Primera

1. Per regular al sòl urbà aquells aspectes constructius, tècnics, sanitaris, de seguretat i de règim de serveis no previstos en aquestes Normes, la Corporació Metropolitana, en el termini d'un any, a comptar des de l'aprovació definitiva del Pla General, formarà i sotmetrà a l'aprovació de l'òrgan competent les ordenances metropolitanes, d'aplicació a tot l'àmbit de l'entitat.
2. Mentre no es produeixi l'aprovació definitiva de les ordenances metropolitanes, regiran les ordenances municipals dels municipis respectius, o, si no n'hi ha, les Ordenances municipals de Barcelona, per regular els aspectes assenyalats a l'apartat anterior.
3. L'aplicació de les Ordenances metropolitanes deixarà al marge, si escau, les especials que exigeixin les peculiaritats del municipi.

Segona

La Corporació Metropolitana en el termini de dos anys, a comptar des de l'aprovació definitiva del Pla General Metropolità, redactarà el nomenclàtor indicatiu d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses a què es refereix l'article 289.4 de les Normes presents.

Tercera. Supressió de barreres a l'accessibilitat en edificis existents d'habitatges

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.

1. Disposicions generals
   1. Per tal de suprimir les barreres a l’accessibilitat en edificis existents d’habitatges plurifamiliars o unifamiliars, amb la instal·lació d’ascensors o altres elements que garanteixin l’accessibilitat universal i, sempre que es justifiqui que la seva instal·lació no és tècnicament possible ni econòmicament viable donant compliment als paràmetres urbanístics vigents, aquests ascensors o elements d’accessibilitat es podran col·locar, si és necessari, ocupant espais privats inedificables o desafectant sòls reservats per a sistemes urbanístics, garantint en tot cas la funcionalitat de l’espai ocupat. Caldrà aportar justificació de la solució proposada segons l’anàlisi d’alternatives.
   2. Als efectes del que estableix aquesta disposició addicional, s'entén per edificis existents els construïts amb una llicència o una autorització sol·licitada abans de l'entrada en vigor del decret 135/1995 de 24 de març d'aprovació del Codi d'Accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. L'àmbit d'aplicació es limita als edificis existents d'habitatge, situats en sòl urbà. S'exclouen d'aquest existents, les obres noves o les de rehabilitació integral, que hauran d'adequar-se a la normativa vigent en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
   3. Els elements necessaris per a la instal·lació d'ascensors o altres elements que garanteixin l'accessibilitat universal en edificis existents d'habitatges plurifamiliars o unifamiliars, inclosos vestíbuls, replans i accessos als elements privatius, o qualsevol altre element que tingui per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques exigits per la legislació sectorial, no són computables als efectes d'ocupació de sòl, volum edificable ni distàncies mínimes entre edificacions contigües o límits de parcel·la. En tot cas caldrà mantenir els estàndards de reserva mínima de terrenys per a sistemes urbanístics establerts per la legislació o pel planejament urbanístic i les condicions adequades de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes, quan es redueix la distància respecte a aquestes.
   4. Els elements estructurals dels ascensors, la sala de la maquinària, la cabina i els corresponents replans, rampes o altres elements necessaris per garantir l'accessibilitat, tindran la consideració d'instal·lació de l'ascensor. Aquest conjunt es considera, a l'efecte d'aquesta normativa com a element tècnic de les instal·lacions comunes de l'edifici i no computa a efectes de compliment dels paràmetres urbanístics d'edificabilitat, volum, ocupació en planta, alineació i distàncies mínimes als límits de parcel·la, a via pública i a veïns.
2. Ubicació dels ascensors i altres elements que permetin l’accessibilitatLa ubicació dels ascensors o altres elements que garanteixin l'accessibilitat universal es farà, amb caràcter prioritari, dins del volum de l'edifici existent, d'acord amb les Ordenances metropolitanes d'edificació i rehabilitació.En cas que no hi hagi una solució alternativa viable, per raó de l'estat d'ocupació de l'edifici o per raons de tipus constructiu o estructural es farà:
   1. Quan de forma justificada no sigui possible ubicar la instal·lació a l'interior de l'edifici, es podrà col·locar adossat al perímetre exterior de l'edifici, dins del solar, és a dir, sobre sòl privat. Es podrà llavors ocupar els espais privats inedificables garantint en tot cas la funcionalitat de l'espai ocupat, així com el manteniment de les condicions adequades de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes, quan es redueix la distància respecte a aquestes edificacions.
