per sistemes

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. Els Plans especials de protecció no alteraran les limitacions o afectacions d'ús i destí públic i la declaració d'utilitat pública o interès social a efectes expropiatoris, que resulti de la qualificació pel planejament. Les obres admissibles en aquests casos són les que es permeten en els edificis disconformes.
    
2. Les afectacions derivades d'ampliacions de vials d'edificis protegits de nivell A, B o C, previstes en el planejament general o en el de desenvolupament, no comportaran cap limitació que no derivi del Pla especial, per als propietaris en l'exercici del dret d'ús i edificació i de compliment del deure de conservació, mentre no se substitueixi legítimament un edifici protegit. En tots aquests casos, és d'aplicació el règim Jurídic contemplat a l'article 108.4/5/6 del text refós de la Llei d'urbanisme, de les edificacions disconformes i no el de fora d'ordenació.
    
3. El planejament posterior, plans de millora urbana o de protecció integral, que incorpori peces afectades per vialitat, podrà ajustar de manera justificada en l'element protegit i preservant l'adequació als requisits de mobilitat de l'indret, les afectacions a les quals es refereix el present article, amb les garanties de conservació de la superfície de zones verdes i de no incrementar l'aprofitament o la densitat.
    
4. Quan una peça d'equipament protegit o de zona protegida, estigui situada originalment en unitats en què es preveu la substitució total o parcial de la qualificació de zona verda (clau 6) o forestal (clau 27), així com en les que s'estableix la qualificació específica 27(p), en el cas que les edificacions perdin la condició d'equipament o de la desaparició física de l'element, el sòl recuperarà la situació urbanística anterior.
    
5. Les zones verdes de nova creació per aquesta modificació de Pla general no comporten cap alteració de les condicions urbanístiques prèvies per raons de la nova amplada de vial resultant, sobre les finques perimetrals a les quals puguin afectar.
    

Article 382 (consolidat). Determinacions urbanístiques específiques i de desenvolupament pels plans especials de protecció.

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. Aquesta modificació de Pla General recull a la documentació gràfica les modificacions puntuals de qualificació urbanística en determinades finques afectades per la seva protecció de patrimoni arquitectònic històric-artístic, de conformitat amb les propostes dels Plans especials de protecció dels districtes de la ciutat.
    
2. En concret, aquesta modificació del Pla General Metropolità incorpora les següents qualificacions específiques:
    
   • (p)
     De manera general, s'afegeix aquesta identificació a les qualificacions urbanístiques anteriors en peces relacionades pels corresponents plans especials de protecció, tot mantenint el règim urbanístic de la clau corresponent adaptada però, als requeriments que suposa la seva protecció.
      
   • 7(p)
     Equipament protegit: identifica àmbits que, per les seves característiques d'ús, situació urbanística i condicions del propi edifici, s'afecten al sistema d'equipaments públics o privats.
      
   • 8(p)
     Verd privat expressament protegit: identifica àmbits amb edificis situats en un jardi, i també jardins anteriorment afectats per un sistema que implicava la seva demolició o transformació. No poden augmentar el volum d'edificació, ni l'edificabilitat i conservaran i milloraran en el seu cas, els jardins existents que s’incloguin a la delimitació.
      
   • 15(p)
     Conservació de l'estructura urbana i edificatòria protegida: identifica àrees d'edificació que tenen valor per la suma d'elements independents protegits i que presenten paràmetres compositius comuns amb valor de conjunt. Dins d'aquesta zona, les parcel·les que no es protegeixen individualment es qualifiquen també amb la clau 15 del PGM, però s'adaptaran a la regulació compositiva global del conjunt.
      
   • 27(p)
     Elements protegits en zona forestal: són peces en les que el seu valor individual aconsella un tractament específic dins el parc de Collserola. En els béns protegits amb nivell B o C, l'incompliment del deure de conservació en els edificis i conjunts qualificats com a 27(p) habilita a l’Ajuntament per a expropiar edifici o conjunt.
      
