Capítol 1. De l'àmbit, aplicació i vigència del Pla general

Article 1. Àmbit territorial del Pla

1. L'objecte d'aquest Pla General és l'ordenació urbanística del territori que integra l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, definit a l'article 2.1 del Decret llei 5/1974, de 24 d'agost.
    
2. Aquestes Normes urbanístiques juntament amb els altres documents exigits per l'article 12.3 de la Llei del sòl, integren el Pla general d'ordenació urbana del territori a què es refereix el número 1 d'aquest article.
    
3. La referència a la Llei del sòl, feta tant en aquest article com en els successius, ha d'entendre's que remet a la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, text refós, aprovat pel Reial Decret 1346/1976, de 9 d'abril.

Article 2. Àmbit temporal del Pla

1. Aquest Pla entrarà en vigor l'endemà de la publicació de l'aprovació definitiva al Butlletí Oficial de la Província i mantindrà la vigència indefinidament mentre no es revisi. S'estableix com a termini mínim de vigència el de setze anys, sens perjudici de la revisió anticipada quan concorri alguna de les circumstàncies que s'estableixen a l'article següent o quan, encara que no s'escaiguin aquestes circumstàncies, sigui procedent la seva revisió amb subjecció al que disposa l'article 47.2 de la Llei del Sòl.
    
2. Quan algun dels municipis dels compresos a l'àmbit de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona entengués que concorren circumstàncies justificades per a la revisió d'aquest Pla, ho haurà d'exposar a la Corporació Metropolitana, en una moció raonada i justificada.
    
3. Si la iniciativa partís de la Corporació Metropolitana es donarà audiència prèvia als ajuntaments que la integren.

Article 3. Circumstàncies justificatives de la revisió

1. La revisió d'aquest Pla, amb l'estudi corresponent previ, la justificaran:
    
   1. L'alteració o variació substancial de les previsions de població, renda o ocupació a l'àmbit territorial a què es refereix l'article 1 d'aquestes Normes.
       
   2. Les exigències majors d'equipaments comunitaris conseqüència del desenvolupament econòmic i social.
       
   3. La concurrència d'altres circumstàncies sobrevingudes respecte a factors bàsics del planejament.
       
   4. L'ampliació de l'àmbit metropolità aconsellada per circumstàncies urbanístiques, sociològiques o de serveis, llevat que fos objecte d'un Pla general separat.
       
2. En compliment de l'article 48 de la Llei del sòl, el programa d'actuació serà objecte de revisió cada quatre anys.

Article 4. Modificació del Pla

1. L'alteració o variació substancial de les previsions de població, renda i ocupació i la seva distribució espacial haurà de tractar-se mitjançant una revisió global del Pla, per tal de mantenir els objectius que fonamenten l'ordenació urbanística que aquest conté.
    
2. Només podrà modificar-se el Pla quan la variació d'alguna de les seves determinacions no alteri la coherència entre previsions i ordenació de manera que faci necessària una revisió global.
    
3. Les propostes de modificació, a iniciativa de qualsevol dels municipis integrats a l'àmbit territorial definit per l'article 1, o les que promogui la Corporació Metropolitana, hauran de basar-se en un estudi justificatiu de la modificació i de la seva incidència en l'ordenació general. A aquestes propostes de modificació és aplicable el que estableix l'article 2 d'aquestes Normes als seus punts 2 i 3.

Article 5. Caràcter vinculant de les determinacions del Pla

1. Les determinacions d'aquest Pla vincularan l'Administració i els particulars.
    
2. Els ajuntaments, amb l'informe favorable previ de la Corporació Metropolitana de Barcelona, podran accedir a l'ocupació temporal per l'Administració de terrenys per a usos o edificacions de caràcter provisional, que estiguin en desacord amb el Pla, quan no en dificultin l'execució i l'ocupació estigui justificada per una necessitat pública de caràcter transitori. Aquesta autorització s'entén sens perjudici de la del titular del terreny o, arribat el cas, de les mesures coactives legítimes que pugui adoptar l'Administració.

Article 6. Obligatorietat de l'observança del Pla

1. L'obligatorietat de l'observança d'aquest Pla comporta les limitacions que estableix l'article 58 de la Llei del Sòl.
    
2. Amb caràcter excepcional, i sempre que hi concorrin tots i cadascun dels requisits que diu el paràgraf següent, els ajuntaments podran, amb l'informe favorable previ de la Corporació Metropolitana de Barcelona, autoritzar usos o obres no previstos al Pla.
    
3. Perquè puguin autoritzar-se usos i obres no previstos al Pla, hauran de concórrer els requisits següents:
    
   1. Tenir un caràcter provisional i no naturalesa o finalitat permanents.
       
   2. No dificultar l'execució del Pla general o dels plans que, en desenvolupament d'aquest, s'aprovin.
       
   3. L'autorització prevista als apartats anteriors s'haurà d'atorgar a precari. Els usos i les obres hauran de cessar o d'enderrocar-se sense dret a indemnització quan l'administració atorgant acordi la revocació de l'autorització. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que s'hagi formalitzat prèviament, en document públic, que s'ha fet constar al Registre de la Propietat l'atorgament de l'autorització, la seva naturalesa i el caràcter no indemnitzable de la revocació de la llicència i del cessament i demolició dels usos i obres. Les despeses de formalització del document públic i del seu accés registral aniran a compte de l'autoritzat.

Article 7. Projectes de l'Administració relacionats amb el Pla General

1. Quan hom pretengui realitzar algun projecte d'obres o serveis disconforme amb aquest Pla, els municipis ho posaran en coneixement de la Corporació Metropolitana de Barcelona perquè aquesta exerceixi les facultats que li atribueix el Decret llei 5/1974, sens perjudici que aquells adverteixin l'organisme de què es tracti, de la disconformitat del projecte amb el Pla General.
    
