Capítol I. Modificació en matèria de règim jurídic i de procediment administratiu

Article 18. Modificació de la Llei 26/2010

1. 1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 23 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   «3. Les administracions públiques de Catalunya han de tenir cartes de serveis a disposició dels ciutadans, les empreses i els professionals, com a instruments per a la millora de la qualitat dels serveis, en els termes establerts per la normativa vigent.»

2. 2. S’afegeix un nou apartat, el 4, a l’article 23 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

   «4. Les unitats orgàniques de l’Administració de la Generalitat amb un rang mínim de direcció general han de disposar d’una carta de serveis per cadascun dels serveis finalistes que presten. Les cartes poden ésser individualitzades per cada servei o bé agrupades, s’han d’avaluar cada dos anys i s’han d’actualitzar, com a mínim, cada cinc anys.»

3. 3. S’afegeix un nou article, el 50 bis, a la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

   «Article 50 bis Informes

   »1. Els informes han d’ésser facultatius i no vinculants, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial.

   »2. La tramesa d’informes entre les administracions públiques de Catalunya s’ha de fer electrònicament, mitjançant les plataformes habilitades a aquest efecte.

   »3. En la instrucció del procediment, s’han de demanar els informes que siguin preceptius d’acord amb la normativa reguladora del procediment. En el cas dels informes facultatius, l’òrgan peticionari ha de justificar de manera expressa la necessitat d’emetre’ls.

   »4. Els informes s’han d’emetre en el termini de deu dies, llevat que una disposició amb rang de llei n’estableixi un termini superior.

   »5. Si s’ha de sol·licitar més d’un informe en un mateix procediment, l’òrgan peticionari els ha de sol·licitar tots simultàniament, llevat que d’acord amb la normativa sectorial aplicable l’emissió d’un informe preceptiu requereixi el coneixement d’un informe previ també preceptiu.

   »6. Si un informe no s’ha emès en el termini establert, s’ha de continuar la tramitació del procediment, sens perjudici del que estableix la normativa de procediment administratiu en el supòsit d’informes preceptius.

   »7. No obstant el que estableix l’apartat 6, el procediment ha de continuar necessàriament i en tot cas si la persona interessada ho sol·licita expressament, excepte quan es tracti d’informes preceptius que siguin determinants per a la resolució del procediment, supòsit en el qual es pot interrompre el termini dels tràmits successius. La continuació del procediment produeix efectes una vegada transcorreguts deu dies des de la recepció de la sol·licitud per l’òrgan competent per tal de tramitar-la, la qual ha d’ésser comunicada a l’interessat.»

4. 4. Es modifica l’apartat 3 de l’article 110 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   «3. Els convenis i els protocols s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web del Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, que és accessible des del Portal de la Transparència.»

5. 5. S’afegeix una nova disposició addicional, la setzena, a la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

   «Disposició addicional setzena. Identificació i autenticació dels ciutadans per a accedir a la signatura electrònica no avançada

   »1. Les administracions públiques de Catalunya, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, han d’establir una solució d’interoperabilitat o compatibilitat dels sistemes d’identificació, autenticació i signatura electrònica no avançada a partir de la utilització de claus concertades en un registre previ com a usuari, l’aportació d’informació coneguda per ambdues parts o altres sistemes no criptogràfics, en els termes i les condicions establerts per reglament.

   »2. Les claus concertades en un registre previ, la informació coneguda pels ciutadans i per les administracions públiques, i les dades i els codis alfanumèrics que figurin impresos en targetes identificadores o d’accés a serveis públics expedides per les administracions públiques, inclosa la targeta d’identificació sanitària, poden ésser emprats per a verificar la identificació i autenticació dels ciutadans i fer el registre electrònic de llur identitat sense certificat digital. En tot cas, la persona interessada ha d’ésser informada i requerida a consentir, pel mateix canal electrònic, que el procés de validació d’aquestes dades requereix la consulta de les seves dades en el fitxer corresponent.

   »3. El sistema d’identificació, autenticació i signatura electrònica no avançada és vàlid en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i aplicable en les seves relacions i actuacions amb els ciutadans, les entitats, fundacions i associacions inscrites en els registres públics, les empreses i altres organismes públics. Els termes, les condicions i els supòsits d’utilització d’aquest sistema de signatura electrònica i l’àmbit subjectiu d’aplicació han d’ésser determinats per ordre del conseller competent en matèria d’atenció ciutadana.»

