Capítol 1. Disposicions comunes

Article 54. Classificació del sòl

1. El sòl comprès a l'àmbit del Pla es classifica en sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.
    
2. El Programa d'actuació del Pla General Metropolità determina, d'acord amb les seves previsions, el sòl urbanitzable programat i el no programat. Les successives revisions de l'esmentat programa podran alterar aquesta determinació, d'acord amb el que disposa l'article 48 de la Llei del sòl.
    
3. La delimitació del tipus de sòl es fa als plànols b1 a escala 1/10.000, als quals s'hauran d'incorporar variacions resultants de les revisions del Programa d'actuació que es realitzen successivament.
    
4. La conversió del sòl urbanitzable en sòl urbà s'operarà per l'execució del corresponent pla parcial, a mesura que es realitzin tots els elements d'urbanització exigits pel mateix pla. La Corporació Metropolitana de Barcelona, per mitjà dels seus serveis tècnics, mantindrà actualitzats els documents referents a la classificació del sòl.
    
5. L'alteració de la classificació del sòl no urbanitzable, per passar-lo a sòl urbanitzable, només podrà fer-se per mitjà de la revisió del Pla General, tal com disposen els articles 2 i 3 d'aquestes Normes.

Article 55. Destinació del sòl en l'ordenació

1. El sòl, per la seva destinació en l'ordenació del territori, s'afecta en aquest Pla general a algun dels objectius següents:
    
   1. Sistemes generals de comunicació i les seves zones de protecció.
       
   2. Espais lliures destinats a parcs públics, zones verdes i parcs forestals.
       
   3. Equipaments comunitaris i centres públics.
       
   4. Instal·lacions per a serveis tècnics d'interès general.
       
   5. Zones de protecció de sistemes, diferents de les esmentades a l'apartat a).
       
   6. Sistemes viaris, d'estacionaments i d'espais lliures de caràcter local i dotacions comunitàries d'aquest mateix caràcter.
       
   7. Edificació i usos públics, privats o col·lectius, un cop el sòl compti amb tots els elements d'urbanització i se l'hagi dotat dels sistemes corresponents.
       
2. La concreció de la destinació del sòl reservat a equipaments, a què es refereix l'apartat c), s'efectuarà d'acord amb el que es determina a la secció 2a del capítol 4t del títol III, i la localització i precisió de les determinacions dels apartats f) i g) es realitzarà, al sòl urbanitzable, mitjançant els plans parcials o especials que, en desenvolupament d'aquest Pla general, s'elaborin i s'aprovin.

Article 56. Sistemes generals

1. L'estructura general i orgànica del territori definit a l'article 1 d'aquestes Normes és integrada pels elements determinants del procés urbà següents:
    
   1. Sistemes generals de comunicacions.
       
   2. Espais lliures destinats a parcs urbans, parcs forestals i espais verds.
       
   3. Equipaments comunitaris.
       
   4. Serveis tècnics d'abastament d'aigua, energia elèctrica i altres.
       
   5. Espais de protecció de sistemes generals.
       
2. L'alteració d'algun dels sistemes generals o les modificacions en la intensitat dels usos exigirà la revisió o la modificació del Pla General, llevat els supòsits concretament previstos en aquestes Normes.

Article 57. Sistemes locals

1. L'estructura orgànica del territori, en aquesta àrea local del procés urbà, es complementa, en l'àmbit local, amb els elements determinants següents:
    
   1. Sistema viari local
   2. Espais lliures i jardins públics
   3. Estacionament
   4. Dotacions comunitàries.
       
2. La previsió d'aquests elements, designats genèricament en aquestes Normes amb el nom de sistemes locals, completa, en l'àmbit local, els sistemes generals, i, prolonga, en aquest àmbit, la continuïtat dels objectius assignats als sistemes generals en una ordenació coherent.

Article 58. Determinació del sòl adscrit a sistemes locals

La determinació dels sòls adscrits al que en aquestes Normes és qualificat de sistemes locals es farà, si és el cas, als plans especials i als plans parcials, amb subjecció als estàndards o exigències mínimes establertes en aquestes Normes per a cada zona. L'edificació haurà d'ordenar-se de manera que deixi lliures els terrenys necessaris per a la creació dels sistemes locals.

Article 59. Cessions de sòl per a sistemes locals

Les cessions gratuïtes de sòl per al qual en aquest Pla és qualificat de sistemes locals públics, es regiran pel que disposa la Llei del Sòl i pel que, en la seva subordinació, es disposa en aquestes Normes per a les actuacions en els diferents tipus de sòl i sistemes d'execució.

Article 60. Determinació dels sistemes generals i locals

1. Els sistemes generals i els locals en sòl urbà estan dibuixats als plànols b2 i b3 a escala 1:5000 i 1:10.000, respectivament.
    
2. Els sistemes locals són els de les ordenacions anteriors que es respecten; els determinats en aquest Pla General; els previstos als estàndards regulats en aquestes Normes, necessitats de precisió en el planejament de detall ulterior; i aquells que, respectant el mínim establert en aquest Pla General s'estableixin als Plans Parcials i als Plans Especials.

Article 61. Titularitat i afectació de sòl a sistemes locals

1. El sòl en què el Pla afecta el sistema local viari i els espais lliures o jardins públics serà de la titularitat demanial del municipi, després de la seva adquisició per aquest mitjançant expropiació, cessió gratuïta segons la Llei o qualsevol altre títol.
    
2. El que es disposa al paràgraf anterior serà també d'aplicació als sòls en què el Pla afecta els estacionaments o equipaments comunitaris, llevat que per la seva naturalesa siguin compatibles amb la titularitat privada com està previst a la secció 2a del capítol 4t, del títol III, si bé sempre quedaran vinculats a aquella afectació o destinació.

Article 62. Complementació de l'estructura del territori

L'estructura del territori d'aquest Pla General, determinada pels sistemes generals, es completa mitjançant la zonificació en el sòl urbà i en el sòl urbanitzable programat; la previsió de sòl per a operacions futures, dins d'unes línies generals d'ordenació, coherents amb la total ordenació del conjunt, i la preservació de l'altre sòl, el qual se sotmet a protecció per evitar la seva degradació i incorporació a l'àrea edificada.

Article 63. Zones

1. A efectes d'orientar el procés d'urbanització i el d'edificació, el Pla General qualifica el sòl urbà i el sòl urbanitzable programat en "zones", sens perjudici del sòl que és destinat a sistemes generals i locals. S'entén per "zona" l'extensió de sòl, contínua o discontínua, sotmesa a un règim uniforme. Quan els objectius urbanístics ho han exigit, el Pla ha fet distinció, dins cada "zona", de subzones, per establir una gradació en l'edificabilitat així mateix en sòl urbanitzable, tipus basats en l'ordenació de l'edificació.
    
2. L'acció urbanística, mitjançant programes d'actuació en sòl urbanitzable no programat, podrà justificar l'aplicació dels conceptes de "zona". El Pla General, conforme amb la seva funció en aquesta classe de sòl, no adopta a priori una qualificació zonal.

Article 64. Unitat de zona

S'entén per unitat de zona tota superfície homogèniament qualificada per aquest Pla General i delimitada per sòls de diferent qualificació urbanística i individualitzada per una mateixa àrea de referència.

Article 65. Àrea de referència d'unitat de zona

1. L'àrea de referència d'unitat de zona és la superfície base per al càlcul de les cessions de sòl per a sistemes per aplicació dels estàndards urbanístics de cada zona i per al càlcul del sostre edificable per aplicació de l'índex d'edificabilitat bruta o zonal. Delimita també la superfície a la qual, un cop deduït el sòl destinat a sistemes locals, s'aplica l'índex d'edificabilitat net.
    
2. Delimiten l'àrea de referència de qualsevol unitat de zona les línies de separació fixades als plànols entre sòls de diferent qualificació, excepte els vials de menys 30m que no creen límits en els trams els frontals dels quals estan sotmesos a una mateixa zonificació.
    
3. La superfície de l'àrea de referència inclou tots els vials que no constitueixen límit d'aquesta unitat, i fins a l'eix en els trams de vial que constitueixen límit d'aquesta unitat.
    
4. Quan tot o part del sòl d'un vial s'obtingui per expropiació o per un altre mecanisme independent del procés urbanitzador de la zona, l'àrea de referència no inclourà l'esmentada porció de vial.
    
5. L'àrea de referència de cada unitat de zona inclourà i comptabilitzarà, a tots els efectes, les superfícies destinades a zones verdes i dotacions que vinculades als sectors de planejament figuren als plànols normatius d'aquest Pla General.

Article 66. Regles per a la precisió dels límits de les zones

1. La precisió dels límits de les zones realitzada al Pla Especial o al Pla Parcial ha de respectar les regles següents:
    
   1. No pot alterar la superfície de la zona delimitada als plànols b2 a escala 1:5.000, en més del vuit per cent d'augment o disminució.
       
   2. No pot alterar substancialment la forma de les unitats de zona.
       
2. Els límits determinats per un Pla Parcial i els precisats en aquest Pla General coincidents amb alineacions o límits de zonificació anteriors, no poden ser objecte de modificació.

Article 67. Ajustos en els límits de les zones

1. La divisió del territori en zones i la delimitació d'aquestes es realitza en aquest Pla General.
    
2. Els Plans Especials o els Plans Parcials, en els seus casos respectius, poden corregir els límits de les zones en els termes assenyalats a l'article anterior quan es tracti d'ajustos deguts a:
    
   1. Les alineacions o línies d'edificació actuals.
       
   2. Les característiques topogràfiques del terreny.
       
   3. Els límits de les propietats.
       
   4. L'existència d'arbrat, vegetació o altres elements naturals o artificials d'interès que justifiquin la correcció.

Article 68. Àmbit de les condicions d'edificació de les zones

Les condicions d'edificació establertes per a les diferents zones regeixen per als edificis o obres de nova planta. Les obres d'ampliació o reforma s'han d'ajustar al que disposa l'article 222.

Article 69. Tipus d'ordenació de l'edificació

1. Els tipus d'ordenació física de les zones establertes en aquest Pla General són els següents:
    
   1. Edificació segons alineacions de vial. Correspon a una edificació entre mitgeres, al llarg dels carrers o vials, regida bàsicament per l'alçada reguladora màxima segons l'amplada del carrer o vial i per la profunditat edificable.
       
   2. Edificació aïllada. Edificació aïllada, establerta en atenció a la forma i superfície de parcel·la i regulada bàsicament atenent els factors següents: alçada màxima, índex d'intensitat d'edificació, percentatge màxim d'ocupació de parcel·la i distàncies mínimes a les seves llindes.
       
   3. Composició de volums o edificació volumètrica específica. Tipus d'ordenació en què l'edificació es determina mitjançant un coeficient d'edificabilitat zonal o neta. La concreció per a cada unitat de l'edificació es precisarà al Pla Parcial, al Pla Especial o, si és el cas, en l'estudi de detall, per mitjà de la composició de volums.
       
   4. Edificació tridimensional. Model d'ordenació en què s'interrelacionen els espais públics i privats, a diferents nivells i amb diferents destinacions i usos. La determinació d'aquest tipus d'ordenació es fa al Pla Parcial o al Pla Especial.

Article 70. Caràcter dels màxims de volum

1. Els paràmetres de cada tipus d'ordenació fixen, de forma conjunta i interdependentment, les envoltants màximes dels volums d'edificació que permeten aquestes Normes.
    
2. Les envoltants de volum estableixen uns límits que no poden depassar-se i que no són obligatoris fins als seus valors màxims, tant en les obres de nova planta com en les d'ampliació, llevat dels supòsits en què una norma específica imposi el deure d'edificar fins als esmentats extrems màxims.

Article 71 (consolidat). Conceptes sobre edificabilitat

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. Els conceptes sobre edificabilitat expressats sota els noms "d’índex d'edificabilitat zonal o bruta", "superfície de sostre edificable", "envoltant màxima d'edificació", "índex d'edificabilitat neta" i "índex d'edificabilitat complementària zonal", emprats en aquestes Normes, són els que es defineixen a continuació.
    
2. S'entén per índex d'edificabilitat zonal o bruta el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m²st/m²s de l'àrea de referència de cada unitat de zona.
    
3. La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixes i pisos.
   
   Es computaran també per al càlcul d'aquesta superfície les corresponents als cossos sortints tancats o semitancats, les de les edificacions o cossos d'edificació auxiliars i les de les edificacions existents que es conservin.
   