2. El que es disposa a l'apartat anterior és d'aplicació, també, a les actuacions que pretengui realitzar o realitzi qualsevol entitat pública, local o estatal, o organisme de les administracions públiques.

Article 8. Interpretació de les Normes

Les Normes d'aquest Pla s'interpretaran tenint en compte el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitat d'aquest Pla expressats al capítol de la Memòria referent a aquestes Normes. En casos de dubte o d'imprecisió, prevaldrà la solució més favorable a l'edificabilitat menor i a la dotació major per a equipaments comunitaris.

Article 9. Codi d'identificació

Per a les finalitats previstes en aquest Pla, el codi d'identificació als plànols és el següent:

Capítol 2. Del desenvolupament del Pla general

Article 10. Competència

1. El desenvolupament d'aquest Pla General, per mitjà dels instruments jurídics urbanístics procedents segons la classe de sòl i l'objectiu pretès, correspon a la Corporació Metropolitana i als ajuntaments, en llurs respectives esferes de competència.
    
2. Els particulars podran promoure plans per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General. La Corporació Metropolitana i els ajuntaments facilitaran a les corporacions i associacions i als particulars la participació en els procediments d'elaboració del planejament urbanístic.

Article 11. Respecte al Pla General

1. Els plans que s'aprovin en desenvolupament d'aquest Pla General hauran de respectar les previsions que s'hi contenen.
    
2. Als esmentats plans no es podran incloure redistribucions d'edificació entre zones, encara que es respecti l'aprofitament mitjà o es mantinguin per al sector coeficient d'ocupació i edificabilitat iguals a les mitjanes de les zones d'aquest.

Article 12. Normes de compliment obligat

1. Quan la Corporació Metropolitana de Barcelona promulgui les normes sobre redacció de plans, projectes, reglaments, ordenances i d'altres documents integrants del planejament, segons disposa l'article 19 del Decret 3276/1974, l'elaboració dels instruments d'ordenació urbana a què es refereix aquest capítol s'hi ajustarà.

Article 13. Plans Parcials d'Ordenació

1. Per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General en sòl urbanitzable programat, s'elaboraran Plans Parcials d'Ordenació, amb subjecció a les seves determinacions.
    
2. Els Plans Parcials d'Ordenació contindran les determinacions establertes per la Llei del sòl i les disposicions dictades per al seu desenvolupament i aplicació i, a més, com a mínim les següents: a) El tipus o els tipus d'ordenació, d'entre els regulats en aquestes Normes, que es triïn per a la zona o zones de l'àmbit territorial del Pla. Quan aquest Pla General fixi el tipus d'ordenació a aplicar a la zona de què es tracti, el pla parcial haurà de respectar aquesta previsió. b) Delimitació de les zones i, si escau, subzones en què es divideix el territori del Pla Parcial segons les previsions contingudes en aquest Pla General. c) Condicions d'edificació que, arribat el cas, completin les previstes amb caràcter general en aquestes Normes. d) Característiques dels serveis.
    
3. Els Plans Parcials comprendran els documents especificats a l'article 13.3 de la Llei del Sòl i, si és el cas, els que es fixin reglamentàriament.
    
4. Quan el corresponent pla parcial no estableixi una regulació detallada d'usos i de condicions d'edificació, s'aplicaran, com a ordenances, les normes contingudes al títol IV sense que això impliqui un increment de l'edificabilitat prevista en aquest Pla General per al sòl classificat com a urbanitzable.

Article 14. Pla d'etapes

1. El Pla d'etapes és el document integrant dels Plans Parcials i dels Plans de Reforma Interior que estableix el desenvolupament ordenat de la urbanització de manera escalonada, amb subjecció a unes prioritats i a un calendari.
    
2. El Pla d'etapes fixarà els terminis per a l'execució de la urbanització en cada un dels polígons, dins de la previsió temporal d'aquest Pla general. Els terminis per a l'execució de la urbanització en cadascun dels polígons i en la totalitat del sòl comprès a l'àmbit del Pla Parcial o del Pla Especial, es determinaran, en cada cas, d'acord amb els mitjans i les finalitats.
    
3. Com a termini màxim ordinari per a la total execució dels plans es fixarà el de deu anys, comptant des de la publicació de llur aprovació definitiva. No obstant això, pot establir-se un termini major als plans de reforma interior referents a les zones de renovació urbana o de remodelació, o en aquells que comportin la realització d'operacions de reforma que pels mitjans disponibles o per l'envergadura de l'operació i la seva repercussió social necessiten una actuació temporal superior als deu anys.

Article 15. Estudis de Detall

1. S'elaboraran i aprovaran estudis de detall quan calgui per a algun dels objectius o finalitats previstos a l'article 14 de la Llei del Sòl.
    
2. L'estudi de detall contindrà les determinacions necessàries per a la finalitat pretesa. La documentació mínima de l'estudi de detall serà la següent:
    
   1. Memòria justificativa
   2. Plànol d'informació
   3. Plànol d'ordenació.
       
3. L'Estudi de Detall no alterarà l'edificabilitat que preveu per a cada zona i tipus d'ordenació el Pla General.

Article 16. Plans de reforma interior

1. Els ajuntaments interessats i la Corporació Metropolitana en els supòsits previstos a l'article 16 del Decret 3276/1974, de 28 de novembre, promouran les operacions de reforma interior previstes en aquest Pla General en regular les zones de sòl urbà i les no previstes, que autoritza l'article 23 de la Llei del sòl, quan la dinàmica del procés urbà ho requereixi. Quan la reforma interior requereixi la modificació de l'estructura fonamental d'aquest Pla, no podrà realitzar-se sense fer la revisió del Pla, o, si és el cas, la modificació prèvia o simultània de les determinacions del Pla general.
    
