Preámbulo
PREÀMBUL
- I. Consideracions generals
Les societats desenvolupades actuals es caracteritzen, entre altres aspectes, pel creixement demogràfic i l'existència de nous processos industrials i tecnològics, nous models urbanístics o d'habitatge, nous usos socials, noves infraestructures de comunicacions o de transport, etc. Aquests aspectes configuren una realitat amb un alt nivell de benestar però porten implícits, també, factors de risc per a la població, els béns i el medi ambient.
La societat ha pres cada vegada més consciència de la necessitat de conèixer i gestionar els riscos associats al nivell de desenvolupament i, a aquest efecte, s'ha anat dotant dels instruments normatius i dels mitjans materials i humans necessaris per a fer front als riscos, tant als d'origen natural com als d'origen antròpic.
Entre els riscos més associats als usos quotidians i també més freqüents, hi ha el risc d'incendi. L'incendi és un fenomen que es presenta en diversos contextos i escenaris, té orígens diversos i sovint té uns efectes devastadors.
Per a poder analitzar el risc d'incendi, primer cal conèixer-lo, decidir sobre l'acceptabilitat dels nivells de risc, prendre les mesures de prevenció per a minimitzar-lo fins als nivells socialment acceptables i, en el cas que el risc es manifesti, aplicar les mesures necessàries per a mitigar-lo.
Tanmateix, aquest risc constitueix un àmbit material que cal afrontar de manera transversal, multidisciplinària i amb el suport, la col·laboració i la participació de tots els agents implicats.
- II. Context competencial i normatiu
La prevenció i la seguretat en matèria d'incendis són molt heterogènies des del punt de vista competencial, en el sentit que s'insereixen de manera transversal, en major o menor mesura, en diversos àmbits: protecció civil, prevenció i extinció d'incendis, habitatge, indústria, medi ambient, urbanisme, etc.
D'acord amb la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia i la resta de normativa vigent, les competències en prevenció i seguretat en matèria d'incendis corresponen tant a l'Administració de la Generalitat como a l'Administració municipal.
En efecte, l'article 132.1 de l'Estatut, explicitant allò que el Tribunal Constitucional ja havia reconegut en nombroses ocasions, estableix que «correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública».
Així mateix, l'article 84 de l'Estatut disposa que els governs locals de Catalunya tenen, en els termes que determinin les lleis, competències pròpies sobre diverses matèries, entre les quals, la prevenció d'incendis.
En exercici de les competències indicades, tant l'Estat com la Generalitat han dictat diverses normes que configuren el sistema vigent pel que fa a la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis.
En l'àmbit estatal, la Llei 38/1999, del 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació; la Llei 21/1992, del 6 de juliol, d'indústria; el Reial decret 2267/2004, del 3 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials; el Reial decret 1942/1993, del 5 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de les instal·lacions de protecció contra incendis; el Reial decret 314/2006, del 17 de març, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació, etc.
A Catalunya, la normativa relacionada amb la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis també és diversa. Cal esmentar d'una manera especial, però, les normes fonamentales en prevenció i seguretat en matèria d'incendis. Pel que fa a les lleis, cal destacar la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, que té per finalitat l'ordenació general de les accions i els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments a Catalunya; i la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que, amb caràcter més general, s'ocupa de les accions destined a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de de situacions de risc col·lectiu greu, de catàstrofes i de calamitats públiques. Pel que fa als reglaments, la norma de referència en la determinació de condicions de seguretat des del punt de vista estrictament de la seguretat en cas d'incendi és el Decret 241/1994, del 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.
- III. Situació actual i necessitat de la norma
En l'ordenament jurídic vigent, i al marge de les normes substantives, la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis pel que fa a les activitats ha estat circumscrita, des del punt de vista procedimental, al règim establert per la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.
La Llei 3/1998 va integrar en una única resolució administrativa de l'òrgan ambiental de l'Administració de la Generalitat les decisions dels òrgans competents en matèria de prevenció d'incendis, d'accidents greus i de protecció de la salut.
Per tal que aquesta integració fos possible bo i respectant els àmbit competencials corresponents, es va definir el mecanisme d'entrada d'aquests òrgans mitjançant la intervenció en el procediment d'autorització o llicència, i mitjançant la supervisió del compliment de la normativa de seguretat en cas d'incendi en els controls inicials i periòdics establerts per la Llei 3/1998, i desenvolupats pel Decret 136/1999, del 18 de maig, i pel Decret 143/2003, del 10 de juny.
Si bé aquest sistema ha funcionat des de l'entrada en vigor de la Llei 3/1998, amb l'experiència adquirida al llarg del temps s'ha anat reforçant, cada vegada més, la consideració que la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis requereix una regulació normativa específica i més completa, tant substancial com procedimental, que doni resposta a les necessitats particulars en aquest àmbit.
Paral·lelament, el sistema integrat definit per la Llei 3/1998 s'ha modificat en virtut de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Aquesta llei adequa la normativa vigent a la normativa europea corresponent, en facilita l'aplicació, evita la dispersió i la inseguretat jurídica i desvincula la seguretat en cas d'incendi del procediment estrictament ambiental.