   No es computaran les superfícies d'accessos públics sota pòrtics o porxades obertes i les superfícies de sostre per a dotacions públiques.
    
4. L'envoltant màxima d'edificació és la que resulta segons els paràmetres o constants en cada tipus d'ordenació.
    
5. L'índex d'edificabilitat neta és la relació existent entre la superfície de sostre edificable i la màxima superfície de sòl per a usos privats, un cop deduïts els sòls de cessió obligatòria en cada zona, en sòl urbanitzable.
    
6. L'índex d'edificabilitat complementari zonal és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m²st/m²s, de l'àrea de referència de cada unitat de zona, que en algunes zones s'addiciona a l'edificabilitat zonal per destinar-la exclusivament a usos comercials, d'oficina, d'equipament de titularitat privada, incloses en aquestes residències d'estudiants que reuneixen les condicions idònies d'interès públic, així com els residencials previstos en l'article 277.1, amb exclusió expressa de l'habitatge i els aparthotels, motels i residències o similars que facilitin un règim d'allotjament de llarga durada. El sostre resultant d'aquesta edificabilitat podrà concentrar-se o distribuir-se homogèniament quan sigui desitjable i d'interès general destinar una superfície major de sostre a usos especificats, i podrà incorporar-se l'espai necessari per a càrrega i descàrrega en funció de l'ús dels edificis a preveure. L'excés sobre l'edificabilitat complementària haurà de detreure's, o substituir-se en cas d'edificacions o usos ja existents, de l'edificabilitat resultant de l'aplicació de l'índex d'edificabilitat zonal.
    

Article 72. Tipus d'ordenació aplicables a cada zona

1. El tipus o els tipus d'ordenació aplicables a cada zona són els establerts a les Normes específiques que regulen les zones.
    
2. Els conceptes de les constants o paràmetres que determinen les característiques de l'edificació i el mode de mesurar-los es regulen al capítol 2n del Títol IV d'aquestes Normes.
    
3. A àrees determinades, el caràcter i la identitat urbana de les quals sigui interessant mantenir, podran establir-se, mitjançant l'aprovació de plans especials, tipus d'ordenació de l'edificació derivats o diferents dels previstos amb caràcter general en aquestes Normes, que resultin més ben adaptats a les peculiaritats de les edificacions i al seu entorn, i que permetin solucions de flexibilitat major a les necessitats d'ordenació del sector.
   
   Els Plans Especials definiran les condicions d'edificació aplicables en aquests sectors que podran diferenciar-se de les establertes amb caràcter general per a la zona, i es respectaran, en tot cas, les condicions següents que constitueixen les condicions bàsiques del planejament a la zona:
    
   1. Tipus d'ordenació de l'edificació.
   2. Edificabilitat màxima zonal.
   3. Densitat màxima d'habitatges.
   4. Limitació d'usos aplicables segons la reglamentació de la zona.

Article 73. Protecció del medi ambient

La protecció del medi ambient i la conservació i protecció de la naturalesa i del paisatge, en el marc del planejament urbanístic en general, es realitzarà mitjançant la preservació del sòl de tot procés de degradació, per mitjà de mesures limitatives i prohibitives adients que excloguin els usos que generen efectes perjudicials.

Article 74. Denegació de llicències motivada per la protecció del medi ambient

1. L'Administració municipal denegarà la llicència que habiliti per a l'edificació, instal·lació o ús, quan per les característiques de l'activitat a desenvolupar-hi o per la disposició de l'edificació i de les seves instal·lacions, o pels efectes de o sobre l'entorn, o sobre la trama urbana i la de serveis de circulació, es puguin generar situacions nocives per al medi ambient, com són les de contaminació atmosfèrica, pertorbacions per sorolls i vibracions, risc d'explosions i incendis, riscos mecànics i similars, desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l'harmonia paisatgística o arquitectònica.
    
2. Els ajuntaments o, si escau, la Corporació Metropolitana reglamentaran els supòsits en què, segons el paràgraf anterior, es generen situacions perjudicials per al medi ambient.

Article 75. Protecció dels conjunts històric artístics i elements naturals i paisatgístics

Els objectius indicats a l'epígraf d'aquest article s'aconsegueixen per mitjà del respecte a totes les normes locals, promulgades, si és el cas, pels municipis per mitjà d'ordenança i, a més, per les previsions específiques contingudes en aquestes Normes a propòsit de l'edificació i els usos i per la institució del Catàleg regulat a l'article 25 de la Llei del sòl.

Article 76. Condicions que han de complir els jardins públics

Els jardins públics, quan es defineixen en plans especials o parcials, han de complir amb caràcter preceptiu, pel que fa a percentatges de concentració, dimensions mínimes, mesurades pel radi de circumferència inscriptible en tots els punts de la seva superfície, segons la seva zona i extensió, el que s'estableix a la taula següent:

Article 77. Aplicació de les Normes del títol IV

1. Les ordenances reguladores de l'edificació i dels usos en sòl que s'ordeni mitjançant Plans Parcials hauran d'ajustar-se a les disposicions comunes contingudes al capítol 2n del títol IV d'aquestes Normes. Quan calgui establir una reglamentació especial, s'haurà d'incorporar a la memòria del Pla Parcial un estudi que en justifiqui la necessitat o conveniència.
    
2. Sempre que no estableixin cap altra cosa, les normes comunes contingudes al títol IV seran d'aplicació al sòl urbanitzable, programat o no programat que, mitjançant plans Parcials o Programes d'Actuació i Plans Especials, s'incorpori a l'urbà.

Capítol 2. Règim del sòl urbà

Article 78. Sòl urbà

1. Aquest Pla General classifica com a sòl urbà el que per la seva situació dins del nucli urbà o per la seva urbanització segons ordenacions anteriors o la seva inclusió legítima en àrees consolidades per l'edificació, mereix aquella qualificació. La delimitació d'aquest sòl es fa als plànols b1, a escala 1:10.000.
    
2. En relació amb l'ordenació existent per al sòl urbà, aquest Pla:
    
   1. Modifica el planejament anterior, quant a localització de sistemes generals, per atendre, especialment, les exigències majors d'espais lliures, xarxa viària i equipaments, conseqüència del desenvolupament econòmic i social.
       
   2. Respecta les determinacions sobre sistemes locals o complementaris de plans anteriors, segons que preveu l'article 167, amb les modificacions i perfeccionaments que figuren als plànols d'ordenació.
       
   3. Manté les ordenacions de volums individualitzades a cada sector, provinents de plans parcials o d'ordenacions d'illa anteriors, mitjançant la qualificació d'aquestes com a zona subjecta a ordenació volumètrica específica anterior.
       
   4. S'estableix una correlació entre la zonificació de 1953 i la del Pla present, amb les modificacions que, quant a delimitació de zones es representen als plànols d'ordenació, i respecte al règim urbanístic resulten del títol IV d'aquestes Normes, per complir l'objectiu de la revisió.
       
3. En relació amb el desenvolupament d'aquest Pla General per al sòl urbà, s'hi assenyalen:
    
   1. Àmbits que requereixen operacions de reforma interior amb la finalitat d'incrementar els estàndards d'espais verds i equipaments, la seva delimitació apareix als plànols b1 a escala 1:10.000 amb la indicació (SRI).
       
   2. Unitats d'actuació per a l'execució del Pla, expressament assenyalades als plànols b1 a escala 1:10.000.
       
   3. Sectors on la naturalesa de les modificacions introduïdes pel Pla obliga a acomodar l'ordenació física mitjançant estudis de detall o plans especials de reforma interior, són indicats als plànols a escala 1:2.000.

Article 79. Cessions gratuïtes al sòl urbà

1. Les cessions gratuïtes obligatòries al sòl urbà en les actuacions poligonals de reforma interior o de remodelació, es determinaran al pla especial i tindran l'extensió següent:
    
   1. El sòl destinat a l'obertura, ampliació o eixamplament de vials locals.
       
   2. El sòl destinat a jardins públics locals.
       
   3. El sòl destinat a centres públics per impartir-hi l'educació general bàsica.
       
2. La cessió gratuïta i obligatòria s'estén a la totalitat dels terrenys necessaris per a les destinacions abans indicades. Això no obstant, quan els jardins públics o les dotacions docents excedeixin de les necessitats del polígon o unitat d'actuació, i no s'hagi delimitat un polígon més gran que permeti assumir les cessions de sòl, el terreny que excedeixi de les previsions del polígon serà objecte d'expropiació forçosa, que donarà lloc a l'aplicació de contribucions especials.

Capítol 3. Règim del sòl urbanitzable programat

Secció I. Disposicions generals

Article 80. Sòl urbanitzable programat

1. Aquest Pla General classifica com a sòl urbanitzable programat el que, segons la política urbanística inspiradora del planejament metropolità, ha de ser objecte d'urbanització amb subjecció al Programa del Pla. La delimitació d'aquest sòl es fa als plànols b1, a escala 1:10.000.
    
2. Aquest Pla General divideix el sòl urbanitzable programat en "sectors". El sector és la unitat geogràfica i urbanística que permet un desenvolupament adient mitjançant el Pla Parcial corresponent.
    
3. Al sòl urbanitzable programat, a més de la seva divisió en sectors, aquest Pla General conté les determinacions següents:
    
   1. Sistemes generals i equipaments comunitaris.
       
   2. Delimitació de zones i règim general de cadascuna.
       
   3. Densitat màxima d'habitatges permesa, en relació amb l'equipament comunitari.
       
   4. Sistemes locals i estàndards als quals es condicionen els Plans Parcials.
       
   5. Aprofitament mitjà de la superfície total del sòl urbanitzable programat i de cada un dels sectors en què el sòl es divideix.

Article 81. Sistemes

1. Aquest Pla General inclou al sòl urbanitzable programat sòls destinats a sistemes generals. Els Plans Parcials que desenvolupen l'ordenació del sòl urbanitzable programat hauran de respectar el que disposen sobre això aquestes Normes.
    
2. De la mateixa manera, aquest Pla General predetermina en alguns sectors la ubicació dels sistemes locals de zones verdes, equipaments i xarxa viària. Aquesta ubicació s'ha d'entendre com a indicativa i podrà ser alterada en els corresponents plans parcials si es demostra, en la seva memòria, que l'estructura orgànica del territori queda completada millor, en l'àmbit local, amb una concreció espacial dels sistemes locals diferent.

Article 82. Densitat d'habitatges

Els Plans Parcials per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General en sòl urbanitzable programat respectaran les determinacions establertes per a cada zona o subzona respecte a l'ús d'habitatge, nombre màxim o densitat màxima, que no podrà en cap cas ultrapassar-se.

Article 83. Aprofitament mitjà

1. L'aprofitament de cada sector de sòl urbanitzable programat el constituirà la suma dels aprofitaments que corresponguin a totes les unitats de zona que s'hi inclouen. L'aprofitament dels terrenys destinats a sistemes generals i inclosos als sectors es considerarà nul.
    
2. 1. L'aprofitament mitjà de cada sector s'obtindrà dividint un aprofitament per la seva superfície total, un cop exclosos els sòls destinats a sistemes generals que hagin de ser adquirits per expropiació i delimitats al Pla Parcial corresponent. Aquests sistemes generals queden adscrits al règim de sòl urbanitzable no programat.
       
   2. L'aprofitament mitjà dels Plans Parcials d'ordenació aprovats definitivament, en desenvolupament del Pla General Metropolità, amb anterioritat a la revisió del seu Programa d'actuació, serà el que resulta de l'ordenació del Pla Parcial.
       
3. L'aprofitament de cada unitat de zona serà el resultat de multiplicar la superfície de la seva àrea de referència, inclosos els sistemes locals a què fa referència l'article 81 d'aquestes Normes, per un índex d'edificabilitat brut i pel coeficient d'homogeneïtzació que determina l'apartat següent.
    
4.  El coeficient d'homogeneïtzació reflecteix el valor que el Pla atribueix als usos permesos a cada zona en relació amb els de les altres. Atesos els usos i intensitats fixats per a cada zona, ponderada la repercussió de les cessions i del cost de l'obra urbanitzadora, el Pla fixa un coeficient d'homogeneïtzació d'1 per a les zones de centres direccionals (clau 11), de 0'66 per a les zones de desenvolupament urbà, intensitat 1 (clau 19), d'1 per a les zones de desenvolupament urbà, intensitat 2 (clau 20b) i de 0'90 per a les zones de desenvolupament industrial (clau 22b).
    
