Capítol I. Disposicions generals

Article 120. Gestió urbanística

1. 120.1 Les determinacions sobre gestió urbanística contingudes en aquest títol tenen per objecte permetre l'execució del planejament urbanístic en els termes i per a les finalitats establertes a l'article 110 de la Llei d'urbanisme.
2. 120.2 Mitjançant els instruments de gestió urbanística es du a terme l'execució efectiva de l'obra urbanitzadora, amb la conseqüent transformació del sòl per a l'edificació, quan s'escau, i es produeix l'obtenció, per part de l'administració, d'aquells terrenys destinats a titularitat pública.
3. 120.3 La participació de les persones propietàries en el procés de gestió urbanística es fonamenta en el principi de distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament objecte d'execució.

Article 121. Gestió urbanística integrada i gestió urbanística aïllada

1. 121.1 La gestió urbanística integrada es du a terme per polígons d'actuació urbanística complets a través d'algun dels sistemes d'actuació, de reparcel·lació o d'expropiació, previstos a la Llei d'urbanisme
2. 121.2 La gestió urbanística aïllada no requereix la delimitació de polígons d'actuació urbanística, i es pot du a terme mitjançant l'expropiació forçosa, l'ocupació directa i també a iniciativa de les persones propietàries, especialment en els supòsits d'edificació prèvia cessió de terrenys destinats a vialitat.

Article 122. Delimitació d'àmbits d'actuació per a l'execució d'infraestructures urbanístiques comunes

(No vigent)

Article 123. Equilibri de beneficis i càrregues entre polígons d'actuació urbanística desectors de planejament derivat

1. 123.1 Quan en un sector de planejament derivat es delimiten dos o més polígons d'actuació urbanística, així com quan es modifica la delimitació prèviament establerta, no es poden produir diferències relatives superiors al 15% en la valoració conjunta dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques que corresponguin a cada un dels polígons, en relació amb la valoració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques del conjunt del sector.

   L'instrument que estableixi la divisió poligonal del sector de planejament derivat ha d'acreditar el compliment del què estableix el paràgraf anterior.

2. 123.2 Les diferències que puguin existir entre els polígons d'actuació urbanística, dins dels límits que estableix l'apartat anterior, s'han de compensar, llevat d'acord unànime sobre criteris diferents, d'acord amb les regles següents:
   1. a) En el cas que es desenvolupi en primer lloc un polígon d'actuació urbanística excedentari, la diferència es compensa mitjançant la cessió de terrenys susceptibles d'aprofitament privat a favor de l'administració actuant, que els adquireix a títol fiduciari en representació dels propietaris o propietàries del polígon o polígons deficitaris, o, si concorren els supòsits previstos en l'article 120.d) de la Llei d'urbanisme, mitjançant compensació en metàl·lic, que s'ha de dipositar davant l'administració actuant a disposició de la comunitat de reparcel·lació de l'àmbit o àmbits deficitaris, la qual l'ha de percebre quan s'inicii l'execució del corresponent àmbit.
   2. b) En el cas que es desenvolupi en primer lloc un polígon d'actuació urbanística deficitari, l'administració actuant se subroga en el dret de la comunitat reparcel·latòria a participar en la reparcel·lació del polígon o polígons excedentaris, mitjançant l'assumpció de despeses d'urbanització per un cost econòmic equivalent al dèficit del polígon. Tanmateix, si el polígon s'executa pel sistema de reparcel·lació en les modalitats de compensació per concertació o de cooperació mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, la subrogació l'ha d'assumir la persona titular de la gestió urbanística integrada i, si s'executa per la modalitat de compensació bàsica, la pot assumir voluntàriament la junta de compensació. El dret a participar en el polígon excedentari recau en qui s'hagi subrogat mitjançant l'assumpció de les despeses d'urbanització.
   3. c) En el cas que l'execució es produeixi pel sistema d'expropiació, les diferències entre els polígons d'actuació urbanística s'han de tenir en compte i es compensen en la fixació del just preu. Quan els altres polígons s'executin pel sistema de reparcel·lació, l'administració expropiant o la persona beneficiària de l'expropiació participa en llur execució en els termes establerts en les lletres a) i b) d'aquest apartat.
3. 123.3 Les regles que estableix l'apartat 2 s'apliquen també per a la compensació de les diferències d'aprofitaments i càrregues entre els subsectors previstos a l'article 91 de la Llei d'urbanisme i a l'article 114 d'aquest Reglament.

Article 124. Cessió de terrenys destinats a la xarxa viària i delimitació de polígonsd'actuació urbanística amb aquest objecte

1. 124.1 La cessió de terrenys destinats a la xarxa viària en els supòsits establerts a l'article 40.3.a) d'aquest Reglament s'ha de fer lliure de càrregues i gravàmens, i s'efectua:
   1. a) Mitjançant l'oferiment de la cessió realitzat bé en escriptura pública atorgada per les persones propietàries, bé per compareixença davant el secretari o secretària municipal. La cessió s'entén acceptada per silenci administratiu positiu pel transcurs del termini d'un mes des de la presentació de l'escriptura pública o des de la compareixença, si abans no s'ha acordat expressament l'acceptació.
   2. b) Mitjançant escriptura pública o acta administrativa atorgada per les persones propietàries i l'ajuntament.
2. 124.2 Tanmateix, les persones propietàries poden sol·licitar la delimitació d'un polígon d'actuació urbanística, als efectes de formular el conseqüent projecte de reparcel·lació, quan sigui necessari per a la regularització de finques o quan en un mateix tram de carrer les diferències relatives d'aprofitament derivades de l'afectació viària resultin superiors al 15%.

Article 125. Tramitació dels instruments de gestió urbanística

1. 125.1 La tramitació dels instruments de gestió previstos a l'article 113.1 de la Llei d'urbanisme pot tenir caràcter simultani, tot i que en expedients separats.
2. 125.2 Quan es presentin a tràmit simultàniament els estatuts, les bases d'actuació, si escau, i la constitució d'una entitat urbanística col·laboradora, es tramiten en un sol expedient i l'aprovació definitiva dels estatuts i les bases així com l'aprovació de la constitució de l'entitat urbanística col·laboradora es pot produir, si escau, en un sol acte.
3. 125.3 Quan els anteriors instruments es presentin a tràmit simultàniament amb el projecte de reparcel·lació, les bases d'actuació se subsumeixen en la documentació del projecte, i no requereixen d'una aprovació específica.

   L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació no es pot produir en cap cas amb anterioritat a l'aprovació de la constitució de l'entitat en els termes establerts en el punt anterior.

4. 125.4 Quan es produeix l'acord unànime de les persones propietàries afectades, s'aplica la tramitació simplificada prevista a l'article 113.3 de la Llei d'urbanisme.
5. 125.5 Tant en el cas de sectors de planejament derivat, com en el cas de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització ha de ser prèvia o simultània a la del projecte de reparcel·lació o de taxació conjunta.
6. 125.6 La tramitació dels instruments de gestió de forma simultània amb el planejament urbanístic requereix que aquest incorpori el corresponent projecte d'urbanització, o que també es tramiti simultàniament el projecte d'urbanització. L'executivitat dels acords d'aprovació definitiva dels instruments de gestió resta supeditada a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament i del projecte d'urbanització. En els casos que, de conformitat amb el que estableix l'article 87.8 de la Llei d'urbanisme, la tramitació i l'aprovació definitiva del pla restin sense cap efecte, aquesta conseqüència s'estén a la tramitació i aprovació definitiva dels instruments de gestió, que queden també sense cap efecte.

Article 126. Publicació dels actes presumptes

Per a la publicació dels actes produïts per silenci administratiu de contingut positiu que es produeixin en la tramitació dels instruments de gestió urbanística és d'aplicació allò establert en l'article 111.3 d'aquest Reglament per a la publicació dels actes presumptes en matèria de planejament.

Article 127. Càrregues d'urbanització

1. 127.1 A través dels instruments de gestió urbanística, i en especial de la reparcel·lació, les persones propietàries que integren la comunitat de reparcel·lació assumeixen les càrregues d'urbanització establertes pel planejament d'acord amb l'article 114 de la Llei d'urbanisme. En el sistema d'expropiació les indicades càrregues d'urbanització es dedueixen del valor de l'aprofitament urbanístic del sòl en els termes establerts per la legislació aplicable.
2. 127.2 Les obres d'urbanització a càrrec de les persones propietàries inclouen en tot cas les obres d'urbanització bàsiques i totes aquelles altres obres que estableixi el planejament urbanístic i el projecte o projectes d'urbanització corresponents.
3. 127.3 Són despeses d'urbanització que han de ser assumides per les persones propietàries com a càrrega individualitzada dels corresponents terrenys, i que no van a càrrec del conjunt de la comunitat reparcel·latòria, les següents:
   1. a) Les despeses que calgui atendre per preparar els terrenys per executar les obres d'urbanització quan la preparació esmentada exigeixi actuacions desproporcionades com a conseqüència de les accions o omissions dels seus propietaris o propietàries. A aquests efectes, són accions o omissions que comporten actuacions no assumibles per la comunitat de reparcel·lació les obres, les instal·lacions, els moviments de terres, els abocaments, les extraccions d'àrids, les alteracions topogràfiques i morfològiques i qualsevol altra variació objectiva dels terrenys que s'hagin executat sense les llicències, ordres o autoritzacions administratives adients o sense ajustar-se a aquestes

      Aquest règim també s'aplica quan les obres de preparació dels terrenys siguin conseqüència de les obligacions imposades a les persones propietàries de sòl per la normativa relativa a sòls contaminats, o de l'incompliment de l'obligació de dur a la pràctica programes de restauració imposats per les llicències o autoritzacions atorgades, així com quan aquesta obligació s'hagi imposat per resolució administrativa dictada per l'administració competent d'acord amb la legislació sectorial que sigui d'aplicació.

   2. b) Les indemnitzacions que corresponguin per l'extinció d'arrendaments i d'altres drets personals que s'hagin constituït amb posterioritat a l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, si es tracta de polígons d'actuació en sòl urbà delimitats directament pel planejament general, o amb posterioritat a l'aprovació inicial del planejament, si es tracta de sectors objecte d'un pla derivat o bé de polígons d'actuació en sòl urbà delimitats mitjançant una modificació puntual del planejament general. Aquestes despeses han de ser assumides per les persones propietàries atorgants dels contractes dels quals es tracti.
4. 127.4 En aquests supòsits, el projecte de reparcel·lació ha d'imputar les despeses corresponents més elevades a les persones propietàries responsables com una càrrega individual, i així s'ha de reflectir al compte de liquidació del projecte de reparcel·lació. Si l'execució és pel sistema d'expropiació, les despeses que, d'acord amb l'apartat 3 d'aquest article, constitueixen una càrrega individualitzada es dedueixen de la valoració de l'immoble expropiat corresponent.

Article 128. Dret de reallotjament

En l'execució del planejament urbanístic, tant si s'actua per un sistema d'actuació com en el cas de gestió urbanística aïllada mitjançant expropiació o ocupació directa, les persones ocupants legals d'habitatges afectats que constitueixin la seva residència habitual, tenen dret a ésser reallotjades en les condicions i amb els requisits que estableix la Llei d'urbanisme, la legislació aplicable en matèria de sòl i el capítol V del títol cinquè d'aquest Reglament.

Article 129. Substitució de sistemes i modalitats

1. 129.1 L'administració actuant pot acordar, d'ofici o a instància de les persones interessades, la substitució del sistema d'actuació o de la modalitat dins del sistema d'actuació prèviament establerts, fins i tot quan l'hagi establert un pla urbanístic, a través del procediment previst a l'article 113 de la Lle d'urbanisme.
2. 129.2 En el cas que les persones propietàries incompleixin llurs obligacions, l'administració actuant pot acordar la substitució de la modalitat de compensació bàsica o concertada per la de cooperació, així com la substitució del sistema de reparcel·lació pel d'expropiació. S'entén per incompliment d'obligacions, a aquests efectes, la inactivitat de les persones interessades en qualsevol de les fases de l'execució del planejament dins els terminis previstos per aquest.
3. 129.3 La modalitat de cooperació pot ser substituïda per la de compensació bàsica quan així ho sol·licitin les persones propietàries de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície total del polígon d'actuació urbanística, prèviament constituïdes, a aquests efectes, en entitat urbanística col·laboradora provisional, excepte en el cas de propietari o propietària únics. La modalitat de cooperació també pot ser substituïda per la modalitat de compensació per concertació quan s'exerceix la iniciativa prevista a l'article 129.2 de la Llei d'urbanisme. En els casos indicats, l'administració actuant ha d'acordar la substitució quan hagi incomplert els terminis previstos per a qualsevol de les fases d'execució del planejament.
4. 129.4 La concessió de la gestió urbanística integrada en la modalitat de cooperació, així com la iniciativa de compensació per concertació en la modalitat de compensació bàsica no requereixen la tramitació prevista a l'apartat 1 d'aquest article.

Capítol II. Sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació

Secció primera. Disposicions generals

Subsecció primera. Objecte de la reparcel·lació

Article 130. Objecte de la reparcel·lació

La reparcel·lació és necessària per a l'execució dels polígons d'actuació urbanística per als que s'estableix aquest sistema d'actuació i té per objecte les següents finalitats:

1. a) La distribució justa entre les persones interessades dels beneficis i càrregues de l'ordenació urbanística.
2. b) La regularització de les finques per adaptar la seva configuració a les exigències del planejament.
3. c) La situació sobre parcel·les determinades i en zones aptes per a l'edificació de l'aprofitament establert pel planejament urbanístic, tant l'adjudicat a les persones propietàries com el que correspon a l'administració actuant d'acord amb els deures de cessió de sòl amb aprofitament establerts legalment.
4. d) La cessió gratuïta, a favor de l'administració municipal, dels terrenys destinats a sistemes urbanístics, d'acord amb el què estableix el planejament.
5. e) La determinació de les quotes d'urbanització a càrrec de les persones propietàries i, si s'escau, de l'administració actuant, així com la seva forma de pagament, que pot ser en metàl·lic o mitjançant terrenys edificables. Les quotes d'urbanització inclouen tant el cost de l'obra urbanitzadora com les indemnitzacions i les compensacions econòmiques que siguin necessàries per a fer efectiu el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues.

Article 131. Inici de l'expedient de reparcel·lació

1. 131.1 L'inici de l'expedient de reparcel·lació s'entén produït per ministeri de la llei amb l'aprovació definitiva de la delimitació del polígon d'actuació urbanística a executar per aquest sistema, o bé del pla urbanístic que contingui aquesta delimitació. Tanmateix, la data de referència de les valoracions contingudes en el projecte de reparcel·lació és la de la seva aprovació inicial, i s'actualitzen en l'aprovació definitiva d'acord amb l'interès legal del diner, a partir del transcurs del termini de sis mesos des de l'aprovació inicial.
2. 131.2 Un cop iniciat l'expedient de reparcel·lació, l'entitat o persona a qui correspongui la seva formulació, ha de sol·licitar del Registre de la propietat la corresponent informació sobre titularitat i càrregues de totes les finques incloses en el polígon d'actuació urbanística. El registrador, amb motiu d'aquesta sol·licitud, ha d'estendre al marge de cada finca nota expressiva conforme són objecte de reparcel·lació. Un cop inscrita la indicada nota marginal, les successives persones interessades que facin constar el seu dret en el Registre no han de ser citades preceptivament en l'expedient, excepte quan s'hi personin expressament.

Subsecció segona. Finques aportades i participació de les persones propietàries

Article 132. Obligacions d'informació i supòsits de discrepància

1. 132.1 Les persones propietàries i titulars de drets sobre les finques objecte de reparcel·lació estan obligades a exhibir els títols que posseeixin i declarar les situacions de fet i jurídiques que coneguin i afectin les seves finques.
2. 132.2 En cas de discrepància entre els títols i la realitat física de les finques, s'ha d'estar a la realitat física, essent d'aplicació el què estableix la legislació aplicable sobre inscripció en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
3. 132.3 També és d'aplicació la legislació sobre inscripció en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística pel que fa als supòsits de immatriculació de finques, reanudació del tracte successiu, discrepàncies quant a la seva titularitat, persona titular en parador desconegut o titularitat desconeguda.
4. 132.4 En el cas de titularitat desconeguda, l'administració actuant té la condició de titular fiduciària de la finca i, a aquests efectes, pot dur a terme totes les operacions pròpies de la reparcel·lació i, en especial, la cessió de la finca per al pagament de les despeses d'urbanització i l'adjudicació fiduciària al seu favor de les finques resultants. Quan, d'acord amb el projecte de reparcel·lació, correspon a aquestes finques la percepció d'indemnitzacions econòmiques, l'import d'aquestes es diposita a la Caixa General de Dipòsits de l'administració actuant. Un cop aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació, l'administració actuant ha de posar el fet en coneixement de l'administració competent per tal que procedeixi a l'adjudicació que correspongui d'acord amb les normes aplicables als béns vagants. Un cop adoptada la indicada resolució, l'administració actuant adjudica la finca, o bé la indemnització substitutòria a qui correspongui, prèvia percepció de les despeses que s'haguessin originat com a conseqüència de l'execució de la urbanització i dels seus interessos legals.

Article 133. Drets de les persones propietàries i valoració de les finques aportades a lareparcel·lació

1. 133.1 El dret de les persones propietàries, si no hi ha acord unànime, és proporcional a la superfície de les finques originàries respectives en el moment de l'aprovació definitiva de la delimitació del polígon d'actuació urbanística.
2. 133.2 En aquells supòsits en què, en el sòl urbà i d'acord amb la legislació aplicable, l'aprofitament de la parcel·la que resulta de l'edificació i l'ús existent és superior a l'aprofitament corresponent al dret de participació derivat de la superfície de la finca, s'apliquen les següents regles:
   1. a) Si l'edificació s'ha d'enderrocar, l'aprofitament diferencial s'ha d'indemnitzar però no dóna lloc a una major adjudicació d'aprofitament.
   2. b) Si l'edificació i l'ús són conformes amb el planejament o no estan subjectes a enderrocament, procedeix bé l'adjudicació a la persona titular originària, que participa en la comunitat de reparcel·lació amb el percentatge derivat de l'aprofitament que el planejament que s'executi atribueixi a la finca on es troba l'edificació, bé l'exclusió de la finca de la reparcel·lació.
3. 133.3 En els supòsits de polígons discontinus, la ponderació de valors derivada de la localització relativa dels terrenys s'ha d'efectuar tenint en compte llur accessibilitat i adequació per als usos previstos pel planejament, així com llur proximitat a les àrees urbanitzades del municipi. A les finques aportades se'ls assigna un valor en unitats convencionals resultants dels coeficients de ponderació, el qual determina la participació de llurs titulars en la distribució de beneficis i càrregues.
4. 133.4 En el cas de polígons d'actuació urbanística que, d'acord amb el què estableix l'article 35 d'aquest Reglament, tinguin vinculats terrenys destinats a sistemes amb una altra classificació de sòl, aquests terrenys no tenen la consideració de finca aportada i no donen dret a l'adjudicació d'aprofitament urbanístic, ni es pot computar la seva superfície als efectes de l'exercici de la iniciativa d'execució del planejament en les modalitats de compensació del sistema de reparcel·lació. Aquests terrenys participen en la reparcel·lació als únics efectes de la determinació de la indemnització que correspon a llurs titulars i de fer efectiva llur cessió a l'administració, Per a la determinació de la indemnització que correspon a les persones titulars d'aquests terrenys s'han d'aplicar els criteris de valoració establerts per la legislació aplicable atenent a la classificació del sòl. El pagament de la indemnització és a càrrec de la comunitat de reparcel·lació.