3. Quan la determinació de l'article 381 tingui conseqüències a efectes del que preveuen les Normes urbanístiques per a la fixació d'alçades en funció de l'amplada física de vial, l'edifici protegit no es prendrà com a referent i prevaldrà l'amplada resultant de la resta d'edificacions dels fronts considerats.
    
4. En els àmbits de les modificacions de PGM que afectin a parcs urbans, s'entén exhaurida la possibilitat de preveure un 5% d'ocupació per a edificacions dins l’àmbit de referencia de parc de les peces incorporades.
    
5. Aquesta modificació de PGM Incorpora les fitxes específiques per a les peces protegides en les quals es modifiquen les qualificacions urbanístiques i, concreta la regulació urbanística que correspon en cada cas.
    
6. Definició dels conceptes d'intervencions en les fitxes protecció:
    
   1. L'estructura general incorpora tres conceptes: manteniment de l'estructura urbana, de l'estructura parcel·laria i de l’ordenació. Aquests conceptes es refereixen sempre a conjunts d'edificacions, la seva divisió demanial i, en ocasions, l’espai públic que configuren. S'han d'avaluar conjuntament, en les figures de planejament adients on concretar les determinacions en cada cas, a partir de les condicions especificades en la corresponent fitxa de protecció i cal justificar degudament aquelles que siguin adoptades en la proposta per al conjunt. Les actuacions individuals en les parcel·les incorporades s'han d'acomodar a l'estudi de les característiques que en resulten dels elements protegits dins la delimitació.
       
      • Manteniment de l'estructura urbana: comporta la conservació dels trets característics de l'entorn urbà delimitat, amb la forma i les característiques de l'espai públic, l'estructura de la propietat, la formalització i la tipologia de les edificacions que hi donen front i els altres aspectes morfològics que el configuren. Es tracta d'un condicionant per als plans d'ordenació que afectin aquests sòls.
         
      • Manteniment de l'estructura parcel·laria: en aquest cas es posa en valor com a tret característic la parcel·lació, en totes les seves característiques com serien la dimensió, la forma, l'amplada, etc. En aquest cas, són les peces protegides les que marquen les característiques que cal respectar per al conjunt de les parcel·les no protegides incorporades dins dels conjunts. La divisió o agrupació de parcel·les amb edificacions no protegides dins la delimitació del conjunt s’haurà de justificar en relació amb la resta de les parcel·les i en el marc de la corresponent figura de planejament.
         
      • Manteniment de l'ordenació: es tracta de conjunts tipològics clarament identificats per la configuració de les edificacions protegides, que són les que prefiguren les característiques de l'ordenació en funció de les alçades, ritmes de façana obertures, textures, materials, colors, jardins, tanques, etc.
         
   2. El manteniment de l'edificació contempla 5 graus d'actuació: integral, de la volumetria original, de la tipologia, de l’edificació i de les façanes. Poden referir-se indistintament a elements individuals com a conjunts, i cal entendre en aquest cas que estan referits a cadascun dels elements incorporats. Les propostes d'actuació poden ser directes quan no alterin l'element protegit i s'adeqüin a les exigències del nivell de protecció i a la regulació urbanística, o per acció d'un pla integral sobre l'immoble o el conjunt, si fos el cas. La suma de diferents graus de manteniment en un element protegit suposa un increment dels requeriments de protecció.
       
      • Manteniment integral: aquest concepte suma els altres 4 restants i es refereix habitualment a edificacions de valor individual que formen part de la configuració d'una finca protegida d'abast superior. Suposa l'estricta conservació de l'edificació existent i no admet ampliacions de plantes, encara que es pot modificar el seu interior per adaptar-se funcionalment a usos que no malmetin els valors objecte de protecció. Es pot admetre que mitjançant un pla Integral es pugui connectar puntualment una possible ampliació exempta, dins la mateixa parcel·la, però s'ha d'assegurar la preservació formal i volumètrica de l'element protegit. També té consideració de manteniment integral qualsevol dels altres graus de manteniment en elements protegits d'una finca, encara que es tracti d'una part qualificada com a zona verda en la resta de sòls no ocupats per l'edificació.
         