2. Les determinacions i els documents que hauran de contenir els plans especials de reforma interior seran els previstos a l'article 23 en relació amb el 13 de la Llei del Sòl, i a més, els següents:
    
   1. Memòria tècnica justificativa de la reforma.
       
   2. Memòria jurídica sobre la validesa legal de les solucions propugnades.
       
   3. Estudi justificatiu que la reforma no incideix negativament en la densitat congestiva i en la dotació d'equipaments comunitaris i espais lliures.

Article 17. Descongestió i dotació d'equipaments

Les operacions de reforma interior que incrementin les superfícies de sòl per a vies o places públiques, parcs i jardins públics, zones esportives públiques, d'esbarjo i expansió, centres culturals i docents, centres assistencials i serveis d'interès públic i social, s'entendran compreses a l'article 23.3 de la Llei del sòl, encara que no estiguin previstes especialment en aquest Pla General. Aquestes operacions podran dur-se a terme mitjançant la redacció del Pla de reforma interior, sense modificar prèviament o simultània el Pla General, ja que responen als mateixos objectius de descongestió i dotació d'equipaments comunitaris que inspiren aquest Pla General sense que donin lloc a augment d'edificabilitat zonal.

Article 18. Àmbit territorial dels plans de reforma interior

1. Els Plans de Reforma Interior comprendran sectors que constitueixin unitats funcionals de planejament.
    
2. No obstant això, quan el desenvolupament d'aquest Pla General i el compliment dels seus objectius ho aconsellin, el Pla de Reforma Interior podrà limitar-se a una unitat de zona de les delimitades en aquest Pla General.

Article 19. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable no programat

1. Per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General en sòl urbanitzable no programat, la Corporació Metropolitana o els ajuntaments podran anar a la promoció pública o a la promoció privada, indiferentment, seleccionada mitjançant concurs.
    
2. Les bases del concurs respectaran les condicions mínimes establertes a l'article 146 de la Llei del sòl i, a més, les següents:
    
   1. Delimitaran, dins dels àmbits previstos al Pla, els sectors objecte d'actuació.
       
   2. Establiran les superfícies objecte d'actuació urbanística.
       
   3. Hauran de complir els límits d'edificabilitat i els estàndards d'equipaments establerts en aquestes Normes. Podran, això no obstant, reduir-se aquells límits o augmentar-se els equipaments comunitaris.

Article 20. Protecció dels valors artístics, històrics, arqueològics, típics i tradicionals

1. La Corporació Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments de l'àrea que abraça aquest Pla promouran, en l'exercici de llurs competències, la inclusió al catàleg o catàlegs dels edificis o construccions, o dels conjunts d'interès artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional que la justifiquin.
    
2. També promouran i, arribat el cas, aprovaran plans especials per a la protecció dels valors que s'esmenten a l'apartat anterior i per a la protecció de paisatges, jardins, indrets, racons i elements d'interès artístic, arqueològic, històric, tradicional o típic, encara que no hi sigui expressament prevista en aquest Pla General aquesta operació de protecció.

Article 21. Promoció de Plans Parcials

1. Els Plans Parcials d'Ordenació per al desenvolupament d'aquest Pla General, en sòl urbanitzable programat, podran ser d'iniciativa pública o privada.
    
2. Per facilitar la formació dels plans d'iniciativa privada, els promotors podran:
    
   1. Sol·licitar autorització prèvia a la Corporació Metropolitana o ajuntament interessat. Aquesta autorització comportarà l'obligació, per part de la Corporació Metropolitana i dels ajuntaments, de facilitar al promotor les dades o informacions necessàries per a la formació del Pla.
       
   2. Formular avanços de pla que serveixin d'orientació per a la formació del Pla Parcial d'Ordenació.
       
3. La Corporació Metropolitana, amb l'audiència prèvia a l'ajuntament corresponent, podrà declarar d'interès metropolità el planejament parcial de sectors de sòl urbanitzable programat quan així ho exigeixi el compliment del Programa d'actuació del Pla General Metropolità.

Article 22. Contingut dels plans de promoció privada

1. Els Plans Parcials d'Ordenació, promoguts per persones privades contindran les determinacions mínimes i la documentació que s'estableixen en aquestes Normes per als Plans Parcials, en general i, a més, les que s'indiquen a l'article següent.
    
2. Els propietaris de sòl urbanitzable programat objecte d'un Pla Parcial de promoció privada estan obligats, com a mínim, a les cessions i càrregues d'urbanització que s'estableixen amb caràcter general per a aquest sòl.

Article 23. Documentació específica dels plans de promoció privada

1. Els Plans Parcials que tinguin per objecte urbanitzacions d'iniciativa particular hauran de contenir un annex a la memòria del pla que comprengui els punts següents:
    
   1. Justificació de la necessitat o conveniència de la urbanització, en relació amb la programació del Pla General.
       
   2. Relació de propietaris afectats, amb nom, cognoms i adreces.
       
   3. Mode d'execució de les obres d'urbanització i implantació dels serveis assenyalant el sistema de compensació, i justificació de la potencial suficiència tècnica i financera del promotor, en relació amb l'avaluació econòmica de l'execució de les obres d'urbanització i de la implantació dels serveis, indicant els recursos propis i les fonts de finançament.
       
   4. Determinació del promotor si aquest és una persona deslligada de la titularitat dominical dels terrenys compresos a l'àmbit del pla parcial, amb el nom, cognoms i adreça.
       