6. 6. S’afegeix una nova disposició addicional, la dissetena, a la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

   «Disposició addicional dissetena. Desplegament reglamentari de les lleis

   »En el cas que calgui desplegar les lleis per reglament i que no s’hagi establert en quin termini, aquest ha d’ésser de sis mesos.»

Capítol II. Modificació en matèria de règim local

Article 19. Modificació del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya

1. 1. S’afegeix un nou article, el 69 bis, al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, amb el text següent:

   «Article 69 bis. Procediment voluntari per a la suspensió temporal de la prestació de determinats serveis per part dels municipis

   »1. Els municipis han de prestar les activitats i els serveis que estableixen les lleis sectorials que els són aplicables, en exercici de les competències que aquestes els atribueixen.

   »2. Els municipis poden suspendre, excepcionalment i de manera temporal, la prestació d’activitats i serveis públics que els atribueix una llei sectorial de Catalunya si es troben en una situació d’insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal. La suspensió en cap cas no pot afectar els serveis mínims establerts per l’article 67.

   »3. El procediment per a suspendre la prestació dels serveis públics a què fa referència aquest article té caràcter voluntari i només es pot adoptar a iniciativa de l’entitat local. La suspensió s’ha de justificar per raons d’interès general, i s’ha de basar en l’acreditació de la situació d’insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal, d’acord amb el que s’estableix per reglament.

   »4. La tramitació de l’expedient, en els termes establerts per reglament, requereix un tràmit d’informació pública en el municipi i l’informe preceptiu dels departaments de l’Administració de la Generalitat competents per raó de la matèria, i s’ha de resoldre per resolució del conseller o consellera competent en matèria d’Administració local, amb l’informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya. En el cas que hi hagi informes desfavorables, ha de resoldre el Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria d’Administració local.

   »5. La suspensió temporal del servei no pot ésser superior a dos anys. No obstant això, es pot prorrogar per períodes successius, en els termes establerts per reglament, si persisteixen les causes que la van motivar. L’aixecament de la suspensió i la recuperació per part de l’ajuntament, a iniciativa pròpia, de la prestació del servei es produeixen en els termes establerts per reglament.

   »6. La Comissió de Govern Local de Catalunya, d’ofici o a iniciativa d’un municipi, pot identificar mesures de suspensió temporal de la prestació d’activitats i serveis públics atribuïts per una llei sectorial de Catalunya i proposar les accions necessàries per a iniciar el procediment de suspensió.»

2. 2. Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 17 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resten redactades de la manera següent:

   «a) L’expedient s’inicia per acord de l’ajuntament o ajuntaments interessats o del consell o consells comarcals interessats, o bé l’inicia d’ofici el departament competent en matèria d’Administració local. Es pot iniciar també a petició dels veïns, en una majoria del 50%, com a mínim, del darrer cens electoral del municipi o de la part o parts d’aquest en el supòsit de segregació. En aquest últim cas, l’ajuntament ha d’adoptar l’acord en el termini d’un mes, a comptar des de la presentació de la petició en el registre municipal.

   »b) Els acords municipals o comarcals sobre alteració de termes requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació i s’han de sotmetre a informació pública per un període d’un mes. Les corporacions han de trametre els acords al departament competent en matèria d’Administració local juntament amb la resolució de les reclamacions i les al·legacions presentades, la qual s’ha d’adoptar amb el mateix quòrum requerit per a l’acord inicial. També s’ha de fer aquesta tramesa quan l’expedient s’ha iniciat a instància dels veïns per a la segregació de part del municipi, encara que l’acord o els acords municipals no hi siguin favorables.»

3. 3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 18 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

   «1. Correspon al Govern l’aprovació de tots els expedients d’alteració dels termes municipals promoguts d’acord amb el que disposa l’article 17, mitjançant decret adoptat a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d’Administració local. El Govern ha d’aprovar l’alteració dels termes municipals promoguda a iniciativa del municipi o dels veïns si es produeix l’acord favorable dels municipis interessats i no hi formulen objeccions els organismes consultius a què es refereix aquest article.»

4. 4. Es modifica l’article 19 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

   «Article 19. Contingut del decret o la llei d’aprovació

   »El decret o la llei han de determinar la delimitació dels termes municipals, el repartiment del patrimoni, l’assignació del personal, la forma en què s’han de liquidar els deutes o els crèdits contrets pels municipis i la fixació de la capitalitat, si escau. Aquestes determinacions s’han d’ajustar als pactes intermunicipals que es poden establir entre els municipis interessats.»