      • Manteniment de la volumetria original: aquest concepte està referit a la volumetria aparent existent i no com un paràmetre de volum màxim que es pot edificar. Es reconeix l'edificació que presenta un volum singular, característic de determinades tipologies funcionals com habitatges unifamiliars o plurifamiliars, naus industrials, equipaments. En les intervencions és un requisit la identificació inequívoca del volum original de l'element protegit, al qual es poden adossar, mitjançant la corresponent figura de planejament d'actuació integral, altres volums edificats que respectin la configuració del volum principal. Es pot intervenir integralment en el seu interior en les parts que no estiguin protegides i, allà on sigui permès per la fitxa de protecció. Dins el seu marc urbanístic d’edificabilitat, s'admet la remunta endarrerida respecte a façana o la remunta alineada, aquesta només en les ordenacions d’alineació de vial quan el valor dels elements de coberta ho permetin i sempre defugint solucions mimètiques respecte la façana original.
         
      • Manteniment de la tipologia: s'han de conservar els elements comuns que configuren la identificació tipològica segons la funcionalitat, de caràcter estructural, l‘ornamentació original, accessos, comunicació vertical, obertures, materials, etc. Les fitxes de protecció poden referir-se de manera genèrica al manteniment de la tipologia o al dels elements que individualment configuren la tipologia en els termes que s'han exposat.
         
      • Manteniment de l'edificació: la precisió en aquest cas es refereix a l'element construït. Es pot presentar en dos casos clarament caracteritzats: quan es refereix a construccions dins de finques amb espais lliures s’assimila, a efectes d'aquestes normes, al manteniment integral, mentre que en les finques amb edificació alineada a carrer obliga a la conservació de la construcció, que pot incrementar el seu volum fins el límit que determini la regulació urbanística corresponent. Aquests possibles recreixements no requereixen necessàriament recular l’alineació, però hauran de permetre la identificació de l'element protegit. També es pot actuar al seu interior.
         
      • Manteniment de les façanes: obliga a la conservació de les façanes, com a elements integrants de l'espai urbà delimitat. Permet la rehabilitació integral o substituir l'edificació en les parts que no estiguin protegides, recuperar i rehabilitar les façanes i els seus elements formals originals, i adaptar la nova edificació als ritmes compositius d'aquestes.
         
   3. Altres tipus d'intervencions en que incideixen les fitxes de protecció són l'eliminació de cossos afegits i el manteniment de jardins.
       
      • Eliminació de cossos afegits: es refereix als elements afegits que no estaven contemplats en el projecte original documentat o que clarament siguin aliens tipològicament, en els casos que no es disposi de la documentació original de detall. No es consideren afectats els afegits executats de manera justificada i coherent amb l'element protegit, tot i que un estudi específic pot aconsellar determinades intervencions o, fins i tot, la seva eliminació.
         
      • Manteniment de jardins: els plans integrals valoraran justificadament en cada cas la delimitació de la part protegida o de l’espai lliure vinculat a l’edificació que el caracteritza. La conservació pot tenir dues vessants que determinen el grau de protecció:
         
        1. Conservació que afecta als jardins o parts de jardins pel seu propi valor, que es documenten com a integrats en el projecte original, del qual forma part la peça que es protegeix o, fins i tot, jardins posteriors que per la seva qualitat ambiental i la singularitat de les espècies vegetals que existeixin, aconsellin la seva preservació.
            
        2. Espais lliures sense un valor intrínsec, però que formen part subsidiària de la tipologia edificatòria de la finca, que requereix d'un espai lliure al seu voltant, tot i que es pot ajustar en la seva dimensió a partir d'un estudi d'ordenació de l'edificació protegida.
            
