L’article 45.5 de l’Estatut d’autonomia, dins els principis rectors que han d’orientar les polítiques públiques, estableix que la Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i que ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les petites i mitjanes empreses.

Així mateix, l’article 160.1 de l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local, que, respectant el principi d’autonomia local, inclou les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat.

Una administració moderna i eficient ha de simplificar les estructures administratives, eliminar duplicitats d’actuació i garantir el principi d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les administracions públiques, sens perjudici que la intervenció administrativa de l’activitat dels ciutadans i de les empreses ha de continuar vetllant per l’interès general.

L’objectiu principal d’aquesta llei és establir una sèrie de criteris amb la voluntat de clarificar i simplificar les obligacions que la normativa vigent imposa a les administracions públiques de Catalunya i, consegüentment, als ciutadans i a les empreses.

Les empreses han de complir múltiples requeriments a l’hora d’iniciar i de mantenir llur activitat empresarial. L’existència de procediments d’autorització molt complexos i poc pautats fa que la possibilitat d’iniciar una activitat s’allargui en el temps molt més del que seria recomanable per a garantir la necessària competitivitat empresarial. És prioritat del Govern impulsar un canvi de model de relació entre les empreses i l’Administració que faciliti l’activitat econòmica, dipositi la confiança en l’empresariat i, a la vegada, redueixi l’excés de càrregues i tràmits burocràtics.

Bona part de l’activitat econòmica que exerceixen els ciutadans i les empreses requereix la intervenció dels ajuntaments. Això fa que les entitats locals tinguin un paper essencial, com a Administració responsable, en els procediments establerts, d’una banda, pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, i, d’una altra, per les lleis sectorials dictades en cada àmbit d’actuació.

La Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, és el marc general d’actuació de totes les administracions públiques de Catalunya, i en l’articulat inclou una clara voluntat simplificadora. No obstant això, cal fer un pas endavant i configurar la simplificació administrativa no com una obligació de les administracions públiques, sinó com un veritable dret subjectiu de la ciutadania, les empreses i els professionals.

La simplificació de l’activitat administrativa ha de servir per a millorar els procediments regulats per les normatives local i sectorial dels àmbits competencials de la Generalitat, de manera que, sense renunciar a la protecció de l’interès general, la reducció de terminis i l’augment de l’eficiència de recursos en els procediments d’autorització i control de les activitats econòmiques repercuteixi de manera directa en la reducció de costos per a les empreses per a reactivar l’activitat econòmica i l’ocupació.

Aquesta llei incideix expressament en els tràmits per a posar en funcionament els negocis, i també per a fer-hi canvis i modificacions posteriors, que afecten un conjunt d’activitats considerades innòcues o de baix risc i que tenen una repercussió especial en sectors empresarials que actualment representen un 74% de l’activitat econòmica de Catalunya i afecten més d’un 51% de la població ocupada. En concret, les actuacions normatives establertes per aquesta llei pretenen clarificar els règims d’intervenció de les administracions, relacionats amb l’emplaçament del negoci o l’establiment empresarial introduint una reducció important de les càrregues administratives sota el principi de la mínima intervenció possible i la reducció de terminis.

El camí de la modificació normativa per a la supressió de barreres per a l’activitat econòmica es va iniciar amb l’aprovació del Pla de racionalització normativa, que va comportar la derogació de 246 disposicions. Posteriorment va tenir una importància rellevant l’aprovació, cap al final del 2011, de les lleis conegudes com a òmnibus com a primer pas en l’objectiu que persegueix aquesta llei d’aprofundir en el procés de simplificació administrativa reduint les càrregues, amb la finalitat de cercar la reactivació de l’activitat econòmica.

Caldrà, però, continuar avançant en la simplificació administrativa de totes les activitats econòmiques i no renunciar a futures modificacions de lleis sectorials que permetin adequar llurs preceptes als principis establerts per aquesta llei, amb l’objectiu d’agilitzar i simplificar l’activitat administrativa en la resta d’activitats econòmiques.

Aquesta llei consta de vint-i-tres articles agrupats en tres títols, i de nou disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, quatre disposicions finals i dos annexos.

El títol I regula l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les finalitats de la Llei.

El títol II regula la simplificació administrativa en l’exercici de les activitats econòmiques, recull un seguit de principis d’actuació i regula el procediment administratiu que s’ha d’aplicar en el cas que no es formuli la comunicació prèvia o la declaració responsable necessàries per a dur a terme una activitat, o bé en el cas que sigui falsa o inexacta. A més, passar a un règim de control posterior basat en la confiança legítima comporta la necessitat d’establir un règim sancionador per als casos en què s’incompleixi la norma. També s’impulsa l’establiment de mecanismes alternatius a la intervenció administrativa i de planificació sectorial i es regula la resolució de consultes en l’aplicació i la interpretació de les normes sectorials.