5. 5. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 31 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resten redactats de la manera següent:

   «1. L’acord de canvi de denominació d’un municipi ha d’ésser adoptat pel ple de l’ajuntament i requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Abans de l’adopció de l’acord municipal, s’ha d’obrir informació pública per un termini mínim de trenta dies.

   »2. L’acord municipal ha d’ésser tramès al departament competent en matèria d’Administració local.

   »3. Si la nova denominació acordada per l’ajuntament és susceptible d’ésser confosa amb la d’un altre municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s’adiu amb la toponímia catalana, correspon al Govern, a proposta del departament competent en matèria d’Administració local, la resolució definitiva sobre el canvi de nom, amb audiència prèvia del municipi interessat. A aquests efectes, el departament pot sol·licitar l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans.»

6. 6. Es modifiquen les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 79 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resten redactades de la manera següent:

   «b) En el primer cas, l’ajuntament ha d’adoptar l’acord en el termini d’un mes a comptar de la presentació de la petició en el registre municipal.

   »c) L’acord municipal sobre constitució de l’entitat municipal descentralitzada ha de determinar les competències que, d’acord amb l’article 82, ha d’assumir l’entitat, i el sistema de participació en els ingressos de l’ajuntament. L’acord s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública per un termini d’un mes; un cop transcorregut aquest termini, s’ha de trametre al departament competent en matèria d’Administració local, juntament amb la resolució de les al·legacions presentades, la qual s’ha d’adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels membres de la corporació. També s’ha de fer la tramesa quan l’expedient s’ha iniciat a instància dels veïns, encara que l’acord municipal no hi sigui favorable.»

7. 7. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 119 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resten redactats de la manera següent:

   «1. El projecte d’estatuts s’ha de sotmetre a informació pública, per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció d’anuncis als taulers d’edictes dels ajuntaments i la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.»

   «3. El projecte definitiu d’estatuts s’ha de trametre al departament competent en matèria d’Administració local perquè, en el termini d’un mes, emeti informe d’acord amb la legalitat vigent, un cop escoltat el consell comarcal.»

8. 8. Es modifica la lletra b de l’article 121 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactada de la manera següent:

   «b) L’informe preceptiu i no vinculant del departament competent en matèria d’Administració local.»

9. 9. S’afegeix un nou apartat, el 4, a l’article 145 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, amb el text següent:

   «4. Els ens locals han de trametre els actes i els acords a què fa referència l’apartat 1 per mitjans electrònics. A aquests efectes, han de respectar les condicions i els instruments establerts per reglament d’acord amb la normativa de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i, en tot cas, els principis de responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat.»

10. 10. Es modifica l’apartat 3 de l’article 206 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    «3. L’adquisició de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix:

    »a) El compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local.

    »b) En el cas dels béns immobles o de drets sobre aquests béns, la valoració pericial d’un tècnic o tècnica local. Es pot fer l’adquisició directa de béns immobles si ho requereixen les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei que es vol satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. En aquests casos, es requereix l’informe previ del departament competent en matèria d’Administració local si el valor dels béns excedeix els 100.000 euros. L’informe s’ha d’emetre en un termini de vint dies. En la resta de casos, s’ha d’incorporar l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només requereixen l’informe previ del departament si el valor del bé excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació. Es pot fer l’adquisició directa en el supòsit d’urgència extrema, amb l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local, amb l’acreditació d’aquesta situació.

    »c) En el cas de valors mobiliaris, l’informe previ del departament competent en matèria d’economia i finances. L’informe s’ha d’emetre en un termini de vint dies.»

11. 11. Es modifica l’article 209 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    «Article 209. Alienació i gravamen

    »1. L’alienació de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix el compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local.

    »2. Per a alienar o gravar béns immobles patrimonials, s’han de tenir en compte les regles següents:

    »a) L’alienació de béns immobles patrimonials es pot fer per concurs, subhasta pública o adjudicació directa. El procediment ordinari per a l’alienació d’immobles és el concurs.

    »b) Es pot acordar la subhasta de béns que, per llur emplaçament, naturalesa i característiques, siguin inadequats per a atendre les directrius derivades de polítiques públiques d’habitatge.

    »c) Es pot acordar l’adjudicació directa si ho requereixen les particularitats del bé, les necessitats que es volen satisfer o les limitacions del mercat immobiliari.