7. Parcel·les sotmeses a actuacions aïllades de dotació:
   
   Les parcel·les sotmeses a actuacions aïllades de dotació són aquelles en què l'aprofitament previst per I'MPGM no està totalment materialitzat. En aquest cas, les persones propietàries hauran de cedir el 15% de l'increment de l'aprofitament urbanístic que comporti l'actuació de dotació respecte a l'aprofitament urbanístic preexistent i efectivament materialitzat.
   
   El valor econòmic en € substitutori d'aquestes cessions serà el resultat d'aplicar la següent equació: 15% de l'increment de sostre edificable de la parcel·la multiplicat pel mòdul de repercussió del sector d'emplaçament de la peça en €/m² construït.
   
   L'import corresponent es farà efectiu en qualsevol dels següents supòsits:
    
   • De forma prèvia a l’obtenció de llicència d'obres majors.
      
   • Amb la delimitació d'un polígon individualitzat per a cadascuna d'aquestes parcel·les.
      

Article 383 (consolidat). Regulació d'usos en edificis protegits

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. Els plans especials precisaran a partir del que estableixen aquestes normes el règim d'usos ) que siguin admesos d'acord amb la finalitat de protecció.
    
2. En els edificis protegits que s'hagin de conservar, i la seva qualificació urbanística correspongui a zona industrial (clau 22a) s'admeten, a més dels usos corresponents a la zona, els usos d'equipament de l'article 212 de les NNUU. Pel que fa als usos a la zona 22@ en edificis protegits, s'admet el seu desenvolupament en actuacions de transformació Independents mitjançant un pla que garanteixi el manteniment de les obligacions establertes a la normativa urbanística que regula la zona.
    
3. A les edificacions o conjunts protegits situats en sòls qualificats de parc forestal clau 27(p) es permeten els usos originals de l'element o assimilables. Poden ser:
    
   1. Habitatge en els edificis o les parts d'un conjunt que tingués aquesta tipologia.
   2. Residencial.
   3. Equipament.

Les intervencions incorporaran la conservació i millora de les peces protegides, sense alterar l'ocupació existent del sol ni la volumetria per sobre la rasant natural del terreny llevat de les instal·lacions, que hauran de ser soterrades o incorporades a la volumetria existent. No es podrà alterar l'entorn propi de la finca o els accessos, més enllà de la seva adequació. Els usos que es puguin establir restaran sotmesos a les exigències de l'entorn forestal en què s'emplacen, i hauran de ser informats per l'organisme competent en la tutela del parc natural.

4. Les Intervencions que afectin sòls incorporats dins la delimitació del parc de Collserola, independentment de la seva qualificació urbanística o usos, restaran sotmesos a les disposicions del Decret 146/2010, de 19 d'octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola.
    
5. A la zona d'ordenació en edificació aïllada protegida (clau 20a(p)), subzones VI, VII VIII i IX, s'admeten els usos previstos a l'article 307 de les NNUU, amb la precisió que el comercial i les oficines s'admeten sense limitació de superfície. Es permet la subdivisió de l'edifici en habitatges plurifamiliars, en actuacions que comportin la rehabilitació integral de l'edificació, fins on les característiques de l'edifici ho permetin, i sempre que no suposin malmetre els elements d'interès tipològic de l'edificació i amb la limitació de densitat màxima d'un habitatge per cada 150m² útils.
    
6. Les peces protegides qualificades d'equipament, que actualment no tinguin la destinació segons els usos previstos per a aquest sistema, no es consideren fora d'ordenació sinó amb usos disconformes, sempre que no estigui definit l'equipament i programada la seva execució pel corresponent pla especial. Mentrestant, podran desenvolupar-se en aquests edificis protegits els usos existents. Mitjançant un pla integral en edificis que tinguin originalment tipologia d'habitatge, a més dels usos dels diferents tipus d'equipament que siguin compatibles amb l'edificació, s'admeten els corresponents a usos públics o col·lectius no residencials, que comportaran el compromís per a la rehabilitació i posta en valor de l'element protegit i el seu entorn i no suposaran l'increment del sostre o del volum edificat de l'element, ni l'alteració de la seva tipologia original. En tot cas, els usos expressats estan sotmesos a les normes d'aplicació en les zones de l'entorn i les regulacions sectorials pertinents.
    