   2. Quan sigui físicament impossible dur a terme la instal·lació en les condicions anteriors, aquesta podrà autoritzar-se ocupant sòls públics, sempre i quan estigui garantida la correcta funcionalitat de l'espai públic afectat. A aquest efectes, s'haurà de tenir en compte en tots els casos les determinacions del Pla de mobilitat urbana sostenible de Cerdanyola del Vallès vigent en cada moment.En aquest punt, cal diferenciar les dues situacions següents:
      1. Rampes amb ocupació de sistema viariEn cas que sigui necessari instal·lar una rampa amb ocupació parcial de sistema viari, la present modificació estableix que sempre que es garanteixi la funcionalitat del vial, l'adaptació a les normes d'accessibilitat es podrà dur a terme mitjançant llicència d'obra sol·licitada a l'Ajuntament, sempre que es compleixin els aspectes següents:
         1. Aspectes generals.Les condicions mínimes que cal mantenir són:
            • Les rampes han de tenir una amplada mínima de 1,2m.
            • L’ocupació serà sempre la mínima possible que garanteixi l’accessibilitat.
            • Cal donar compliment a la Secció SI 5 del CTE, amb una amplada lliure mínima de 5m amb alçada lliure igual a la de l’edifici, o la que determini lan normativa que la substitueixi, per a l’accés de vehicles d’emergència (bombers).
            • En vials sense sortida de més de 20m de longitud, caldrà garantir un espai lliure de maniobra de 15m, d’acord amb la Instrucció Tècnica Complementària de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, o la que dicti la normativa que la substitueixi.
            • Quan hi ha voreres:
              1. Aquesta ha de tenir l’amplada mínima útil de 1,8m per garantir el pas de dues cadires de rodes, d’acord amb la normativa en matèria d’accessibilitat.
              2. En els carrers assenyalats al pla de mobilitat de l’Ajuntament com a Xarxa bàsica de vianants de primer nivell, aquesta amplada haurà de ser de 2,50m o la que fixi aquest en cada moment.
            • L’accés de la rampa ha de tenir una dimensió que permeti la inscripció d’un cercle de 1,5m de diàmetre. Els portals d’accés als blocs han de tenir un espai tal que permeti la inscripció d’un cercle de 1,5m de diàmetre. En cap cas aquests dos cercles es poden sobreposar, per tal que la construcció d’una rampa per a accedir a un edifici no entorpeixi l’accés a l’edifici veí.
            • Caldrà que els propietaris incorporin al projecte la reurbanització necessària per garantir la senyalització dels obstacles per a persones invidents.
         2. Aplicació en un vial de plataforma única.De l'aplicació d'aquest criteri sobre vials de plataforma única, en funció de l'amplada de vial, en resulta que:
            • Menys de 7,40m: no s’admeten rampes sobre sistema viari.
            • 7,40m i més: s’admeten les rampes sempre que es compleixi l’amplada lliure mínima de 5m. L’ocupació serà sempre la mínima possible que garanteixi l’accessibilitat.
         3. Aplicació en un vial amb carril i voreres
            • Menys de 9m: no s’admeten rampes excepte si es transforma en un carrer de plataforma única.
            • 9m o més: s’han de garantir els 5m lliures de pas per a vehicles d’emergència, 3m de carril.Les voreres han de tenir 3m mínim (1,2m de rampa i deixar 1,8m de pas), excepte les que formen part de la xarxa bàsica de vianants, en què aquesta amplada s’ha d’ampliar fins a 2,50m d’espai útil o la que determini el pla de mobilitat vigent en cada moment.
      2. Ascensors sobre sistemes i altres elements sobre zones verdes i equipaments públics.En cas que sigui necessari instal·lar un ascensor o qualsevol altre element que permeti l'accessibilitat que afecti sòls qualificats de zona verda pública o equipament públic, amb caràcter previ a la llicència d'obres, caldrà la redacció d'un Pla de millora urbana d'accessibilitat. També caldrà en el cas d'ascensors que se situïn sobre sistema viari.Els documents de planejament que tinguin per objecte l'emplaçament en aquests sòls d'ascensors o altres elements necessaris per a garantir l'accessibilitat hauran d'aportar les justificacions assenyalades a l'article 97.3 del DL 1/2010 TRLU.Caldrà justificar el manteniment dels estàndards de reserva mínima de terrenys per a sistemes urbanístics establerts per la legislació o pel planejament urbanístic i també la justificació de la funcionalitat del sistema urbanístic afectat, si es dona aquest supòsit.