Com a resultat d'aquesta necessitat, s'ha elaborat aquesta llei, amb la voluntat que sigui la norma de referència pel que fa a la prevenció i la seguretat en cas d'incendi en establiments, activitats, infraestructures i edificis a Catalunya, i que pretén donar resposta a diverses necessitats fonamentals:
- a) Determinar la distribució competencial relativa a la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis.
- b) Determinar les normes tècniques que regulen les condicions de seguretat en cas d'incendi.
- c) Determinar el règim d'intervenció administrativa.
Finalment, i com a complement a l'actuació administrativa, la desvinculació del règim normatiu associat a la Llei 3/1998 implicava la necessitat de revisar el règim i les funcions de les entitats col·laboradores de l'Administració en aquesta matèria.
- IV. Contingut de la Llei
Aquesta llei s'estructura en cinc títols, cinc disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El títol I estableix les disposicions generals de la Llei i en defineix l'objecte, la finalitat, l'àmbit d'aplicació i també els conceptes bàsics i la responsabilitat del compliment de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d'incendis.
El títol II regula les competències en matèria de seguretat en cas d'incendi i estableix i detalla les que corresponen a l'Administració municipal i les que corresponen a l'Administració de la Generalitat. En aquest sentit, i amb la finalitat de promoure la seguretat jurídica en aquest àmbit, pretén delimitar d'una manera clara les competències de cada administració i el contingut d'aquesta competència.
El títol III, intitulat «Condicions de prevenció i seguretat en matèria d'incendis», pretén, a banda de recordar que les condicions de prevenció i seguretat en matèria d'incendis són les que estableix la normativa tècnica corresponent, regular el sistema normatiu propi per mitjà del qual es determinen aquestes condicions de seguretat a Catalunya.
El títol IV regula el règim d'intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d'incendis. Per mitjà d'aquest títol, s'estableix el sistema que permet a les administracions públiques exercir llurs funcions de verificació que els establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis situats en el territori de Catalunya compleixen les condicions de seguretat en cas d'incendi establertes per la normativa vigent.
El darrer títol, el V, regula les entitats col·laboradores de l'Administració que exerceixen llurs funcions en l'àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis. Aquest àmbit s'emmarca en els conceptes de seguretat pública i protecció civil, la qual cosa justifica el compliment de la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb les especificitats sobre el règim d'autoritzacions establertes per l'article 9 de la dita directiva.
Amb la implantació del sistema de prevenció i seguretat en matèria d'incendis, es redefineix i es reordena el paper de les entitats col·laboradores de l'Administració en l'àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis.
La disposició addicional primera regula el règim especial de l'Ajuntament de Barcelona, que, en el marc de la seva especificitat, assumeix les funcions que aquesta llei reserva a la Generalitat pel que fa al control preventiu.
La disposició addicional segona regula específicament els casos que en el moment de l'entrada en vigor de la Llei no es puguin associar a un procediment administratiu municipal per a efectuar els tràmits de verificació.
La disposició addicional tercera estableix la possibilitat de sol·licitar una única actuació de comprovació inicial en els casos en què concorrin els controls establerts per aquesta llei i els establerts per la legislació de prevenció i control ambiental.
La disposició addicional quarta efectua les modificacions necessàries en la Llei 3/1998 per a substituir íntegrament tot el règim que establia d'intervenció administrativa en prevenció i seguretat en matèria d'incendis, pel nou règim establert per aquesta llei.
La disposició addicional cinquena estableix explícitament que, als efectes de l'aplicabilitat del sistema de prevenció i seguretat en matèria d'incendis als establiments, les activitats, les infraestructures i els edificis inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei, tant pel que fa a noves construccions com a obres de reforma de les existents, els és exigible el complet de la normativa tècnica en matèria de seguretat en cas d'incendi vigent la data de sol·licitud de la llicència d'obres.
Pel que fa a la disposició transitòria primera, tenint en compte que el procés d'autorització d'entitats col·laboradores de l'Administració en matèria d'incendis ha d'ésser desenvolupat per reglament i que, en qualsevol cas, s'han de tramitar els procediments d'autorització corresponents d'acord amb el que estableix aquesta llei i el reglament corresponent, i atès també que hi ha entitats col·laboradores de l'Administració en matèria de medi ambient i habitatge que han estat acreditades per a actuar en l'àmbit de prevenció d'incendis a l'empara del Decret 170/1999, del 29 de juny, i les seves normes de desplegament, i que poden desenvolupar provisionalment les funcions que aquesta llei atribueix a les entitats col·laboradores de l'Administració en l'àmbit de la prevenció i la seguretat en matèria d'incendis, s'estableix que aquestes entitats puguin dur a terme aquestes funcions fins que fineixi el termini que indiqui el dit reglament de desenvolupament o, si es produeix amb anterioritat, fins que venci el període de vigència de l'acreditació concedida.
La disposició transitòria segona estableix el règim transitori per als procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei.
La disposició derogatòria deroga el Decret 241/1994.
La disposició final primera estableix la possible actualització de les quanties de les sancions fixades per aquesta llei i, finalment, la disposició final segona estableix l'entrada en vigor de la Llei.