Article 134. Supòsits d'exclusió en la reparcel·lació

1. 134.1 L'àmbit de la reparcel·lació és el del polígon d'actuació urbanística, d'acord amb el que preveu l'article 112 de la Llei d'urbanisme, i les finques que el comprenen no en poden ser excloses, llevat dels supòsits que preveu l'apartat 2 d'aquest article.
2. 134.2 L'exclusió de determinats béns de la comunitat de reparcel·lació s'ha d'ajustar al que disposen les regles següents:
   1. a) Les edificacions i instal·lacions preexistents compatibles amb les determinacions del pla d'ordenació que sigui objecte d'execució poden ser justificadament excloses del sistema de repartiment i de la comunitat de reparcel·lació sense necessitat d'alterar la delimitació de la unitat reparcel·lable, sempre que es demostri, en aplicació dels criteris a que fa referència l'apartat 2.b) de l'article 133 d'aquest Reglament, una desproporció substancial respecte dels beneficis i càrregues del conjunt de l'actuació. El sòl que s'exclogui ha de ser aquell indispensable en relació amb les previsions del pla sobre parcel·les mínimes o en relació amb la funcionalitat de les edificacions que es mantenen, i l'exclusió no ha de donar lloc a l'enriquiment injust de la persona propietària. Quan l'execució de les obres d'urbanització comporti també un benefici de les finques excloses, aquesta exclusió pot limitar-se a la distribució d'aprofitaments i no impedeix la participació ponderada de la finca exclosa en les càrregues d'urbanització de l'àmbit.
   2. b) Han de ser excloses de la comunitat de reparcel·lació les superfícies de domini públic que, d'acord amb l'article 135 d'aquest Reglament, no participen en el repartiment de beneficis i càrregues.

Article 135. Participació dels béns de domini públic en el repartiment de beneficis icàrregues de la reparcel·lació

1. 135.1 Les superfícies de domini públic, així qualificades per determinació de la legislació sectorial aplicable sobre vies pecuàries, canals, carreteres, ferrocarrils o altres, no participen en el repartiment de beneficis i càrregues si es manté l'afectació i no experimenten variació en el planejament que calgui executar. S'entén que hi ha variació si l'actuació prevista comporta que es fa compatible el manteniment de l'afectació al domini públic amb l'establiment d'usos urbanístics, mitjançant la corresponent qualificació de zones o sistemes.
2. 135.2 Les superfícies que formen part del domini públic marítimo-terrestre o hidràulic no participen en el repartiment de beneficis i càrregues, encara que generin despeses d'urbanització a càrrec de la comunitat de reparcel·lació.

   Això no obstant, quan, d'acord amb la legislació aplicable, el planejament urbanístic prevegi usos urbanístics en el domini públic portuari, aquest planejament estableix les càrregues en les que li correspon participar

3. 135.3 Els altres béns de domini públic, que ja ho siguin en el moment de la tramitació del projecte de reparcel·lació, participen en el repartiment de beneficis i càrregues en els supòsits que preveuen els apartats 4 i 5 de l'article 120 de la Llei d'urbanisme.

Article 136. Participació de les persones propietàries en les modalitats del sistema dereparcel·lació

1. 136.1 En la modalitat de compensació bàsica del sistema de reparcel·lació, les persones propietàries de les finques afectades poden decidir la seva incorporació a la junta de compensació i manifestar l'esmentada decisió en el tràmit d'audiència, al si de la tramitació de les bases i els estatuts, i, posteriorment, en qualsevol moment fins transcorregut un mes des de la notificació de l'acord d'aprovació definitiva de la constitució de la junta de compensació. Així mateix, en l'indicat tràmit d'audiència poden comprometre la seva participació en l'execució, en els termes establerts a l'apartat següent.
2. 136.2 En les modalitats de compensació bàsica i compensació per concertació, les persones propietàries de finques afectades poden comprometre la seva participació en l'execució en el tràmit d'audiència de les bases d'actuació o del projecte de bases i, en la modalitat de cooperació mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, en el tràmit d'audiència del projecte de reparcel·lació. En tots els casos, les persones propietàries han de constituir fiança en qualsevol de les formes admeses per la legislació de contractes de les administracions públiques, per una quantia del 12% de les despeses estimades d'urbanització corresponents a la finca de la qual es tracti, d'acord amb la proporció de la seva superfície respecte a la del total del sector, i en els terminis que estableixen els articles 171.3, 178.4 i 183.6 d'aquest Reglament.
3. 136.3 En els supòsits dels apartats 1 i 2 d'aquest article, les persones propietàries han de ser informades, en ocasió del tràmit d'audiència que correspongui segons la modalitat, de les alternatives previstes per la Llei d'urbanisme per al cas de manca de participació en l'execució, a les que es refereix l'apartat següent.
4. 136.4 Quan les persones propietàries no s'incorporen a la junta de compensació, en la modalitat de compensació bàsica, i no garanteixen la seva participació en les modalitats de compensació bàsica, compensació per concertació i de cooperació mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, les seves finques poden ser expropiades o bé poden ser objecte de reparcel·lació, sense prèvia expropiació, d'acord amb el que estableixin les bases o el projecte de reparcel·lació, segons correspongui i, en el cas que siguin objecte de reparcel·lació, es pot preveure l'obligació de pagament de les despeses d'urbanització mitjançant l'adjudicació de finques de resultat, fins a cobrir la quantia de les despeses, a favor de la junta de compensació, de l'empresa urbanitzadora si en forma part, de l'administració actuant o de la persona titular de la gestió urbanística integrada, segons s'escaigui.

   L'adjudicació de les finques de resultat esmentades es fa per títol de cessió en pagament de les despeses d'urbanització. L'adjudicació es fa per escreix, sens perjudici de la liquidació que pertoqui a favor del propietari o propietària, de manera que cobreixi les despeses d'urbanització necessàries. Les modificacions que, si s'escau, calgui introduir en el projecte de reparcel·lació en virtut del què estableix el paràgraf anterior s'han de sotmetre a audiència de les persones interessades, però no requereixen, per aquest motiu, la celebració d'un nou tràmit d'informació pública.

5. 136.5 Quan les persones propietàries s'incorporen a la junta, en la modalitat de compensació bàsica, o bé garanteixen la seva participació, en les modalitats de compensació bàsica, compensació per concertació o cooperació amb concessió de la gestió urbanística integrada, llurs finques són objecte de reparcel·lació i han d'abonar les corresponents quotes d'urbanització d'acord amb la seva participació en el polígon d'actuació urbanística.
6. 136.6 Quan les persones propietàries, malgrat haver-se incorporat a la junta de compensació o haver garantit la seva participació segons la modalitat, incompleixin l'obligació de pagament de les quotes d'urbanització, l'administració competent, a instància de la junta de compensació o de les persones interessades que han assumit la gestió urbanística, segons correspongui, pot acordar bé exigir el pagament de les quotes urbanístiques per la via de constrenyiment, bé la cessió de finques de resultat en pagament de les quotes d'urbanització, o bé l'expropiació de la finca adjudicada. Quan s'opta per la cessió de finques de resultat, cal formular i tramitar la corresponent operació jurídica complementària.
7. 136.7 En la modalitat de cooperació sense concessió de la gestió urbanística integrada, la manca de pagament de les quotes d'urbanització dóna lloc a l'aplicació del què estableix l'apartat 6 d'aquest article.

Article 137. Expropiació de finques en la reparcel·lació

1. 137.1 Quan, en els casos previstos en els apartats 4, 6 i 7 de l'article anterior, s'apliqui l'expropiació de les finques aportades o resultants, segons correspongui, aquesta es pot dur a terme, a sol·licitud de la persona beneficiària, si s'escau, bé com actuació aïllada, bé pel procediment de taxació conjunta. En el cas que s'opti pel procediment de taxació conjunta, se seguiran les regles següents:
   1. a) L'aprovació definitiva de l'expedient implica la declaració d'urgència de l'expropiació, i legitima l'òrgan actuant per aixecar l'acta d'ocupació a favor de la persona beneficiària i sol·licitar la pràctica de l'anotació preventiva corresponent, amb el previ pagament o dipòsit de l'import de la taxació aprovada d'acord amb els criteris de valoració establerts a la legislació aplicable.
   2. b) Feta l'anotació preventiva a què es refereix l'apartat a), el projecte de reparcel·lació, si s'escau, es tramita i conclou de manera ordinària. En aquest cas, un cop aprovat definitivament aquest projecte, la finca o finques resultants que corresponguin per subrogació real a l'ocupada s'adjudiquen a la persona beneficiària de l'expropiació. L'anotació preventiva es cancel·la amb la inscripció del projecte de reparcel·lació.
2. 137.2 En l'expropiació de les finques aportades, l'ajuntament, amb audiència prèvia de la persona beneficiària de l'expropiació, pot deixar sense efectes l'expedient d'expropiació iniciat quan la persona propietària aboni la part proporcional de les despeses realitzades amb els interessos legals corresponents, així com els que s'haguessin acreditat durant la tramitació del projecte d'expropiació, i garanteixi el pagament de la resta de despeses d'urbanització que li corresponguin en la forma establerta a l'article 136.2 d'aquest Reglament, sempre que no s'hagi atorgat encara l'acta d'ocupació en supòsits de procediment de taxació conjunta, o que no s'hagi determinat el preu just amb caràcter definitiu en via administrativa en supòsits d'expropiació pel procediment ordinari. En els supòsits d'expropiació per manca d'adhesió a la junta de compensació, la propietat ha de sol·licitar, a més, la seva incorporació a la junta si la indicada expropiació queda sense efectes.

Subsecció tercera. Adjudicació de finques resultants

Article 138. Consideració de persones adjudicatàries i innecessarietat de nova adjudicació

1. 138.1 Tota la superfície inclosa en l'àmbit de la reparcel·lació, sigui o no sigui edificable, ha de ser objecte de nova adjudicació en el projecte de reparcel·lació o bé de confirmació de titularitat.
2. 138.2 Sens perjudici del què estableix l'article 134 d'aquest Reglament, el projecte de reparcel·lació ha de confirmar a favor de les persones propietàries la titularitat dominical de les seves pròpies finques d'origen en els casos següents:
   1. a) Finques edificades de conformitat amb el planejament que s'executa, a les quals se'ls aplica l'article 133.2.b) d'aquest Reglament.
   2. b) Finques amb edificacions no ajustades al planejament que s'executa, sempre que no estiguin en situació de fora d'ordenació i que concorrin conjuntament les circumstàncies següents:
      1. 1r. Que no en calgui l'enderrocament per a l'execució de les obres d'urbanització.
      2. 2n. Que es puguin destinar a usos compatibles amb l'ordenació urbanística.
      3. 3r. Que no siguin objecte d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística que pugui donar lloc a l'enderrocament de l'edificació.
      4. 4t. Que el dret de les persones propietàries en la reparcel·lació no sigui inferior, en més del 15%, al que correspongui a la parcel·la mínima edificable, ni que l'aprofitament que correspongui d'acord amb el planejament a la superfície de la finca que s'adjudica no excedeixi en més del 15% del dret de la persona propietària. A aquests efectes, és d'aplicació el què estableix l'article 133.2.b) d'aquest Reglament.
3. 138.3 El projecte de reparcel·lació també pot confirmar a favor de les persones propietàries la titularitat dominical de les seves pròpies finques d'origen quan la diferència en més o en menys entre l'aprofitament que els correspongui, d'acord amb el planejament, i el que correspondria a la persona propietària, en proporció amb el seu dret, sigui inferior al 15% d'aquest.
4. 138.4 Les persones propietàries, en totes les situacions dels apartats 2 i 3 d'aquest article, tenen la consideració d'adjudicatàries a tots els efectes de la reparcel·lació, i també, en tots els casos, la confirmació de la titularitat de les finques d'origen es fa sens perjudici de la regularització de termenals, quan sigui necessària, i de les compensacions econòmiques que pertoquin.

Article 139. Determinacions i criteris per a l'adjudicació de finques

1. 139.1 No poden adjudicar-se com a finques independents superfícies inferiors a la parcel·la mínima edificable o que no reuneixin la configuració i les característiques adequades per a la seva edificació conforme al planejament.
2. 139.2 La superfície enclavada entre dues edificacions que hagin de mantenir-se, pot adjudicar-se com a finca independent edificable, encara que no tingui les dimensions de la parcel·la mínima, sempre que la diferència no excedeixi del 15% d'aquesta última i es compleixin la resta de determinacions del planejament.
3. 139.3 Excepció feta del supòsit previst per l'apartat 2.a) de l'article anterior, i llevat d'acord entre les persones propietàries afectades, en el projecte de reparcel·lació no es poden fer adjudicacions que excedeixin el 15% dels drets de les persones adjudicatàries.
4. 139.4 Sempre que ho permetin les determinacions del planejament urbanístic, l'adjudicació de finques independents al major nombre possible de persones propietàries és preferent a l'adjudicació de finques en indivís, i aquesta darrera a la indemnització en metàl·lic, sens perjudici del què estableix l'apartat següent. En l'adjudicació en indivís s'ha de procurar la creació de comunitats amb el menor nombre possible de persones copropietàries.
5. 139.5 Quan, d'acord amb l'article 120.1.d) de la Llei d'urbanisme, la quantia dels drets de les persones propietàries no arribi al 15% de la parcel·la mínima edificable, l'adjudicació s'ha de substituir necessàriament per una indemnització en metàl·lic, excepte en els casos d'acord unànime de la comunitat de reparcel·lació.

Article 140. Valoració de les finques resultants

1. 140.1 La valoració de les finques resultants s'ha d'efectuar en unitats de valor, resultants de l'aplicació de les regles de ponderació que estableix l'article 37 de la Llei d'urbanisme.
2. 140.2 La ponderació de valor de les finques resultants en funció de llurlocalització únicament procedeix quan la indicada localització difereix substancialment de la de les finques aportades i la ubicació de les finques resultants produeix una diferència relativa de valor.

Article 141. Adjudicació de terrenys en pagament de despeses d'urbanització

1. 141.1 Correspon al projecte de reparcel·lació establir la cessió i adjudicació de finques de resultat en pagament de les despeses d'urbanització, si s'escau. Quan el projecte de reparcel·lació conté aquestes determinacions, ha d'establir la participació, en l'aprofitament urbanístic de l'àmbit, de qui faci front a les despeses d'urbanització establertes a l'article 114 de la Llei d'urbanisme. Aquesta participació s'ha de concretar establint un percentatge com a repercussió del cost de les càrregues d'urbanització sobre el valor dels solars resultants, ja urbanitzats.
2. 141.2 L'adjudicació de les finques s'efectua, segons correspongui en funció de la modalitat, a favor de l'administració actuant, de la junta de compensació o de la persona titular de la gestió urbanística integrada. El projecte de reparcel·lació pot adjudicar també les finques a l'empresa urbanitzadora incorporada a la junta de compensació.
3. 141.3 Quan la cessió de finques de resultat en pagament d'obres d'urbanització es produeix un cop aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació, la corresponent adjudicació es du a terme mitjançant una operació jurídica complementària de la reparcel·lació, d'acord amb l'article 168.1.f) d'aquest Reglament.
4. 141.4 La cessió de finques prevista en aquest article dóna lloc a la liquidació total o parcial, segons correspongui, de les despeses d'urbanització imputables a la resta de finques resultants adjudicades al propietari o propietària originaris, les quals no queden afectes als saldos de la liquidació provisional i definitiva en tot allò que hagi estat abonat mitjançant la cessió de finques.

Article 142. Cessió de sòl amb aprofitament urbanístic

1. 142.1 Correspon al projecte de reparcel·lació establir l'emplaçament del sòl amb aprofitament urbanístic que s'hagi de cedir obligatòriament i gratuïtament a l'administració actuant.
2. 142.2 Quan són d'aplicació les previsions dels articles 43.3 o 45.3 de la Llei d'urbanisme, la cessió de terrenys fora del sector es produeix també amb l'aprovació del projecte de reparcel·lació, que incorpora els referits terrenys amb l'únic efecte d'adjudicar-los a favor de l'administració actuant.
3. 142.3 Quan en aplicació dels indicats preceptes procedeix el pagament total o parcial de l'equivalent econòmic del sòl de cessió amb aprofitament, l'import de l'equivalent es fixa també en el projecte de reparcel·lació i el seu pagament a favor de l'administració actuant és preferent al pagament de la resta de càrregues urbanístiques.

Article 143. Determinacions del projecte de reparcel·lació per a l'adjudicaciód'edificacions en règim de propietat horitzontal

1. 143.1 La reparcel·lació, en sòl urbà, per facilitar els processos de reforma interior i de rehabilitació, pot donar lloc a la divisió d'edificacions existents en règim de propietat horitzontal, i a l'adjudicació de les diferents finques constituïdes d'acord amb aquest règim, les quals tenen la consideració de finques de resultat. També es poden adjudicar com a finques de resultat aquelles constituïdes en règim de propietat horitzontal amb anterioritat a la formulació del projecte de reparcel·lació.

   Aquestes finques de resultat poden consistir, si escau, en edificacions pendents d'execució d'obres de rehabilitació, i s'ha de fer constar, aleshores, l'obligació d'executar-les.

2. 143.2 Si no s'ha atorgat prèviament o simultàniament l'escriptura pública constitutiva de la propietat horitzontal, el projecte de reparcel·lació té la naturalesa de títol constitutiu i ha de contenir les determinacions necessàries per a la seva inscripció en el registre de la propietat.

Subsecció quarta. Contingut del projecte de reparcel·lació

Article 144. Contingut de la memòria

1. 144.1 En la memòria del projecte de reparcel·lació es fa constar:
   1. a) El planejament que és objecte d'execució.
   2. b) La identificació i superfície de la unitat reparcel·lable.
   3. c) Els criteris aplicats en ordre a la valoració, si s'escau, de les finques aportades i de les finques resultants i la distribució de beneficis i càrregues.
   4. d) La justificació del compte de liquidació provisional de la reparcel·lació amb especificació de les partides següents:
      1. 1r. El pressupost provisional de despeses d'urbanització.
      2. 2n. Les despeses generades per la redacció del projecte, i, si s'escau, del planejament que s'executa i del projecte d'urbanització, així com qualsevol altra despesa prevista amb especificació de la seva causa.
      3. 3r. La previsió de les despeses necessàries per a la formalització i inscripció del projecte de reparcel·lació. La quantia de les indemnitzacions en metàl·lic per cancel·lació de càrregues i altres drets a satisfer a llurs titulars, les corresponents a les persones titulars de drets externs a l'àmbit per ocupacions temporals requerides per l'execució de l'obra urbanitzadora, així com la de les indemnitzacions a satisfer a determinades persones propietàries a les quals no s'adjudica sòl o se'ls adjudica en menor proporció a la seva aportació, i la de les persones titulars de restes de finques externes al sector en raó de la seva reduïda superfície. La data per determinar el valor d'aquestes indemnitzacions és la que estableix l'article 131 d'aquest Reglament.
   5. e) La identificació d'aquelles càrregues d'urbanització que, d'acord amb el què estableix l'article 127.3 d'aquest Reglament, no van a càrrec de la comunitat reparcel·latòria i han de ser per tant assumides de forma individualitzada per les persones propietàries de les finques.
   6. f) La quantificació, si escau, de l'equivalent econòmic del deure de cessió de sòl amb aprofitament urbanístic.
   7. g) La identificació dels elements que no s'han d'indemnitzar perquè es poden conservar provisionalment, ja sigui per no ser radicalment incompatibles amb l'ordenació, per no ser necessària la seva eliminació per realitzar les obres d'urbanització previstes en el pla, o per estar situats en una superfície que calgui adjudicar íntegrament al seu propietari o propietària
   8. h) La determinació de l'existència de drets de reallotjament i les previsions per a fer-lo efectiu, tant temporalment com de forma definitiva.
2. 144.2 Aquest contingut es pot ampliar o reduir en congruència amb les característiques pròpies de cada reparcel·lació.

Article 145. Persones interessades en l'expedient

El projecte de reparcel·lació ha de contenir l'enumeració de les persones afectades per la reparcel·lació, bé pel seu caràcter de persones propietàries de les finques aportades, bé en concepte de titulars d'altres drets, i ha d'especificar llurs circumstàncies personals, conforme al que estableix la legislació hipotecària.