    »d) Cal l’informe previ del departament competent en matèria d’Administració local si el valor del bé o del gravamen excedeix els 100.000 euros. Si no s’excedeix aquest valor s’ha d’incorporar un informe previ del secretari o secretària de l’entitat local. L’informe del departament s’ha d’emetre en un termini de vint dies. Si l’informe del departament no és favorable, el ple ha d’adoptar l’acord d’alienació amb els requisits que estableix l’article 47.2 de la Llei de l’Estat 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només es requereix l’informe previ del departament si el valor del bé o del gravamen excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació.

    »e) Cal la valoració pericial del tècnic o tècnica local que acrediti l’apreuament dels béns o del gravamen. »f) La constitució de càrregues i gravàmens sobre béns patrimonials ha de respectar, si escau, els requisits establerts per a l’alienació.

    »3. Per a alienar valors mobiliaris, cal l’informe previ del departament competent en matèria d’economia i finances, que s’ha d’emetre en un termini de vint dies.

    »4. En cap cas no es poden alienar béns immobles patrimonials per a finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobreres de vies públiques no edificables o de béns no utilitzables en serveis públics locals.»

12. 12. S’afegeix un nou article, el 216 bis, al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    «Article 216 bis Mutació demanial entre administracions públiques

    »1. Les mutacions demanials, enteses com a canvis de subjecte o de destinació dels béns de domini públic sense que perdin la naturalesa jurídica, es poden produir:

    »a) Per raó de nous fins públics presos en consideració.

    »b) Pel canvi del subjecte titular del bé en les alteracions de termes municipals o en l’atribució de competències a un altre ens local o a una altra administració.

    »c) Per la imposició d’afectacions secundàries, en ésser compatible el bé amb dos fins o més.

    »2. També es produeix una mutació demanial si els béns de domini públic dels ens locals i llurs organismes públics es poden afectar a serveis d’altres administracions públiques per a destinar-los a un ús públic o servei públic de llur competència. La mutació demanial entre administracions públiques no altera el caràcter demanial dels béns.

    »3. Les mutacions demanials requereixen l’acord de l’ens local en el qual s’acrediti l’oportunitat del canvi. »4. El procediment per a fer la mutació demanial ha de complir els requisits establerts per reglament.»

13. 13. Es modifica l’article 236 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    «Article 236. Modalitats d’intervenció

    »1. Els ens locals poden intervenir l’activitat dels ciutadans pels mitjans següents:

    »a) L’aprovació d’ordenances i bans.

    »b) La submissió a llicència i a altres actes de control preventiu. Si es tracta de l’accés i de l’exercici d’activitats, el règim d’intervenció s’ha d’establir de conformitat amb la normativa reguladora del lliure accés a les activitats de serveis i a l’exercici d’aquestes activitats.

    »c) La submissió a comunicació prèvia o a declaració responsable, de conformitat amb la normativa reguladora del procediment administratiu.

    »d) Ordres individuals de mandat.

    »2. L’activitat d’intervenció s’ha d’ajustar, en tot cas, als principis de legalitat, de no-discriminació, de necessitat i proporcionalitat amb l’objectiu que es persegueix, i de respecte a la llibertat individual.

    »3. L’exercici d’activitats no s’ha de sotmetre a intervenció administrativa prèvia mitjançant autorització o altres actes de control preventiu. Excepcionalment, poden exigir-se actes de control preventiu:

    »a) Si alguna de les raons imperioses d’interès general reconegudes pel dret comunitari justifica la intervenció pública, mitjançant el mecanisme de l’autorització, a fi de preservar determinats béns i interessos generals.

    »b) Si el nombre d’operadors econòmics del mercat és limitat com a conseqüència de l’escassetat de recursos naturals, la utilització de domini públic, l’existència d’impediments tècnics o l’existència de serveis públics sotmesos a tarifes regulades.

    »4. En el cas que concorrin autoritzacions d’una entitat local i d’una altra administració, l’entitat local ha de motivar expressament la necessitat de l’autorització i l’interès general concret que es pretén protegir, i justificar que aquest interès no estigui ja cobert mitjançant una altra autorització ja existent.

    »5. En el cas que l’exercici d’activitats no requereixi autorització habilitant i prèvia, les entitats locals han d’establir i planificar els procediments de comunicació necessaris i els de verificació posterior del compliment dels requisits per a l’exercici de l’activitat per part dels interessats, establerts per la legislació sectorial.