5. L'aprofitament mitjà del sòl urbanitzable programat s'ha obtingut dividint la suma de l'aprofitament de tots els sectors per la superfície del sòl urbanitzable programat i el seu valor és de 0'43 unitats d'aprofitament per m² de sòl.
    
6. Les cessions de sòl corresponents al 10% d'aprofitament mitjà, o als excessos d'aprofitament, si és del cas, s'efectuaran en terrenys que tinguin assignats al pla parcial un sostre edificable equivalent a l'aprofitament objecte de cessió, ponderat mitjançant l'aplicació dels coeficients d'homogeneïtzació fixats a l'apartat 4 d'aquest article.

Article 84. Xarxes de serveis tècnics

El traçat de les xarxes fonamentals dels serveis previstos en aquest Pla General per al sòl urbanitzable programat és el representat als plànols b4, a escala 1:25.000, que conté la llegenda identificadora.

Article 85. Cessions gratuïtes en sòl urbanitzable programat

1. Les cessions gratuïtes obligatòries es determinaran al Pla Parcial i tindran, com a mínim, l'extensió següent:
    
   1. El sòl destinat al sistema viari local.
       
   2. El sòl destinat a jardins públics i espais esportius, recreatius i d'expansió, públics.
       
   3. El sòl destinat a centres públics per fer classes d'educació general bàsica i per als altres serveis públics que calguin al Pla Parcial.
       
   4. El deu per cent de l'aprofitament del sector.
       
   5. L'excés d'aprofitament si l'aprofitament mitjà del sector fos superior al del sòl urbanitzable programat.
       
2. Els sistemes determinats gràficament pel Pla General Metropolità que computen per al càlcul de l'aprofitament de cada sector, formen part, també, de les cessions obligatòries i gratuïtes.

Article 86. Obres en sòl urbanitzable programat

1. Al sòl programat no podran realitzar-se obres aïllades d'urbanització, llevat que es tracti d'executar els sistemes generals metropolitans o algun dels seus elements. Per a la urbanització d'aquest sòl són indispensables el pla parcial, la delimitació del polígon i el projecte d'urbanització.
    
2. No s'atorgaran llicències d'edificació fins que s'executi la urbanització, encara que la parcel·la sobre la qual es pretengui edificar compti amb elements parcials d'urbanització indispensables.

Article 87. Desenvolupament del Pla general en el sòl urbanitzable programat

1. El desenvolupament d'aquest Pla General en el sòl urbanitzable programat es realitzarà mitjançant Plans Parcials d'Ordenació, l'àmbit del qual serà el de la totalitat d'un sector.
    
2. El contingut dels Plans Parcials d'Ordenació s'ajustarà al que disposen aquestes Normes i haurà de desenvolupar les determinacions següents:
    
   1. Reglamentació dels usos per mitjà d'ordenança, en el que calgui per completar la regulació continguda en aquest capítol.
       
   2. Ajust, precisió o correcció de la divisió en zones i subzones, en el que resulti necessari per a completar les determinacions del Pla General.
       
   3. Divisió en polígons per a l'execució del planejament.
       
   4. Concreció dels espais per a parcs o jardins públics i els dedicats a l'esport o a l'esbarjo.
       
   5. Emplaçament per a dotacions comunitàries i, en general, per a serveis públics, socials i comunitaris.
       
   6. Precisions per a la xarxa viària pròpia de la zona i el seu enllaç amb el sistema general de comunicacions.
       
   7. Alineacions i rasants.
       
   8. Espais per a estacionaments i aparcaments.
       
   9. Previsions per als serveis tècnics necessaris a la urbanització de la zona.
       
   10. Desenvolupament precís de les determinacions restants del Pla General respecte a les condicions de l'edificació.

Article 88. Zones del sòl urbanitzable programat

1. Aquest Pla General delimita i fixa al sòl urbanitzable programat el règim general de les zones següents:
    
   1. Centres direccionals.
       
   2. De desenvolupament urbà, intensitat 1.
       
   3. De desenvolupament urbà, intensitat 2.
       
   4. De desenvolupament industrial.
       
2. Els centres direccionals a què es refereix l'apartat 1 del paràgraf anterior se situen en sòl urbanitzable i, a més a més en sòl urbà.

Article 89. Sistemes d'actuació

1. L'execució dels polígons a les zones de sòl urbanitzable programat es realitza mitjançant el sistema d'actuació següent:
    
   1. Zona de Centres direccionals: sistema d'expropiació.
       
   2. Zona de desenvolupament urbà, intensitat 1: sistema de compensació o de cooperació.
       
   3. Zona de desenvolupament urbà, intensitat 2: sistema de compensació o de cooperació.
       
   4. Zona de desenvolupament industrial: es triarà al Pla Parcial.
       
   5. Zona de renovació urbana: es triarà al Pla Parcial.
       
2. Els Plans Parcials precisaran el sistema d'actuació quan el paràgraf anterior formuli una solució alternativa o, fins i tot, establiran les fórmules per a la seva determinació en delimitar el polígon o unitat d'actuació a la vista de les circumstàncies que hi concorrin d'entre les esmentades a l'article 119.2 de la Llei del sòl.

Secció II. Zones de centres direccionals (11)

Subsecció I. Disposicions comunes

Article 90. Definició

1. S'inclouen en aquesta zona els centres direccionals de caràcter metropolità previstos a l'àmbit territorial d'aquest Pla General, exteriors a l'àrea central de Barcelona, següents:
    
   1. Centre de comunicacions del Prat.
       
   2. Centre comercial i de reequipament de Sant Joan Despí.
       
   3. Centre direccional de Sant Cugat Cerdanyola.
       
   4. Centre comercial i de reequipament de Provençana Litoral.
       
   5. Centre terciari i de reequipament de Sant Andreu Meridiana.
       
2. Cadascun d'aquests centres es considera com una subzona. El desenvolupament i execució del planejament es realitzarà en aquestes subzones, per la Corporació Metropolitana de Barcelona segons les prioritats establertes al Programa d'actuació contingut en aquest Pla General.

Article 91. Desenvolupament mitjançant plans parcials

1. Els plans parcials que desenvolupen les previsions d'aquest Pla General, a les diferents subzones de centres direccionals, hauran d'ajustar-se a les seves determinacions.
    
2. Mentre no s'hagi aprovat el Pla Parcial de la totalitat d'un sector de centre direccional, es podran, d'acord amb el que assenyala l'article 76 del Reglament de planejament, redactar Plans Especials que tinguin per objecte el desenvolupament d'elements d'infraestructura i d'equipament continguts al sector, o l'assenyalament de subsectors a desenvolupar prioritàriament amb independència de la resta del sòl, sobre la base de l'aprovació d'un avanç d'ordenació de la totalitat del sector que determini els elements infraestructurals bàsics, d'acord amb l'article 13 de la Llei de Catalunya 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic.

Article 92. Tipus d'ordenació

1. El tipus d'ordenació a les subzones de centres direccionals es triarà al Pla Parcial, i es podrà optar pel d'"edificació volumètrica específica" o pel d'"edificació tridimensional".
    
2. A les subzones en què aquest Pla respecta o incorpora previsions de Plans Parcials, prevaldrà el tipus d'ordenació que aquests estableixen.

Subsecció II. Centre direccional de comunicacions del Prat

Article 93. Definició

Subzona amb preponderància d'activitats relacionades amb un conjunt de mitjans de comunicació (aeroport, port, terminal ferroviària i d'autopista).

Article 94 (consolidat). Distribució de superfícies

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. Amb caràcter preceptiu, i una vegada deduïda la vialitat, es reservarà al pla parcial la superfície de sòl que s'indica per a les destinacions que s'expressen tot seguit:
    

   destinacions	superfície (%)
   Edificis i instal·lacions per a activitats tècniques, administratives, burocràtiques, comercials, de serveis, de magatzematge i similars, derivades o directament relacionades amb l’activitat de l’aeroport, del port i de les terminals ferroviàries i d’autopista.	4
   Supermercats, grans magatzems, comerços, oficines, centres de telecomunicacions i telefonia, dispensaris, parques de bombers, sales d’espectacles i aparcaments annexos.	13
   Residències, hotels, motels, bars, restaurants, cafeteries i similars; i habitatges per al personal de guarda i servei.	2
   Estació terminal de correspondència i intercanvi entre els diferents mitjans de transport (estació de ferrocarril, d’autobusos, de correspondència) i annexos i aparcaments.	37
   Estació mixta de recepció, magatzematge i distribució de mercaderies i serveis annexos.	26
   Zones esportives	5
   Parc urbà tocant el riu Llobregat	13

2. La superfície reservada a zones esportives i parc urbà té el caràcter de mínima obligatòria; les altres reserves podran variar en més o menys, fins a un 10%.
    

Article 95. Determinacions que han de respectar se al Pla Parcial

El Pla Parcial que s'elabori per al desenvolupament de les previsions del Pla General a la subzona del Centre Direccional de Comunicacions del Prat, ha de respectar les determinacions següents:

1. La distribució de superfície establerta a l'article anterior.
    
2. La xarxa per als vianants ha de ser independent de la xarxa automobilística i ha d'estar ben connectada a la xarxa exterior alhora que dotada d'amplis espais per a aparcaments.
    
3. La dotació d'establiments annexos a les edificacions i instal·lacions s'ha d'establir en la proporció mínima d'una plaça d'estacionament de 25m², inclosos accessos, per cada 150m²st.
    
4. El nombre màxim d'habitatges s'ha de fixar per a tota la subzona en 400.

Subsecció III. Centre direccional comercial i de reequipament de Sant Joan Despí

Article 96. Definició

1. Subzona amb preponderància d'equipaments comunitaris i activitats administratives, burocràtiques i comercials.
    
2. El Pla General incorpora, en aquesta subzona, les directrius del pla parcial d'iniciativa pública de Sant Joan Despí, reduint, això no obstant, el nombre d'habitatges i millorant els estàndards urbanístics. La reducció de l'edificació per a habitatges comporta l'augment de l'edificació per als usos relacionats als apartats a) i e) de l'article següent.

Article 97. Previsions

Al Centre direccional comercial i de reequipament de Sant Joan Despí es reservarà sòl per a les activitats següents:

1. Edificis per a oficines públiques i privades; activitats comercials, professionals i burocràtiques; seus de bancs, societats comercials, financeres, d'assegurances i similars.
    
2. Edificacions i instal·lacions per a usos recreatius.
    
3. Centres assistencials i sanitaris, culturals, socials, religiosos i docents, en les seves diferents modalitats.
    
4. Comerços, botigues, magatzems, centres d'exposició, supermercats i similars.
    
5. Residències, hotels, motels, restaurants, cafeteries, bars i similars.
    
6. Estacionaments terminals.

Article 98. Revisió del pla parcial del polígon de Sant Joan Despí

1. Per a l'ordenació d'aquesta subzona, a escala de Pla Parcial, es procedirà a revisar el planejament actual, adaptant-lo a les exigències que s'infereixen de les previsions d'aquest Pla General.
    
2. S'estableixen les determinacions següents que cal tenir en compte en fer la revisió del planejament parcial.
    
   1. L'índex d'edificabilitat net per a ús d'habitatge serà de 2'70m²st/m²s.
       
   2. El nombre d'habitatges previst actualment en 3.992 es redueix a un màxim permès de 3.500 habitatges.
       
   3. El sostre recuperat a conseqüència de la reducció anterior (44.280m²st), sumat al qualificat com de reserva de dotacions al pla parcial (78.400m²st), es destinarà als usos relacionats als apartats a) i e) de l'article anterior.
       
   4. Es mantindran els 57.625m² sostre, previstos al Pla Parcial per a dotacions locals.

Subsecció IV. Centre direccional Sant Cugat-Cerdanyola

Article 99. Definició

1. La subzona de Centre Direccional Sant Cugat Cerdanyola comprèn 5 àrees.
    
   1. Comercial, burocràtica, residencial, recreativa i cultural.
   2. D'exposicions.
   3. De parc urbà.
   4. Universitària.
   5. D'equipaments.
       
2. Aquest Centre Direccional comprèn, a més dels terrenys específicament qualificats, tota l'àrea compresa entre els eixos dels túnels central i oriental, línies a Sabadell dels Ferrocarrils de Catalunya i Parc del Tibidabo.