   5. Compromisos que hagin d'establir-se entre el promotor i l'ajuntament, d'una banda, i entre el promotor i els propietaris, d'una altra. Si la promoció no fos una iniciativa de la propietat del sòl, els compromisos seran assumits per ambdues parts alhora i de manera solidària. Aquests compromisos es referiran a:
       
      1.  Terminis d'execució de les obres d'urbanització i, si hi escau, d'implantació de serveis.
          
      2. Construcció, si és procedent, d'edificis destinats a dotacions comunitàries de la urbanització, no incloses entre les obligacions generals imposades per la Llei.
          
      3. Conservació de la urbanització, amb expressió de si anirà a càrrec de l'ajuntament, dels futurs propietaris de parcel·les o dels promotors, indicant en aquests dos darrers supòsits el període de temps al qual s'estendrà l'obligació de conservació, explicitant l'exigència de constituir l'entitat urbanística de conservació corresponent si aquella obligació fos a càrrec dels futurs propietaris.
          
      4. Formes de constitució de la garantia. Podrà prestar-se en metàl·lic, aval bancari, hipoteca, valors públics o en qualsevol altra forma avalada pel dret.
          
      5. Compromís de complementar la garantia, si escau, un cop aprovat definitivament el projecte d'urbanització i en els supòsits previstos per l'article 7.5 de la Llei de protecció de la legalitat urbanística.
          
      6. Compromís de no procedir a la parcel·lació urbanística de l'àmbit del Pla Parcial ni mitjançant document públic ni privat translatiu del domini, fins que no s'hagi obtingut la llicència de parcel·lació.
          
      7. Compromís que un cop obtinguda la llicència de parcel·lació, tant als documents públics com als privats translatius del domini de les parcel·les resultants, es farà constar l'existència de la junta de compensació o Conservació, quan sigui procedent, i l'adhesió del comprador als seus Estatuts.
          
      8. Compromís de constituir la junta de compensació a excepció de quan tots els terrenys pertanyin només a un propietari. Aquesta situació es mantindrà mentre durin les obres d'urbanització i aquest propietari únic sigui el promotor. No obstant això, si el propietari i el promotor són persones diferents, serà obligatòria la constitució de la Junta a la qual s'haurà d'incorporar el promotor com a empresa urbanitzadora.
          
      9. Compromís de no alienar parcel·les i de no iniciar cap obra d'urbanització sense que s'hagi complert el que disposa el paràgraf anterior, si escau.
          
      10. Compromís de no iniciar cap obra d'urbanització al sector objecte d'actuació sense que s'hagi constituït una garantia equivalent al 12% del cost que resulta per a la implantació dels serveis i execució de les obres d'urbanització, segons l'avaluació econòmica del mateix Pla.
           
2. Pla d'etapes per a l'execució de les obres d'urbanització i, arribat el cas, de l'edificació. Prèviament a l'aprovació d'aquests plans de promoció privada, haurà de formalitzar-se el compromís del promotor d'executar i conservar la urbanització segons el Pla, i com les garanties reals o obligacionals que n'assegurin el compliment, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.
    
3. Justificació de la idoneïtat de l'emplaçament proposat, si escau pel Pla Parcial per al sòl corresponent al 10% de l'aprofitament mitjà.
    
4. L'incompliment, per part del promotor, de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització amb subjecció al pla d'etapes, facultarà l'administració, segons l'entitat i transcendència de l'incompliment, per a l'adopció d'alguna o algunes de les mesures següents:
    
   1. Imposició de sancions pecuniàries.
       
   2. Realització de les garanties.
       
   3. Suspensió dels efectes del Pla.
       
   4. Subrogació de l'Administració en l'execució, amb indemnització de la quantia estricta del valor del sòl segons la seva qualificació immediata anterior a l'aprovació del pla i de l'obra útil realitzada.
       
5. L'Administració també podrà expropiar els terrenys compresos a l'àmbit del pla incomplet, amb subjecció al que disposa l'article 124.2 de la Llei del Sòl.

Capítol 3. De l'execució del planejament

Article 24. Administració actuant

1. L'execució d'aquest Pla, i dels plans que s'aprovin en desenvolupament seu serà realitzada pels ajuntaments i la Corporació Metropolitana, en llurs respectives esferes de competència, de conformitat amb el que s'estableix a l'article 8 del Decret llei 5/1974, de 24 d'agost, i a les disposicions que el desenvolupen.
    
2. Les actuacions, obres i serveis que portin a terme l'Estat o la Província per dotar el territori d'aquest Pla d'algun dels sistemes generals, o dels seus elements, o d'equipaments comunitaris són operacions d'execució de l'esmentat Pla o dels que s'aprovin en desenvolupament de les seves previsions generals.
    
3. Els ajuntaments o, si és el cas, la Corporació Metropolitana podran assumir l'exercici de l'acció expropiatòria dels béns afectats, quan cooperin en l'execució de les obres i serveis que realitzin l'Estat, la Província o altres entitats públiques per a la dotació de sistemes generals, o dels seus elements, o d'equipaments comunitaris, d'acord amb les previsions d'aquest Pla.

Article 25. Societats d'economia mixta

Les societats d'economia mixta que es constitueixin entre la Corporació Metropolitana i les entitats públiques o les persones privades, o entre la Corporació i els ajuntaments i les persones privades, o bé entre aquestes i els ajuntaments per a finalitats compreses a la política urbanística, podran executar aquest Pla o els que en desenvolupament seu s'aprovin, dins llur esfera de competència.

Article 26. Concessions per a equipaments

Sobre el sòl destinat a equipaments comunitaris que l'Administració hagi adquirit per qualsevol títol de dret civil o administratiu, inclosa la cessió obligatòria gratuïta, l'administració titular podrà atorgar una concessió perquè aquest sòl sigui destinat a l'equipament comunitari previst al Pla. Aquesta concessió no podrà, en cap cas, tenir una durada superior a cinquanta anys, ni conferir cap dret de renovació al concessionari.