Article 146. Circumstàncies de les finques aportades

En la relació de les finques aportades s'ha de fer constar, respecte de cadascuna d'elles, el següent:

1. a) La seva descripció d'acord amb la realitat física i amb les especificacions requerides per la legislació hipotecària. Si la descripció de la finca en el Registre no coincideix amb la real, per raó de la seva extensió superficial, límits o edificacions que s'hagin de mantenir, es fa constar així en el projecte, a fi que es porti a terme la rectificació registral que procedeixi en cada cas. Si la finca no consta inscrita en el Registre, el projecte ho ha de fer constar, als efectes de la seva immatriculació.
2. b) La seva titularitat dominical, amb especificació del títol d'adquisició. En cas que la finca inclosa es trobés inscrita en el Registre de la propietat, en el projecte s'ha de tenir en compte com aportant a la persona titular registral, llevat del cas que fos procedent la represa del tracte registral interromput, la qual es produeix mitjançant el projecte de reparcel·lació, conforme al que estableix la legislació aplicable sobre inscripció en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
3. c) En cas de titularitat desconeguda, el projecte ha de fer constar aquesta circumstància i la titularitat fiduciària de l'administració actuant en aplicació del què estableix l'article 132.4 d'aquest Reglament. La immatriculació es practica de conformitat amb la legislació hipotecària.
4. d) En el supòsit que alguna de las finques s'inclogui només parcialment en la unitat reparcel·lable, la descripció de la porció afectada per l'actuació. A aquest efecte, s'ha d'especificar el límit per on es practica la segregació respecte de la finca matriu, així com la reducció de la cabuda d'aquesta. e) En cas que pels serveis tècnics de l'òrgan actuant s'aprecia l'existència de conflictes de titularitat sobre finques no inscrites, o de supòsits de doble immatriculació, aquesta situació s'ha de reflectir en el projecte i les finques han de constar com a litigioses. Quan es tracta de finques prèviament inscrites en el Registre, el projecte només ha de tenir en compte situacions litigioses quan s'acredita davant l'òrgan actuant l'existència d'anotació preventiva de la demanda corresponent. Posteriorment, s'adjudica la finca a qui acredita la seva titularitat d'acord amb el què estableix la legislació aplicable. f) Les finques que queden excloses de la reparcel·lació en aplicació del què estableix l'article 134 d'aquest Reglament.

Article 147. Definició i adjudicació de finques resultants

Pel que fa a la definició i adjudicació de les finques resultants el projecte ha de fer constar les circumstàncies següents:

1. a) La seva descripció, d'acord amb les exigències de la legislació hipotecària. En el cas que es tracti de finques destinades totalment o parcialment a la construcció d'habitatges de protecció pública, aquesta circumstància, així com la modalitat específica que els és d'aplicació, d'entre les establertes en la legislació corresponent, s'ha de fer constar en la descripció de les finques per tal que consti en el Registre de la propietat.

   Quan es tractés de finques destinades a domini i ús públic s'han de formar tantes finques com porcions de sòl no contigües entre sí amb la mateixa destinació urbanística.

2. b) El títol d'adjudicació, segons es realitzi per subrogació real amb les finques o participacions aportades per la persona adjudicatària, o a títol d'adquisició originària respecte de les cessions que es realitzin en compliment dels deures legals, i també en els supòsits d'adjudicació de finques en pagament de les càrregues d'urbanització.
3. c) La titularitat individual o en proindivís de la persona o persones adjudicatàries de cada finca resultant. d) En cas que s'aportin al projecte finques en règim de comunitat de béns, qualsevol de les persones aportants pot sol·licitar, bé si s'escau, mitjançant la formulació del projecte, bé mitjançant l'al·legació corresponent en el període d'informació pública, que l'adjudicació a cadascun dels partícips tingui lloc mitjançant l'atribució de parcel·les independents, sempre que això sigui possible d'acord amb les previsions sobre parcel·la mínima i amb la seva participació en la comunitat reparcel·latòria i consenteixin en l'adjudicació proposada les persones titulars d'altres drets o càrregues preexistents sobre la finca aportada.
4. e) La descripció de les edificacions que es mantenen sobre les finques resultants quan aquesta no consti en el Registre de la propietat, així com, si s'escau, la seva adjudicació en règim de propietat horitzontal d'acord amb el que estableix l'article 143 d'aquest Reglament.
5. f) Si sobre l'edificació existent en la finca aportada s'hagués constituït règim de propietat horitzontal i aquesta edificació s'hagués d'enderrocar per ser incompatible amb les determinacions del pla que és objecte d'execució, l'adjudicació de la finca resultant, quan no és d'aplicació el què estableix l'article 120.1.d) de la Llei d'urbanisme, s'efectua en règim de comunitat de béns, fixant-se les participacions d'acord amb les quotes que corresponien a les persones propietàries en la propietat horitzonta extingida. Aquesta adjudicació s'entén sens perjudici de les indemnitzacions que puguin correspondre a alguna de les persones propietàries per raó del cessament en l'ús o explotació dels pisos o locals o de les que puguin correspondre a totes elles pel valor de l'edificació a enderrocar, així com en aplicació del què estableix l'article 133.2 d'aquest Reglament.
6. g) En la descripció de les finques resultants s'ha de fer constar l'obligació de conservar i mantenir la urbanització a càrrec de les persones propietàries, quan així ho determini el pla que s'executa.

Article 148. Càrregues preexistents i drets inscrits amb posterioritat a la nota marginal

1. 148.1 A efectes del trasllat de càrregues a títol de subrogació real entre finques aportades i adjudicades, el projecte ha de precisar els aspectes següents:
   1. a) Ha d'especificar cada una de les càrregues que resultin incompatibles amb les determinacions del planejament que s'executa, la raó de la seva incompatibilitat, la indemnització que en el seu cas s'hagi de satisfer a qui en sigui titular i el pagament o consignació de la citada indemnització.
   2. b) Respecte de cada una de les càrregues compatibles, el projecte les ha de traslladar a la finca resultant que substitueixi per subrogació real la finca gravada.
   3. c) Si de la finca aportada en resulten diverses finques resultants, les càrregues es traslladen a totes elles, llevat que es determini una altra cosa per acord unànime de les persones interessades. Aquest acord pot fer-se constar en el projecte mitjançant compareixença conjunta o successiva de les persones interessades, de la que s'ha d'estendre la diligència corresponent.

      L'administració actuant ha de comunicar a les persones interessades aquesta possibilitat, amb motiu de l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació.

   4. d) Quan s'haguessin de traslladar a una finca adjudicada diverses càrregues compatibles procedents de diferents finques aportades, s'ha de determinar, si s'escau, la quota que correspon a cadascuna d'elles en funció del valor que s'hagi tingut en compte en el projecte a efectes de fixació de drets.
   5. e) En el supòsit que l'administració actuant tingués coneixement de la càrrega durant la redacció del projecte i abans de l'acabament del termini establert per a la informació pública, n'és obligatòria la fixació de la quota.
2. 148.2 Els drets inscrits en les finques de procedència amb posterioritat a la nota marginal d'inici de l'expedient, així com els que s'inscriguin durant la tramitació del projecte de reparcel·lació quan no existeixi la nota marginal i no constin degudament incorporats a l'indicat projecte, es traslladen directament i d'ofici pel registrador a les finques de resultat que les substitueixen per subrogació.

Article 149. Compte de liquidació provisional

1. 149.1 En la determinació del compte de liquidació provisional de la reparcel·lació, s'ha d'especificar la responsabilitat que correspon a cada finca resultant per raó de les despeses d'urbanització i de les altres despeses del projecte.
2. 149.2 Els saldos del compte de liquidació s'entenen provisionals i a compte, fins que s'aprovi la liquidació definitiva de la reparcel·lació. L'esmena d'errors i omissions, així com les rectificacions que siguin procedents es tenen en compte en la liquidació definitiva, però no suspenen l'exigibilitat dels saldos provisionals aprovats amb el projecte de reparcel·lació.
3. 149.3 Les partides que comprengui el compte de liquidació per a cada finca es compensen quan siguin de signe diferent, essent exigibles únicament els saldos resultants.
4. 149.4 S'entén, a tots els efectes, que els saldos del compte de liquidació provisional són deutes líquids i exigibles, a favor de l'administració actuant, la junta de compensació o bé la persona titular de la gestió urbanística integrada, segons s'escaigui d'acord amb la modalitat per a l'execució del planejament.

Article 150. Documentació gràfica del projecte de reparcel·lació

1. 150.1 El projecte de reparcel·lació ha d'incorporar, com a mínim, la següent documentació gràfica:
   1. a) Plànol de situació del polígon d'actuació urbanística objecte de reparcel·lació.
   2. b) Plànol que reflecteixi l'ordenació prevista en el planejament urbanístic objecte d'execució.
   3. c) Plànol de finques aportades.
   4. d) Plànol de finques resultants i adjudicacions.
   5. e) Plànol de superposició de finques aportades i resultants.
2. 150.2 Els plànols assenyalats en les lletres b) a e) de l'apartat anterior han de redactar-se sobre cartografia topogràfica digital de l'àmbit i a una escala entre 1:500 i 1:1.000.

Subsecció cinquena. Eficàcia del projecte de reparcel·lació

Article 151. Eficàcia del projecte de reparcel·lació

(No vigent).

Article 152. Contingut de la certificació del projecte de reparcel·lació

La certificació de l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació que ha d'expedir l'òrgan competent als efectes de la inscripció del projecte en el Registre de la propietat ha de fer constar, a més de l'acord d'aprovació definitiva, el compliment de les condicions d'eficàcia que assenyala l'article anterior, i la fermesa en via administrativa de l'aprovació definitiva del projecte.

Subsecció sisena Efectes del projecte de reparcel·lació

Article 153. Efectes jurídico-reals

L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació, quan ha adquirit fermesa en via administrativa, comporta els efectes establerts a l'article 121 de la Llei d'urbanisme.

Article 154. Afectació de les finques al pagament de les càrregues d'urbanització

1. 154.1 Queden afectes al compliment de l'obligació d'urbanitzar totes les persones titulars del domini o altres drets reals sobre les finques de resultat que resultin del projecte de reparcel·lació que constessin inscrits amb anterioritat a l'aprovació del projecte.
2. 154.2 Les finques resultants dels projectes de reparcel·lació, d'acord amb la legislació urbanística,
   1. a) El saldo de la liquidació definitiva.
   2. b) L'import que els correspongui en el saldo del compte de liquidació provisional de la reparcel·lació.
   3. c) La quota de participació que se'ls atribueixi en el pagament de la liquidació definitiva per les càrregues d'urbanització, sens perjudici de la compensació procedent per raó de les indemnitzacions que poguessin tenir lloc.
3. 154.3 Aquesta afecció s'ha d'inscriure en el Registre de la propietat d'acord amb la normativa reguladora de la inscripció al Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.

Article 155. Vigència de l'afecció

D'acord amb la legislació aplicable, l'afecció registral caduca, en qualsevol cas, als set anys de la seva inscripció. No obstant, si durant la seva vigència s'hagués elevat a definitiu el compte provisional de liquidació del projecte de reparcel·lació, aquesta caducitat es produeix als dos anys a comptar des de la data de la constatació en el Registre de la propietat del saldo definitiu.

Article 156. Sol·licitud de cancel·lació de l'afecció

Es pot sol·licitar la cancel·lació de l'afecció, d'acord amb la legislació aplicable, abans de la seva data de caducitat, a instància de qualsevol de les persones titulars del domini o altres drets reals, acompanyant a la sol·licitud certificació de l'administració actuant, de la junta de compensació, o de la persona titular de la gestió urbanística integrada, segons correspongui en funció de la modalitat, expressiva d'haver estat satisfet el compte de la liquidació definitiva referent a la finca de què es tracti. En les modalitats de compensació bàsica, compensació per concertació, i cooperació amb concessió de la gestió urbanística integrada, cal acompanyar també certificació de l'administració actuant expressiva d'haver estat rebuda l'obra d'urbanització en els termes previstos en aquest Reglament.

Article 157. Innecessarietat de l'afecció

No cal la pràctica de l'afecció quan del projecte de reparcel·lació resulta que l'obra d'urbanització ha estat realitzada i pagada, així com degudament complertes la resta de càrregues d'urbanització.

Article 158. Incompliment de l'obligació d'urbanitzar

En cas d'incompliment de l'obligació de pagament resultant de la liquidació de les despeses d'urbanització, si l'administració actuant, la junta de compensació o la persona titular de la gestió urbanística integrada optés pel seu cobrament per la via de constrenyiment, l'administració ha de dirigir el procediment contra les persones titulars del domini i s'ha de notificar a les altres persones titulars d'altres drets inscrits o anotats subjectes a l'afecció. En cas de pagament per qualsevol d'aquests titulars de drets diferents del domini, qui satisfaci l'import de la liquidació pot repercutir-la contra la persona propietària.

Article 159. Concentració de responsabilitat

1. 159.1 L'administració actuant pot aprovar la concentració de la responsabilitat a què estiguessin subjectes determinades finques en altres finques resultants del projecte, sempre que es compleixin els requisits següents:
   1. a) Que les condicions que possibilitin la concentració estiguin previstes en el projecte de reparcel·lació.
   2. b) Que, no donant-se l'anterior circumstància, la finca sobre la qual es pretengui la concentració estigui valorada en quantia suficient per a suportar la seva pròpia responsabilitat i la de la finca alliberada i que consenteixin en la concentració totes les persones que siguin titulars, tant del domini com d'altres drets o càrregues.
2. 159.2 La inscripció de la nova responsabilitat sobre les finques en què aquesta es concentri se sol·licita mitjançant la certificació de l'acord d'aprovació de l'administració urbanística actuant.

Article 160. Hipoteques en garantia d'obres

En el projecte de reparcel·lació es pot establir que l'afecció no produeixi efectes respecte a creditors hipotecaris quan la hipoteca tingui per finalitat assegurar crèdits concedits per a finançar la realització d'obres d'urbanització o d'edificació, sempre que, en aquest últim cas, l'obra d'urbanització estigui garantida en la seva totalitat.

Article 161. Substitució de garanties

Quan el projecte de reparcel·lació tingui per objecte l'execució d'un polígon d'actuació urbanística comprès en l'àmbit territorial d'un pla urbanístic derivat d'iniciativa particular, l'aprovació definitiva del projecte en què es faci constar l'afecció de les finques resultants al pagament del saldo de la liquidació definitiva de les despeses d'urbanització i les altres despeses del projecte implica la cancel·lació de les garanties prestades als efectes previstos en l'article 101.3 de la Llei d'urbanisme.

Article 162. Compte de liquidació definitiva

1. 162.1 La liquidació definitiva de la reparcel·lació té lloc quan conclou la urbanització i s'ha produït la recepció de l'obra urbanitzadora per part de l'administració actuant.
2. 162.2 La liquidació definitiva té exclusivament efectes econòmics i no pot afectar a la titularitat dels terrenys, sens perjudici de les alteracions que es puguin produir en aquesta titularitat en els supòsits d'expropiació o cessió de finques en pagament d'obres d'urbanització, quan les persones propietàries incompleixen llurs obligacions.
3. 162.3 En la liquidació definitiva s'han de tenir en compte totes les despeses en les que s'hagi incorregut efectivament durant el procés d'execució del planejament, incloent el cost efectiu de l'obra urbanitzadora i els errors i omissions que s'haguessin pogut produir en el compte de liquidació provisional.
4. 162.4 L'aprovació de la liquidació definitiva dóna lloc, si s'escau, a la liquidació de les corresponents quotes i se sotmet a la mateixa tramitació que el projecte de reparcel·lació, amb audiència de les persones interessades, sense que, però, sigui necessari el seu sotmetiment a informació pública.

Article 163. Rectificacions derivades de resolucions administratives o judicials

Les rectificacions que calgui introduir en el compte de liquidació com a conseqüència de resolucions administratives o judicials són a càrrec de la comunitat de reparcel·lació i s'inclouen en el compte de liquidació definitiva. Si aquestes rectificacions es produïssin amb posterioritat a la liquidació definitiva, s'ha de modificar aquesta liquidació seguint el mateix tràmit que per a la seva aprovació.

Subsecció setena. Altres supòsits de reparcel·lació

Article 164. Reparcel·lació voluntària

1. 164.1 Totes les persones propietàries de finques incloses en un polígon d'actuació urbanística subjecte al sistema de reparcel·lació poden formular, de comú acord i mitjançant l'atorgament d'escriptura pública, una proposta de reparcel·lació voluntària.
2. 164.2 Sense necessitat d'aprovació inicial, l'administració actuant ha de sotmetre la proposta a informació pública per un termini d'un mes i simultàniament ha de donar audiència a la resta de persones interessades amb citació personal. L'aprovació definitiva del projecte s'ha d'ajustar al que estableix l'article 113.2.d) de la Llei d'urbanisme.

   La certificació de l'acord d'aprovació definitiva possibilita la inscripció de la reparcel·lació al Registre de la propietat.

3. 164.3 L'escriptura pública de reparcel·lació voluntària es pot complementar, quan s'aplica la modalitat de compensació bàsica, amb un apoderament especial a favor d'una o més persones propietàries o gestores per tal que, en representació de la comunitat de reparcel·lació, puguin desenvolupar les tasques que altrament correspondrien a una junta de compensació.
4. 164.4 L'apoderament al què es refereix l'apartat anterior ha de fixar un termini de mandat, coincident previsiblement amb el necessari per a l'execució de les determinacions del planejament i de les previsions del projecte d'urbanització, ha d'incorporar un pressupost orientatiu al respecte i, també, unes regles de funcionament del conjunt de poderdants per facilitar i garantir la fiscalització de les tasques dels apoderats o apoderades.

   Llevat que es tracti d'un apoderament unipersonal, els apoderats o apoderades es poden configurar bé com a junta d'apoderats, amb president o presidenta i secretari o secretària, o bé com a conjunt de delegats d'actuació indistinta i solidària o bé conjunta i mancomunada.

   Si els apoderats o apoderades són diversos, l'apoderament ha d'expressar la persona física que, en representació de tots, ha de ser la interlocutora amb l'administració actuant.

5. 164.5 L'aprovació de l'apoderament es produeix amb la del projecte de reparcel·lació i la seva comunicació al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores dóna lloc a la seva inscripció. En aquest cas, no cal la constitució d'una junta de compensació. La revocació del poder atorgat per qualsevol dels poderdants comporta la necessitat de constituir una junta de compensació.

Article 165. Reparcel·lació econòmica

1. 165.1 La reparcel·lació és simplement econòmica quan, per raó de la consolidació de l'edificació conforme amb el planejament, no és possible la redistribució material dels terrenys, o bé quan totes les persones propietàries afectades ho decideixen així per unanimitat.

   Si es constata una impossibilitat parcial, procedeix l'aplicació del què estableix l'article 138 d'aquest Reglament i la redistribució de la resta de terrenys.

2. 165.2 La reparcel·lació econòmica també s'aplica en el cas de polígons d'actuació urbanística delimitats amb l'objecte de l'execució d'obres d'urbanització o reurbanització.
3. 165.3 En la reparcel·lació econòmica els drets de participació de les persones propietàries s'estableixen de conformitat amb l'article 133.2.b) d'aquest Reglament. Quan els drets de participació derivats de l'aplicació d'aquest article impedeixin la reparcel·lació física amb les propietats dels terrenys de cessió destinats a sistemes, s'apliquen a aquests terrenys els criteris de valoració que estableix la legislació aplicable per als terrenys en sòl urbà sense aprofitament urbanístic i és a càrrec de la comunitat reparcel·latòria la indemnització econòmica corresponent.
4. 165.4 La documentació del projecte s'ha d'adequar a les especificitats concurrents, de tal manera que la proposta d'adjudicació es pot limitar a confirmar les titularitats originàries i l'adjudicació dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta. En qualsevol cas, cal incorporar el compte de liquidació provisional, en el que s'han d'incloure les indemnitzacions substitutòries que siguin procedents entre els afectats i les càrregues d'urbanització que els corresponguin, als efectes del que estableix l'article 121.b) de la Llei d'urbanisme.
5. 165.5 El projecte de reparcel·lació econòmica estableix la quantificació de l'equivalent econòmic del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic quan és d'aplicació aquest deure de cessió.
6. 165.6 El projecte de reparcel·lació econòmica es tramita d'acord amb l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme, llevat dels supòsits de reparcel·lació voluntària.
7. 165.7. La certificació de l'acord d'aprovació definitiva possibilita l'accés de la reparcel·lació econòmica al Registre de la propietat, als efectes de fer constar l'afectació de les finques al saldo del compte de liquidació provisional.