Article 100. Previsió d'usos

A les àrees del Centre direccional de Sant Cugat Cerdanyola, es preveuran espais per a les activitats següents:

Àrea I:

1. Oficines públiques pertanyents als organismes estatals autònoms de l'Estat, regionals, provincials, comarcals i municipals; seus d'institucions de dret públic; organismes de previsió, assistencials i de beneficència; d'interès nacional, provincial, comarcal i urbà; centres socials i culturals.
    
2. Seus de grans societats de banca, d'institucions financeres, d'assegurances de crèdit i d'activitats econòmiques i financeres.
    
3. Oficines privades, estudis professionals, agències comercials i immobiliàries, delegacions i agències de viatges.
    
4. Grans magatzems de venda (supermercats, magatzems per a departaments, etc.), centres comercials equipats per a exposició, prospecció de mercats i vendes, botigues i comerços petits especialitzats.
    
5. Edificis per a activitats culturals, centres d'investigació i estudi, empreses de servei, oficines de consultors, empreses d'enginyeria i similars.
    
6. Edificis per a espectacles recreatius.
    
7. Serveis viaris d'interès urbà (estacionaments, heliports, etc.).
    
8. Establiments hotelers, restaurants, bars, cafeteries i similars.
    
9. Habitatges i residències col·lectives amb sostre no superior al 40% de la superfície total de sostre edificable, en aquest percentatge computen les àrees ja edificades amb finalitats residencials.

Àrea II:

Exposicions nacionals i internacionals, de caràcter temporal o permanent.

Àrea III:

Parc urbà metropolità, tocant a les terrasses de la riera de Sant Cugat, a les autopistes i vies del sector, en prolongació del Parc del Tibidabo.

S'admetran usos esportius i recreatius, l'ocupació màxima dels quals no ultrapassarà el 20%, i el sostre edificable no excedirà l'índex d'edificabilitat net de 0'2 m²st/m²s sobre cada àrea assignada a aquests usos.

Àrea IV:

Zona universitària.

Àrea V:

Equipaments generals metropolitans; parc urbà; petits desenvolupaments urbans, etc.

Aquesta àrea es comprèn entre el tercer cinturó, la prolongació de l'eix central dels túnels del Tibidabo, la zona universitària i la línia de Sabadell dels Ferrocarrils de Catalunya.

La delimitació de cadascun dels subsectors es fa als plànols d'ordenació corresponents d'aquest Pla General.

S'aplicarà el règim corresponent a cadascun dels sistemes o equipaments o al tipus d'ordenació triats.

En aquesta àrea es destinarà a la modalitat de zona de desenvolupament urbà, intensitat 2, la superfície que es precisa en aquestes Normes.

Article 101. Delimitació de polígons

Les àrees I, II i III constituiran un únic polígon d'actuació. Les àrees IV i V constituiran, cadascuna, un Polígon d'Actuació.

Article 102. Distribució de superfícies

La superfície total del sòl (674,03ha), sense computar les reserves de sòl per a autopistes urbanes per prolongació dels túnels del Tibidabo, es distribuirà entre les diferents àrees, amb subjecció al quadre següent:

Article 103. Desenvolupament mitjançant Plans Parcials

El Pla Parcial per al desenvolupament de previsions d'aquest Pla General en aquesta subzona, respectarà les determinacions següents:

1. Les prescripcions generals sobre estàndards urbanístics, condicions d'edificació i condicions d'ús establertes en aquestes Normes.
    
2. L'aplicació d'un índex d'edificabilitat net de 3,60m² sostre al sòl exclusivament destinat, al pla parcial, a usos comercials i d'oficines i que esgoten l'edificabilitat màxima prevista; i de 2,8m²st/m² sòl per a la resta de les edificacions.
    
3. La superfície de sostre destinat a habitatge i ús residencial no podrà ultrapassar el 40% del sostre total edificable al sector.
    
4. No es permetran les indústries de categoria 2a, 3a i 4a. Tampoc no s'admetran els parcs de vehicles i dipòsits adscrits a empreses de transports o a l'autotransport d'empreses, o a l'emmagatzematge industrial.

Subsecció V. Centre direccional terciari i de reequipament Litoral-Provençana

Article 104. Definició

La subzona designada amb el nom de Centre Direccional terciari i de re-equipament Litoral Provençana respon a la insuficiència d'equipaments comunitaris, o d'interès general o social, i a la creació d'una àrea de caràcter comercial, representativa i cívica, amb l'objectiu de millorar les condicions dels sectors urbans confrontants, principalment del Maresme, del sud-oest del Besòs, la Pau i la Mina.

Article 105. Previsions d'usos

1. En aquesta subzona es preveuran edificis per als usos següents:
    
   1. Administratius dels organismes públics (4.500 m²st); comercials i locals de negoci (28.000 m²st); sostre per a oficines (28.000 m²st); hotelers (8.000 m²st).
       
   2. Terminal d'autobusos urbans, estació ferrocarril del Maresme i terminal de "park and ride", amb possible desenvolupament en diverses plantes: 2ha.
       
   3. Parc urbà de 7ha de superfície. Equipaments esportius mínims en una sola àrea: 1'5ha, principalment per a instal·lacions en pavellons coberts de tipus poliesportiu d'ús intensiu i una pista exterior d'atletisme.
       
   4. Equipaments escolars per a 200 places d'ensenyament maternal i preescolar i 810 places de batxillerat polivalent i escola professional: 1ha.
       
   5. Equipament hospitalari de districte i centre assistencial: 2ha.
       
   6. Sostre per a habitatge: 120.000 m²st.
       
2. La superfície de sòl bruta destinada als usos dels epígrafs a) i f) serà de 10,2ha, i l'índex d'edificabilitat brut sobre aquesta àrea de referència serà de 2,18m²st/m²sòl. Així mateix, sobre aquesta àrea de referència es preveuran 1.200 places d'aparcament a l'interior de l'àrea d'edificació, a raó d'una plaça per cada 100m² útils.

Subsecció VI. Centre direccional terciari i de reequipament de Sant Andreu-Meridiana

Article 106. Definició

1. La subzona designada amb el nom de Centre direccional terciari i de re-equipament de Sant Andreu Meridiana respon a la insuficiència d'equipaments comunitaris, o d'interès general o social, a les àrees urbanes de Sant Andreu, la Trinitat, Vallbona, les Roquetes, la Prosperitat i el Verdum, i, per aquest motiu, a la necessitat d'una dotació adient que cobreixi les exigències d'aquests sectors, creant-hi una àrea central de serveis públics, socials i comercials.
    
2. Juntament amb aquest objectiu bàsic, el Centre Direccional de Sant Andreu Meridiana, estableix dins la seva àrea un conjunt d'equipaments d'àmbit metropolità.

Article 107. Previsions sobre usos

1. El Pla Parcial haurà de preveure edificis per als usos següents:
    
   1. Administratius dels organismes públics (4.500m²st); mercat de proveïment (17.000m²st); comercials i locals de negoci (38.000m²st); equipaments d'oficines (30.000m²st); hotelers (14.000m²st).
       
   2. Terminal d'autobusos interurbans, regionals i internacionals, incloent-hi activitats comercials annexes i els serveis de taller per a 40 unitats i subministraments: 1ha. Terminal de "park and ride", amb possible desenvolupament en diversos pisos: 1,5ha.
       
   3. Parc urbà, de 5ha de superfície. Equipaments esportius mínims en una sola àrea: 1,5ha, per a instal·lacions en pavellons coberts de tipus poliesportiu i d'ús intensiu i, així mateix, una pista exterior d'atletisme.
       
   4. Equipaments escolars per a 500 places d'ensenyament maternal i preescolar, 1760 places  d'ensenyament general bàsic i 810 places de batxillerat unificat polivalent i escola professional sobre 2ha de sòl.
       
   5. Edificacions per a equipaments socioculturals i recreatius, per a cinemes, teatres, biblioteques, clubs, centres de joventut, cases regionals, sales d'exposicions: 6.000m² de sòl.
       
   6. Equipament hospitalari de districte i centre assistencial: 3ha.
       
   7. Sostre per a habitatge: 30.000m²st.
       
2. La superfície de sòl bruta destinada als usos dels epígrafs a) i g), serà de 4,5ha i l'índex d'edificabilitat brut sobre aquesta àrea de 2,7m²st/m²s. Així mateix, en aquesta àrea de sòl es preveuran 2.400 places d'estacionament a l'interior de l'àrea d'edificació, a raó d'una plaça per cada 100m² de sostre.

Secció III. Zona de desenvolupament urbà, intensitat 1 (19)

Article 108. Definició

1. Aquesta zona de sòl urbanitzable programat comprèn el sòl al qual, per les seves característiques físiques i la seva ordenació urbana, s'assigna una major intensitat d'ús i la més plena integració al conjunt urbà.
    
2. El desenvolupament de les determinacions d'aquest Pla General en aquesta zona es realitzarà mitjançant plans parcials que tot ajustant-se a les previsions del Pla General, aconsegueixin els objectius següents:
    
   1. La compatibilitat dels desenvolupaments urbans intensos amb les necessitats col·lectives respecte a la qualitat ambiental i els estàndards d'urbanització.
       
   2. La consecució d'una composició unitària, per a la qual cosa no s'estableix, en aquest Pla General, una ordenació prefixada detallada sinó, solament, unes condicions a les relacions entre volums i espais lliures.
       
3. La promoció i desenvolupament en aquesta zona correspon, preferentment, a la iniciativa privada.

Article 109. Edificabilitat

L'edificabilitat en aquesta zona s'ha d'ajustar als criteris preceptius següents:

1. Índex d'edificabilitat brut: 0,80m²st/m²s.
    
2. Índex d'edificabilitat net: 2,12m²st/m²s per a edificació privada.
    
3. Índex d'edificabilitat complementari brut per a ús comercial: 0,10m²st/m²s de l'àrea de referència.

Article 110. Exigències mínimes

Les actuacions en aquesta zona mitjançant Plans Parcials respectaran les determinacions mínimes següents:

1. Superfície mínima per a vials públics: 22,40%.
    
2. Superfície mínima per a estacionaments públics: 8%.
    
3. Superfície mínima d'espais verds locals: 14,40%.
    
4. Superfície mínima per a centres culturals i docents públics i privats: 8%
    
5. Superfície mínima per a dotacions cíviques locals diverses: 4,8%.

Article 111. Tipus de desenvolupament de l'edificació

1. La distribució de volums de l'edificació es realitzarà al Pla Parcial d'Ordenació amb subjecció a un dels tipus de desenvolupament de l'edificació següents:
    
   1. Puntual.
   2. En bloc alt.
   3. En bloc baix.
   4. Placa.
       
2. Amb caràcter indicatiu s'estableixen els criteris preferents següents d'elecció de tipus de desenvolupament de l'edificació:

Tipus I:
Als sectors que donin davant de grans espais agrícoles o forestals, parcs, espais per a equipaments, zona marítim-terrestre i vies de comunicació ràpida; a les àrees irregulars de dimensions mitjanes, sense clares directrius d'ordenació urbana i d'orientació de l'edificació; de dimensions mitjanes de la propietat del sòl i en aquelles en què siguin admissibles la singularitat i altura de l'edificació i la creació d'elements significatius per a contribuir a la imatge urbana, sense perjudicar estèticament o ambiental l'entorn; i a les àrees de petita extensió on, a més, sigui possible obtenir nivells de singularitat, sense originar perjudicis als sectors confrontants.

Tipus II:
A les àrees de més de dotze hectàrees, amb sentit de nou eixampla metropolità dels municipis, als quals sigui possible crear directrius d'ordenació i creixement i un nou tipus de trama urbana relativament autònom, i a les àrees de previsible gran demanda d'usos i de creixement urbà, per la seva localització metropolitana i l'accessibilitat general.

Tipus III:
A les àrees d'extensió mitjana, situades entre altres tipus d'ordenació i de zona, i a les àrees la propietat del sòl de les quals es trobi molt fraccionada.

Tipus IV:
A les àrees ubicades tocant a la zona de substitució de l'edificació antiga (12) o de conservació de l'estructura urbana i edificatòria (15), i a les àrees on es pretengui aconseguir una gran proporció de sostre destinat a usos comercials, usos d'oficina, amb previsibles superposicions d'activitats i usos, forta intensitat d'ocupació i necessitat d'accessibilitat intensa.

3. El Pla Parcial podrà establir un tipus de desenvolupament de l'edificació diferent dels indicats a l'apartat primer d'aquest article quan l'elecció d'un altre tipus edificatori sigui justificat per les característiques físiques i les necessitats d'ordenació del sector. El Pla Parcial ha de fixar, en aquest cas, les condicions d'edificació que podran ser diferents de les establertes als articles 112 i 113 de les Normes presents.