    »6. S’ha d’escollir sempre el mitjà de control menys intens, d’entre els que permetin protegir l’interès general de què es tracti.»

14. 14. Es modifica l’article 249 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    «Article 249. Gestió del servei públic

    »1. La facultat d’establir el sistema de gestió dels serveis públics correspon a la potestat d’autoorganització dels ens locals.

    »2. Els serveis públics de competència local s’han de gestionar, de la manera més sostenible i eficient, directament o indirectament.

    »3. La gestió directa dels serveis públics es pot dur a terme mitjançant les formes següents:

    »a) Gestió del mateix ens local.

    »b) Organisme autònom local.

    »c) Entitat pública empresarial local.

    »d) Societat mercantil local amb capital social íntegrament públic.

    »4. Només es pot fer ús de les formes a què fan referència les lletres c i d de l’apartat 3 si queda acreditat, amb una memòria justificativa elaborada a aquest efecte, que són més sostenibles i eficients que les formes establertes per les lletres a i b, tenint en compte els criteris de rendibilitat econòmica i recuperació de la inversió, en els termes de la normativa de règim local.

    »5. La gestió indirecta dels serveis públics es pot dur a terme mitjançant qualsevol de les formes establertes per la normativa de contractes del sector públic per al contracte de gestió de serveis públics. »6. Els serveis públics locals que impliquen l’exercici de potestats públiques o la salvaguarda dels interessos generals de les entitats locals no es poden prestar per gestió indirecta ni tampoc mitjançant una societat mercantil amb capital íntegrament públic.»

Capítol III. Adaptació de la normativa sectorial als règims d’intervenció introduïts al capítol I

Article 20. Modificació de la Llei 20/2009

1. 1. S’afegeix un nou epígraf, el 12.59, a l’annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb el text següent:

   «12.59. Emmagatzematge o manipulació de biomassa d’origen vegetal (aprofitaments forestals, tractaments silvícoles, restes de jardineria, cultius energètics, serradures...) o de productes d’aquesta (llenya, pèl·let, estella, briquetes...) amb una capacitat superior a 10.000m3»

2. 2. Se suprimeixen els epígrafs 6.9, 11.8, 12.27, 12.28, 12.29, 12.30, 12.40 i 12.58 de l’annex III de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
3. 3. S’afegeix un nou epígraf, el 12.59, a l’annex III de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb el text següent:

   «12.59. Emmagatzematge o manipulació de biomassa d’origen vegetal (aprofitaments forestals, tractaments silvícoles, restes de jardineria, cultius energètics, serradures...) o de productes d’aquesta

Article 21. Modificació de la Llei 3/2010

1. 1. (No vigent)
2. 2. S’afegeix un nou article, el 22 bis, a la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, amb el text següent:

   «Article 22 bis. Informe preceptiu per risc d’incendi

   »1. Per a exercir activitats subjectes a control preventiu de la Generalitat, d’acord amb aquesta llei, que no requereixen llicència d’obres ni tampoc llicència per establiments oberts al públic, cal l’obtenció d’un informe preceptiu per risc d’incendi.

   »2. L’interessat ha de sol·licitar l’emissió de l’informe previ presentant el document de sol·licitud, acompanyat de la documentació establerta per l’article 22, a l’ajuntament on s’ha d’exercir l’activitat on hi haurà la instal·lació o l’establiment.

   »3. Els serveis municipals han de trametre la documentació a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, la qual ha d’analitzar la documentació presentada i emetre l’informe, que té caràcter vinculant. La direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, una vegada emès l’informe, l’ha de trametre a l’ajuntament corresponent, per tal que el notifiqui a l’interessat.»

3. 3. Se suprimeixen els epígrafs 12, 13 i 14 de l’annex 1 de la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Article 22. Modificació del text refós de la Llei d’urbanisme

1. 1. S’afegeix un apartat, el 8, a l’article 9 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent:

   «8. El planejament urbanístic i les ordenances sobre edificació i ús del sòl no poden establir condicionants en els usos del sòl que comportin restriccions a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques que vulnerin els principis i requisits establerts per la Directiva de serveis. Per reglament s’han de regular les raons imperioses d’interès general que, d’acord amb la mateixa Directiva de serveis, permetin exceptuar-ne l’aplicació. Aquestes restriccions s’han d’ajustar als principis de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació i quedar pertinentment justificada en la memòria del pla en ponderació amb la resta d’interessos generals considerats en el planejament.»