Article 166. Regularització de finques

1. 166.1 La reparcel·lació es pot aplicar, malgrat que no calgui la redistribució material dels terrenys als efectes del repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues derivats de l'ordenació urbanística, quan sigui necessari regularitzar la configuració de les finques, a fi d'ajustar-la a les exigències del planejament.
2. 166.2 S'entén per regularització de finques la definició de les noves partions de les finques afectades, d'acord amb el planejament, sempre que no se n'afecti el valor en una proporció superior al 15% ni les edificacions existents, sens perjudici de les compensacions substitutòries en metàl·lic. La regularització es pot dur a terme per illes completes o bé per parts d'illes i es pot acordar en qualsevol moment, d'ofici o bé a instància d'una part interessada.
3. 166.3 Els projectes de regularització de finques es componen dels documents següents:
   1. a) Memòria justificativa.
   2. b) Relació de finques aportades, persones propietàries i altres persones interessades.
   3. c) Descripció de finques resultants.
   4. d) Plànol parcel·lari d'informació a escala adequada.
   5. e) Plànol de finques regularitzades, a la mateixa escala del plànol precedent.
   6. f) Compte d'indemnitzacions econòmiques substitutòries, si escau.
4. 166.4 El projecte es tramita d'acord amb l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme, llevat dels supòsits de reparcel·lació voluntària.
5. 166.5 La certificació de l'acord d'aprovació definitiva possibilita la inscripció del projecte al Registre de la propietat, una vegada l'acord hagi adquirit fermesa en via administrativa.

Article 167. Reparcel·lació que afecta un propietari o propietària únics o una comunitat debéns

1. 167.1 En cas que els terrenys inclosos en el polígon d'actuació urbanística pertanyin a un propietari o propietària únics, és d'aplicació el què estableixen els apartats 1 i 2 de l'article 164 d'aquest Reglament per a les reparcel·lacions voluntàries. En aquest cas, si la modalitat és la de compensació bàsica, recau en el propietari o propietària únics la responsabilitat pròpia de la junta de compensació.
2. 167.2 També s'aplica l'article 164 d'aquest Reglament quan tots els terrenys inclosos en el polígon d'actuació urbanística pertanyen a una comunitat de béns i aquesta formula el projecte de reparcel·lació per unanimitat. En cas contrari, s'aplica el procediment ordinari.

Article 168. Operacions jurídiques complementàries i modificacions dels projectes dereparcel·lació

1. 168.1 Els projectes de reparcel·lació es poden rectificar mitjançant operacions jurídiques complementàries, en els casos i d'acord amb les regles següents:
   1. a) Quan la rectificació tingui per objecte la formalització de l'acord unànime respecte al trasllat de les càrregues preexistents compatibles, la tramitació es limita a la compareixença de les persones interessades i a reflectir l'acord adoptat en l'acte d'aprovació.
   2. b) Quan la rectificació tingui per objecte les circumstàncies descriptives de les finques aportades o resultants, sempre que no afectin la participació de les persones titulars de finques aportades en la comunitat reparcel·latòria o la quantificació de l'aprofitament urbanístic atribuït a les finques resultants, la tramitació de l'expedient es limita a l'aprovació de l'òrgan actuant, prèvia compareixença de les persones titulars interessades o, altrament, prèvia notificació a les persones interessades del contingut de la rectificació, amb fixació d'un termini de vint dies per a presentar les al·legacions que estimin oportunes.
   3. c) Quan la rectificació consisteixi en la realització d'alguna notificació omesa en el projecte, s'aplica el que disposa el paràgraf anterior, i la certificació de l'aprovació de l'operació jurídica complementària es limita a especificar que la notificació ha estat realitzada i, si s'escau, a donar compte del contingut de l'acord o resolució adoptat sobre les al·legacions formulades.
   4. d) Quan la rectificació tingui per objecte la distribució entre totes o alguna de les finques resultants de la seva responsabilitat provisional per al pagament de les despeses d'urbanització i les altres del projecte o l'alteració de la seva quantia, la tramitació de l'expedient es limita a la notificació a les persones interessades, sense que calgui sotmetre l'acord a nova informació pública.
   5. e) Quan, en el cas previst en l'article 148.1.e) d'aquest Reglament, l'expedient tingui per objecte la determinació de la quota a què es refereix l'apartat d) del mateix article, n'hi ha prou amb la compareixença o notificació dels titulars actius i passius de les càrregues i drets no dominicals que haguessin estat objecte de trasllat.
   6. f) Quan la rectificació porta causa de l'adjudicació de finques en pagament de les obres d'urbanització, és suficient un tràmit d'audiència a les persones titulars afectades per la rectificació, tant les que cedeixen les finques com les que en resulten adjudicatàries.
   7. g) En tot cas, la certificació corresponent s'emet quan l'acte d'aprovació de l'operació jurídica complementària és ferm en via administrativa.
2. 168.2 Quan els canvis excedeixen dels aspectes als quals es refereix el paràgraf anterior, s'ha de formular una modificació del projecte de reparcel·lació, que se sotmet al mateix procediment i té els mateixos efectes que la seva aprovació originària.

Subsecció vuitena. Lliurament de les obres d'urbanització

Article 169. Lliurament i recepció de les obres d'urbanització

1. 169.1 La cessió d'obres d'urbanització, instal·lacions i dotacions l'execució de les quals estigués prevista en el pla urbanístic i en el projecte d'urbanització aplicables, quan la seva execució no correspon directament a l'ajuntament, s'ha d'efectuar en favor de l'ajuntament dins d'un termini no superior a tres mesos, comptat des de la recepció de l'obra per part de la persona responsable de l'execució.
2. 169.2 L'esmentada cessió es pot referir a una part del polígon d'actuació urbanística, encara que no s'hagi completat la urbanització de la totalitat del polígon, si es correspon amb una fase determinada a aquests efectes pel projecte d'urbanització, o si l'àrea ja urbanitzada constitueix una unitat funcional directament utilitzable, per disposar de tots els serveis urbanístics.
3. 169.3 La cessió ha de ser formalitzada en acta que han de subscriure l'ajuntament, l'administració actuant altra que l'ajuntament, si s'escau, i la persona responsable de l'execució de la urbanització. 169.4 El procediment de recepció de les obres d'urbanització, en el cas d'execució del planejament pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació o en aquells altres casos en què l'execució de la urbanització no correspon a l'ajuntament, se subjecta a les regles següents:
   1. a) Conclosa l'obra es notifica aquest fet a l'ajuntament, amb sol·licitud que s'incoï el seu expedient de recepció.
   2. b) A la sol·licitud s'ha d'adjuntar, si escau, una còpia de les actes de recepció de l'obra realitzada pel contractista de què es tracti i descripció dels serveis a què es refereix.

      A aquests efectes, també s'ha d'adjuntar la documentació gràfica on es precisi l'obra realment executada amb memòria justificativa de les possibles modificacions que s'hagin hagut de realitzar respecte del projecte aprovat, i la valoració econòmica dels diferents serveis a cedir a l'ajuntament.

   3. c) L'ajuntament ha de comprovar en el termini de tres mesos que l'obra realitzada ha estat executada de conformitat amb les previsions d'urbanització del planejament i del projecte d'urbanització i, si escau, s'actua d'acord amb el que estableix la legislació en matèria de contractació administrativa aplicable, sobre recepció d'obres i terminis de garantia.
   4. d) En cas que s'haguessin constatat deficiències, una vegada esmenades aquestes s'ha de procedir de conformitat amb el què estableixen les normes anteriors. L'ajuntament no pot, en aquesta fase, assenyalar altres deficiències diferents que les apreciades amb anterioritat.
   5. e) Si l'òrgan actuant no resol expressament sobre la recepció de les obres en el termini de tres mesos, s'entén estimada la petició i formalitzada la cessió per silenci administratiu positiu.

Secció segona. Modalitats del sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació

Subsecció primera. Modalitat de compensació bàsica

Article 170. Disposicions generals

1. 170.1 La modalitat de compensació bàsica té per objecte l'execució del planejament en l'àmbit d'un polígon d'actuació urbanística per part de les persones propietàries del sòl inclòs en el mateix. A aquests efectes, les persones propietàries de les finques incloses en el polígon s'han de constituir en junta de compensació, sens perjudici d'aquells supòsits en que tal constitució no sigui necessària d'acord amb el què estableix l'article 124.2 de la Llei d'urbanisme. En els casos de propietat única, l'adjudicació a l'administració actuant del sòl amb aprofitament de cessió no dóna lloc a la necessitat de constituir la junta de compensació
2. 170.2 Per a la incorporació de la resta de les persones propietàries a la junta de compensació s'aplica allò previst a l'article 171 d'aquest Reglament. La manca d'incorporació a la junta de compensació pot donar lloc, segons el que es prevegi a les bases d'actuació, a:
   1. a) La reparcel·lació de les finques no incorporades, amb pagament de les corresponents despeses d'urbanització a càrrec de llurs titulars.
   2. b) La reparcel·lació de les finques no incorporades, amb pagament de les despeses d'urbanització mitjançant la cessió de terrenys edificables, d'acord amb el què estableix l'article 136.4 d'aquest Reglament.
   3. c) L'expropiació de les finques no incorporades, a càrrec de la junta de compensació.

Article 171. Constitució de la junta de compensació. Incorporació de nous membres i exclusió

1. 171.1 Per a la constitució de la junta de compensació es requereix l'acord de les persones propietàries que representin més del 50% de la superfície del polígon d'actuació urbanística. A aquests efectes, les persones propietàries poden constituir una entitat urbanística col·laboradora provisional o bé formular directament les bases i estatuts de la junta, sotmetent-los a l'aprovació de l'administració actuant, d'acord amb el procediment establert a l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme.
2. 171.2 La incorporació a la junta de la resta de persones propietàries es pot produir en qualsevol moment durant el procés d'aprovació de les bases i estatuts, així com també dins el termini d'un mes des de la notificació de l'acord d'aprovació de la constitució de la junta. Les sol·licituds que es formulin amb posterioritat poden ser inadmeses per la junta de compensació.
3. 171.3 Quan les persones propietàries no s'incorporen a la junta però manifesten en el tràmit d'audiència de les bases el seu compromís de participar en l'execució del planejament, han de prestar la garantia que estableix l'article 136.2 d'aquest Reglament, dins del termini d'un mes des de la notificació de l'acord d'aprovació de la constitució de la junta.
4. 171.4 A més de la resta de persones propietàries, les bases d'actuació de la junta poden preveure també la incorporació d'empreses urbanitzadores. La incorporació d'aquestes empreses ha de garantir que l'execució de les obres d'urbanització es produirà en les millors condicions per a la comunitat de reparcel·lació des del punt de vista tècnic i econòmic. A aquests efectes, i llevat d'acord unànime dels membres de la junta, cal garantir la concurrència de diverses ofertes d'incorporació, amb un mínim de tres. En qualsevol cas, la participació de l'empresa urbanitzadora en l'aprofitament urbanístic de l'àmbit s'ha de determinar establint un percentatge com a repercussió del cost de les càrregues d'urbanització sobre el valor dels solars resultants, ja urbanitzats.
5. 171.5 Quan les persones propietàries incorporades a la junta no siguin adjudicatàries de finques resultants, d'acord amb les determinacions del projecte de reparcel·lació, l'aprovació d'aquest projecte dóna lloc a l'exclusió de les persones propietàries corresponents, que deixen de ser membres de la junta a partir de la percepció o dipòsit de la indemnització per l'equivalent econòmic. Aquesta exclusió es produeix també en els supòsits d'expropiació per incompliment dels deures de participació en l'execució del planejament.
6. 171.6 Un cop aprovat el projecte de reparcel·lació, les participacions dels membres de la junta s'han d'adequar al valor atribuït a les finques resultants, quan es produeixi variació en la participació relativa derivada de les finques aportades.

Article 172. Execució de les obres d'urbanització

1. 172.1 Les bases d'actuació han d'establir els criteris per a la selecció dels contractistes que garanteixin l'adjudicació en les millors condicions per a la comunitat de reparcel·lació des del punt de vista tècnic i econòmic. A aquests efectes, i llevat d'acord unànime dels membres de la junta, cal garantir la concurrència de diverses ofertes, amb un mínim de tres.
2. 172.2 En els contractes que se celebrin per a la realització de les obres d'urbanització s'han de garantir, en tot cas, les facultats de vigilància de l'administració actuant.
3. 172.3 Un cop aprovat el projecte de reparcel·lació, la junta de compensació està facultada per ocupar i posar a disposició de les empreses urbanitzadores els terrenys necessaris per executar les obres d'urbanització.
4. 172.4 La cessió de les obres d'urbanització a favor de l'administració actuant es duu a terme d'acord amb el què estableix l'article 169 d'aquest Reglament.

Article 173. Finques pertanyents a la junta de compensació i facultats dispositives

1. 173.1 Les facultats dispositives previstes a l'article 126.2 de la Llei d'urbanisme són d'aplicació quan així s'hagi previst als estatuts de la junta de compensació. A aquests efectes, la junta actua com a fiduciària de la comunitat de reparcel·lació únicament en relació amb les finques que s'hagin reservat en el projecte de reparcel·lació a fi de vendre-les a tercers per finançar les despeses d'urbanització.
2. 173.2 Quan la junta de compensació és propietària de terrenys com a conseqüència d'expropiacions o cessió de finques en pagament de despeses d'urbanització, procedeix l'adjudicació d'aquestes finques als membres de la comunitat de reparcel·lació que hagin acomplert les seves obligacions en l'execució del planejament. En aquestes adjudicacions s'ha de garantir l'equitat entre els membres de la comunitat de reparcel·lació, llevat d'acord exprés en sentit contrari adoptat per les persones interessades. Això no obstant, per acord de l'assemblea general de la junta, les indicades finques es poden alienar a tercers, disminuint en l'import de la transmissió les quotes d'urbanització a càrrec de la comunitat de reparcel·lació. En aquest darrer cas, l'alienació s'ha de produir en règim de publicitat i concurrència, a fi de garantir l'obtenció del millor preu de venda.

Subsecció segona. Modalitat de compensació per concertació

Article 174. Exercici de la iniciativa per a l'execució del planejament mitjançant lacompensació per concertació

1. 174.1 La iniciativa per a l'execució del planejament mitjançant la compensació per concertació requereix la presentació d'un projecte de bases davant l'administració actuant, subscrit per com a mínim la propietat del 25% de la superfície total del polígon d'actuació urbanística o, en el cas previst en l'apartat 3 d'aquest article, del sector de planejament derivat.
2. 174.2 L'exercici de la iniciativa prevista en l'article 129 de la Llei d'urbanisme es pot produir en qualsevol moment en els polígons d'actuació a executar per la modalitat de compensació bàsica, llevat que amb anterioritat s'hagi procedit a la presentació, davant l'administració actuant, dels estatuts i bases necessaris per a la constitució de la junta de compensació, per part de més del 50% de la propietat de l'àmbit. També es pot exercir la iniciativa si, presentats els indicats documents, no s'arribés a constituir la junta de compensació, o quan, un cop constituïda, aquesta incomplís les seves obligacions dins dels terminis establerts pel planejament.
3. 174.3 L'exercici de la iniciativa es pot referir també a sectors de planejament derivat per als que no s'hagi establert el sistema i modalitat d'actuació, o quan es prevegi la seva execució per la modalitat de compensació bàsica. En aquests casos, la concertació comporta l'obligació de redactar el pla derivat i el projecte d'urbanització corresponents.

Article 175. Contingut del projecte de bases per a la concertació

El projecte de bases per a la concertació que les persones propietàries que exerceixen aquesta iniciativa han de formular, ha de contenir almenys les següents previsions:

1. a) Identificació dels subjectes que exerceixen la iniciativa, amb acreditació de les seves propietats i de la seva capacitat i solvència tècnica i econòmica per dur a terme l'execució del planejament.
2. b) Instruments urbanístics a formular per part de les persones que exerceixen la iniciativa, que han de ser tots aquells necessaris per a l'efectiva execució urbanística de l'àmbit i, en tot cas, el projecte de reparcel·lació així com el projecte d'urbanització i el planejament derivat quan s'escaigui. Quan calgui formular un pla derivat, el projecte ha d'incloure un avanç dels criteris per a la seva redacció.
3. c) Criteris del projecte de reparcel·lació, amb especificació de si es preveu l'expropiació o el pagament de les despeses d'urbanització amb terrenys per al cas de les persones propietàries de l'àmbit que no garanteixin la seva participació en l'execució del planejament.
4. d) Estimació dels costos d'urbanització i de la seva repercussió en el valor dels terrenys edificables, d'acord amb el que estableix l'article 141.1 d'aquest Reglament, als efectes que les persones propietàries que no exerceixen la iniciativa puguin garantir la seva participació en l'execució, en els termes establerts als articles 136.2 i 178.4 d'aquest Reglament. Dins d'aquesta estimació s'inclouen totes les càrregues d'urbanització que la comunitat de reparcel·lació ha d'assumir d'acord amb el que estableix l'article 114 de la Llei d'urbanisme, l'article 127 d'aquest Reglament i el mateix projecte de bases.
5. e) Terminis per dur a terme l'execució del planejament, especificant les diverses fases des de la formulació dels instruments urbanístics fins a l'execució de l'obra urbanitzadora i, si s'escau, la construcció de les edificacions previstes.
6. f) Criteris per a la selecció dels contractistes i, si s'escau, per a la incorporació d'empreses urbanitzadores, que garanteixin l'adjudicació o incorporació en les millors condicions per a la comunitat de reparcel·lació des del punt de vista tècnic i econòmic.
7. g) Factors que es tindran en compte per a la fixació dels preus de venda o lloguer dels solars resultants o de les edificacions a construir, i compromisos que s'assumeixen en aquest sentit per part dels subjectes propietaris que exerceixen la iniciativa. A aquests efectes, i per als àmbits d'ús residencial, les bases poden contemplar, a càrrec de les persones propietàries que exerceixin la iniciativa, l'increment del sostre destinat a habitatge protegit i assequible respecte al què estableixi el planejament general o derivat d'acord amb la Llei d'urbanisme.
8. h) Obligacions de conservació de l'àmbit que correran a càrrec de la propietat de les finques resultants i termini durant el qual s'assumiran aquestes obligacions.
9. i) Garanties que les persones que exerceixen la iniciativa s'ofereixen a prestar, especificant els supòsits d'incompliment que comportin la pèrdua d'aquestes garanties i, en el seu cas, la resolució del contracte. Aquestes garanties no poden ser en cap cas inferiors a les que, si s'escau, s'exigeixen a la resta de persones propietàries per garantir la seva participació en l'execució del planejament.
10. j) Retribució dels subjectes que, si s'escau, esdevinguin titulars de la gestió urbanística integrada i que vagi a càrrec de la comunitat de reparcel·lació.

Article 176. Tramitació del projecte de bases i supòsits de denegació i suspensió

1. 176.1 La tramitació del projecte de bases s'ha de dur a terme d'acord amb el que estableix l'article 113.2, lletres a, b i c, de la Llei d'urbanisme.
2. 176.2 La denegació de la iniciativa es pot acordar per raons de legalitat, per no donar adequat compliment al principi de distribució de beneficis i càrregues, així com quan altres persones propietàries de l'àmbit, que representin almenys el 50% de la seva superfície, promoguin l'execució pel sistema de compensació bàsica. A aquests efectes, si es produeix la corresponent manifestació de voluntat durant el tràmit d'audiència del projecte de bases per part de persones propietàries que acreditin el referit percentatge, se suspèn la tramitació del procediment durant un termini de 2 mesos i, durant aquest termini, les persones que han manifestat aquesta voluntat han de formular els estatuts i bases d'actuació corresponents per a la constitució de la junta de compensació. Si dins del termini indicat no es presenten a tràmit els referits documents se segueix la tramitació de l'expedient, i no es pot denegar la iniciativa per aquest motiu.
3. 176.3 Els acords de suspensió poden estar motivats tant per qüestions de legalitat com d'oportunitat, havent d'assenyalar l'administració actuant les determinacions que cal incorporar a les bases per obtenir la seva aprovació.