Article 27. Execució de sistemes generals i locals

1. Els terrenys qualificats de sistemes generals o de sistemes locals i els seus elements podran ser adquirits per l'administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la Llei i, si no n'hi ha, per expropiació forçosa.
    
2. El cost dels terrenys podrà repercutir-se, segons sigui procedent, entre els altres propietaris d'acord amb el que disposa la Llei i, arribat el cas, mitjançant contribucions especials.

Article 28. Sistema d'actuació en sòl urbà

Per a l'execució d'aquest Pla General en sòl urbà per mitjà de Plans Especials mitjançant polígons o unitats d'actuació, es considera sistema preferent el de compensació, sens perjudici de l'elecció que l'administració actuant podrà efectuar d'acord amb el que preveu l'article 119.2 de la Llei del Sòl.

Article 29 (consolidat). Actuació poligonal

Text consolidat que incorpora les modificacions dels expedients anteriors

1. Per a l'execució del planejament en sectors de reforma interior es delimitaran, al Pla especial, Polígons o Unitats d'actuació urbanística.
    
2. El que disposa el paràgraf anterior no és obstacle perquè l'administració competent pugui realitzar actuacions aïllades en sòl urbà, sense la delimitació d'un polígon, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquest Pla General, en un Pla especial o en un Estudi de detall, i quan no es requereixi la distribució de les càrregues de la urbanització entre els propietaris del sector.
    
3. L'ajuntament o, si escau, la Corporació Metropolitana també podran delimitar un polígon limitat a un sistema general executable mitjançant expropiació forçosa. Quan els propietaris d'un sector o d'una zona, o d'un àmbit territorial determinable, resultin especialment beneficiats per aquest sistema general, l'administració actuant delimitarà l'extensió compresa al benefici als efectes de la repercussió del cost de l'expropiació sobre els propietaris beneficiats.
    
4. Així mateix, podran delimitar-se unitats d’actuació amb aplicació del sistema d’actuació corresponent, d’iniciativa pública o privada, a l’efecte de configurar parcel·les adequades per a la instal·lació d’aparcaments al subsol. Serà obligada la delimitació d’unitats d’actuació o la normalització de les finques quan així ho determini l’Ajuntament en els casos en què la parcel·lació de l’espai lliure d’edificació ocupable en subsol sigui irregular o fraccionada.
    

Article 30. Polígons

1. Els polígons per a l'execució urbanística en sòl urbà hauran de comprendre, si més no, una unitat de zona.
    
2. La unitat de zona es defineix a l'article 64, i l'àrea de referència a l'article 65 d'aquestes Normes.

Article 31. Sistema d'actuació en sòl urbanitzable programat

Sens perjudici de l'elecció que l'administració actuant podrà efectuar d'acord amb el que preveu l'article 119.2 de la Llei del sòl, per a l'execució d'aquest Pla General en sòl urbanitzable programat, es considera sistema preferent el de compensació, llevat el previst a l'article 89.

Article 32. Delimitació de polígons

1. La delimitació dels polígons per a l'execució del planejament al sòl urbanitzable programat es farà al pla parcial d'ordenació i abraçarà, com a mínim, una unitat de zona.
    
2. L'àmbit territorial del Pla Parcial podrà coincidir amb el polígon o bé comprendre dos o més polígons.
    
3. Els polígons hauran de tenir la superfície adient per tal que puguin fer-se efectives les cessions obligatòries i llur distribució equitativa entre els seus propietaris. Amb aquesta finalitat, a la memòria del Pla, a més de justificar-se l'elecció de la divisió poligonal i el que diu l'article 117.2 de la Llei del sòl, s'explicarà com s'aconsegueixen aquelles finalitats.

Article 33. Sistema d'expropiació per a l'actuació en sòl urbanitzable programat

1. Quan el sistema d'actuació triat per a l'execució d'un polígon del Pla Parcial d'ordenació sigui el d'expropiació forçosa, es determinarà el preu del sòl d'acord amb el noranta per cent de l'aprofitament mitjà del sòl urbanitzable programat, amb subjecció al que estableix l'article 105 de la Llei del Sòl.
    
2. Tots els terrenys del polígon, qualsevol que sigui la seva destinació dins l'ordenació, es valoraran d'acord amb el que es disposa al número anterior.

Article 34. Contingut de la propietat del sòl urbanitzable programat

1. Aquest Pla General reconeix a la propietat privada en sòl urbanitzable programat un aprofitament d'edificabilitat expressat en m² de sostre / m² de superfície, el qual es fixa a l'article 83.
    
2. Per als diferents sectors de l'actuació urbanística, el planejament, mitjançant plans parcials d'ordenació, reconeix com a aprofitament d'edificabilitat el que es regula a l'esmentat article 83. Això no obstant, quan l'aprofitament per al sector sigui superior o inferior s'observaran les regles següents:
    
   1. Quan sigui superior, l'excés es materialitzarà en sòl que se cedirà obligatòriament i gratuïta a l'entitat actuant.
       
   2. Si és inferior, la diferència s'avaluarà d'acord amb els criteris urbanístics valoratius. L'entitat actuant participarà en les càrregues d'urbanització en una quantia d'exterminada la qual passarà a disminuir l'aportació dels propietaris del sector a la urbanització.

Article 35. Efectivitat de la contribució sobre l'aprofitament

1. Per a totes les finques del sector objecte d'un pla parcial d'ordenació sobre el sòl urbanitzable programat, el pla fixarà l'aprofitament, expressat en m² de sostre / m² de superfície. Aquest aprofitament serà el resultat d'aplicar l'aprofitament mitjà del sector a la superfície de la finca sigui quina sigui la seva destinació a l'ordenació.
    