7. Els edificis protegits qualificats de zona de nucli antic i zona de conservació de l'estructura urbana I edificatòria poden destinar tota la planta baixa a ús comercial sense limitació urbanística de la superfície i independentment dels usos de les plantes pis, quan no siguin destinats exclusivament a aquest ús. En aquest cas, també es pot destinar a ús comercial la planta immediatament superior a la planta baixa, sempre que disposi d'accés independent de la resta de plantes pis des del carrer.
    
8. Aquesta modificació de PGM incorpora tot el planejament Integral vigent desenvolupat específicament en sòls amb edificis protegits, i es mantenen totes les seves determinacions.
   
    

Article 384(consolidat). Planejament derivat integral en edificis protegits

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. Quan la intervenció en una finca protegida no es pugui ajustar estrictament a les condicions d'ordenació establertes genèricament en les Normes Urbanístiques per a cada zona, d'acord amb la qualificació corresponent, es podran redactar plans derivats de caràcter integral que incorporin el conjunt de la parcel·la.
    
2. Els plans Integrals, plans de millora urbana o plans especials urbanístics, que comportin la reordenació o modificació del volum edificable, que incloguin en el seu àmbit finques o parcel·les on s'ubiquin elements protegits o estiguin associades amb aquests funcionalment, han de preveure necessàriament les inversions corresponents per a la rehabilitació de l'element protegit, que s'executarà prèviament o de manera simultània a la de la nova obra. L'ajust de les condicions genèriques de l'ordenació de la zona d'implantació, segons les disposicions del present article, es farà justificadament des de la correcta inserció urbana de la proposta i l'adequació amb l'entorn.
    
3. El planejament derivat (plans integrals, plans de millora urbana o plans especials urbanístics) al qual fan referència els apartats anteriors podrà ajustar, de manera justificada en les característiques de l'element protegit, les condicions paramètriques de l'ordenació en la parcel·la d'emplaçament per tal de permetre encabir el sostre d'una possible ampliació, amb el límit màxim del sostre global que correspongui per aplicació de les NNUU a la parcel·la.
   
   Amb el benentès que l'edificació protegida es considera sempre adequada a l'ordenació, amb l'objectiu de flexibilitzar la corresponent ordenada es poden ajustar els següents paràmetres tipològics zonals:
    
   1. Zones d'ordenació en alineació de Vial.
       
      1. Es poden ajustar els paràmetres que determinen les característiques de l'edificació, regulats de les NNUU del PGM a l'article 236.2, corresponents a l'alçada reguladora, nombre màxim de plantes, solució de mitgeres, profunditat edificable i reculada de l'edificació.
          
      2. Si calgués superar l'alçada reguladora, l'adaptació es farà en funció de l'element protegit i en relació amb les edificacions de l'entorn, sense poder excedir d'una planta pis respecte de l'alçada reguladora corresponent:
          
         • Quan algun dels edificis veïns existents superi l'alçada reguladora corresponent a l'amplada del vial de què es tracti segons la zona, la nova edificació es podrà ajustar en contacte amb la corresponent mitgera.
            
         • Quan l'alçada reguladora a la parcel·la veïna sigui Igual o més baixa que la corresponent a la finca d'emplaçament de l'edifici protegit, les possibles noves plantes en aquesta per sobre de la reguladora veïna s'hauran de separar tres metros respecte a la mateixa, en una fondària mínima des d'aquest front equivalent a la profunditat edificable més 3m.
            
      3. La fondària edificable es pot superar només en el cas de l'existència d'edificacions veïnes que també la superin. L'ampliació es podrà adaptar a les mateixes sense superar-les, amb la condició que si l'edificació existent a l'altra mitgera lateral no supera la profunditat normativa zonal, s'haurà de respectar com a límit un pla vertical a 45° mesurats des del punt que hauria correspost a la profunditat segons les normes generals.
          