Article 177. Competència de projectes

1. 177.1 Quan altres persones propietàries, que representin més del 25% de la superfície total de l'àmbit, manifestin, durant el tràmit d'audiència del projecte de bases, la seva voluntat de presentar altres iniciatives en competència, se suspèn la tramitació del procediment durant un termini de 2 mesos i, durant aquest termini, les persones que hagin manifestat aquesta voluntat han de formular el projecte de bases corresponent. Els subjectes que haguessin formulat la iniciativa originària disposen del mateix termini per introduir millores i modificacions al projecte inicial.
2. 177.2 Un cop presentats els diferents projectes, l'administració actuant ha d'acordar l'aprovació d'aquell que doni millor compliment als criteris següents:
   1. a) Percentatge de propietat de terrenys dins l'àmbit.
   2. b) La més equitativa distribució de beneficis i càrregues.
   3. c) La menor retribució dels subjectes titulars de la gestió urbanística integrada.
   4. d) La major qualitat de la urbanització i, si s'escau, de l'edificació, en especial pel que fa a la seva sostenibilitat ambiental.
   5. e) La quantitat de sostre destinat a habitatge protegit i assequible, així com altres mesures previstes per abaratir el preu del sòl i de les edificacions
   6. f) Terminis per a l'execució de la urbanització i, si s'escau, de l'edificació, i garanties que s'ofereixen.
   7. g) Altres compromisos quant a execució d'infraestructures i equipaments comunitaris.

Article 178. Participació de la resta de propietats en la compensació per concertació

1. 178.1 La resta de finques de l'àmbit són objecte de reparcel·lació i les persones propietàries de les indicades finques poden comprometre la seva participació en l'execució del pla prestant les garanties previstes en l'article 136.2 d'aquest Reglament o bé indicant la seva preferència per la cessió de finques resultants en pagament de les indicades despeses.
2. 178.2 Quan no es produeix aquest compromís, és d'aplicació el que estableix l'article 136.4 d'aquest Reglament, d'acord amb el que, al respecte, estableixin les bases de la concertació.
3. 178.3 Sens perjudici de la seva participació en el procés de tramitació dels instruments urbanístics, així com de l'exercici de les accions legals que considerin procedents, les persones propietàries que participen en l'execució del planejament tenen dret a:
   1. a) Rebre els seus solars urbanitzats, en proporció a l'aprofitament que els correspongui d'acord amb la seva participació en l'àmbit, sempre i quan no sigui aplicable el què estableix l'article 139.5 d'aquest Reglament.
   2. b) Rebre informació sobre el desenvolupament de l'actuació i, en especial, sobre les despeses d'urbanització que han d'assumir.
   3. c) Presentar suggeriments relatius al desenvolupament de l'actuació, en especial pel que fa a l'execució de la urbanització.
   4. d) La correcta execució de la urbanització, podent a aquests efectes presentar reclamacions davant l'administració actuant, que ha d'adoptar la resolució corresponent, previ un tràmit d'audiència al subjecte titular de la gestió urbanística integrada per un termini màxim de vint dies.
4. 178.4 L'acord pel qual s'aproven les bases o es resol la competència de projectes s'ha de notificar a totes les persones propietàries de l'àmbit. A més, en el cas de les persones propietàries que en el tràmit d'audiència s'hagin compromès a participar en l'execució, en la mateixa notificació s'ha de concretar la quantia de la garantia que han de prestar i s'ha d'establir el termini per a prestar-la, que ha de ser, com a mínim, d'un mes. En cas de manca de prestació de la garantia establerta en el termini fixat s'aplica el què estableix l'article 136.4 d'aquest Reglament.

Article 179. Concertació de la gestió urbanística integrada

1. 179.1 Un cop aprovades les bases o, si escau, resolta la competència de projectes, els subjectes propietaris que han formulat les bases aprovades esdevenen titulars per concertació de la gestió urbanística integrada. Amb aquests efectes, atorguen amb l'administració actuant el contracte corresponent, d'acord amb les bases aprovades i de conformitat amb la legislació aplicable sobre contractació de les administracions públiques.
2. 179.2 Quan la iniciativa de concertació comporta la redacció del planejament derivat i aquest preveu diversos subsectors o polígons d'actuació, la concertació de la gestió urbanística integrada ha d'anar referida a tots els subsectors o polígons.
3. 179.3 Quan els subjectes titulars per concertació de la gestió urbanística integrada son més d'una persona física o jurídica, han de constituir una junta de concertació. La constitució d'aquesta junta s'ha d'ajustar a les determinacions que estableix l'article 191 d'aquest Reglament, i no es pot dissoldre fins que no s'hagi produït el compliment total del contracte per dur a terme la gestió urbanística integrada.
4. 179.4 La selecció dels contractistes i, si s'escau, la incorporació d'empreses urbanitzadores, ha de garantir l'adjudicació o incorporació en les millors condicions per a la comunitat de reparcel·lació des de punt de vista tècnic i econòmic i, a aquests efectes, s'exigeix la concurrència d'un mínim de tres ofertes.

Subsecció tercera. Modalitat de cooperació

Article 180. Participació de l'administració actuant i els subjectes propietaris en lamodalitat de cooperació

1. 180.1 En la modalitat de cooperació, correspon a l'administració actuant la formulació del projecte de reparcel·lació, així com l'execució de la urbanització. Això no obstant, les persones propietàries poden formular el projecte dins del termini de 3 mesos establert en l'article 134.1.a) de la Llei d'urbanisme, així com en qualsevol moment posterior si l'administració actuant no l'hagués formulat.
2. 180.2 Les persones propietàries aporten les seves finques a la reparcel·lació i participen en el pagament de les despeses d'urbanització en proporció als seus drets en la comunitat de reparcel·lació.

Article 181. Quotes d'urbanització i supòsits d'impagament

1. 181.1 L'administració actuant pot exigir el pagament anticipat de les quotes d'urbanització per l'import corresponent a les despeses previstes per als següents sis mesos.
2. 181.2 (No vigent)
3. 181.3 En el supòsit d'impagament de les quotes d'urbanització, l'administració actuant pot bé exigir el seu pagament per via de constrenyiment, bé determinar el pagament mitjançant l'adjudicació al seu favor de finques resultants, bé expropiar les finques la propietat de les quals incompleixi les seves obligacions.
4. 181.4 Les societats urbanístiques de capital íntegrament públic, quan tinguin la condició d'administració actuant, poden adoptar els acords de liquidació i la gestió de les quotes, d'acord amb allò establert al compte de liquidació provisional.

Article 182. Execució de les obres d'urbanització

En la modalitat de cooperació correspon a l'administració actuant l'execució de les obres d'urbanització. A aquests efectes, és d'aplicació la legislació en matèria de contractació de les administracions públiques.

Subsecció quarta. Modalitat de cooperació amb concessió de la gestió urbanística integrada

Article 183. Adopció de la modalitat de concessió de la gestió urbanística integrada

1. 183.1 Quan és d'aplicació la modalitat de cooperació, l'administració actuant pot adjudicar la gestió urbanística integrada. Aquesta adjudicació es regeix per la legislació aplicable en matèria de contractació de les administracions públiques i pel que estableix aquest Reglament.
2. 183.2 En el procediment d'adjudicació, els licitadors han de formular un projecte de bases amb el contingut establert a l'article 175 d'aquest Reglament i en compliment dels criteris que, si s'escau, hagi establert l'administració actuant en la convocatòria de la licitació.
3. 183.3 Un cop finalitzat el termini de presentació de projectes, aquests se sotmeten a audiència de les persones propietàries de l'àmbit, a fi que aquestes puguin proposar suggeriments i millores, així com comprometre la seva participació en l'execució del planejament, en els termes establerts a l'article 136.2 d'aquest Reglament.
4. 183.4 En la valoració dels projectes de bases s'han d'aplicar els criteris establerts en l'article 177.2 d'aquest Reglament, els quals han de ser degudament contemplats en la convocatòria de la licitació, mitjançant la determinació dels corresponents barems, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de contractació de les administracions públiques.
5. 183.5 La resolució de la licitació pública pot consistir en declarar-la deserta o bé en l'adjudicació de la concessió de la gestió urbanística integrada al participant que hagi obtingut la major puntuació.

   Tanmateix, l'administració actuant també pot condicionar l'adjudicació a l'acceptació de les prescripcions que es puguin establir en aplicació del que estableix l'article 176.3 d'aquest Reglament.

6. 183.6 La resolució de la licitació pública s'ha de notificar a totes les persones propietàries de l'àmbit i, en el cas de les persones propietàries que en el tràmit d'audiència s'hagin compromès a participar en l'execució, en la mateixa notificació s'ha de concretar la quantia de la garantia que han de prestar, i s'ha d'establir el termini per a prestar-la, que ha de ser, com a mínim, d'un mes. Quan no es garanteix la participació és d'aplicació el què estableix l'article 136.4 d'aquest Reglament, d'acord amb el què prevegin les bases que han donat lloc a l'adjudicació.
7. 183.7 L'adjudicació dóna lloc a l'atorgament del contracte corresponent, d'acord amb les bases formulades i les prescripcions que s'hagin pogut establir en l'adjudicació i de conformitat amb la legislació aplicable sobre contractació de les administracions públiques.
8. 183.8 Durant el procés d'execució de l'àmbit, les persones propietàries poden exercir els drets i facultats que estableix l'article 178.3 d'aquest Reglament.

Subsecció cinquena. Execució dels àmbits declarats sectors d'urbanització prioritària

Article 184. Declaració d'un àmbit com a sector d'urbanització prioritària

1. 184.1 La proposta de declaració de sector d'urbanització prioritària s'ha d'exposar al públic durant un mes a partir de la publicació de l'acord i notificar personalment a les persones interessades, a fi i efecte que al·leguin el que considerin oportú.
2. 184.2 La documentació que ha de contenir la proposta de declaració del sector d'urbanització prioritària és, com a mínim, la següent:
   1. a) El plànol d'emplaçament a escala 1:5.000.
   2. b) La delimitació de l'àmbit sobre cartografia topogràfica digital a escala 1:1.000 com a mínim, amb la representació gràfica de l'estat físic dels terrenys i la delimitació de les finques.
   3. c) La llista de les propietats incloses en la delimitació i de llurs titulars.
   4. d) La descripció dels béns i dels drets dins l'àmbit delimitat.
   5. e) La determinació de l'administració actuant, amb informe favorable d'aquesta si és diferent de l'organisme que ha formulat la proposta de declaració.
   6. f) La memòria justificativa de l'actuació.
3. 184.3 Perquè els terrenys puguin ser declarats d'urbanització prioritària cal que ni les edificacions ni l'obra urbanitzadora existent, per la seva importància, pel seu estat d'ocupació o pels usos existents, no obstaculitzin la gestió immediata del sector.
4. 184.4 L'acord de declaració d'àmbit de sector d'urbanització prioritària s'ha de notificar a les persones propietàries de les finques incloses dins la delimitació, s'ha de publicar al diari oficial corresponent i se n'ha de fer l'assentament corresponent al Registre de la propietat.

   La notificació als particulars ha d'advertir de les conseqüències de l'incompliment de les obligacions que estableix l'article 138 de la Llei d'urbanisme.

5. 184.5 El sistema d'actuació en els sectors d'urbanització prioritària ha de ser el de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació. Si el planejament derivat s'hagués aprovat definitivament amb anterioritat a la declaració de sector d'urbanització prioritària, aquesta declaració comporta la modificació del sistema o de la modalitat d'actuació si en fos un altre.

   Els àmbits dels sectors d'urbanització prioritària han de constituir un únic polígon d'actuació urbanística. Si el planejament derivat aprovat abans de la declaració conté més d'un polígon d'actuació urbanística, la declaració comporta l'estructuració de l'àmbit com un únic polígon.

Article 185. Pròrroga del termini per executar les obres d'urbanització bàsiques

1. 185.1 El termini establert, d'acord amb l'article 142 de la Llei d'urbanisme, per a l'execució de les obres d'urbanització bàsiques d'un sector es pot prorrogar per acord de l'administració que el va declarar.
2. 185.2 L'administració actuant ha de sol·licitar, si s'escau, l'atorgament de la pròrroga abans de la finalització del termini d'execució de l'obra urbanitzadora bàsica. Si la sol·licitud no es resol expressament en el termini d'un mes, s'entén atorgada per silenci. Aquesta pròrroga només es pot atorgar una vegada.

Article 186. Efectes de l'incompliment de les obligacions d'urbanitzar i d'edificar

1. 186.1 Les persones propietàries de terrenys o les empreses o organismes que costegin les obres d'urbanització estan obligats a dipositar, en el termini d'un mes comptat des de la data del requeriment, les quantitats a compte de l'obra urbanitzadora a fer en els sis mesos següents.
2. 186.2 La manca de pagament de les despeses d'urbanització dóna lloc a la declaració d'incompliment de l'obligació d'urbanitzar.

   La declaració d'incompliment l'acorda l'administració actuant a la vista de la certificació de descobert i amb l'audiència prèvia de la persona interessada amb advertiment exprés dels efectes que produeix. Aquesta declaració s'ha de comunicar a la persona interessada en el termini màxim de deu dies des de la seva adopció.

3. 186.3 Sempre que les obres d'urbanització no estiguin totalment acabades, la llicència d'edificació s'ha d'atorgar condicionada d'acord amb el que estableix l'article 237 d'aquest Reglament.
4. 186.4 Si les obres d'edificació no s'inicien dins del termini que preveu l'article 143.1 de la Llei d'urbanisme, o si no s'acaben en el termini establert per la llicència, s'ha de declarar l'incompliment de l'obligació d'edificar.

   La declaració d'incompliment de l'obligació d'edificar l'ha d'acordar l'ajuntament en el terme del qual radiqui la finca i, si aquest no inicia el procediment assenyalat en el paràgraf següent en el termini d'un mes, ho ha de fer per subrogació, i un cop requerit l'ajuntament, la Direcció General d'urbanisme.

5. 186.5 L'expedient per a declarar l'incompliment de l'obligació d'edificar s'ha de tramitar d'acord amb les normes següents:
   1. a) La incoació es notifica en el termini de vuit dies a la persona propietària de la finca, a les persones arrendatàries, els llogaters o els ocupants d'aquesta, i, a més, a les persones titulars dels drets reals i de les situacions jurídiques inscrites o anotades al Registre de la propietat.
   2. b) Dins dels quinze dies següents a la notificació, les persones interessades poden al·legar davant l'ajuntament el que considerin convenient, i poden aportar o proposar les proves oportunes.
   3. c) Transcorregut el termini de reclamacions i practicades les proves que s'hagin declarat pertinents, l'òrgan competent de l'ajuntament, amb l'informe previ dels serveis jurídics i tècnics, ha d'acordar la resolució que correspongui.
   4. d) En tot cas, l'acord ha de ser notificat a la persona propietària i a les altres persones interessades i comunicat a la Direcció General d'urbanisme.
6. 186.6 L'administració actuant, un cop declarat l'incompliment de l'obligació d'urbanitzar, pot optar, en el termini de dos mesos, per exigir les quotes per la via de constrenyiment, per l'expropiació forçosa dels terrenys o per l'alienació forçosa d'aquests. En cas que es declari l'incompliment de l'obligació d'edificar, es pot optar per l'adopció d'aquestes dues darreres mesures.

   Si en el termini de dos mesos l'administració no opta per l'adopció de cap de les mesures previstes, ha d'iniciar els tràmits per a l'adjudicació dels terrenys mitjançant l'alienació forçosa, fent la valoració prèvia assenyalada en l'article 140.2 de la Llei d'urbanisme.

7. 186.7 Si l'administració actuant opta per l'expropiació o per l'alienació forçosa, cal formular, tramitar i aprovar el projecte de taxació conjunta, si no s'havia aprovat amb anterioritat. En el cas d'expropiació, l'administració actuant pot ocupar les finques una vegada aprovat definitivament aquest projecte de taxació conjunta.
8. 186.8 En cas que l'administració actuant opti per l'alienació forçosa, aquesta se subjecta a les regles següents:
   1. a) Al procediment d'alienació forçosa no s'hi poden presentar les persones propietàries dels terrenys que hagin incomplert l'obligació de costejar les despeses d'urbanització.
   2. b) Dins el termini dels vuit dies següents a la data de notificació de l'acord d'inici dels tràmits d'alienació forçosa d'una finca, el seu propietari o propietària en pot sol·licitar la venda voluntària. Si l'administració actuant accepta la proposta, l'acord de venda s'ha de fer en escriptura pública en el termini de tres mesos i haurà de constar-hi l'obligació per part de la persona adquirent de pagar les quotes que es deuen en el termini màxim de quinze dies i d'iniciar les obres d'edificació en el termini màxim de sis mesos.

      En el supòsit que en el termini assenyalat no es formalitzi l'escriptura pública de compravenda o bé que es formalitzi sense incorporar les obligacions assenyalades en el paràgraf anterior, l'expedient d'alienació forçosa continuarà tramitant-se.

   3. c) L'incompliment per part de la persona adquirent de l'obligació de pagar les quotes que es deuen en el termini assenyalat donarà lloc a l'expropiació de la finca.
9. 186.9 Les persones adjudicatàries de les subhastes o concursos també han d'iniciar les obres d'edificació en el termini dels sis mesos següents a la data d'adjudicació definitiva dels terrenys, sempre que el projecte de reparcel·lació sigui ferm en via administrativa.

Secció tercera. Entitats urbanístiques col·laboradores

Subsecció primera. Disposicions generals

Article 187. Entitats urbanístiques col·laboradores. Definició, tipus i normativa aplicable

1. 187.1 Les entitats urbanístiques col·laboradores integren persones propietàries de finques compreses en un polígon d'actuació urbanística, així com les persones titulars d'aprofitament urbanístic a què es refereix l'article 216 d'aquest Reglament, i es constitueixen per tal de participar en la gestió urbanística de l'àmbit en els termes establerts per l'ordenament jurídic.

   També poden formar part de les entitats urbanístiques col·laboradores les empreses urbanitzadores que hagin de participar en la gestió del polígon d'actuació urbanística, així com els ens públics en tant que titulars dominicals de finques incloses en el polígon.

2. 187.2 Són entitats urbanístiques col·laboradores:
   1. a) Les juntes de compensació, en la modalitat del compensació bàsica del sistema de reparcel·lació.
   2. b) Les juntes de concertació, en la modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació.
   3. c) Les associacions administratives de cooperació, en la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació.
   4. d) Les juntes de conservació.
3. 187.3 Així mateix es poden constituir entitats urbanístiques col·laboradores provisionals.
4. 187.4 Les entitats urbanístiques col·laboradores es regeixen per la Llei d'urbanisme, per aquest Reglament, i pels seus estatuts o regles de funcionament, així com per les disposicions relatives al funcionament dels òrgans administratius col·legiats contingudes en la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 188. Naturalesa jurídica de les entitats urbanístiques col·laboradores

1. 188.1 Les entitats urbanístiques col·laboradores tenen naturalesa administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins.
2. 188.2 Les entitats urbanístiques col·laboradores adquireixen personalitat jurídica en fer-ne la inscripció en el Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores de la Direcció General d'urbanisme, en els termes regulats en l'article 192 d'aquest Reglament.
3. 188.3 L'àmbit de les entitats urbanístiques col·laboradores és el del polígon d'actuació urbanística que desenvolupen.

Article 189. Funcions de les entitats urbanístiques col·laboradores

1. 189.1 Les juntes de compensació formulen el projecte de reparcel·lació i, si s'escau, el projecte d'urbanització, i gestionen i executen la urbanització completa del polígon d'actuació urbanística que desenvolupen.
2. 189.2 Les juntes de concertació formulen el projecte de reparcel·lació, i gestionen i executen la urbanització completa del polígon d'actuació urbanística, de conformitat amb les bases de la concertació que hagin estat aprovades per l'administració actuant.

   A més, si les bases de la concertació així ho estableixen, redacten la corresponent figura de planejament urbanístic i el projecte d'urbanització.