2. Com a una de les càrregues d'execució del planejament, el deu per cent d'aquest aprofitament ha de cedir-se obligatòriament i gratuïta al municipi i, si escau, a l'Entitat Metropolitana actuant. Aquesta aportació obligatòria es materialitzarà en sòl que hom posarà a disposició de la corporació o municipi. La transmissió d'aquest sòl es realitzarà de la manera com s'estableix en aquestes Normes per a les altres cessions gratuïtes segons el sistema d'actuació triat.

Article 36. Transmissió del sòl de cessió obligatòria quan se segueix el sistema de compensació

1. La transmissió al municipi del sòl de cessió gratuïta i obligatòria destinat a sistemes i equipaments, en els límits establerts en aquestes Normes, i de les obres d'urbanització realitzades, es produirà per ministeri de la Llei en els supòsits de sistema de compensació, quan sigui efectiva l'execució del projecte d'urbanització.
    
2. Conclosa l'obra d'urbanització, serà rebuda per l'Administració, de la qual cosa se'n deixarà constància en acta administrativa o notarial, indistintament, en la qual intervindran la representació de la Junta de Compensació i la representació municipal.

Article 37. Transmissió del sòl de cessió obligatòria quan se segueix el sistema de cooperació

1. Quan s'executés el pla per mitjà del sistema de cooperació, la transmissió dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, previstos al pla segons la classe de sòl, es produirà per ministeri de la Llei per aprovació del projecte de reparcel·lació.
    
2. Si la reparcel·lació fos innecessària, perquè la distribució dels beneficis i de les càrregues resultés prou equitativa, la transmissió es produiria amb el mateix efecte des de la publicació de l'acord en què es declarés la seva innecessarietat.
    
3. L'administració actuant procedirà a estendre actes administratives o notarials, indistintament, a les quals, amb referència al pla i pel que fa al projecte, es delimiti el sòl cedit.
    
4. Quan sobre el sòl de cessió gratuïta existeixin edificacions, instal·lacions o ocupants s'aplicarà el que estableixen la Llei del sòl i les disposicions que la desenvolupen.

Article 38. Transmissió dels terrenys de cessió obligatòria en les promocions privades

1. Als plans de promoció privada sobre terrenys que pertanyin a només un titular, o a més d'un que actuïn sota formes privades associatives o comunitàries, la cessió del sòl destinat a vials, parcs i jardins públics i a sistemes o equipaments que s'hagin de transferir obligatòriament i gratuïtament a l'Administració es produirà per ministeri de la Llei per l'aprovació definitiva del Pla.
    
2. Això no obstant, l'ocupació d'aquest sòl quedarà diferida a l'efectiva execució del projecte d'urbanització, o de cadascuna de les seves etapes o fases.

Article 39. Càrregues d'urbanització en el sistema de cooperació

Les càrregues d'urbanització assumides pels propietaris en el sistema de cooperació comprendran totes les obres d'urbanització i les que, per realitzar-les, siguin necessàries, com les d'esfondrament, enderroc o destrucció d'edificacions o construccions. Aquestes operacions d'urbanització hauran de ser costejades pels propietaris i a aquest efecte s'hi inclouran les despeses dels projectes, les indemnitzacions a satisfer, les valoracions de les obres i, en definitiva, tots els conceptes originats per raó de la urbanització.

Capítol 4. De la vigència del Pla general

Article 40. Vigilància del Pla

1. La vigilància del Pla General tendirà tant a la seva defensa per al manteniment de l'ordre urbanístic, sancionant, si escau, les infraccions, com a la direcció o adequació del planejament a les finalitats que persegueix, amb el propòsit de corregir les desviacions provocades per l'aparició de circumstàncies noves o pel tractament de les estimades en un principi. La Corporació Metropolitana i els ajuntaments, cadascun dins la seva esfera de competència, promouran la revisió o la modificació del Pla quan es donin les circumstàncies justificatives suficients, i amb subjecció al que es disposa als articles 3 i 4 d'aquestes Normes.
    
2. La Corporació Metropolitana mantindrà els serveis d'informació i d'estudis necessaris per a aquesta vigilància, i recaptarà dels municipis compresos dins de l'àmbit territorial d'aquest Pla la informació i estudis que puguin facilitar-li.

Article 41. Vigilància defensiva

1. La Corporació Metropolitana i els ajuntaments vetllaran pel compliment del planejament, exercint les potestats que són de llur incumbència. S'adoptaran, com a mesures defensives del Pla, la suspensió de les obres o dels actes, la invalidesa dels actes contra el Pla, la imposició de sancions i la responsabilitat patrimonial dels infractors.
    
2. La Corporació Metropolitana facilitarà als ajuntaments, i aquests a la Corporació, la informació i col·laboració que se sol·licitin per a la vigilància defensiva del Pla i l'adopció de les mesures repressives necessàries.

Capítol 5. De les llicències urbanístiques

Article 42. Actes subjectes a les llicències

1. Estan subjectes a llicència municipal prèvia: les parcel·lacions; les obres d'urbanització; els moviments de terres (buidat, excavació i rebaix, terraplenament i cales d'exploració; les obres d'edificació, tant les de nova planta com les d'ampliació o reforma; les de conservació, reparació o millora, amb excepció pel que fa a aquestes últimes, de les obres interiors que no representin canvis a les obertures, parets, pilars o sostres ni a la distribució interior de l'edifici; la primera utilització dels edificis i la modificació del seu ús; els enderrocaments i les demolicions, totals o parcials; l'extracció d'àrids i l'explotació de bòbiles: la tala d'arbres; l'establiment de jardins, quan no es tracti dels privats complementaris de l'edificació de la parcel·la; la modificació de les característiques físiques del sòl; la col·locació de cartells de publicitat o de propaganda, visibles des de la via pública; la instal·lació de xarxes de serveis o llur modificació; i, l'obertura, modificació, ampliació o transformació d'establiments comercials o industrials.
    