2. 2. Es modifica l’article 187 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que resta redactat de la manera següent:

   «Article 187. Actes subjectes a llicència urbanística

   »1. Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, amb les excepcions que estableix l’article 187 ter_, els actes següents:

   »a) Els moviments de terra i les esplanacions dels terrenys.

   »b) Les parcel·lacions urbanístiques.

   »c) La construcció d’edificis de nova planta i la intervenció en els edificis ja existents que, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic i la demolició total o parcial.

   »d) La primera utilització i ocupació parcial dels edificis.

   »e) El canvi dels edificis a un ús residencial.

   »f) L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres.

   »g) L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.

   »h) La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars, llevat que els murs perimetrals d’aquestes

   instal·lacions siguin inferiors a un metre d’alçària.

   »i) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva.

   »j) L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.

   »k) La constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa.

   »l) Les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització.

   »m) La instal·lació de cases prefabricades o instal·lacions similars, ja siguin provisionals o permanents.

   »n) La instal·lació d’infraestructures de serveis de subministrament d’energia, d’aigua, de sanejament, de telefonia o altres serveis similars, i la col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions, excepte les infraestructures relatives a les xarxes públiques de comunicacions electròniques que, d’acord amb la legislació sobre telecomunicacions, estiguin subjectes al règim de declaració responsable que s’hi estableix.

   »2. També estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, amb les excepcions que estableix l’article 187 :

   »a) La intervenció en els béns sotmesos a un règim de protecció patrimonial cultural o urbanística.

   »b) Els usos i les obres provisionals.

   »c) Els actes relacionats a l’article 187 bis, excepte els de la lletra g, que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat.»

3. 3. S’afegeix un nou article, el 187 bis, al text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent:

   «Article 187 bis Actes subjectes a comunicació prèvia

   »Estan subjectes a la comunicació prèvia, amb les excepcions que estableixen els articles 187.2 i 187 ter_, els actes següents:

   »a) Les construccions i instal·lacions de nova planta, i les obres d’ampliació, reforma, modificació, rehabilitació o demolició total o parcial de construccions i instal·lacions existents que, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, no requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic.

   »b) La primera utilització i ocupació dels edificis.

   »c) El canvi d’ús dels edificis i les instal·lacions, excepte a ús residencial.

   »d) La construcció o la instal·lació de murs i tanques.

   »e) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.

   »f) La formalització d’operacions jurídiques que, sense constituir o modificar un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, comporten un increment del nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicència urbanística anterior.

   »g) Els actes subjectes a intervenció que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat i que estiguin emparats en un projecte d’actuació específica o en un pla urbanístic que ordeni amb el mateix detall els terrenys afectats, sempre que no requereixin l’elaboració d’un projecte tècnic d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació.»

   «Article 187 ter. Actes no subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia »No estan subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia els actes següents:

   »a) Les obres d’urbanització incloses en els plans o els projectes d’urbanització.

   »b) Les parcel·lacions urbanístiques incloses en els projectes de reparcel·lació.

   »c) Els actes i les obres que s’han de dur a terme en compliment d’una ordre d’execució o de restauració, si no requereixen projecte tècnic o si la mateixa ordre o l’acte que n’ordena l’execució subsidiària incorpora el projecte tècnic requerit.

   »d) En sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat:

   »Primer. Els moviments de terra, l’explanació de terrenys, l’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals i la tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s’executin a l’empara d’un instrument d’ordenació forestal o sota la intervenció de l’administració forestal i de l’administració competent en matèria de medi ambient.

   »Segon. La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s’executi sota la intervenció d’una administració competent en matèria de protecció del domini públic i de l’administració competent en matèria de medi ambient.»

Capítol IV. Modificació en matèria forestal

Article 23. Modificació de la Llei 6/1988

S’afegeix un nou article, el 23 bis, a la Llei 6/1988, del 3 de març, forestal de Catalunya, amb el text següent:

«Article 23 bis

»1. No obstant el que estableix l’article 23.2, en el cas de superfícies que en els darrers vint anys han esdevingut forestals per abandonament de l’activitat agrícola, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim de comunicació si la superfície és de fins a dues hectàrees i la recuperació de l’activitat agrícola es fa sense alterar la topografia del terreny.

»2. El que estableix l’apartat 1 no és aplicable en superfícies que afecten espais naturals de protecció especial, espais de la Xarxa Natura 2000 o forests catalogades d’utilitat pública. En aquest cas, el canv de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim d’autorització.»