3. 189.3 Les associacions administratives de cooperació poden exercir totes les funcions que siguin necessàries per tal de col·laborar amb l'administració actuant o amb el concessionari o concessionària de la gestió urbanística integrada en l'execució del polígon d'actuació, com ara les següents:
   1. a) Formular el projecte de reparcel·lació.
   2. b) Formular el projecte d'urbanització.
   3. c) Formular a l'administració actuant suggeriments en relació a l'execució del polígon d'actuació de què es tracti.
   4. d) Auxiliar l'administració en la vigilància de l'execució de les obres i adreçar-s'hi denunciant els defectes que s'observin i proposant mesures per al desenvolupament més correcte de les obres.
   5. e) Col·laborar amb l'administració per cobrar les quotes d'urbanització.
   6. f) Examinar el destí atorgat a la inversió de les quotes d'urbanització, formulant davant de l'administració actuant les objeccions oportunes.
4. 189.4 Les juntes de conservació tenen les funcions relatives a la conservació de les obres d'urbanització i al manteniment de les dotacions i instal·lacions dels serveis públics, en els termes que estableixi el planejament urbanístic o el conveni que celebrin amb l'ajuntament i l'altra administració actuant, si s'escau.

Article 190. Constitució de les juntes de compensació, de les associacions administrativesde cooperació i de les juntes de conservació

1. 190.1 Una vegada aprovats definitivament els estatuts i, si s'escau, les bases d'actuació, de conformitat amb el procediment previst per l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme, l'administració actuant n'ha d'ordenar la publicació al diari oficial que correspongui i ho ha de notificar individualitzadament a les persones propietàries perquè puguin manifestar la seva decisió d'adherir-se a la futura entitat durant el termini de 15 dies, informant-ne l'ajuntament, en cas que no sigui l'administració actuant.

   En el cas de les juntes de compensació, la notificació ha d'advertir les persones propietàries de les conseqüències de la manca d'adhesió a l'entitat, de conformitat amb el que estableixin les bases d'actuació.

2. 190.2 La constitució de l'entitat es porta a terme mitjançant document públic atorgat per les persones propietàries que hagin pres vàlidament la iniciativa o bé que s'hi hagin adherit en els terminis que estableix aquest Reglament, i les empreses urbanitzadores, si escau. De la constitució se'n dóna compte a la resta de persones propietàries afectades, per tal que puguin adherir-s'hi mitjançant un escrit adreçat al notari o fedatari que hagi autoritzat l'escriptura o document públic de constitució, a fi que protocol·litzi o incorpori les adhesions que es rebin.
3. 190.3 El document públic de constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores ha d'incloure el següent:
   1. a) La relació de les persones propietàries i, si escau, de les empreses urbanitzadores, i la relació de les finques incloses en el polígon d'actuació urbanística, especificant els percentatges de participació en funció de la superfície de terrenys aportada. En aquestes relacions s'han de fer constar les dades identificatives i les adreces de les persones o entitats, així com les descripcions i dades registrals de les finques.
   2. b) L'acord de constitució.
   3. c) Les persones designades per ocupar els càrrecs de l'òrgan rector.
4. 190.4 El document públic de constitució ha de ser lliurat a l'administració actuant, que ha d'adoptar l'acord d'aprovació de constitució de l'entitat en el termini màxim d'un mes a comptar des de l'endemà de la recepció del document públic i designar la persona que la representa en l'entitat. També se n'ha de lliurar una còpia a l'ajuntament, en cas que no sigui l'administració actuant, perquè designi la persona que el representa.

   En el supòsit que l'administració actuant no resolgui en el termini esmentat, l'escriptura de constitució s'entén aprovada per silenci administratiu positiu. Si l'ajuntament no ha designat una persona que el representi , s'entén atorgada aquesta condició a l'alcalde o alcaldessa del municipi. Si l'administració actuant altra que l'ajuntament no designa cap persona representant, s'entén representada per qui legalment tingui atribuïda la seva representació.

Article 191. Constitució de les juntes de concertació

1. 191.1 Les juntes de concertació es poden constituir un cop aprovades les bases de la concertació per l'administració actuant, mitjançant document públic que expressi el seu domicili, les regles de funcionament relatives a la forma de convocatòria dels seus membres, el règim d'adopció d'acords i les facultats dels seus òrgans. També s'ha d'expressar si, d'acord amb les bases, s'admet la possibilitat que s'incorporin com a membres de l'entitat la resta de persones propietàries de l'àmbit d'actuació urbanística.
2. 191.2 Al document de constitució de l'entitat cal adjuntar els documents següents: la llista de persones propietàries que han concertat la gestió urbanística integrada i les seves adreces, les dades registrals de les seves finques, com a mínim, i les superfícies respectives, expressant la proporció entre la superfície de les seves finques i la superfície total de l'àmbit de desenvolupament urbanístic; descripció de l'àmbit; i les persones designades per a ocupar el càrrec de president o presidenta i, si escau, els altres òrgans de govern i administració.
3. 191.3 El document públic de constitució es presenta davant de l'administració actuant, que ha d'adoptar l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat, si és procedent, en el termini d'un mes. Transcorregut aquest termini sense que l'administració hagi resolt s'entén que l'aprovació s'ha atorgat per silenci administratiu.
4. 191.4 L'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat ha de ser publicat en el diari oficial que correspongui. Si el títol constitutiu preveu la possibilitat d'adhesió de la resta de persones propietàries, se'ls ha de notificar aquest acord, amb indicació de la referida possibilitat

Article 192. Inscripció de les entitats urbanístiques col·laboradores

1. 192.1 Aprovada la constitució, l'administració urbanística actuant competent, per conducte de l'ajuntament, ha de comunicar-ho al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores, als efectes de la seva inscripció. A aquesta comunicació s'hi ha d'adjuntar la documentació següent:
   1. a) Un exemplar dels estatuts i, si s'escau, de les bases d'actuació o de la concertació de l'entitat urbanística col·laboradora.
   2. b) Còpia autoritzada del document públic de constitució de l'entitat.
   3. c) Certificat de l'acord d'aprovació de la constitució adoptat per l'administració actuant.
   4. d) Certificat municipal que acrediti l'executivitat del planejament d'aplicació, i el sistema i la modalitat d'actuació.
   5. e) Plànol d'emplaçament i àmbit del polígon d'actuació urbanística on l'entitat urbanística col·laboradora ha de desenvolupar la seva activitat.
   6. f) Certificat municipal que acrediti que el plànol a què fa referència la lletra anterior correspon amb el polígon d'actuació urbanística aprovat.
   7. g) Certificat de l'acord de designació de la persona representant de l'ajuntament i de l'altra administració urbanística actuant, si s'escau, en l'entitat urbanística col·laboradora.
2. 192.2 Si transcorre el termini per a que l'administració actuant adopti l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat i es produeixen els efectes del silenci positiu, la comunicació al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores als efectes de la inscripció de l'entitat pot portar-la a terme el seu president o presidenta, adjuntant-hi els documents relacionats en les lletres a), b) i e) de l'apartat anterior d'aquest article. És suficient, per acreditar la producció dels efectes del silenci positiu en relació a l'aprovació de la constitució de l'entitat, la presentació davant el Registre del corresponent certificat de l'administració actuant, o bé l'acreditació que el mateix s'ha sol·licitat, i la manifestació que han transcorregut més de 15 dies des de la sol·licitud sense que l'òrgan competent l'hagi expedit.
3. 192.3 La comunicació al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores als efectes de la inscripció de l'entitat la pot portar a terme també el seu president o presidenta o la persona competent d'acord amb els estatuts o regles de funcionament de l'entitat, en cas que l'administració urbanística actuant no procedeixi conforme al que estableix l'apartat 1 d'aquest article en el termini màxim d'un mes des de la notificació de l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat al seu president o presidenta.
4. 192.4 El Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores ha de notificar la inscripció de l'entitat al president o presidenta de la mateixa i a l'ajuntament i a l'altra administració actuant, si s'escau, en el termini màxim d'un mes des de la presentació de la documentació requerida per a la seva inscripció, sens perjudici de les interrupcions que puguin produir-se per raó de l'esmena de defectes. Si transcorregut l'esmentat termini no s'ha portat a terme la referida notificació, s'entén que l'entitat ha adquirit personalitat jurídica.
5. 192.5 Han de comunicar-se al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores els nomenaments i cessaments de les persones que ocupen els diferents càrrecs de l'entitat, així com la modificació dels seus estatuts, que ha de ser aprovada per l'administració urbanística actuant.

Article 193. Acords de les entitats urbanístiques col·laboradores

1. 193.1 Els actes i contractes celebrats abans de la inscripció de l'entitat urbanística col·laboradora en el Registre s'ajusten al règim establert per la legislació aplicable en matèria de societats anònimes sobre societats en formació.
2. 193.2 L'adopció d'acords per part de les assemblees generals de les juntes de compensació i de les juntes de conservació es fa en funció dels drets de cada membre, llevat d'acord unànime en un altre sentit. En situacions de proindivís han de nomenar una sola persona representant, i en cas d'usdefruit, aquesta persona representant és la titular de la nua propietat. L'adopció d'acords requereix el vot favorable dels membres que assisteixin a la sessió corresponent de l'òrgan col·legiat que representin la majoria dels seus drets.

   Abans de l'aprovació del projecte de reparcel·lació, els drets són proporcionals, en defecte d'acord unànime al respecte, a la superfície de les finques aportades i, posteriorment, al valor de les finques adjudicades.

3. 193.3 Les assemblees generals de les associacions administratives de cooperació adopten els seus acords en funció dels drets de cada membre, de conformitat amb les regles contingudes en l'apartat anterior d'aquest article, o bé per majoria dels seus membres que exerceixen el vot personal, si així s'estableix en els estatuts.
4. 193.4 Els òrgans col·legiats d'administració de les juntes de compensació, de les associacions administratives de cooperació i de les juntes de conservació adopten els seus acords per la majoria d'assistents, que exerceixen el vot personal, llevat que els estatuts fixin regles de ponderació del vot. 193.5 Els quòrums que recullen els apartats anteriors d'aquest article per a l'adopció d'acords s'entenen fixats sense perjudici del que disposin a aquest respecte els estatuts de l'entitat, que poden establir quòrums reforçats per a determinades matèries.
5. 193.6 El règim d'adopció d'acords dels òrgans col·legiats de les juntes de concertació és el que s'estableix en les seves regles de funcionament i, en defecte d'aquestes, el què estableix la legislació aplicable sobre funcionament dels òrgans administratius col·legiats.
6. 193.7 Els estatuts de les entitats urbanístiques col·laboradores poden exigir, per a l'exercici del dret de vot, que les persones propietàries estiguin al corrent en el pagament de les quotes vençudes, llevat que les hagin impugnat i n'hagin garantit el pagament o bé que l'hagin consignat notarialment o judicialment. En aquests supòsits, l'acta de la sessió ha de reflectir les persones propietàries privades del dret de vot; tant aquestes persones propietàries com les seves quotes de participació no es computen als efectes d'assolir les majories que calgui.
7. 193.8 Els acords de caràcter administratiu que adoptin els òrgans de les entitats urbanístiques col·laboradores poden ser impugnats en alçada davant l'administració actuant respectiva.

Article 194. Transmissió de la condició de membre de l'entitat urbanística col·laboradora.Certificació sobre l'estat de deutes

1. 194.1 La transmissió de la titularitat que fonamenti la pertinença a qualsevol de les entitats urbanístiques col·laboradores implica la subrogació en els drets i obligacions del causant, i s'entén que la persona adquirent s'incorpora a l'entitat des del moment de la transmissió substituint el seu causant.
2. 194.2 Als efectes del que disposa l'apartat anterior, en l'escriptura pública d'alienació el transmetent ha de manifestar expressament que està al corrent del pagament de les quotes aprovades i notificades per l'entitat, tant ordinàries com extraordinàries, que hagin vençut, o bé ha d'expressar les que deu, i ho ha d'acreditar aportant en l'acte de formalització de l'escriptura una certificació sobre l'estat de deutes amb la comunitat coincident amb la seva declaració, llevat que hagi estat exonerat expressament d'aquesta obligació per la persona adquirent.

Article 195. Dissolució de les entitats urbanístiques col·laboradores

1. 195.1 La dissolució de les entitats urbanístiques col·laboradores es produeix pel compliment de les finalitats per les quals van ser creades i requereix, en tot cas, acord de l'ajuntament o de l'altra administració urbanística actuant competent.
2. 195.2 No procedeix l'aprovació de la dissolució de l'entitat mentre no consti el compliment de les obligacions que estiguin pendents, ni quan aquesta tingui procediments judicials pendents de sentència ferma.
3. 195.3 Acordada la dissolució, l'òrgan rector de l'entitat es transforma en òrgan de liquidació per fer front al pagament dels deutes i al cobrament d'ingressos pendents i per a la distribució del romanent, si escau, d'acord amb el que preveuen els estatuts o les regles de funcionament.

Article 196. Les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals

1. 196.1 Les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals es constitueixen amb l'objecte d'impulsar les tramitacions necessàries per a portar a terme el desenvolupament urbanístic de l'àmbit de planejament o el polígon d'actuació respectiu. A aquests efectes, poden:
   1. a) Formular el planejament derivat, i instar-ne la tramitació.
   2. b) Elaborar un projecte de bases amb la finalitat d'instar la concertació de la gestió urbanística integrada de l'àmbit.
   3. c) Formular els projectes d'urbanització i de reparcel·lació, amb la finalitat d'instar-ne la tramitació, bé constituint-se en junta de compensació definitiva, si integra persones propietàries que representen més del 50% de la superfície del polígon d'actuació, bé impulsant la concertació de la gestió urbanística integrada i constituint-se en junta de concertació, si s'escau.
   4. d) Impulsar la constitució definitiva d'una associació administrativa de cooperació o d'una junta de conservació.
   5. e) Instar el canvi de la modalitat de cooperació a compensació, d'acord amb el què estableix l'article 129.3 d'aquest Reglament.
2. 196.2 Poden prendre la iniciativa per constituir una entitat urbanística col·laboradora provisional les persones propietàries de finques la superfície de les quals representi més del 25% de la superfície total compresa en un polígon d'actuació o en un sector de planejament derivat.
3. 196.3 El document públic de constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals ha d'expressar la seva durada, el domicili, les regles de funcionament relatives a la forma de convocatòria dels seus membres, el règim d'adopció d'acords, i les facultats del president o presidenta i, si escau, de la gerència. També s'ha d'expressar si s'admet la possibilitat que s'incorporin com a membres de l'entitat constituïda provisionalment la resta de persones propietàries de l'àmbit d'actuació urbanística.
4. 196.4 Al document de constitució de l'entitat urbanística provisional cal adjuntar els documents següents: la llista de persones propietàries que constitueixen l'entitat provisional i les seves adreces, les dades registrals de les seves finques, com a mínim, i les superfícies respectives, expressant la proporció entre la superfície de les seves finques i la superfície total de l'àmbit de desenvolupament urbanístic; descripció de l'àmbit; i les persones designades per a ocupar el càrrec de president o presidenta i, si escau, la gerència.
5. 196.5 El document públic de constitució es presenta davant de l'administració urbanística actuant competent que ha d'adoptar l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat urbanística col·laboradora provisional, si és procedent, en el termini d'un mes. Transcorregut aquest termini sense que l'administració hagi resolt s'entén que l'aprovació s'ha atorgat per silenci administratiu.
6. 196.6 L'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat urbanística provisional ha de ser publicat en el diari oficial que correspongui, amb indicació de la possibilitat d'adhesió de la resta de persones propietàries, si el títol constitutiu així ho preveu.
7. 196.7 Aprovada la constitució, la inscripció de l'entitat al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores segueix el procediment previst en l'article 192 d'aquest Reglament. La documentació necessària per a la seva inscripció és la relacionada en l'apartat 4 del present article.
8. 196.8 Les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals es dissolen si es dóna alguna de les circumstàncies següents:
   1. a) Que es transformin en entitats urbanístiques col·laboradores constituïdes definitivament, seguint el procediment previst en els articles 190 o 191 d'aquest Reglament, segons s'escaigui.
   2. b) Que es presentin a tràmit uns estatuts i bases d'actuació, promoguts per altres persones propietàries que representin la superfície suficient per a tenir la iniciativa, en el cas de la modalitat de compensació bàsica.
   3. c) Que hagin estat aprovades unes bases de concertació formulades per altres persones propietàries que representin la superfície suficient per instar-ne la tramitació, en la modalitat de compensació per concertació.
   4. d) Que es presentin a tràmit uns estatuts promoguts per persones propietàries que representen més superfície que la representada pels membres de l'entitat provisional, en els casos de junta de conservació i d'associació administrativa de cooperació.
   5. e) Que fineixi el termini pel qual van ser constituïdes, si escau.
9. 196.9. En cas que les gestions portades a terme per l'entitat urbanística col·laboradora provisional serveixin efectivament per a la constitució definitiva de l'entitat, les despeses pagades pels promotors i degudament justificades s'integren en les despeses d'urbanització que regula l'article 114 de la Llei d'urbanisme.

Subsecció segona. Les juntes de compensació

Article 197. Estatuts de les juntes de compensació

Els estatuts de les juntes de compensació han d'incloure, com a mínim, les dades següents:

1. a) Nom, domicili, objecte i finalitats.
2. b) L'ajuntament i, si escau, l'altra administració urbanística actuant, sota la tutela o intervenció dels quals, respectivament, actua la junta de compensació.
3. c) Expressió del polígon d'actuació que constitueix el seu àmbit territorial.
4. d) Condicions o requisits per incorporar-se a la junta de compensació, que no poden ser més gravosos per a unes persones propietàries que per a altres. Les persones cotitulars d'una finca o dret han de designar una única persona per a l'exercici de les seves facultats com a membre de la junta, responent solidàriament davant de la junta de totes les obligacions que derivin de la seva condició. Si no designen cap persona representant en el termini que s'assenyali per a aquest efecte, el nomena l'administració actuant. En cas d'usdefruit la representació correspon a la persona nua propietària.

   Quan les finques pertanyin a menors d'edat o a persones que tenen limitada la capacitat d'obrar, estan representats en la junta de compensació per llurs representants legals.

5. e) Condicions o requisits perquè les empreses urbanitzadores s'incorporin a la junta de compensació, de conformitat amb el què preveu l'article 171.4 d'aquest Reglament, si es preveu expressament la possibilitat de la seva participació.

   Aquestes empreses estan representades en la junta de compensació per una única persona.

6. f) Òrgans de govern i d'administració i, si escau, de gerència, manera de designar-los i facultats de cadascun.

   Com a mínim, s'ha de preveure un òrgan col·legiat de govern del qual formin part tots els membres, un president o presidenta i un secretari o secretària.

7. g) Requisits de la convocatòria dels òrgans de govern i d'administració, requisits i forma d'adopció dels acords, quòrum mínim i manera de computar-se els vots, que ha de ser proporcional als drets de cadascuna de les propietats, llevat d'acord unànime en un altre sentit.
8. h) Drets i obligacions dels seus membres.
9. i) Mitjans econòmics i regles per a l'exacció de les aportacions que es puguin acordar amb caràcter ordinari o extraordinari.
10. j) Expressió dels recursos que, d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, siguin procedents contra els acords de la junta.
11. k) Regles sobre la dissolució i liquidació de la junta de compensació.

Article 198. Bases d'actuació de les juntes de compensació

1. 198.1 Les bases d'actuació poden incloure les determinacions següents:
   1. a) Criteris del projecte de reparcel·lació, quan no siguin els previstos en la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, i s'estableixin per acord de totes les persones propietàries del polígon d'actuació urbanística.
   2. b) Criteris de valoració de drets reals sobre les finques, servituds predials i drets personals que puguin estar constituïts sobre les finques.
   3. c) Criteris de valoració d'edificacions, obres, plantacions i instal·lacions que s'hagin d'enderrocar.
   4. d) Criteris de selecció de les empreses urbanitzadores que es puguin incorporar a la junta de compensació, i per valorar les aportacions de les mateixes, d'acord amb el què estableix l'article 141.1 d'aquest Reglament.
   5. e) Procediment per contractar l'execució de les obres d'urbanització i, si escau, les d'edificació de les finques de resultat adjudicades a la junta, així com els criteris per a la selecció dels contractistes que garanteixin l'adjudicació en les millors condicions per a la comunitat de reparcel·lació des del punt de vista tècnic i econòmic.
   6. f) Actuacions a dur a terme amb relació a les persones propietàries que no s'adhereixin a la junta de compensació, amb especificació de si es preveu l'expropiació o el pagament de les despeses d'urbanització amb terrenys, així com les que s'han de dur a terme en relació amb els membres de la junta de compensació que no compleixin les seves obligacions, d'acord amb el què estableix l'article 136.6 d'aquest Reglament.
   7. g) Regles per valorar els immobles que es construeixin quan la junta estigui facultada per edificar, i criteris per a la fixació del preu de venda a terceres persones.
   8. h) Forma i terminis en què les persones propietàries de terrenys o titulars d'altres drets han de fer aportacions en metàl·lic per al pagament de les quotes d'urbanització i per atendre el sosteniment i el funcionament de l'entitat.
   9. i) Regles per a la distribució de beneficis i pèrdues.
   10. j) Forma i terminis de pagament de les quotes de conservació, fins a la recepció de les obres d'urbanització per part de l'ajuntament.
2. 198.2 Les bases d'actuació poden incloure, a més, les determinacions complementàries que es considerin adients per a la correcta execució del sistema i de les obres d'urbanització, fins i tot assenyalant les característiques tècniques mínimes que s'han de recollir en els projectes de les obres pressupostades que es redactin. En qualsevol cas, han d'incloure les determinacions de l'apartat anterior que siguin necessàries en congruència amb la naturalesa de l'actuació.