2. La subjecció a llicència prèvia abraça totes les operacions indicades a l'apartat anterior, realitzades dins l'àmbit territorial d'aquest Pla, fins i tot a les zones marítim-terrestre, turístiques o de centres que hagin obtingut aquesta qualificació i, en general, a tot el terme municipal corresponent, encara que sobre l'acte de què es tracti, s'exigeixi autorització d'una altra administració.

Article 43. Actes de l'Estat o de les entitats de dret públic

1. També estaran subjectes a llicència municipal els actes relacionats a l'article anterior que es promoguin per òrgans de l'Estat o entitats de dret públic, sens perjudici d'allò que disposa l'article 180.2 de la Llei del Sòl.
    
2. L'òrgan de l'administració de l'Estat o l'entitat de dret públic que pretengui realitzar algun dels actes que es relacionen a l'article anterior, sol·licitarà la llicència municipal amb subjecció a les regles de competència i als procediments generals en aquesta matèria, i haurà de fer-ho saber a la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Article 44. Contingut normal de la sol·licitud de llicència

1. La sol·licitud de llicència haurà de contenir, com a mínim, les indicacions següents:
    
   1. Nom, cognoms i domicili dels interessats i a més a més, si escau, el de la persona que el representi.
       
   2. Situació de la finca i índole de l'operació, obra o instal·lació per a la qual se sol·licita la llicència.
       
   3. Les altres circumstàncies que, segons l'índole de l'operació, obra o instal·lació, es disposen als articles següents.
       
   4. Lloc, data i signatura.
       
   5. Corporació o autoritat a què es dirigeix.
       
2. Juntament amb la sol·licitud de llicència es presentaran els documents següents:
    
   1. Projecte tècnic, adient a l'operació, obra o instal·lació, i integrat per:
       
      1. Memòria on es descrigui l'operació, obra o instal·lació amb la precisió i l'abast suficients per valorar, juntament amb els altres documents, la procedència de la llicència.
          
      2. Plànols de situació i d'emplaçament a escales 1:2000 i 1:5000, respectivament o, excepcionalment, més reduïdes si les mides del dibuix ho exigissin.
          
      3. Plànol d'informació a escala 1:500 o, excepcionalment, més reduïda si les mides del dibuix ho exigissin.
          
      4. Plànol o plànols que representin el que hom pretén realitzar, a escala no inferior a 1:100 o, excepcionalment, més reduïda si les mides del dibuix ho exigissin.

Quan la naturalesa de l'operació, obra o instal·lació no requereixi l'elaboració d'un projecte tècnic amb el contingut que s'expressa en aquest article, o quan aquesta naturalesa o les circumstàncies del que se sol·licita no permetin o no justifiquin la redacció del projecte amb el contingut expressat o amb les precisions d'escala establertes, s'explicarà a la memòria la raó del contingut que es dona al projecte.

2. Cèdula de qualificació urbanística que defineixi les condicions d'edificabilitat i ús de la finca, expedida pel servei corresponent, de l'ajuntament o de la Corporació Metropolitana. Quan no estigui establerta aquesta cèdula, així s'expressarà a la sol·licitud de llicència.
    
3. Els altres documents que, segons l'índole de l'obra, instal·lació o operació s'estableixen als articles següents.
    
4. El que es disposa en aquest article no és aplicable a les obres menors, les quals es regularan pel que s'estableix a l'article 9è del Reglament de serveis de les corporacions locals i a les Ordenances municipals.

Article 45. Llicències de parcel·lació

1. A més del que es preveu a l'article anterior, a les sol·licituds de llicències de parcel·lació s'expressarà:
    
   1. Referència al Pla que estableix les condicions de la parcel·lació.
       
   2. Característiques de la parcel·lació pretesa amb expressió de les superfícies de les parcel·les i de llur localització.
       
2. El projecte de parcel·lació estarà integrat, com a mínim, pels documents següents:
    
   1. Memòria en què es descrigui la finca a parcel·lar, s'hi justifiqui jurídicament i tècnicament l'operació de parcel·lació i s'hi descriguin les parcel·les resultants.
       
   2. Cèdula o cèdules urbanístiques de les finques a què es refereixi la parcel·lació.
       
   3. Plànol de situació a escala no inferior a 1:2.000 o, excepcionalment, més reduïda, si les mides del dibuix ho exigissin.
       
   4. Plànol d'informació a la mateixa escala.
       
   5. Plànol de parcel·lació a escala 1:100.

Article 46. Edificacions de caràcter artístic, històric, tradicional o típic

1. Quan la sol·licitud de llicència es refereixi a demolició, reparació, reforma o ampliació d'un edifici o construcció de caràcter artístic, històric, típic o tradicional, o d'un edifici o construcció que formi part d'un grup d'aquest caràcter, expressarà, a més de les circumstàncies de l'article 44, les següents:
    
   1. Si l'edifici o la construcció, o el grup està inclòs al catàleg previst a l'article 25 de la Llei del Sòl, o si resulta afectat per un pla especial per a la protecció o ordenació de recintes i conjunts artístics o per plans o normes vigents del departament ministerial corresponent.
       
   2. Destinació de la finca i, si és el cas, el que es pretén donar-li, un cop enderrocada, reformada, reparada o ampliada.
       