      3. Sempre que s’ocupi un sistema públicEn el supòsit d'ocupació de sistemes de domini públic, en la llicència d'obres que s'atorgui, s'indicarà com a condició especial d'aquesta autorització, l'obligació de donar compliment al deure d'extingir el dret d'ocupació de l'espai públic amb un ús privatiu legalment autoritzat quan l'edifici sigui substituït, objecte d'una reforma que permeti l'adaptació a la legislació vigent en matèria d'accessibilitat amb la instal·lació de rampes o de l'ascensor en el seu interior, o quan així ho requereixi l'administració per l'excepcionalitat de l'interès públic degudament acreditat.L'esmentada condició especial de llicència s'haurà d'inscriure en el Registre de la Propietat , de conformitat amb el que disposa l'article 65.1.d) del Reial Decret 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Sol i rehabilitació urbana, i els articles 1.4 i 74 del Reial Decret legislatiu 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s'aproven les normes complementàries al Reglament per l'execució de la Llei Hipotecària sobre inscripció en el Registre de la Propietat d'Actes de Naturalesa Urbanística. Les despeses derivades de la inscripció registral de la referida condició de la llicència d'obres s'assumiren per la persona física o jurídica autoritzada per a la realització de les obres contemplades en l'autorització administrativa.Quan s'hagi de donar compliment a l'obligació d'extingir el dret d'ocupació de l'espai públic amb un ús privatiu legalment autoritzat per un dels supòsits enumerats anteriorment, a més, es procedirà a la desocupació de l'espai ocupat amb l'obligació de reurbanitzar l'entorn alliberat. La finalització de l'autorització no generarà cap dret a indemnització al titular de l'autorització.Quan la instal·lació afecti a les infraestructures situades al domini públic, els costos de modificació d'aquestes per fer-les compatibles amb la implantació d'elements que facilitin l'accessibilitat i, si és el cas, de l'aparell elevador, hauran de ser assumits per les persones interessades o propietàries de l'edifici en què s'implanti.Quan la instal·lació d'aquests elements comporti la modificació de la urbanització o del mobiliari urbà, el projecte i el cost de la modificació estarà inclòs en el projecte d'obres, en base al qual s'atorgarà la llicència i la seva execució anirà a càrrec del promotor.Prèviament a l'atorgament de la llicència d'obres es dipositarà una fiança per garantir l'execució de la urbanització, per l'import total del cost de les obres d'urbanització, que serà retornada a la finalització de les obres, prèvia inspecció de comprovació.
   3. Normes de procediment
      1. En primer lloc, caldrà presentar l'estudi justificatiu conforme de què la instal·lació no és tècnicament possible ni econòmicament viable donant compliment als paràmetres urbanístics, juntament amb l'estudi de viabilitat de la proposta d'ubicació, amb la justificació de la solució proposada segons l'anàlisi d'alternatives.Aquest estudi de viabilitat haurà de presentar-se per a la validació municipal, prèviament a la sol·licitud de la llicència d'obres.
      2. Per a la instal·lació d'elements que facilitin l'accessibilitat i d'aparells elevadors dins del sòl privat serà necessària la redacció d'un projecte tècnic d'obres amb la justificació establerta a la present normativa i d'acord amb els requeriments tècnics corresponents i els requisits generals per a les llicències d'obres. La sol·licitud per a l'autorització de les obres d'instal·lació d'ascensor es farà mitjançant la corresponent llicència d'obres.
      3. Per a la construcció d'una rampa d'accés a un vestíbul ocupant sòls qualificats de sistema viari, serà necessària la redacció d'un projecte tècnic d'obres amb la justificació establerta a la present normativa i d'acord amb els requeriments tècnics corresponents i els requisits generals per a les llicències d'obres.
      4. Per a la instal·lació d'elements que facilitin l'accessibilitat i d'aparells elevadors en espais de domini públic, excepte en el cas corresponent a l'apartat 3.3, serà necessària la tramitació d'un Pla de millora urbana d'accessibilitat, prèvia a la sol·licitud de llicència d'obres municipal.
      5. Les actuacions en edificis inclosos en el Catàleg i Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de Cerdanyola del Vallès hauran de fer compatibles les adaptacions que siguin necessàries per garantir l'accessibilitat amb la preservació necessària dels valors objecte de protecció.