Subsecció tercera. Les juntes de concertació

Article 199. Les juntes de concertació

Les juntes de concertació es regeixen, quant al seu funcionament, per les regles que fixi el seu document constitutiu, i actuen de conformitat amb el que es disposi en les bases per a la concertació aprovades per l'administració urbanística actuant.

Subsecció quarta. Les associacions administratives de cooperació

Article 200. Associacions administratives de cooperació. Estatuts

1. 200.1 Les associacions administratives de cooperació són de caràcter voluntari, es constitueixen a instància dels particulars o de l'administració urbanística actuant, i només se'n pot constituir una per cada polígon d'actuació.
2. 200.2 Els estatuts de les associacions administratives de cooperació han de contenir les mateixes circumstàncies enunciades a l'article 197 d'aquest Reglament, amb les peculiaritats derivades de les funcions que els són pròpies.

Subsecció cinquena. Les juntes de conservació

Article 201. Supòsits d'obligatorietat de conservació de les obres d'urbanització

1. 201.1 Quan el deure de conservació de les obres d'urbanització recaigui sobre les persones propietàries compreses en un polígon d'actuació urbanística en virtut de les determinacions del planejament, aquestes es poden constituir en junta de conservació per al compliment de les obligacions derivades del referit deure.
2. 201.2 En el supòsit a què es refereix l'apartat anterior, si les persones propietàries no es constitueixen en junta de conservació, l'administració actuant conserva les obres d'urbanització a llur càrrec, tot exigint-los les corresponent quotes de conservació. També s'exigeix el pagament de quotes de conservació a les persones propietàries que no s'hagin adherit a la junta de conservació constituïda.
3. 201.3 En cas d'incompliment de l'obligació de conservar les obres d'urbanització, l'administració actuant pot aplicar l'execució subsidiària, amb la declaració prèvia d'incompliment de la referida obligació.

Article 202. Supòsits d'assumpció voluntària del deure de conservació de les obresd'urbanització

1. 202.1 Si el planejament urbanístic no estableix l'obligació de les persones propietàries de conservar les obres d'urbanització, la constitució de les juntes de conservació exigeix, prèviament o simultània, l'atorgament d'un conveni amb l'ajuntament.
2. 202.2 El conveni ha d'establir les funcions de la junta de conservació, el termini de vigència i les condicions de lliurament a l'ajuntament, al venciment del termini, de les obres, instal·lacions i serveis, que han constituït l'objecte dels deures de conservació, a més dels altres aspectes que es considerin adients.

   El conveni s'ha de sotmetre a la publicitat que correspon als estatuts de la junta de conservació projectada.

3. 202.3 El deure de conservació només l'assumeixen les persones propietàries que s'incorporin a la junta de conservació que es constitueixi.

Article 203. Estatuts de les juntes de conservació

1. 203.1 Els estatuts de la junta de conservació han de contenir les precisions que preveu l'article 197 d'aquest Reglament, amb les peculiaritats que calgui atès el seu objecte social i les seves funcions. L'abast dels deures de conservació el determina el planejament, o bé el conveni corresponent.
2. 203.2 Els estatuts de la junta de conservació determinen la participació de les persones propietàries en l'obligació de conservar i mantenir les obres d'urbanització, les dotacions i les instal·lacions dels serveis públics en funció dels coeficients de participació en les despeses d'urbanització que estableix el projecte de reparcel·lació i, en el seu defecte, sobre la base de criteris objectius i generals per a tot l'àmbit d'actuació.

Article 204. Transformació de les juntes de compensació i de les associacionsadministratives de cooperació en juntes de conservació

1. 204.1 Les juntes de compensació i les associacions administratives de cooperació es poden transformar en juntes de conservació, amb la tramitació prèvia de l'adaptació dels estatuts, d'acord amb el que estableix l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme, i cal la modificació, mitjançant un document públic, de l'acord de constitució, que s'ha d'aprovar segons el que preveu l'article 113.4 de la Llei esmentada.
2. 204.2 Si els estatuts ja preveuen la transformació de l'entitat en una altra de conservació, una vegada rebudes les obres d'urbanització per l'ajuntament, la transformació es produeix automàticament. A aquests efectes, l'administració actuant ha de trametre una còpia de l'acta de recepció de les obres i una certificació acreditativa del fet que s'han complert els requisits de transformació previstos en els estatuts, si escau, al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores per a la inscripció de la transformació de la junta de compensació o associació administrativa de cooperació en entitat de conservació.

Subsecció sisena. Funcionament del Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores

Article 205. Actes inscriptibles

1. 205.1 En el Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores s'inscriuen els acords de l'administració urbanística actuant pels quals s'aproven:
   1. a) La constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores. L'assentament al Registre ha de contenir:
      1. 1r. Referència a l'acord d'aprovació dels estatuts, així com, si escau, de les bases d'actuació o de concertació.
      2. 2n. Referència a l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat de què es tracti.
      3. 3r. Els nomenaments de les persones encarregades del govern i administració de l'entitat urbanística col·laboradora.
      4. 4t. El nom de la persona representant de l'ajuntament i, si escau, de l'altra administració urbanística actuant, que pot recaure en una mateixa persona.
   2. b) La constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals. L'assentament al Registre ha de contenir:
      1. 1r. Referència a l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat.
      2. 2n. Nomenament de les persones físiques encarregades del govern de l'entitat.
      3. 3r. Termini de vigència.
   3. c) Els apoderaments especials en el supòsit previst en l'article 164 d'aquest Reglament. L'assentament al Registre ha de contenir:
      1. 1r. Referència a l'acord d'aprovació del document públic de reparcel·lació voluntària i de l'apoderament especial.
      2. 2n. Nomenament dels apoderats o apoderades.
   4. d) La dissolució de les entitats urbanístiques col·laboradores.
   5. e) La modificació del títol constitutiu o dels estatuts i de les bases d'actuació o de concertació de les entitats urbanístiques col·laboradores.
   6. f) La transformació d'una entitat urbanística col·laboradora en una altra entitat urbanística col·laboradora.
2. 205.2 També s'inscriuen al Registre els acords de les entitats urbanístiques col·laboradores sobre nomenament i cessament de les persones encarregades del seu govern i administració.
3. 205.3 Si l'administració urbanística actuant no sovlicita la inscripció dels actes enumerats en l'apartat 1 d'aquest article dins els terminis establerts en aquest Reglament, pot sol·licitar-ho la persona que resulti competent d'acord amb els estatuts o regles de funcionament de l'entitat.

Article 206. Procediment per a la inscripció

1. 206.1 Si la documentació presentada al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores, als efectes de la seva inscripció, no és completa, o té defectes formals, la persona responsable del Registre ha de requerir a l'administració actuant o a la persona que hagi instat la inscripció, en el supòsit a que fa referència l'article 192.2 d'aquest Reglament, que siguin esmenats els defectes detectats amb l'advertiment que es produirà la caducitat de l'expedient passats tres mesos sense que es presenti novament la documentació esmenada o completa. Aquest requeriment ha de ser notificat a l'ajuntament, si no és l'administració actuant, i al president o presidenta de l'entitat.
2. 206.2 La manca de nomenament de la persona representant de l'ajuntament i de l'altra administració urbanística actuant, si escau, en l'òrgan rector de l'entitat urbanística col·laboradora no és causa de denegació de la inscripció, sinó que causa els efectes que preveu l'article 190.4 d'aquest Reglament.
3. 206.3 La persona responsable del Registre ha de procedir a la inscripció si la documentació és completa i no té defectes formals. Únicament es pot denegar la inscripció, mitjançant resolució del director o directora general d'Urbanisme, en els casos següents:
   1. a) Si el planejament urbanístic no és executiu.
   2. b) Si l'entitat constituïda no es correspon amb el sistema i la modalitat d'actuació aplicables.
   3. c) Si l'àmbit de l'entitat constituïda no es correspon amb un polígon d'actuació urbanística.
4. 206.4 El termini per procedir a la inscripció i a la seva notificació és d'un mes des de la presentació de la documentació corresponent. Aquest termini s'interromp en cas que es requereixi l'esmena de defectes.
5. 206.5 La inscripció s'ha de notificar a l'ajuntament, a l'administració actuant en el supòsit que aquesta no sigui l'ajuntament i al president o presidenta de l'entitat, i s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. 206.6 En tot cas, l'entitat urbanística col·laboradora adquireix personalitat jurídica des de la seva inscripció o un cop transcorregut el termini màxim per a procedir a la notificació d'aquesta que estableix l'apartat 4 d'aquest article.

Article 207. Llibres del Registre

1. 207.1 El Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores està format per un llibre bàsic i un llibre complementari. El llibre bàsic és el Llibre d'inscripcions, i el llibre complementari és el Llibre d'inscripcions d'entitats urbanístiques col·laboradores provisionals.
2. 207.2 A més, la persona responsable del Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores ha d'obrir un expedient per a cadascuna de les entitats per arxivar la documentació que doni lloc als assentaments en els llibres registrals.
3. 207.3 Són públics, i poden ser consultats, els llibres del Registre i la documentació relativa als acords administratius. La persona responsable del Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores lliurarà les certificacions que es demanin en relació amb les inscripcions practicades.

Capítol III. Expropiació forçosa per raons urbanístiques

Article 208. Supòsits d'expropiació per raó d'urbanisme

1. 208.1 L'expropiació per raó d'urbanisme pot tenir per objecte l'execució del planejament per polígons complets. En aquest cas, és d'aplicació el sistema d'expropiació.
2. 208.2 L'expropiació urbanística també pot tenir per objecte dur a terme actuacions aïllades per a l'obtenció de terrenys destinats a sistemes urbanístics de titularitat pública, així com també la resta de supòsits d'expropiació establerts a la Llei d'urbanisme i en aquest Reglament.
3. 208.3 L'expropiació forçosa per raó d'urbanisme també és d'aplicació per a la imposició de servituds o per a la modificació o supressió de servituds preexistents, quan així ho requereixi l'execució del planejament.

Article 209. Administració expropiant i persones beneficiàries de l'expropiació

1. 209.1 En el sistema d'expropiació, la condició d'administració expropiant recau en l'administració actuant amb potestat expropiatòria que té encomanada l'execució del planejament que dóna lloc a l'expropiació. En les actuacions aïllades, la condició d'administració expropiant recau en l'ens públic amb potestat expropiatòria a qui correspon l'obtenció del sòl d'acord amb el destí o la causa que legitima l'expropiació, segons les previsions establertes en la Llei d'urbanisme, en altre legislació aplicable i, si s'escau, en el planejament urbanístic.
2. 209.2 Per dur a terme les actuacions expropiatòries per raons urbanístiques, l'administració expropiant pot utilitzar les formes de gestió previstes a la legislació aplicable, encomanar mitjançant conveni l'exercici de la potestat expropiatòria a d'altres administracions públiques o utilitzar fórmules associatives amb altres administracions públiques.
3. 209.3 En els supòsits previstos a la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, la condició de beneficiari o beneficiària en les expropiacions urbanístiques correspon a:
   1. a) Les entitats urbanístiques especials, quan no tenen potestat expropiatòria i els correspon l'execució del planejament o se'ls encomana la gestió de l'expropiació en els supòsits establerts als apartats b) i c) de l'article 149 de la Llei d'urbanisme.
   2. b) Les entitats urbanístiques col·laboradores que duguin a terme l'execució del planejament.
   3. c) Els subjectes titulars de la gestió urbanística integrada.
   4. d) Les persones concessionàries de l'execució del planejament mitjançant el sistema d'expropiació.
   5. e) La resta de persones físiques o jurídiques que ostentin aquesta condició en els termes i d'acord amb els procediments establerts per la legislació aplicable.

Article 210. Procediments d'expropiació

1. 210.1 L'expropiació es pot dur a terme bé per mitjà del procediment de taxació conjunta, bé seguint el procediment individualitzat previst a la legislació aplicable en matèria d'expropiació forçosa, amb les especificitats que estableix aquest Reglament.
2. 210.2 L'expropiació per incompliment de la funció social de la propietat a què fa referència l'article 104.1.e) de la Llei d'urbanisme, es duu a terme també per mitjà de qualsevol dels procediments indicats en l'apartat anterior. En aquests casos, amb la relació de béns i drets o amb el projecte d'expropiació, l'administració expropiant ha de formular una proposta de resolució, que s'aprova conjuntament amb la relació o el projecte, en la qual s'ha de motivar degudament la concurrència de la causa d'expropiació, llevat dels supòsits en què, de conformitat amb el què estableix l'article 230 d'aquest Reglament, procedeix acordar la declaració d'incompliment de l'obligació d'edificar.

Article 211. Procediment de taxació conjunta

1. 211.1 Quan l'expropiació es duu a terme pel procediment de taxació conjunta, l'administració actuant ha d'aprovar un projecte, formulat, si s'escau, pel beneficiari o beneficiària de l'expropiació, amb el contingut mínim següent:
   1. a) La causa de l'expropiació, entre les establertes a la Llei d'urbanisme així com, si s'escau, la referència a l'instrument de planejament l'execució del qual dóna lloc a l'actuació expropiatòria.
   2. b) Identificació del polígon, amb un plànol d'emplaçament i un plànol parcel·lari a una escala mínima 1:2.000.
   3. c) Una relació de béns i drets concreta i individualitzada, amb descripció de tots els aspectes materials i jurídics dels béns i drets que siguin de necessària expropiació. La relació de béns i drets no és necessària quan ja consta en el planejament o la delimitació poligonal objecte d'execució, sens perjudici de les rectificacions que si s'escau, correspongui introduir.
   4. d) Justificació raonada dels criteris de valoració utilitzats, d'acord amb la legislació aplicable i tenint en compte la classificació del sòl i, si s'escau, l'aprofitament urbanístic atribuït pel planejament i les càrregues urbanístiques que corren a càrrec de las propietats objecte de taxació.
   5. e) Fulls d'apreuament individualitzats de cada finca, en els que s'establirà el valor del sòl i el corresponent a les edificacions, instal·lacions i plantacions que calgui indemnitzar.
   6. f) Fulls d'apreuament que corresponguin a altres indemnitzacions per l'extinció de drets derivada de l'expropiació.
2. 211.2 En el tràmit d'audiència previst en l'article 107.a) de la Llei d'urbanisme, les persones titulars de béns i drets afectats poden formular el seu propi full d'apreuament, als efectes de la seva consideració en l'aprovació definitiva del projecte així com, si s'escau, per part del Jurat d'Expropiació de Catalunya.
3. 211.3 Quan l'ajuntament no és l'administració expropiant, se li ha de donar audiència del projecte, que pot ser simultània amb la de les persones interessades.
4. 211.4 Si amb posterioritat a la finalització de l'expedient apareixen finques o drets inscrits amb anterioritat que no s'haguessin tingut en compte, l'administració actuant ha d'incoar un procediment complementari d'acord el què estableixen els apartats anteriors d'aquest article.

Article 212. Expropiació urbanística en procediments individualitzats

1. 212.1 Quan no se segueixi el procediment de taxació conjunta, l'administració actuant o, si s'escau, el beneficiari o beneficiària de l'expropiació, ha de formular la relació de béns i drets afectats per l'actuació expropiatòria.
2. 212.2 La relació de béns i drets ha de ser concreta i individualitzada, amb descripció de tots els aspectes materials i jurídics dels béns i drets que siguin de necessària expropiació. Així mateix, la relació ha d'identificar la causa de l'expropiació, d'entre les establertes a la Llei d'urbanisme i, si s'escau, l'instrument de planejament l'execució del qual dóna lloc a l'actuació expropiatòria.
3. 212.3 Un cop formulada la relació de béns i drets, se sotmet a informació pública i a audiència de les persones interessades per un termini mínim de quinze dies.
4. 212.4 L'aprovació de la relació de béns i drets, un cop examinades les al·legacions, correspon a l'administració que exerceixi la potestat expropiatòria i comporta la concreció de la necessitat d'ocupació, donant lloc a l'inici de l'expedient expropiatori, que s'ha de seguir amb qui figuri com a titular en la relació aprovada.
5. 212.5 La relació de béns i drets no és necessària quan ja consti en el planejament objecte d'execució sens perjudici de les rectificacions que si s'escau, correspongui introduir. Per introduir aquestes rectificacions, se segueix el procediment establert als apartats anteriors, però es suficient l'audiència dels interessats, sense necessitat d'informació pública.

Article 213. Gestió de l'expropiació per persones concessionàries

1. 213.1 L'atribució a una persona concessionària de la condició de beneficiària de l'expropiació requereix un procediment de licitació pública, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de contractació de les administracions públiques, en el que es fixin els seus drets i obligacions.
2. 213.2 La concessió ha de concretar, almenys, els següents aspectes:
   1. a) L'objecte de la concessió.
   2. b) El termini d'execució i, si s'escau, d'explotació dels serveis públics en l'àmbit a urbanitzar.
   3. c) Quantia i forma de pagament del cànon de la concessió que s'ha d'abonar a l'administració concedent.
   4. d) Facultats de vigilància que corresponen a l'administració concedent.
   5. e) Factors a tenir en compte per a la fixació dels preus de venda o constitució d'altres drets sobre els solars resultants i, si s'escau, dels preus de venda, lloguer o constitució d'altres drets sobre les edificacions que ha d'executar la persona concessionària.
   6. f) Criteris per fixar els preus públics per l'explotació dels serveis públics concedits.
   7. g) Deures urbanístics de cessió gratuïta de terrenys que ha d'assumir el concessionari o concessionària.
   8. h) Deures de conservació de la urbanització i fixació dels terminis, que poden coincidir amb el termini concessional.
   9. i) Relacions entre la persona concessionària i les persones propietàries que puguin quedar alliberades de l'expropiació, d'acord amb el què estableix l'article 214 d'aquest Reglament.
   10. j) Condicions de venda o constitució d'altres drets sobre els solars resultants, amb especial referència als terminis per a la construcció de les edificacions previstes.
   11. k) Sancions per incompliments i demores.
   12. l) Supòsits de resolució i caducitat i els seus efectes.
   13. m) Garanties que ha de prestar el concessionari o concessionària per assegurar el compliment de les seves obligacions així com, si s'escau, per a la gestió dels serveis públics.
3. 213.3 La persona concessionària pot incorporar a la gestió a les persones propietàries de terrenys per a les que s'acordi l'alliberament de l'expropiació.