2. Juntament amb la sol·licitud de llicència es presentaran, a més dels documents que s'esmenten a l'article 44 i els que, amb caràcter general, s'exigeixen per l'índole de l'obra, els següents:
    
   1. Memòria en què es descrigui i justifiqui l'obra a realitzar.
       
   2. Autorització, si escau, del Departament ministerial d'Educació i Ciència, en aquells casos en què per la naturalesa de l'edifici o construcció o del grup, s'exigeixi a les disposicions específiques en la matèria.
       
   3. Plànol o plànols representatius de l'estat actual de l'edificació.
       
   4. Fotografia o fotografies que mostrin, des de les diferents perspectives precises, l'estat actual de l'edificació.

Article 47. Plànols de situació

1. Els plànols de situació que es presentin per sol·licitar llicències de parcel·lació; obres majors d'edificació; obres de buidatge, excavació o rebaix; enderrocs i demolicions; modificació de les característiques físiques del sòl i extracció d'àrids en terrenys situats dins de l'àmbit territorial d'un pla parcial d'ordenació o d'un pla especial, hauran de reflectir les determinacions gràfiques d'aquests plans que afectin la finca on es projecti realitzar l'obra o operació.
    
2. Quan es tracti de llicències d'obres i existeixi aprovat estudi de detall es complirà també el que disposa el paràgraf anterior.

Article 48. Procediment per a l'atorgament de llicències

1. El procediment d'atorgament de les llicències s'ajustarà al que preveu la legislació de Règim Local.
    
2. Si els actes d'atorgament de llicències, a més de notificar-se al sol·licitant i a les persones compareixents al procediment, es publiquen al butlletí o gaseta d'informació municipal, s'indicaran les dades següents:
    
   1. Nom i adreça del peticionari de la llicència.
       
   2. Situació de la finca.
       
   3. Índole de l'operació, obra o instal·lació autoritzada, amb expressió, quan es tracti d'obres d'edificació, de les característiques de la construcció projectada (nombre de plantes, superfície edificada i totes les altres, que s'estimin procedents).
       
   4. El recurs que sigui procedent, amb expressió de l'òrgan davant el qual s'haurà de presentar, i termini per a interposar-lo.

Article 49. Contingut de les llicències

1. Tot el que es disposa en aquestes Normes pel que fa a condicions d'edificabilitat i ús i, si és el cas, pel que fa a condicions estètiques, higièniques o de qualsevol altra mena, s'entendrà inclòs al contingut de l'acte d'atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les clàusules d'aquestes i, a més a més, el contingut implícit, que és el definit en aquestes Normes, segons la classe i destinació del sòl i les condicions d'edificabilitat i d'usos.
    
2. Les vulneracions d'aquestes Normes no podran justificar-se en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència. El promotor, l'empresari o el tècnic director de les obres podran dirigir-se a l'administració que concedeix la llicència en sol·licitud d'informació, la qual haurà de facilitar-se en el termini de quinze dies.

Article 50. Condicions de l'atorgament

1. Les llicències s'atorgaran amb subjecció al que disposen aquestes Normes pel que fa a la classe de sòl i destinació, i a les condicions d'aprofitament, edificabilitat i ús que s'hi preveuen.
    
2. Quan l'obra o edificació requereixi la urbanització prèvia i els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta no hagin estat entregats a l'Administració, no podrà atorgar-se la llicència d'edificació fins que no es compleixin els deures de cessió de terrenys i finançament de la urbanització que legalment siguin procedents, sens perjudici del que preveu l'article 83 de la Llei del Sòl.

Article 51. Llicència condicionada a completar la urbanització

1. Per atorgar la llicència d'edificació cal que la parcel·la reuneixi tots els elements d'urbanització definits en aquestes Normes, sens perjudici del que preveu l'article 83 de la Llei del Sòl.
    
2. Això no obstant, s'atorgarà la llicència, condicionada a l'execució de les obres d'urbanització, quan concorrin les circumstàncies següents:
    
   1. Que l'element d'urbanització que falti no sigui cap dels següents:
       
      1. accés rodat
      2. proveïment d'aigües
      3. evacuació d'aigües
      4. xarxa elèctrica de baixa tensió
          
   2. Que s'asseguri l'execució simultània o successiva de la urbanització, en un termini que no excedeixi de tres mesos des de l'acabament de l'edificació, mitjançant la constitució de caució en metàl·lic o fons públics, dipositats a la Caixa General de Dipòsits, o a les de la corporació local, aval bancari o hipoteca. La garantia no serà de quantia inferior a l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputables al sol·licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d'atorgament de la llicència, els tècnics municipals informaran sobre aquests extrems.
      
      Mentre la garantia no sigui constituïda i acreditada en el procediment municipal, l'eficàcia de la llicència quedarà demorada.

Article 52. Edificació en sòl urbanitzable

1. Al sòl urbanitzable programat o no programat, no podrà atorgar-se llicència d'edificació mentre no s'hagi executat la urbanització i l'administració actuant no hagi rebut els terrenys de cessió gratuïta obligatòria i les obres d'urbanització, en el cas que l'execució del pla parcial s'hagi realitzat pel sistema de compensació.
    
2. Quan el sistema d'actuació hagi estat el de cooperació o el d'expropiació, no podran atorgar-se llicències d'edificació fins que no s'hagi ultimat la urbanització.

Article 53. Revisió de l'acte tàcit de legalització d'obres

El transcurs del termini d'un any sense exercitar les facultats que regula l'article 185 de la Llei del sòl, no impedirà a la Corporació Metropolitana o als ajuntaments de procedir a la revisió de l'acte tàcit de legalització de l'obra seguint l'article 187 de la mateixa Llei, en aquells casos en què hi hagi infracció manifesta de les normes d'aquest Pla, relatives a parcel·lacions, ús del sòl, alçada, volum i situació de les edificacions i ocupació de parcel·la.