Article 112. Condicions d'edificació

1. L'edificació podrà desenvolupar-se d'acord amb els tipus que s'estableixen a l'article anterior. Per a cadascun d'aquests tipus es fixen els percentatges màxims d'ocupació en projecció horitzontal sobre el total de sòl, un cop deduïdes les superfícies establertes a l'article corresponent d'aquestes Normes, de l'edificació que està per sota de les plantes característiques definidores dels diferents horitzons que acoten, per damunt, els volums la protecció dels quals es pren en consideració en cada cas.
    
2. Els percentatges d'ocupació com a projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de les plantes característiques que acoten els volums són els següents:
    

   plantes característiques
   tipus de desenvolupament de l'edificació	planta 2 (B+1) (%)	planta 4 (B+1+2+3) (%)	planta 8 (B+1+2+3 +4+5+6+7) (%)	planta 12 (B+1+2+3+4 +5+6+7+8+ 9+10+11) (%)	sense límit per sobre (B+12) (%)
   I. Puntual	35	30	20	16	10
   II. En bloc alt	45	45	35	10	0
   III. En bloc baix	60	60	25	4	0
   IV. Placa	80	70	20	0	-

Article 113. Altres condicions d'edificació

S'han d'observar les condicions següents:

1. Parcel·la mínima. El mínim de superfície de parcel·la admès en aquesta zona ha de ser de 600m².
    
2. Longitud de bloc. El límit de la grandària de l'edificació ha de ser de 27m de longitud de bloc.
    
3. Soterranis. Els soterranis podran ocupar tota la superfície del sòl d'usos privats, fins i tot els espais lliures afectats a cada unitat d'edificació o els conjuntament afectats a més d'una unitat d'edificació, si és que no impedeixen l'enjardinament. La primera i segona plantes soterrànies no s'han de computar en l'edificabilitat permesa.

Article 114. Condicions d'ús

Les condicions d'ús en aquesta zona són les establertes per a la zona subjecta a ordenació volumètrica específica, regulades al títol IV d'aquestes Normes.

Secció IV. Zona de desenvolupament urbà, intensitat 2 (20b)

Article 115. Definició

Aquesta zona comprèn el sòl urbanitzable programat que per les seves característiques físiques i la seva situació urbana el Pla General destina a una ordenació de moderada intensitat d'edificació, de predomini dels edificis en ordre obert, amb espais enjardinats annexos, on s'aconsegueixin nivells adients de quietud, repòs i protecció dels valors paisatgístics i ambientals.

Article 116. Tipus d'ordenació

1. L'elecció del tipus d'ordenació es realitzarà al Pla Parcial, i la iniciativa privada o l'acció de l'administració podran optar per l'ordenació volumètrica específica o per l'edificació aïllada, els quals en aquesta secció es designen expressament amb les indicacions tipus I i tipus II.
    
2. Amb caràcter indicatiu s'estableixen els criteris preferents següents, per tal d'orientar l'elecció:

Tipus I:

• Als sectors contigus a zones de sòl urbà o a zones de desenvolupament, intensitat 1, envoltades de vegetació i preservades del procés d'edificació.
   
• Als sectors predominantment per a usos residencials.
   
• Als sectors amb propietats de gran o mitjana extensió, de promoció predominantment privada d'un propietari o d'un conjunt de propietaris promotors de la urbanització.

Tipus II:

• Als sectors contigus o propers a àrees d'habitatge unifamiliar, amb predomini de parcel·les de superfície no inferior a 800m².

3. El Pla parcial podrà establir un tipus de desenvolupament de l'edificació diferent dels indicats a l'apartat primer d'aquest article quan l'elecció d'un altre tipus edificatori sigui justificada per les característiques físiques i les necessitats d'ordenació del sector. El Pla parcial fixarà, en aquest cas, les condicions d'edificació que podran ser diferents de les establertes als articles 119 i 121 d'aquestes Normes.

Article 117. Edificabilitat

L'edificabilitat en aquesta zona s'ajustarà als criteris preceptius següents:

Tipus I:

1. Índex d'edificabilitat brut: 0,60m²st/m²s.
    
2. Índex d'edificabilitat net: 1,20m²st/m²s, sobre el sòl un cop deduït el destinat a les finalitats expressades a l'article 57.

Tipus II:

1. Índex d'edificabilitat brut. 0,60m2st/m2s.
    
2. Índex d'edificabilitat net. Variable segons el nombre màxim d'habitatges i grandària de parcel·la, sense que pugui sobrepassar d'1'30m²st/m²s.

El terreny amb pendent superior al 30%, no serà edificable, tret del cas d'edificació aïllada que podrà arribar al 50% en aplicació del que preveu l'article 255 d'aquestes Normes.

Article 118. Exigències mínimes

Les actuacions en aquesta zona mitjançant plans parcials d'ordenació respectaran les determinacions o estàndards mínims següents:

Tipus I

• Superfície mínima per a vials públics: 19,20%.
• Superfície mínima per a estacionaments: 6%.
• Superfície mínima per a espais verds locals públics: 10,80 %.
• Superfície mínima per a equipaments locals, d'interès públic, social o cívic: 10,80%.

Tipus II

• Superfície mínima per a vials públics: 19,60%.
• Superfície mínima per a estacionaments públics: 1,2%.
• Superfície mínima per a espais verds locals públics: 10,80%.
• Superfície mínima per a equipaments locals, d'interès públic, social o cívic: 8,40%.

Article 119. Condicions d'edificació. Tipus I

Les condicions d'edificació per al Tipus I són les següents:

1. Alçada màxima: 18,50m amb el límit màxim de planta baixa i cinc pisos.
    
2. Parcel·la mínima: El mínim de parcel·la per a cada unitat d'edificació es fixa en 2.000m².
    
3. Ocupació de parcel·la: L'edificació podrà ocupar en projecció ortogonal sobre un pla horitzontal, fins a un màxim del 70% de parcel·la neta. S'hi prohibeixen els cossos sortints la projecció dels quals depassi l'esmentat límit.
    
4. Distàncies mínimes: Els cossos d'edificació han de separar-se amb una distància mínima de 12m dels límits de la unitat de zona, sens perjudici de respectar, a més, les distàncies mínimes que siguin procedents per aplicació del tipus d'ordenació volumètrica específica.
    
5. Soterranis: Els soterranis podran ocupar, a més a més de la part corresponent a l'ocupació fixada per a les edificacions, un 30% dels espais lliures entre blocs, sempre que es justifiqui aquesta solució al projecte de condicionament com a jardí d'aquests espais lliures. El primer i segon soterranis no computaran als efectes de l'edificabilitat permesa.

Article 120. Densitat d'habitatges

La densitat d'habitatges per al Tipus I no podrà ser superior a 58hab/ha de sòl ordenat, i per al Tipus II el límit màxim d'habitatges per hectàrea, també bruta, no podrà excedir de 60 habitatges.

Article 121. Condicions d'edificació: Tipus II

Les condicions d'edificació per al tipus II són les següents:

1. Parcel·la mínima: El mínim de parcel·la admès per a aquesta zona i tipus serà de 400m², amb les excepcions següents:
    
   1. Les parcel·les de superfície inferior que resultin d'ordenacions anteriors i que s'hagin realitzat amb llicència o hagin estat objecte de legalització, o aquelles en què si s'hagués sol·licitat la llicència al temps de la parcel·lació, fefaentment justificada, hauria estat procedent l'atorgament d'aquesta.
       
   2. Les parcel·les de superfície no inferior a 250m², procedents de parcel·lacions anteriors a la publicació d'aquest Pla general i que confrontin per totes les bandes amb vies públiques o parcel·les edificades.
      
      Com a excepció al que disposa l'article 117 i en atenció a la superfície menor de les parcel·les, la intensitat neta d'edificació en els casos dels apartats anteriors és de 0,60m²st/m²s.
       
2. Front mínim i profunditat mínima. S'ajustarà al que es disposa al quadre següent segons les dimensions de la parcel·la.
    

   	dimensions
   front mínim o profunditat de parcel·la	400 a menys de 800 (m²)	800 a menys de 1100 (m²)	1100 a menys de 1300 (m²)	1300 a menys de 1500 (m²)	1500 a menys de 1700 (m²)	1700 en endavant (m²)
   front a via pública (m)	14	20	24	28	32	36
   profunditat mínima (m)	25	30	35	40	45	50

3. Alçada màxima: L'alçada reguladora màxima i el nombre màxim de plantes, sense cap tolerància per damunt d'aquesta alçada o nombre de plantes, és la de 10,15m corresponents a planta baixa i dos pisos, en l'edificació unifamiliar, individualitzada o agrupada, i la d'11,80m corresponents a planta baixa i tres pisos, en l'habitatge plurifamiliar.
   
   A l'edificació sobre pilars, la planta baixa de la qual sigui lliure en més del 80% de la seva superfície, es permetrà augmentar l'alçada en 3m.
    
4. Densitat d'habitatges: El nombre màxim d'habitatges s'estableix segons la superfície de la parcel·la amb subjecció al quadre següent:
    

   	dimensions
   	400 a menys de 800 (m²)	800 a menys de 1100 (m²)	1100 a menys de 1300 (m²)	1300 a menys de 1500 (m²)	1500 a menys de 1700 (m²)	1700 en endavant (m²)
   edificació unifamiliar	1	2	3	4	5	6
   habitatge en jardí	no es permet	6	9	12	15	18

5. Modalitat d'ordenació del volum edificable. La modalitat d'ordenació del volum edificable en cada parcel·la podrà d'exterminar-se al pla parcial i, si aquest no ho determinés, s'elegirà pel promotor de l'edificació en redactar-se el projecte d'edificació, entre alguna de les formes següents:
    
   1. Edificació per a habitatge unifamiliar individualitzat.
       
   2. Edificació per a habitatge unifamiliar agrupada
       
   3. Edificació per a habitatge plurifamiliar amb jardí.

Podran fer-se compatibles les modalitats a) i b) d'ordenació; la modalitat c) no és compatible amb les a) i b) en una mateixa àrea o unitat territorial inferior al sector.

6. Tant per cent d'ocupació de parcel·la. L'ocupació màxima de l'edificació en planta baixa s'estableix d'acord amb la superfície o dimensions de la parcel·la, amb subjecció al quadre següent:
    

   superfície en parcel·la (m²)	ocupació màxima (%)
   400 a menys de 800	30
   800 a menys de 1100	30
   1100 a menys de 1300	32
   1300 a menys de 1500	34
   1500 a menys de 1700	36
   1700 a menys de 2000	38
   2000 en endavant	40

   L'ocupació s'ha de mesurar en projecció vertical sobre el terreny de totes les plantes amb els sortints i elements annexos a l'edificació.

7. Separacions mínimes a llindes de parcel·la. S'ha de regir pel que es disposa al quadre següent:
    

   	edificació unifamiliar individualitzada (m)	edificació unifamiliar agrupada o habitatge amb jardí  (m)
   del front a via pública	6	6
   dels laterals de parcel·la	3	4
   del fons o els fons de parcel·la	6	8

   La separació mínima establerta al quadre anterior haurà de respectar-se en tot element de volum edificat, fins i tot, en els cossos i elements sortints.
    
8. Construccions auxiliars. Es permeten sempre que compleixin els requisits següents:
    
   1. Que la seva edificabilitat sumada a la de l'edifici principal no ultrapassi la intensitat d'edificació permesa a cada parcel·la.
       
   2. Que l'ocupació màxima d'aquestes construccions annexes no sobrepassi el 20% de la superfície ocupable en planta baixa.
       
   3. Que es computi als efectes d'ocupació màxima de parcel·la.
       
   4. Que l'alçada màxima d'aquestes construccions auxiliars no sobrepassi de 3,60m. Es permetrà adossar-les a les tanques, sempre que la llargada als laterals de parcel·la, ocupats dins de la franja no edificable, no depassi de 7m en la direcció de la llinda, un cop sumats tots els cossos annexos.
       
9. Moviments de terres a les llindes: Quan sigui necessari anivellar el sòl en terrasses, aquestes s'han de determinar de tal manera que els murs de contenció de terres sobre la cota natural del terreny al llarg de la llinda, no ultrapassi, en cap cas, una alçada superior a 1'50m per damunt de la cota natural de la llinda, i una alçada de 2m, per dessota de la cota natural de la llinda. Els desnivells superiors hauran de ser resolts amb talussos d'inclinació mínima de 2m de base per un d'alçada.
    