   2. Zones amb edificació aïllada:
      
      Els paràmetres propis del tipus d'ordenació regulats a les NNUU del PGM a l'article 246.2, seguiran els criteris que s'especifiquen als punts següents:
       
      1. Ocupació en superfície.
         A efectes del càlcul de l'ocupació màxima, les edificacions protegides no es comptabilitzen. Per a possibles ampliacions dins una mateixa parcel·la on se situï l'element protegit, el paràmetre d'ocupació de la zona s'aplicarà sobre la superfície de parcel·la no ocupada per aquest element.
         
         L'ampliació es pot situar adossada o com a volum aïllat, segons les característiques de la protecció.
          
      2. Ocupació en subsol.
         A efectes del càlcul de l'ocupació màxima, les plantes soterrades de les edificacions protegides no comptabilitzen si formen part de la unitat edificatòria protegida. Per a l'aplicació del paràmetre d'ocupació de la zona es considera la totalitat de la superfície de la parcel·la excepte la corresponent a les plantes soterrades que es conservin. No es comptabilitza a aquest efecte la part soterrada que configuri l'accés des de la via pública fins a la zona d'estacionament.
         
         La projecció vertical de l'ocupació de l'ampliació en superfície se situarà a sobre de l'ocupació en subsol.
         
         Si l'ocupació resultant en subsol segons el càlcul establert és superior a l'ocupació superficial de l'ampliació, l'escreix es pot situar en qualsevol punt de la parcel·la. En el cas que sigui inferior, l'ocupació en subsol es podrà ampliar fins a la projecció estricta de l'ocupació sobre rasant.
          
      3. Alçades.
         Com a regla general, es respectaran les alçades màximes en nombre de plantes i en metres determinades a les normes urbanístiques de la zona.
         
         Quan les característiques tipològiques dels elements protegits no permetin la seva possible ampliació volumètrica en alçada o en planta sense afectar-lo i la seva localització en la parcel·la no permeti l'actuació dins els paràmetres zonals establerts de manera general, es podrà augmentar el % d'ocupació zonal aplicat segons el criteri fixat en aquest mateix article, sense afectar l'element protegit o la separació a les finques veïnes. Subsidiàriament, es podrà ajustar l'alçada reguladora, amb el límit màxim d'una planta addicional.
          
      4. Separacions en superfície a límits de parcel·la.
         
         Les separacions establertes a les Normes Urbanístiques del PGM per a cada tipus de subzona només es poden modificar:
          
         • De manera justificada en les característiques dels elements protegits i de les condicions preexistents a l'entorn, en els fronts a espais públics lliures i a vials.
            
         • En el cas que en una parcel·la veïna existeixi una edificació adossada a la mitgera, es podrà adossar la nova construcció com a màxim en l'àrea de contacte de la preexistència (en planta i en alçada, amb el límit de l'apartat anterior per a les alçades) mentre que la resta de la mitgera l'edificació es retirarà perpendicularment fins a la separació que correspongui.
            
      5. Separacions en subsol a límits de parcel·la.
         Les separacions establertes a les Normes Urbanístiques del PGM per a cada tipus de subzona es podran suprimir, de manera justificada per les característiques dels elements protegits a la parcel·la, amb la condició que siguin cobertes per un gruix mínim de torres d'1m per a enjardinar en tota l'amplada corresponent a la franja de separació que sigui ocupada, llevat del tram corresponent al pendent de la rampa d'accés.
          
      6. Densitat d'habitatges per planta en zones 20a/8.
         Es podrà superar el límit màxim d'habitatges per planta establert de manera general per aquesta subzona, amb la condició de no superar un número equivalent a dividir la superfície de la planta corresponent pel mòdul de 80m², arrodonit per sota en cas de qualsevol fracció, i amb el límit màxim del nombre d'habitatges per parcel·la que en resulti de la densitat zonal.
          
   3. Zones d'ordenació volumètrica 1 tridimensional - Correspon al planejament derivat concretar els paràmetres, d'acord amb les característiques pròpies de l'ordenació.