Té un interès especial la regulació del règim d’intervenció aplicable a les activitats innòcues i a les

activitats de baix risc. Mentre aquestes se sotmeten a comunicació prèvia, per raó de llur incidència sobre el medi ambient, la seguretat de les persones o els béns, la declaració responsable es manté per a les activitats en què la intervenció administrativa es justifica per raó de la protecció dels consumidors, els destinataris dels serveis i els treballadors. Finalment, s’estableixen instruments per a facilitar la relació de les empreses i els professionals amb les administracions públiques. Concretament, es determina que la finestreta única empresarial permeti a les empreses i els professionals fer des d’un únic punt, amb independència de l’Administració responsable, tots els tràmits necessaris amb relació a llur activitat. Per tal que aquests tràmits es puguin fer per diversos canals es regula el portal únic per a les empreses com a canal electrònic de la finestreta única empresarial. També es regula la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica, que és una comissió entre l’Administració de la Generalitat, l’Administració local, les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya, i les organitzacions empresarials més representatives. L’objectiu d’aquesta comissió és fer un seguiment de la implantació de les mesures establertes per aquesta norma que permetin una tutela efectiva dels drets que es pretenen protegir. El títol III modifica diverses normes amb rang de llei i es distribueix en quatre capítols. En el capítol I es modifica la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquesta modificació pretén, d’una banda, que les cartes de serveis, com a compromís de servei de l’Administració, es generalitzin i, d’una altra, que la declaració responsable i la comunicació prèvia es configurin com el mecanisme de control ordinari que exerceixen les administracions públiques de Catalunya. A més, s’estableixen un seguit de disposicions per als casos en què la resolució del procediment requereix l’emissió de diferents informes: la reducció a deu dies del termini per a emetre’ls; l’obligació de sol·licitar l’emissió de tots els informes de manera simultània, i el dret de la persona interessada a demanar la continuació del procediment si l’informe no ha estat evacuat dins de termini. Finalment, a l’efecte d’evitar que la demora en el desplegament reglamentari endarrereixi l’aplicació efectiva de les lleis, s’estableix un límit temporal per al dit desplegament. En el capítol II es modifica el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril. S’introdueix la possibilitat que els ens locals puguin suspendre temporalment la prestació dels serveis que no tenen la condició de mínims, en el cas que es produeixi una situació d’insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal; es modifica i se simplifica la intervenció del departament de la Generalitat competent en matèria d’Administració local en determinats procediments, i se singularitza l’excepcionalitat del règim de control preventiu per part dels ens locals. En el capítol III es modifiquen parcialment diverses lleis de caràcter sectorial que tenen una incidència especial en la legalització de les activitats econòmiques, com és la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i més concretament, el règim de llicència ambiental, de manera que s’amplien les activitats que estan sotmeses al règim de comunicació en lloc del de llicència, i s’exclouen de l’àmbit d’aplicació de la normativa ambiental un conjunt d’activitats que fins ara estaven subjectes a comunicació. També es modifica la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, per a desenvolupar el règim d’intervenció

administrativa per part dels ens locals i donar cabuda a la declaració responsable i a la comunicació prèvia. A més, es tipifiquen els diversos supòsits que es poden donar: que l’activitat requereixi llicència d’obres, que l’activitat sigui inclosa als annexos I i II de la Llei, que l’activitat estigui subjecta al règim de llicència municipal per a establiments oberts al públic, o que l’activitat sigui inclosa a l’annex I de la Llei 3/2010. També s’afegeix un nou article, el 22 bis, per a recollir l’informe preceptiu per risc d’incendis que s’aplica a les activitats de l’annex I de la Llei 3/2010 considerades de risc important que no són objecte de cap altra modalitat d’intervenció però que cal regular per raó del bé jurídic que s’ha de protegir.

Finalment, es modifica el text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. S’estableix que el planejament urbanístic i les ordenances municipals sobre edificació i ús del sòl no poden establir limitacions a l’accés de l’activitat econòmica o a l’exercici de les activitats que vulneren la Directiva de serveis i la seva normativa de transposició; també s’elimina la necessitat de llicència urbanística d’un conjunt d’actuacions, com ara les construccions i instal·lacions de nova planta; les obres d’ampliació, reformes i altres que no requereixen projecte; el canvi d’ús d’edificis i instal·lacions, excepte si el canvi és cap a un ús residencial; la construcció de murs o tanques o la instal·lació de cartells o tanques, entre altres.

En el capítol IV es modifica la Llei 6/1988, del 3 de març, forestal de Catalunya. S’hi afegeix un article relatiu al règim d’intervenció de l’Administració en l’àmbit forestal agrícola.

D’altra banda, en el marc de l’objectiu d’impulsar l’activitat econòmica, i atenent al fet que, conformement amb l’article 45 de l’Estatut d’autonomia, els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i social de Catalunya i dels seus ciutadans i que, d’acord amb l’article 139 de l’Estatut, correspon a la Generalitat l’ordenació dels sectors i els processos industrials a Catalunya, aquesta llei també afavoreix els processos de transformació sectorial i de reconversió industrial d’àmbits en què històricament hagi predominat un únic tipus d’indústria o explotació i que estiguin en fase de disminució de llur activitat, o en fase de transformació o tancament, de manera que sigui possible declarar-los projectes d’interès general perquè restin subjectes als principis d’aquesta llei, amb vista a la potenciació de la col·laboració entre les administracions públiques i els particulars.