10. Soterranis: Els soterranis no podran ocupar una superfície superior a la màxima ocupable en planta baixa per l'edificació. El nombre de soterranis no computables als efectes d'edificabilitat, serà, com a màxim, de 2.

Article 122. Condicions d'ús

Les condicions d'ús en aquesta zona són les següents:

1. Habitatge. S'hi admet.
    
2. Residencial. S'hi admet. No obstant això, al tipus II, aquest ús es limita a una superfície de sostre de l'edificació que serà, com a màxim, l'equivalent a la superfície de sostre edificable corresponent a dotze parcel·les mínimes. En àrees d'habitatge unifamiliar aquest màxim queda limitat al corresponent a sis parcel·les mínimes
    
3. Comercial. S'hi admet en planta baixa d'edificis d'habitatges plurifamiliars amb un màxim de 600m² per establiment.
   
   A les àrees d'habitatge unifamiliar, es podran autoritzar comerços o locals per a prestació de serveis al públic, destinats a cobrir les necessitats quotidianes, fins a un límit màxim de 250m² per local.
   
   Al Pla Parcial d'Ordenació podran preveure's establiments de dimensions més grans de les fixades als dos paràgrafs anteriors, en edificis independents.
    
4. Oficines. S'hi admet amb subjecció a les regles següents:
    
   1. En edifici independent als sectors ordenats de conformitat amb el tipus I.
       
   2. En locals que no depassin una superfície de 400m² a les àrees de tipus II, d'habitatges plurifamiliars.
       
   3. A les àrees de tipus II, d'habitatge unifamiliar, fins a un màxim del 25% de la superfície de sostre edificable a cada parcel·la.
       
5. Industrial. S'admeten a les àrees de tipus II, d'habitatge unifamiliar, únicament les indústries de categoria 1, en situació 1a i 2a.
   
   A les àrees de tipus II, d'habitatges plurifamiliars, i de tipus I, s'admeten exclusivament indústries de categoria 2, en situacions 2a, 2b, 2c, 3, 4 a i 4b.
    
6. Sanitari. S'hi admet el de dispensaris, consultoris i ambulatoris. S'hi admet el de clíniques, sanatoris i similars en parcel·les de fins a 12.000m² i capacitat màxima per establiment de 50 llits. Per a parcel·les de més de 12.000m² s'hi admet sense cap altre límit de capacitat que el derivat de les condicions d'edificació.
    
7. Religiós cultural. S'hi admet.
    
8. Recreatiu. S'hi admet amb subjecció a les regles següents:
    
   1. En àrees de Tipus II, d'habitatge unifamiliar, en parcel·les fins a 1.600m² per establiment i amb la prohibició de destinar unes quantes parcel·les al servei de només un establiment. S'hi admeten sales amb una cabuda màxima de 100 places.
       
   2. En àrees de tipus II, d'habitatge plurifamiliar, s'admet en parcel·les fins a 2.500m² per establiment. S'hi admeten sales amb una cabuda màxima de 250 places.
       
   3. En àrees de tipus I, s'admeten en parcel·les fins a 2.500m² de superfície per establiment.
      
      El Pla Parcial podrà preveure instal·lacions recreatives i sales de dimensions més grans en parcel·les de més de quatre hectàrees, sempre que es resolguin els problemes de generació de trànsit i de separació de les àrees d'habitatges.
       
9. Esportiu. S'hi admet.

Secció V. Zona de desenvolupament industrial (22b)

Article 123. Definició

1. Es qualifica de zona de desenvolupament industrial el sòl urbanitzable programat previst predominantment per a activitats industrials i de magatzems que, per les característiques de l'activitat o dels materials o productes que tracten o dels elements tècnics emprats, no generen situacions de risc per a la salubritat o la seguretat i no necessiten mesures correctores que eliminin tot tipus de perill per a la salut i la seguretat, tant el directe o personal com l'ambiental o de degradació del medi ambient.
    
2. Es fixen els graus següents:

Grau 1:
Comprèn la indústria gran i mitjana, sobre parcel·la mínima de 2.500m² per establiment.

Grau 2:
Comprèn la indústria petita, els tallers artesanals i els dipòsits i magatzems, sobre parcel·la mínima de 800m² per establiment.

Article 124. Desenvolupament del Pla General

Les zones de desenvolupament industrial que han d'ordenar-se amb detall, per un pla parcial amb subjecció a les determinacions generals d'aquest Pla General, hauran de preveure la ubicació d'activitats de grau 1 (gran i mitjana indústria) i activitats de grau 2 (petita indústria, tallers artesanals, dipòsits i magatzems) en la proporció del 60% i 40% respectivament o, si és el cas, la que en estudiar el planejament parcial, respongui a les necessitats de la demanda de sòl segons el Programa d'actuació d'aquest Pla General.

Article 125. Edificabilitat

L'índex d'edificabilitat brut de cada unitat de zona és el de 0,66m²st/m²s.

Article 126. Estàndards urbanístics

El Pla Parcial d'Ordenació per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General a la zona de desenvolupament industrial ha de respectar les determinacions mínimes següents:

1. Superfície mínima de vials públics: 24%.
    
2. Superfície mínima per a estacionaments: 6%.
    
3. Superfície mínima de verd públic local: 10%.
    
4. Superfície mínima per a equipaments públics i socials: 5%.
    
5. Amplada mínima de les vies d'accés: 25m.
    
6. Amplada mínima de les vies interiors: 15m.
    
7. Previsió de franges de protecció, amb jardineria o arbrat, per separar la unitat de zona dels sòls de zonificació diferent i dels vials exteriors circumdants: faixes d'una amplada mínima de 15m.

Article 127. Tipus d'ordenació

El tipus d'ordenació a la zona de desenvolupament industrial correspon a l'edificació aïllada, envoltada d'espais lliures.

Article 128. Condicions d'edificació i ús

1. Les condicions d'edificació a la zona de desenvolupament industrial són les següents:
    

   condició	grau I	grau II
   1a: altura màxima permesa (m)	15	15
   2a: parcel·la màxima permesa (m²)	2.500	800
   3a: ocupació màxima de parcel·la neta (%)	50	70
   4a: façana mínima admesa (m)	36	18
   5a: profunditat mínima de parcel·la (m)	50	30
   6a: separacions mínimes de l'edificació o estructures de la instal·lació als límits de la parcel·lació o agrupació:
   a) a la llinda frontal de la via pública (m)	12	10
   b) a la resta de llindes (m)	5	3
   7a: edificabilitat neta màxima (m²st/m²s)	1,10	1,60

2. Les condicions d'ús a la zona de desenvolupament industrial es regeixen pel que disposa el títol IV sobre usos a la zona industrial de sòl qualificat d'urbà.

Article 129. Regles complementàries de l'article anterior

1. Al còmput de l'alçada reguladora màxima no s'inclou la de les xemeneies, antenes ni aparells i instal·lacions especials, connexes amb la funció de la indústria que no representin increment de l'edificabilitat permesa.
    
2. La distància mínima de l'edificació o de l'estructura de la instal·lació industrial al límit de la parcel·la que afronta amb la via pública, fixat en 12m (en el grau 1) i en 10m (en el grau 2) podrà reduir-se fins a 7m (en el grau 1) i cinc metres (en el grau 2), quan la parcel·la limiti frontalment amb la franja de protecció.
    
3. Quan l'eliminació o reducció de les molèsties fins a nivells tolerables, o l'eliminació dels riscos de nocivitat, insalubritat o inseguretat per a les persones o per a les coses, pugui aconseguir-se mitjançant unes distàncies majors, entre edificis o entre aquests i les zones o parcel·les contigües, que les establertes a l'article anterior, s'exigiran separacions més grans que assegurin aquells objectius.
    
4. En àrees de parcel·les de grau 2 podran preveure's als Plans Parcials o configurar-se, posteriorment, mitjançant estudis de detall, unitats d'edificació la longitud de façana de les quals no excedeixi de 100m, per a l'ocupació de dos o més establiments. El sostre edificable i l'ocupació no han d'excedir en relació amb el sòl d'unitat, dels assenyalats per a les parcel·les de grau 2, i el nombre d'establiments no pot superar el nombre de parcel·les mínimes que comprengui en superfície el sòl de la unitat.
   
   De la unitat podran segregar-se parcel·les la superfície de les quals sigui superior a la mínima i sempre que la resta de la finca compleixi també aquesta condició.
   
   A la unitat de sòl podran diferenciar-se subparcel·les, inscriptibles al Registre de la Propietat, que comprenguin el sòl i les edificacions corresponents a l'espai d'ús de cada empresa, i que constitueixin la materialització de la seva part de propietat del conjunt.
    
5. Podran preveure's als plans parcials o configurar-se posteriorment mitjançant plans especials, unitats d'edificació per a agrupacions d'empreses l'extensió i ubicació de les quals es justificarà d'acord amb la demanda o els objectius de promoció industrial del sector. El sostre edificable i l'ocupació no podran excedir, en relació amb el sòl de la unitat, dels assenyalats per a les parcel·les de grau 2. El sostre corresponent a cada establiment no podrà ser inferior a 300m² d'edificació. Totes les empreses hauran de disposar d'accés independent d'acord amb les condicions següents:
    
   • Quan es tracti d'empreses agrupades en edificis de nova planta projectats amb aquesta finalitat, les naus o parts d'edificis corresponents a cada empresa hauran de tenir una amplada mínima de 10m amb front a l'espai d'accés. L'espai d'accés ha de ser un vial públic o, si no n'hi ha, vials interiors no computables com a espai de parcel·la, d'una amplada mínima de 10m, de disposició paral·lela i contigua al vial públic, o perpendicular a aquest. La segregació de parcel·la només s'admetrà quan aquestes afrontin a un vial públic.
      
   • Quan es tracti d'agrupacions d'empreses en edificis existents, la disposició dels espais corresponents a cadascuna, i la definició dels espais comuns d'accés, es determinaran mitjançant un pla especial en consonància amb els criteris que, amb caràcter general, estableix aquest article. En aquells casos en què el tipus de determinacions no requereixi un pla especial, podrà ordenar-se la reutilització de l'edifici mitjançant qualsevol altre instrument tècnic adient amb la finalitat que es persegueix.
     
     De la unitat d'edificació podran fer-se segregacions de parcel·les la superfície de les quals no sigui inferior a 450m² sempre que es compleixin les condicions següents:
      
     1. Que mitjançant l'instrument tècnic adient (avantprojecte, projecte bàsic...) amb valor normatiu per estar incorporat a l'ordenació de la unitat o aprovat com a estudi de detall restin determinades les característiques de l'edificació següents:
         
        • Paràmetres volumètrics: alineacions, cota de la planta baixa, altura, línia de cornisa, forma de la coberta. Forma i disposició dels forats d'accés, il·luminació i ventilació.
        • Tractament i materials dels paràmetres de façana, cobertes i tancaments.
           
     2. Que la unitat d'edificació es projecti de manera que permeti una subdivisió modular d'aquesta, a la qual haurà d'ajustar-se la seva execució per parts i, conseqüentment, la parcel·lació.
         
     3. No s'atorgaran llicències per a la construcció de parts de la unitat que hagin de deixar dues mitgeres vistes per parcel·la, llevat que aquestes es tractin de la mateixa manera que la façana principal. Si no compleixen aquestes condicions solament s'admetran les segregacions de superfícies més grans de 800m² i sempre que la resta de la finca tingui com a mínim aquesta superfície.
         
6. Els espais no edificables de cada parcel·la només podran dedicar-se a estacionament, vials interiors, magatzematge a l'aire lliure o espais enjardinats, verds o d'arbrat en la manera prevista pel Pla Parcial. L'espai destinat a estacionament podrà cobrir-se amb elements de protecció oberts que no impliquin una obra d'edificació permanent.
    
7. L'alçada màxima de les tanques opaques serà d'1,50m i la de les diàfanes o transparents, de 3,20m.
    
8. Als sectors de grau 1 s'admeten construccions auxiliars o annexes, de 150m² de projecció en planta baixa de superfície màxima i d'una alçada màxima de 6,50m.
   
   Als sectors de grau 2 no es permeten més annexos que les garites o similars, destinats a serveis de porteria, vigilància, control i anàlegs, propis de l'establiment, amb una superfície que no podrà depassar de deu metres quadrats i una alçada màxima de 3m.