Quarta. Equipaments en sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.

En els equipaments situats en sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable hi prevaldrà el règim d'ús establert per la legislació urbanística, així com la normativa i els instruments de planificació territorial i d'espais naturals.

Cinquena. Equipaments esportius

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.Als efectes de l’article 98 del Text refós de la Llei d’urbanisme (o normativa que el substitueixi) es consideraran equipaments esportius els que tinguin aquest ús assignat de forma expressa a través d’un instrument de planejament urbanístic. En el cas que el planejament assigni altres usos a més de l’esportiu, es considerarà que té la condició d’equipament esportiu el valor que resulti de dividir la superfície total de l’equipament pel nombre d’usos admesos, excepte que el planejament concreti la proporció de cadascun d’aquests usos.

Sisena. Reserves d'aparcament dels equipaments essencials

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.Degut al servei de proximitat que presten, els equipaments de caràcter essencial estan exempts de l’aplicació de les reserves de places d’aparcament establertes a l’article 298 de les Normes urbanístiques del PGM.

Setena. Marc normatiu en matèria de comerç

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.Per a la implantació d’establiments i activitats de tipus comercial s’haurà de complir amb la normativa vigent en matèria de comerç. D’acord amb la normativa actual (Decret Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials i Decret 378/2006 pel qual es desplega la Llei 18/2005 d’equipaments comercials) s’hauran de complir els criteris de localització i ordenació de l’ús comercial, en el sentit següent:

1. Els petits establiments comercials es poden implantar en sòl urbà i urbanitzable on l'ús residencial sigui dominant, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial.
2. En els municipis de més de 5.000 habitants, o assimilables a aquests, que tenen delimitada la seva TUC, es poden implantar PEC, MEC i GEC no singulars i PEC, MEC, GEC i GECT singulars dins el perímetre de la TUC esmentada.
3. En els municipis de més de 50.000 habitants, o els assimilables a aquests o que siguin capitals de comarca, que tenen delimitada la seva TUC, es poden implantar PEC, MEC, GEC i GECT singulars i no singulars dins el perímetre de la TUC esmentada.
4. Fora del perímetre de les TUC, es poden implantar establiments comercials singulars (ECS). Aquests, que també es classifiquen en PEC, MEC, GEC i GECT, es detallen en l’article 6.1.b) del Decret Llei 1/2009 i es poden implantar en tots els àmbits on el planejament urbanístic vigent admeti l’ús comercial, d’acord amb l’article 9.5 del Decret Llei esmentat.

D’altra banda, en el tràmit de planejament urbanístic, la dotació de places d’aparcament a partir de 1.300m² de superfície de venda per a establiments comercials, singulars i no singulars, ha de ser com a mínim de 2 places per cada 100m² edificats.