Capítol 4. Règim del sòl urbanitzable no programat

Secció I. Disposicions generals

Article 130. Definició

1. El Programa d'actuació del Pla General Metropolità determina, d'acord amb les seves previsions, el sòl urbanitzable no programat. Les revisions successives de l'esmentat Programa podran alterar aquesta determinació d'acord amb el que disposa l'article 48 de la Llei del sòl.
    
2. El sòl urbanitzable no programat inclou sistemes, zones de desenvolupament urbà (clau 19 i 20 b), zones de desenvolupament industrial (clau 22b) i zones de desenvolupament urbà opcional (clau 21). La delimitació d'aquests tipus de sòl es fa als plànols b1 a escala 1/10.000, als quals s'hauran d'incorporar les variacions que resultin de les revisions del Programa d'Actuació que es realitzin en l'esdevenidor.
    
3. El sòl urbanitzable no programat podrà ser objecte d'urbanització mitjançant Programa d'Actuació Urbanística i en desenvolupament d'aquest, de Plans Parcials d'Ordenació, llevat que es tracti de l'execució de sistemes generals aïllats o d'algun dels elements, que podran ser desenvolupats directament mitjançant un Pla Especial.
    
4. En aquest sòl, el Pla General assenyala els usos no permesos i estableix les directrius mínimes sobre l'actuació urbanística futura a fi d'orientar la i no comprometre, més enllà del que sigui necessari per a aconseguir els objectius d'aquest Pla General, les operacions que resultin necessàries o convenients en benefici de l'evolució de la situació urbanística del territori integrat a l'Entitat Municipal Metropolitana i de l'extensió del seu àmbit territorial segons el que disposa l'article 2.2 del Decret llei 5/1974.

Article 131. Limitacions

1. Mentre no s'aprovin programes d'actuació urbanística, els terrenys qualificats de sòl urbanitzable no programat estaran subjectes a les limitacions següents:
    
   1. No s'hi podran desenvolupar altres usos que els existents i autoritzats a l'entrada en vigor d'aquest Pla General.
       
   2. Tampoc no s'hi podran realitzar edificacions, llevat de les vinculades a l'explotació agrícola o forestal del sòl, amb un índex d'edificabilitat neta sobre parcel·la de 1m_³/30m_².
      
2.  S'hi podran fer edificacions o instal·lacions d'interès públic que requereixin, necessàriament, ser ubicades en aquest sòl respectant-se, en tot cas, els límits d'edificabilitat establerts en aquestes Normes, i hom elaborarà, prèviament, un pla especial abreujat o sumari que es tramitarà amb subjecció al que disposa l'article 43.3 de la Llei del sòl i l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.
    
3. No s'admetran al sòl urbanitzable no programat edificacions destinades a habitatge familiar mentre no s'aprovin programes d'actuació urbanística, ja que existeix en tots aquests llocs, qualificats de sòl urbanitzable no programat, la possibilitat de formació de nucli de població, que s'ha d'evitar, mentre no es realitzin unitats urbanístiques integrades per mitjà d'aquell programa i dels Plans Parcials.

Article 132. Determinacions per a l'actuació mitjançant programes d'actuació urbanística

1. Pel que fa al sòl urbanitzable no programat aquest Pla General estableix les limitacions que han de respectar-se i les determinacions a què han d'ajustar-se les actuacions mitjançant programa d'actuació urbanística per a la realització d'unitats urbanístiques integrades.
    
2. Els programes d'actuació urbanística hauran de redactar-se d'acord amb les bases del concurs. En absència d'aquestes, o a manca d'una o diverses determinacions específiques a les esmentades bases, segons l'edificabilitat i densitat màxima d'habitatges, vials, espais lliures, dotacions mínimes, cessions obligatòries mínimes i tipus d'ordenació establertes en aquestes Normes per a les diferents zones de desenvolupament urbà, industrial i opcional.
    
3. Els índexs d'edificabilitat i d'habitatges tenen sempre la condició de màxims. Les determinacions sobre vials, espais lliures i dotacions i cessions obligatòries, tenen sempre el caràcter de mínims. Les bases i programes d'actuació poden fixar índexs d'edificabilitat i habitatge inferiors i poden incrementar les exigències sobre espais públics i col·lectius i cessions obligatòries.
    
4. Aquest Pla General estableix com a unitat territorial mínima d'actuació un territori de, com a mínim, cinc hectàrees, llevat que a les Bases del Concurs s'estableixi, justificadament, una superfície inferior.

Article 133. Usos

1. Al sòl urbanitzable no programat que sigui objecte d'un programa d'actuació urbanística, la reglamentació detallada dels usos es farà a les ordenances del pla parcial, amb subjecció a les previsions generals contingudes en aquestes Normes i al Programa d'Actuació Urbanística.
    
2. Quan el Programa d'actuació urbanística afecti zones qualificades de desenvolupament urbà intensitat 1 (clau 19), desenvolupament urbà intensitat 2 (clau 20b) i desenvolupament industrial (clau 22b), els usos prohibits seran els no tinguts en compte expressament a la regulació urbanística que per a aquestes zones contenen aquestes Normes.
    
3. Les bases del concurs convocat per a la formulació i execució d'un programa d'actuació urbanística assenyalaran els usos permesos i, si és el cas, la seva distribució i proporció dins l'àrea d'actuació.

Secció II. Zona de desenvolupament urbà opcional, intensitat 3 (21)

Article 134. Definició

Aquesta zona comprèn el sòl opcionalment urbanitzable al qual el Pla General assigna en el cas del seu desenvolupament, per mitjà de programes d'actuació urbanística, una intensitat d'ús menor, amb predomini dels edificis d'ordre obert i espais enjardinats, de manera concordant amb els valors paisatgístics i ambientals del territori.

Article 135. Edificabilitat

1. L'edificabilitat bruta màxima a les actuacions per mitjà de programes d'actuació urbanística serà la corresponent a l'índex 0,25m²st/m²s.
    
2. El mòdul de densitat d'habitatges no podrà ser superior a 25hab/ha de sòl brut.
    
3. Podran realitzar-se edificacions o instal·lacions d'interès públic que requereixin la ubicació, necessàriament, en aquest sòl respectant-se, en tot cas, els límits d'edificabilitat establerts en aquestes Normes i elaborant, prèviament, un Pla Especial abreujat o sumari, que es tramitarà d'acord amb el que disposa l'article 43.3 de la Llei del sòl i l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.
    
4. No s'admetran al sòl urbanitzable no programat edificacions destinades a habitatge familiar mentre no s'aprovin programes d'actuació urbanística, ja que existeix en tots els llocs qualificats de sòl urbanitzable no programat la possibilitat de formació de nucli de població, que s'ha d'evitar, mentre no es realitzin, per mitjà d'aquell programa i els plans parcials, unitats urbanístiques integrades.

Article 136. Exigències mínimes

Les actuacions en sòl urbanitzable no programat mitjançant programes d'actuació urbanística hauran de respectar les exigències mínimes següents:

1. Superfície mínima per a vials i estacionaments públics: 12,60%.
    
2. Superfície mínima d'espais verds: 30%.
    
3. Superfície mínima per a dotacions o equipaments cívics: 15,40%.

Article 137. Usos prohibits

No s'admetran usos industrials en aquest sòl, a excepció dels admesos a la zona de desenvolupament urbà, intensitat 2, regulats a l'article 122 d'aquestes Normes.

Article 138. Tipus d'ordenació

1. L'ordenació respondrà a un dels tipus següents:
    
   1. Ordenació per volumetria específica.
       
   2. Ordenació en edificació aïllada.
       
2. L'elecció del tipus d'ordenació podrà fer-se en algun dels documents següents:
    
   1. A les bases del concurs per a la formulació i l'execució del Programa d'Actuació Urbanística.
       
   2. A l'oferta del concursant que resulti adjudicatari o, si escau, a l'avanç de planejament que aquest presenti.
       
   3. Al Pla Parcial aprovat per al desenvolupament del programa d'actuació urbanística, en el cas que no s'hagués fixat anteriorment.

Article 139. Elecció d'un altre tipus d'ordenació

Quan l'evolució de la situació urbanística o l'aparició de concepcions o necessitats noves justifiquin l'adopció d'uns altres criteris d'ordenació diferents dels previstos a l'article anterior, podrà elegir-se un altre tipus d'ordenació, encara que no sigui un dels previstos en aquestes Normes. Aquesta elecció s'haurà de justificar a la documentació del Programa d'Actuació o del Pla Parcial i no podrà incrementar l'edificabilitat neta ni el nombre d'habitatges.

Article 140. Determinacions mínimes

Les bases del concurs per a la formulació i l'execució de programes d'actuació urbanística en sòl de desenvolupament urbà opcional, hauran de respectar les determinacions establertes als articles anteriors. Podran excloure uns altres usos, reduir la densitat d'habitatges, augmentar les reserves per a vials, espais verds i dotacions o equipaments comunitaris o corregir la distribució entre les reserves per a vials i estacionaments, espais verds i dotacions o equipaments, mantenint, però, com a mínim, la proporció total del 58% per a aquestes destinacions.

Article 141. Cessions obligatòries

1. Les bases del concurs per a la formulació i execució de programes d'actuació urbanística concretaran les cessions gratuïtes que caldrà fer a l'Administració, les quals no seran inferiors a les següents:
    
   1. El sòl destinat a vials i estacionaments públics.
       
   2. 1.500m²/ha bruta del sòl objecte d'ordenació per a espai verd públic.
       
   3. 540m²/ha bruta del sòl objecte d'ordenació per a dotacions de titularitat demanial pública.
       
2. A les cessions mínimes establertes anteriorment no s'inclou la del 10% de l'aprofitament mitjà, que es regirà pel que disposa l'article 146.4 de la Llei del sòl.

Secció III. Limitacions

Article 142. Limitacions

1. Mentre no s'aprovin programes d'actuació urbanística, els terrenys qualificats de sòl urbanitzable no programat estaran subjectes a les limitacions següents:
    
   1. No s'hi podran desenvolupar més usos que els existents i autoritzats a l'entrada en vigor d'aquest Pla General.
       
   2. Tampoc no s'hi podran fer edificacions tret de les vinculades a l'explotació agrícola o forestal del sòl, amb un índex d'edificabilitat net sobre parcel·la de 1m³/30m²s.
       
2. S'hi podran fer edificacions o instal·lacions d'interès públic que requereixin, necessàriament, ser ubicades en aquest sòl respectant-se, en tot cas, els límits d'edificabilitat establerts en aquestes Normes i elaborant, prèviament, un Pla Especial abreujat o sumari que es tramitarà amb subjecció amb el que es disposa a l'article 43.3 de la Llei del sòl i l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.
    
3. No s'admetran al sòl urbanitzable no programat edificacions destinades a habitatge familiar mentre no s'aprovin programes d'actuació urbanística, ja que existeix, en tots aquests llocs qualificats de sòl urbanitzable no programat la possibilitat de formació de nucli de població, que s'ha d'evitar, mentre no es realitzin per mitjà d'aquell programa i els plans parcials, unitats urbanístiques integrades.

Capítol 5. Règim del sòl no urbanitzable

Secció I. Disposicions comunes

Article 143. Qualificació i normes

1. Aquest Pla General qualifica de sòl no urbanitzable els terrenys que pels seus valors d'ordre agrícola, paisatgístic o d'una altra naturalesa, o per exigències de limitar la dinàmica urbana, han de ser objecte de conservació i de protecció amb la finalitat d'impedir-ne la incorporació a les àrees edificades i d'evitar-ne la degradació.
    
2. El sòl no urbanitzable es regeix pel que disposa aquest capítol. Els plans especials que s'elaborin per al desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla respecte al sòl no urbanitzable han de respectar les determinacions que s'hi contenen. No podran ampliar-se les possibilitats d'edificació o admetre's usos en oposició al que preveuen aquestes Normes.

Article 144. Sòl no urbanitzable

1. El Pla General qualifica de sòl no urbanitzable el que queda delimitat com a tal als plànols b1, a escala 1:10.000.
    
2. Al sòl no urbanitzable no es permetran més aprofitaments que els agrícoles, forestals, paisatgístics i els extractius actuals que són perimetrats al plànol b2, a escala 1:5.000. En tot cas haurà d'assegurar-se la conservació dels seus elements naturals, sòl, flora, fauna o paisatge.
    
3. Dins del sòl no urbanitzable el Pla defineix les infraestructures que corresponen a aquest sòl.

Article 145. Modalitats

1. És sòl no urbanitzable el qualificat en aquest Pla General com a verd privat d'interès tradicional (8b), rústic protegit de valor agrícola (24), espais lliures permanents (26) i àrees forestals (30).
    
2. Els parcs forestals (27, 28, 29) encara que ordenats amb el propòsit d'assegurar-ne la conservació, protecció i millora com a reserves naturals, es regulen en aquest Pla General com a sistemes generals metropolitans.
    
3. Aquest Pla General ordena com a cementiris (25) el conjunt de petits cementiris dispersos en àrees forestals amb predomini d'espais lliures, destinats a vegetació o masses arbòries. La seva regulació és continguda al títol III d'aquestes Normes, en atenció a la seva destinació a serveis d'interès públic.

Article 146. Obres

1. Als terrenys compresos en qualsevol de les modalitats de sòl no urbanitzable no podran autoritzar-se més edificacions o instal·lacions que les permeses per aquestes Normes.
    
2. Només per mitjà d'un projecte tramitat d'acord amb l'article 43.3 de la Llei del sòl es permetran establiments hotelers o similars i, tant en aquests com als edificis destinats a habitatges familiars es respectarà, sempre, l'índex d'edificabilitat establert per aquestes Normes, fins i tot en aquells supòsits en què s'apliqui l'article 86.1 de la Llei del sòl.
    

Secció II. Verd privat d'interès tradicional (8b)

Article 147. Definició

1. És qualificat de verd privat d'interès tradicional el sòl no urbanitzable ocupat per edificacions antigues i els seus encontorns destinats a jardins, parcs, arbrat, àrees de vegetació i similars, que han de conservar-se pel valor de les edificacions o els seus espais naturals annexos.
    
2. Quan s'incloguin al catàleg que estableix l'article 25 de la Llei del sòl, seran aplicables, a més a més del règim propi d'aquell catàleg, les disposicions contingudes en aquesta secció i aquelles que amb caràcter general regeixen al sòl no urbanitzable.
    
3. El règim urbanístic als terrenys que tot i que estan situats en sòl urbà són qualificats excepcionalment de verd privat d'interès tradicional, es regirà pel que es disposa en aquesta secció.

Article 148. Protecció de l'edificació

1. S'autoritzen les obres de consolidació, conservació i millora de les edificacions existents al sòl privat d'interès tradicional.
    
2. Al sòl privat d'interès tradicional, podran autoritzar-se, mitjançant la redacció d'un pla especial, petites obres de nova planta o d'ampliació de les edificacions actuals per al seu condicionament en relació amb els usos admesos a la zona, sempre que se'n garanteixi la protecció i d'acord amb les condicions següents:
    
   1. El Pla Especial ha de fixar l'ordenació de la zona atenent-ne la conservació i protecció de les característiques primitives i la integració de les intervencions noves amb les edificacions antigues, els jardins i la vegetació existent.
       
   2. El Pla Especial ha de fixar la indivisibilitat de la finca, com també les altres condicions que garanteixin el manteniment i la protecció de les edificacions i entorns naturals que motiven la qualificació.
       
   3. Els usos admesos a la zona han de ser: els usos actuals compatibles amb la protecció de les característiques de la zona i els culturals o recreatius que estableixi el pla especial.
       
   4. Les obres d'ampliació de les construccions existents en aquesta zona, no poden superar el 10% de l'edificabilitat actual. Per a les construccions noves s'estableix un índex d'edificabilitat net sobre parcel·la rústica de 0'01m²/m².

Article 149. Protecció de l'arbrat i del paisatge

1. Cal conservar l'ordenació actual de l'arbrat, jardins, àrees de vegetació i d'altres de similars existents. S'admetran les operacions de creació, millora i conservació d'aquest sòl i dels mantells de vegetació i arbrat.
    
2. A més del que es disposa amb caràcter general per a la regulació de les llicències tota sol·licitud d'obres, tala d'arbres, establiment o modificació de jardineria i similars haurà d'acompanyar-se d'una memòria on s'han de detallar les mesures a realitzar, encaminades a la creació, millora o conservació d'aquest sòl i del seu mantell de vegetació o arbrat, dins la parcel·la on es pretengui portar a terme l'operació.

Article 150. Limitacions de la propietat

1. L'ordenació continguda en aquesta secció respecta la plenitud de la propietat privada, en consonància amb la destinació actual del sòl qualificat de verd privat d'interès tradicional.
    
2. Si raons d'interès públic o comunitari en determinen la inclusió al catàleg i, en virtut d'aquesta inclusió, l'establiment de limitacions singulars que restringeixin el contingut definit en aquesta secció, el propietari tindrà dret a una indemnització justa, en la mesura precisa per aquesta limitació singular.

Secció III. Rústic protegit de valor agrícola (24)

Article 151. Definició

És qualificat de “rústic protegit de valor agrícola" el sòl no urbanitzable que per la seva destinació agrícola o per la seva situació, hagi de preservar-se del procés d'incorporació a àrees urbanes.

Article 152. Condicions d'edificació

1. Les edificacions noves que siguin autoritzades en aquest sòl hauran d'ajustar-se a les condicions d'edificació que es defineixen en aquest article segons els usos a què siguin destinades d'entre els admesos al sòl rústic protegit de valor agrícola.
    
2. Les edificacions noves destinades a habitatge unifamiliar, hauran de respectar les condicions següents:
    
   1. Tipus d'ordenació: Ha de ser el que és propi del sòl destinat tradicionalment a l'aprofitament agrícola.
       
   2. Índex d'edificabilitat neta sobre parcel·la rústica: 0,01m²st/m²s, sense que el volum depassi un metre cúbic per trenta metres quadrats.
       
   3. Parcel·la mínima: La parcel·la mínima admesa a efectes d'edificació per a aquest sòl és la de 20.000m² en terreny de regadiu i de 50.000m² de secà.
       
   4. Ocupació màxima: Les construccions podran ocupar, com a màxim, l'1,50% de la superfície de la parcel·la, en projecció normal sobre el sòl i inclosos els soterranis.
       
   5. Alçada: L'alçada reguladora màxima de les edificacions ha de ser d'11,60m.
       
   6. Separació: Les construccions en aquest sòl hauran de separar-se, com a mínim, 15m de les llindes de cada parcel·la.

Article 153. Façana mínima

El mínim de façana a l'autopista de Castelldefels (C-31) antiga (C 246) de les parcel·les que afronten amb aquesta via pública ha de ser de 200m.

Article 154. Adaptació de les obres a l'ambient

1. Les construccions autoritzables al sòl rústec protegit de valor agrícola hauran d'adaptar-se pel que fa a situació, alçada, composició volumètrica i estètica a l'ambient en què estiguin emplaçades, de manera que no alterin l'harmonia del paisatge o en desfigurin la perspectiva que li és pròpia.
    
2. Cal assegurar la no visibilitat d'aquelles parts de l'edificació o instal·lació que afecten cuines, lavabos, rentadors, magatzems i similars col·locant, amb aquesta finalitat elements naturals o artificials en consonància amb el caràcter i l'ambient propis de l'indret.

Article 155. Condicions d'ús

1. Sempre que es respectin les condicions d'edificabilitat establertes en aquesta secció, s'admeten al sòl rústic protegit de valor agrícola els usos següents:
    
   1. El d'habitatge unifamiliar destinat al treballador agrícola.
       
   2. Els usos agrícoles, d'horta, floral, ornamental, fruiter i pecuari, com també les activitats que hi estiguin directament vinculades.
       
2. Es prohibeixen els usos no admesos expressament en aquest precepte i el següent.

Article 156. Altres activitats permeses

En sòl rústic protegit de valor agrícola, solament s'admetran les activitats extractives actuals que comptin amb autorització segons la legislació específica aplicable a la matèria.

Article 157. Usos danyosos o perjudicials

Els usos que tot i complir l'establert als articles anteriors, puguin causar danys o perjudicis a la destinació agrícola de les finques confrontants o de la zona o del sector, no podran autoritzar-se.

Article 158. Sector del delta del Llobregat

Pel que fa al sector del delta del Llobregat comprès entre el riu Llobregat, les autopistes de Castelldefels i de València per la costa i el nucli de Castelldefels, representat al corresponent plànol d'ordenació, podrà elaborar-se i aprovar-se un pla especial que en desenvolupament d'aquest Pla General ordeni l'esmentat sector, amb la designació de protegir-ne les característiques i preservar-lo de la incorporació a àrees urbanes, i que prevegi i resolgui els problemes d'estacionament i els d'accés a vies públiques perquè aquest accés no s'hagi de fer directament des de les calçades centrals de les vies de la xarxa bàsica.

Article 159. Pla Especial d'una part del sector del delta del Llobregat

1. Per mitjà d'un Pla Especial es delimitaran, dins del sector del delta del Llobregat, sengles franges a ambdues bandes de l'autovia de Castelldefels de 200m de profunditat, que estiguin d'acord amb l'ecologia i no contradiguin els objectius del Pla General, i s'ordenaran amb una edificabilitat màxima de 0,2m²st/m²s, per a algun dels usos definits a l'article següent.
    
2. L'excés d'edificabilitat damunt de la normal del sòl rústic protegit de valor agrícola, fixada en 0,01m²st/m²s, es compensarà mitjançant la cessió al patrimoni públic municipal del 10%, com a mínim, de la superfície que hagi estat necessària per a realitzar l'edificació més gran.

Article 160. Usos permesos

Dins del sòl a què fa referència l'article anterior, i sempre que es compleixi el que es disposa en aquest article i en el que regula les condicions generals d'edificació del sòl rústic protegit de valor agrícola, en allò que no exceptua aquell precepte, s'admeten, a més a més dels usos permesos en aquesta classe de sòl, els següents:

1. Usos comercials de consum domèstic i els concretats a la venda o exposició de flors, mobiliari, embarcacions i vehicles terrestres i aeris.
    
2. Estacions de servei de carretera (subministrament de gasolina i articles relacionats amb els vehicles) i tallers de reparació d'automòbils o embarcacions.
    
3. Hotels, motels, restaurants, cafeteries i bars.

Secció IV. Lliure permanent (26)

Article 161. Definició

1. Sota la qualificació de lliure permanent es comprèn el sòl no urbanitzable no inclòs dins les modalitats de verd privat d'interès tradicional i rústic protegit de valor agrícola.
    
2. Per la seva situació o per les seves característiques topogràfiques o físiques, no podrà destinar-se aquest sòl a cap tipus d'edificació, excepció feta d'aquelles construccions i instal·lacions vinculades amb l'execució o el manteniment d'obres i de serveis públics, després de la indemnització corresponent, i aquelles construccions o instal·lacions pròpies de l'explotació agrícola de la finca que es podran admetre quan la naturalesa i la condició del terreny ho permetin.

Article 162. Usos permesos

No s'admetran més usos en aquest sòl que l'agrícola i forestal i el de construccions o instal·lacions destinades, directament, a l'explotació de la finca de què es tracti. Quan aquest sòl es trobi dins de l'àrea d'influència d'un sistema general, se sotmetrà al que disposa la legislació aplicable a la matèria i al que estableixen aquestes Normes en reglamentar els sistemes generals.

Secció V. Àrea forestal (30)

Article 163. Definició

1. Sota la qualificació d'àrea forestal s'inclouen els terrenys de sòl no urbanitzable amb vegetació arbòria.
    
2. La parcel·la mínima, indivisible als efectes del que disposa l'article 95 de la Llei del Sòl, serà de 10ha a les àrees forestals.
    
3. La qualificació d'àrea forestal no legitima l'expropiació del sòl corresponent, el qual podrà ser adquirit, això no obstant, per l'Administració mitjançant cessió gratuïta, compra o permuta, d'acord amb la legislació vigent.

Article 164. Usos

1. Els terrenys de les àrees forestals no podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa forestal o que lesionin el valor específic de la vegetació arbòria que es vol protegir.
    
2. S'hi prohibeixen les edificacions a excepció de les quals exigeixi l'explotació forestal, d'acord amb la seva legislació especial.

Article 165. Aprofitament dels productes forestals

1. Els aprofitaments dels productes forestals seran realitzats dins dels límits que permeten els interessos de la seva conservació i millora, d'acord amb el que preveu la legislació especial sobre la matèria.
    
2. En cap cas es permetrà a les àrees forestals l'obertura de vies altres que les exclusivament necessàries per a l'aprofitament dels productes forestals.