Article 214. Alliberament d'expropiacions

1. 214.1 En l'aplicació del sistema d'expropiació, l'administració expropiant pot alliberar de la mateixa, excepcionalment i mitjançant la imposició de les condicions oportunes, determinats béns de propietat privada o patrimonials de les administracions públiques i altres entitats públiques.
2. 214.2 L'alliberament de l'expropiació es pot concedir d'ofici o a instància de part, quan, per raons d'interès públic relacionades amb la importància de les obres d'urbanització i, si s'escau, d'edificació a realitzar, o en virtut d'altres circumstàncies que ho facin aconsellable, l'administració expropiant estimi oportuna l'adopció d'aquesta mesura, i aquesta sigui compatible amb els interessos públics que legitimin l'actuació.
3. 214.3 Les sol·licituds es poden formular durant el període d'informació pública del projecte de taxació conjunta, així com en qualsevol moment anterior o posterior fins al pagament i presa de possessió. 214.4 Si l'administració expropiant estima justificada la petició d'alliberament, ha d'assenyalar, mitjançant una proposta de resolució, els béns afectats per l'alliberament, les condicions, termes i proporció en que els mateixos s'han de vincular a la gestió urbanística i les obligacions que han d'assumir llurs titulars com a conseqüència d'aquesta vinculació. Cal fixar també els requisits exigibles per garantir la seva participació en l'execució del planejament. La proposta se sotmet a informació pública per un termini mínim de quinze dies i a audiència del beneficiari o beneficiària, si s'escau, així com de la propietat, als efectes que es pronunciï sobre l'acceptació de les condicions esmentades, per un termini mínim també de quinze dies.
4. 214.5 Si la propietat accepta les condicions fixades, l'administració expropiant, a la vista de les al·legacions formulades, en el seu cas, pel beneficiari o beneficiària i de les altres al·legacions que s'hagin pogut derivar de la informació pública, ha de dictar la resolució corresponent, que s'ha de notificar a les persones interessades i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial que correspongui. En l'adopció d'aquesta resolució cal tenir en compte que:
   1. a) La seva eficàcia requereix l'acceptació expressa de les condicions que imposi a la propietat.
   2. b) La resolució ha de precisar els béns o drets afectats per l'alliberament, així com els termes i proporció en què llur titular haurà de vincular-se a la gestió urbanística i les garanties que s'exigeixin, així com, en tot cas, l'afectació de la finca al pagament de les càrregues d'urbanització en els termes establerts a l'article 154 d'aquest Reglament.
   3. c) Si l'administració expropiant no fos l'ajuntament, l'alliberament requereix en tot cas la seva conformitat.
5. 214.6 L'incompliment per part de la propietat dels deures urbanístics fixats en la resolució d'alliberament determina, bé l'execució de les garanties i la utilització de la via de constrenyiment, bé l'expropiació per incompliment de la funció social de la propietat.

Capítol IV. Ocupació directa

Article 215. Procediment de l'ocupació directa

1. 215.1 Correspon acordar l'ocupació directa a qui ostenti la condició d'administració actuant en e desenvolupament urbanístic de l'àmbit on es trobin el terrenys. El procediment s'inicia d'ofici o bé a instància de l'administració competent per a l'execució de l'obra o la implantació del servei que motiva l'ocupació i sens perjudici, si s'escau, de l'existència de persones beneficiàries, que participen també en el procediment en els mateixos termes que en una actuació expropiatòria.
2. 215.2 Correspon a l'administració actuant, a instància, si s'escau, de les persones beneficiàries de l'ocupació, formular la relació, concreta i individualitzada, dels béns i drets afectats per l'ocupació, amb descripció de tots els aspectes materials i jurídics dels béns i drets que siguin de necessària ocupació. 215.3 La relació de béns i drets ha de justificar la necessitat d'ocupació i causes que la motiven i ha de concretar el sector de planejament o el polígon d'actuació urbanística en el qual les persones propietàries han de fer efectius els seus drets i obligacions. També ha de determinar l'aprofitament urbanístic que s'atribueix a les propietats objecte d'ocupació i quantificar les indemnitzacions que siguin procedents per l'ocupació i l'extinció de drets que l'ocupació comporti.
3. 215.4 La relació de béns i drets s'ha d'exposar al públic pel termini mínim de quinze dies, amb audiència simultània pel mateix termini a les persones propietàries i titulars de drets inscrits al Registre de la propietat, i a la resta de persones titulars de drets que siguin coneguts, per tal que puguin formular al·legacions. Quan l'ajuntament no és l'administració actuant, se li atorga simultàniament el mateix tràmit d'audiència.
4. 215.5 La formulació de la relació de béns i drets permet sol·licitar al Registre de la propietat la pràctica d'una nota marginal a la inscripció de les finques afectades.
5. 215.6 Una vegada informades les al·legacions, s'aprova la relació de béns i drets, el què comporta la declaració de la necessitat de l'ocupació directa, que habilita a l'administració actuant o, si s'escau, a l'administració competent assenyalada en l'apartat 1 d'aquest article o bé a les persones beneficiàries, per a l'ocupació immediata de les finques afectades. L'acord s'ha de publicar al Butlletí Oficial corresponent i s'ha de notificar a les persones interessades.
6. 215.7. L'aprovació de la necessitat de l'ocupació directa implica la declaració d'urgència de l'ocupació dels béns i drets afectats. Per dur a terme l'ocupació efectiva de la finca, l'administració actuant ha d'estendre una acta d'ocupació en la qual cal fer constar, com a mínim:
   1. a) Lloc i data de l'atorgament i determinació de l'administració actuant amb potestat expropiadora.
   2. b) Identificació de les persones titulars del domini i de la resta de drets.
   3. c) Identificació dels drets, plantacions i de la resta de béns susceptibles d'indemnització, existents en els terrenys ocupats i, si s'escau, situació registral d'aquests.
   4. d) Superfície ocupada.
   5. e) Determinació de l'aprofitament urbanístic que correspon als terrenys ocupats, identificant el sector de planejament o polígon d'actuació urbanística on s'ha de fer efectiu aquest aprofitament mitjançant una reparcel·lació.
7. 215.8. També com a requisit previ a l'ocupació de la finca, l'administració actuant ha de lliurar a cada una de les persones propietàries dels terrenys objecte d'ocupació, una certificació dels extrems consignats en l'acta d'ocupació, que s'ha d'ajustar al què estableix la legislació aplicable per a la inscripció en el Registre de la propietat. Simultàniament, l'administració actuant ha de remetre còpia de les actes al Registre de la propietat per inscriure al seu favor les finques ocupades i a favor de les persones propietàries afectades, i en foli independent, l'aprofitament corresponent a les finques ocupades.
8. 215.9. Els drets reals sobre les finques ocupades que no siguin extingits per raó de l'ocupació directa, s'han de fer constar en els folis corresponents a la inscripció de l'aprofitament urbanístic i posteriorment s'han de traslladar a les finques que s'adjudiquin en el corresponent projecte de reparcel·lació, en subrogació de les finques ocupades.

Article 216. Participació de les persones titulars d'aprofitament en la comunitat dereparcel·lació

1. 216.1 L'aprofitament urbanístic atribuït a causa d'una ocupació directa dóna lloc a l'adjudicació de les corresponents finques de resultat en el projecte de reparcel·lació o bé, si s'escau, al reconeixement de la indemnització per l'equivalent econòmic de l'aprofitament, quan així correspongui d'acord amb el què estableix la Llei d'urbanisme i aquest Reglament.
2. 216.2 L'aprofitament atribuït amb motiu de l'ocupació directa és provisional, i s'estableix definitivament d'acord amb el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues amb l'aprovació del projecte de reparcel·lació.

Article 217. Expropiació derivada de l'ocupació directa

1. 217.1 Les persones propietàries afectades per l'ocupació directa poden advertir l'administració competent de llur propòsit d'iniciar l'expedient d'apreuament un cop transcorregut el termini establert per l'article 150.3 de la Llei d'urbanisme. L'inici de l'expedient d'apreuament es produeix, per ministeri de la llei, en el termini d'un any des de l'advertiment, d'acord amb l'article 108.1 de la Llei d'urbanisme.
2. 217.2 L'advertiment al què es refereix l'apartat 1 d'aquest article es pot produir també a instància de la propietat amb anterioritat al termini assenyalat quan, degut a una modificació o revisió del planejament que ha donat lloc a l'ocupació, es produeix una disminució de l'aprofitament urbanístic reconegut.
3. 217.3 Quan es produeix la referida disminució, l'apreuament s'estableix d'acord amb el valor de l'aprofitament reconegut amb motiu de l'ocupació directa.

Article 218. Indemnitzacions derivades de l'ocupació directa

1. 218.1 Abans de l'ocupació efectiva dels terrenys és necessari el pagament o consignació, si escau, de les indemnitzacions que es determinin, d'acord amb la legislació aplicable, bé per raó de l'ocupació temporal, en els casos previstos als apartats 3 i 5 de l'article 150 de la Llei d'urbanisme, bé per l'extinció dels drets existents, quan siguin incompatibles amb el planejament. Les indemnitzacions, en aquests casos, mai no comprenen el valor del sòl.
2. 218.2 Per fixar l'apreuament de les indicades indemnitzacions s'aplica el procediment establert a la legislació aplicable en els supòsits d'expropiació forçosa pel tràmit d'urgència.
3. 218.3 Les indemnitzacions corren a càrrec de l'administració actuant o, si s'escau, del beneficiari o beneficiària de l'ocupació, sens perjudici de la seva repercussió en la comunitat de reparcel·lació. En aquest cas, es comptabilitzen en el projecte de reparcel·lació a favor de qui les hagi satisfet.

Article 219. Requisits per a l'exercici del dret de reallotjament

1. 219.1 En l'execució del planejament urbanístic mitjançant un sistema d'actuació o en el cas de gestió urbanística aïllada mitjançant expropiació o ocupació directa, tenen dret a ésser reallotjades les persones que acreditin el compliment dels requisits següents:
   1. a) Que siguin ocupants legals d'un habitatge afectat per l'execució del planejament, en virtut d'un títol de propietat, d'un altre dret real, d'un dret d'arrendament o d'un altre dret personal d'ús de l'habitatge.
   2. b) Que ocupin l'immoble com a residència habitual. La demostració del caràcter de residència habitual es pot dur a terme per qualsevol mitjà admès en dret. En tot cas es presumeix la residència habitual, llevat de prova en contrari, quan l'habitatge afectat consta com a domicili de la persona ocupant en el padró municipal i també a efectes fiscals.
   3. c) Que en l'execució del planejament mitjançant el sistema de reparcel·lació l'habitatge afectat constitueixi la seva residència habitual amb anterioritat a l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació si es tracta de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà delimitats directament pel planejament general. En els sectors de planejament derivat així com quan la delimitació del polígon d'actuació urbanística en sòl urbà s'efectuï mitjançant una modificació puntual del planejament general o mitjançant un Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques, l'habitatge afectat ha de constituir la seva residència habitual amb anterioritat a l'aprovació inicial del planejament derivat, de la modificació puntual o del pla director urbanístic.
   4. d) Que en l'execució del planejament mitjançant el sistema d'expropiació o, en el cas de gestió urbanística aïllada, mitjançant expropiació o ocupació directa, l'habitatge afectat constitueixi la seva residència habitual en el moment de l'aprovació inicial de la relació de béns i drets si es tracta d'actuacions aïllades o de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà delimitats directament pel planejament general. En els sectors de planejament derivat, així com quan la delimitació del polígon d'actuació urbanística en sòl urbà o l'afectació per actuació aïllada s'efectuï mitjançant una modificació puntual del planejament general, o mitjançant un Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques, l'habitatge afectat ha de constituir la seva residència habitual amb anterioritat a l'aprovació inicial del planejament derivat, de la modificació puntual o del Pla director urbanístic.
   5. e) Que en l'execució del planejament pel sistema de reparcel·lació si les persones ocupants són propietàries, no resultin adjudicatàries, en el projecte de reparcel·lació, d'aprofitament urbanístic, o d'una indemnització substitutòria, equivalent o superior a una edificabilitat residencial en règim lliure sense urbanitzar superior al doble de la superfície màxima establerta per la legislació en matèria d'habitatge de protecció pública.
2. 219.2 Per tal que sigui executable el dret de reallotjament, la residencia habitual a l'habitatge afectat s'ha de mantenir fins al moment en què es lliuri la possessió de l'habitatge de substitució, llevat de causa justificada i de la possibilitat d'allotjament transitori mentre no es fa efectiu el reallotjament.

Capítol V. Dret de reallotjament

Secció primera. Contingut del dret de reallotjament

Article 219 bis. Subjectes obligats a fer efectiu el dret de reallotjament

L'obligació de fer efectiu el dret de reallotjament de les persones ocupants legals d'habitatges que reuneixin els requisits de l'article 219 correspon:

1. a) En el sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació, a la comunitat reparcel·latòria, al propietari o propietària únics, a la comunitat de béns que formuli reparcel·lació de comú acord o, si s'escau, al concessionari de la gestió urbanística integrada.
2. b) En el sistema d'actuació urbanística per expropiació, o en cas de gestió urbanística aïllada, mitjançant expropiació o ocupació directa, a l'administració actuant o, en el cas que així es determini, a la persona beneficiària de l'expropiació.

Article 219 ter. Naturalesa del dret de reallotjament

El dret de reallotjament té el caràcter de dret personalíssim de les persones ocupants legals de l'habitatge afectat i no és transmissible entre vius ni per causa de mort.

Article 219 quater. Obligacions dels subjectes que han de fer efectiu el dret de reallotjament

1. 219 quater.1 Per fer efectiu el dret de reallotjament cal oferir un habitatge de substitució per cada un dels habitatges originaris afectats per l'actuació d'acord amb el que estableixen els articles següents d'aquesta secció.
2. 219 quater.2 En el supòsit que no es pugui realitzar directament el reallotjament definitiu per no disposar dels habitatges de substitució en el moment d'ocupació física de l'habitatge afectat, les persones titulars del dret de reallotjament tenen dret a l'allotjament transitori, o al seu equivalent econòmic, mentre no es faci efectiu el reallotjament definitiu. L'allotjament transitori s'ha de realitzar en un habitatge de reallotjament transitori que, en tot cas, ha de ser adequat a les necessitats del titular del dret de reallotjament o, com a mínim, amb condicions similars a les de l'habitatge afectat. Si l'immoble destinat a fer efectiu l'allotjament transitori s'ocupa en règim de lloguer, el subjecte obligat a fer efectiu el dret de reallotjament ha de satisfer l'import íntegre de la renda, així com les despeses de trasllat de domicili i les altes d'aquells serveis i subministraments necessaris que ja existissin en l'habitatge afectat.
3. 219 quater.3 El subjecte obligat a fer efectiu el dret de reallotjament, amb caràcter general, està obligat a materialitzar el reallotjament de la persona afectada per una actuació urbanística en un habitatge amb protecció oficial de la tipologia específica que, pels afectats urbanístics, estableix la normativa en matèria d'habitatge. Aquesta tipologia és computable als efectes de la reserva mínima del 10% que preveu l'article 57.3 de la Llei d'urbanisme i de la reserva mínima addicional del 10% del sostre residencial de nova implantació que estableix la disposició addicional dinovena de la Llei d'urbanisme.
4. 219 quater.4 El subjecte obligat a fer efectiu el dret de reallotjament en supòsits de mutu acord pot materialitzar el reallotjament de l'afectat:
   1. a) En un habitatge amb protecció oficial de qualsevol de les altres tipologies d'habitatge amb protecció oficial. En aquest supòsit, els habitatges poden formar part de les reserves mínimes d'habitatges amb protecció oficial del sector que estableix la legislació urbanística.
   2. b) En un habitatge lliure, sempre que la valoració de l'habitatge afectat superi el preu màxim de venda de l'habitatge de substitució aplicant el mòdul corresponent a la tipologia específica que, pels afectats urbanístics, estableix la normativa en matèria d'habitatge.

Article 219 quinquies. Condicions de l'habitatge de substitució

Els habitatges de substitució han de complir les condicions següents:

1. a) Han de tenir la superfície adequada a les necessitats dels titulars del dret de reallotjament, dins dels límits de superfície propis de la legislació sobre habitatges de protecció pública.
2. b) Poden ser de nova construcció o de segona mà en condicions d'ús immediat.
3. c) Han de trobar-se en el mateix àmbit d'actuació, llevat que no sigui possible per raó de les tipologies edificatòries o dels usos previstos o, excepcionalment, per altres causes degudament justificades. En aquests casos, regeix el criteri de major proximitat a la ubicació originària.

Article 219 sexies. Condicions i títol d'adjudicació dels habitatges de substitució

1. 219 sexies.1 L'adjudicació dels habitatges de substitució en alguna de les tipologies d'habitatge amb protecció oficial es produeix en les condicions de preu, per a la venda o per al lloguer, i altres condicions que estableix la normativa en matèria d'habitatge.
2. 219 sexies.2 En el cas que la persona titular del dret de reallotjament ho sigui en virtut de títol de propietat o d'un altre dret real, l'adjudicació es produeix pel mateix títol, llevat que sobre la finca concorrin altres persones no titulars del dret de reallotjament que siguin copropietàries de la finca o titulars d'un dret real. En aquest darrer cas la persona propietària titular del dret de reallotjament té la doble opció d'accedir al reallotjament en règim de propietat o en règim de lloguer en les condicions que estableix la normativa en matèria d'habitatge.
3. 219 sexies.3 Quan l'ocupació té lloc en virtut d'un dret d'arrendament o un altre dret personal d'ús de l'habitatge, el reallotjament es produeix en virtut del mateix dret, amb una durada coincident amb el termini que restes de vigència del seu títol originari i en les condicions de renda que estableix la normativa en matèria d'habitatge. A l'efecte del termini de durada del reallotjament en virtut de títols de caràcter personal, no es té en compte el termini d'allotjament transitori.
4. 219 sexies.4 El que estableixen els apartats 2 i 3 s'entén sense perjudici de la possibilitat que, per acord entre les parts, s'estableixin altres condicions o títols per fer efectiu el dret de reallotjament.

Article 219 septies. Indemnitzacions per l'extinció dels drets preexistents

El reconeixement del dret de reallotjament és independent del dret a percebre la indemnització que correspongui, si s'escau, per l'extinció dels drets preexistents, sens perjudici de la incidència que el reconeixement del dret de reallotjament pugui tenir en la determinació de la indemnització que correspongui per l'extinció dels drets afectats. Quan el reallotjament es produeix en règim de propietat o altres drets reals, l'administració actuant, amb l'acord previ amb la persona ocupant legal, pot retenir les indemnitzacions a percebre com a pagament a compte per a l'adquisició de l'habitatge de substitució en el que es fa efectiu el dret de reallotjament.

Secció segona. Procediment de reallotjament en actuacions pel sistema de reparcel·lació

Article 219 octies. Constància en el projecte de reparcel·lació

El projecte de reparcel·lació objecte d'aprovació inicial ha de contenir les condicions i característiques de dret de reallotjament i la relació de les persones ocupants d'habitatges que puguin esdevenir titulars d'aquest dret, de les que es tingui constància pel padró municipal d'habitants o per qualsevol altre mitjà admès en dret

Article 219 nonies. Notificació de l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació a les persones ocupants

1. 219 nonies.1 L'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació ha de ser notificada a totes les persones ocupants dels habitatges afectats per l'actuació, atorgant-los un tràmit d'audiència pel mateix període d'informació pública als efectes que, si són ocupants legals amb residència habitual en l'habitatge afectat que reuneixen els requisits necessaris, procedeixin a sol·licitar el reconeixement fefaent del dret de reallotjament o a renunciar al seu exercici.
2. 219 nonies.2 La notificació a què fa referència l'apartat 1:
   1. a) Ha d'especificar que és en aquest tràmit d'audiència en el qual és procedent sol·licitar el reconeixement del dret de reallotjament o renunciar al seu exercici i ha d'incloure l'advertiment de les conseqüències en cas de no fer-ho.
   2. b) Ha de fer esment als requisits legals necessaris per ser titular del dret de reallotjament, amb especificació de la data concreta en què l'habitatge havia de constituir la residència habitual d'acord amb l'article 219.1.c).
   3. c) Ha de requerir l'aportació, dintre del termini d'audiència, del títol que legitimi l'ocupació i qualsevol altra documentació que acrediti el compliment dels requisits a què fa referència l'apartat b). d) Ha d'informar de les condicions i característiques del dret de reallotjament.

Article 219 decies. Renúncia o manca de pronunciament sobre l'exercici del dret de reallotjament

Es considerarà que el titular renuncia al seu dret de reallotjament tant si ho fa de forma expressa, com si dins del termini d'audiència previst en l'article anterior no sol·licita el reconeixement d'aquest dret. En aquest cas, les persones ocupants tenen dret a percebre la compensació pel seu dret i les indemnitzacions per a l'extinció dels drets que corresponguin d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest Reglament.

Article 219 undecies. Reconeixement del dret de reallotjament

1. 1. L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació comporta el reconeixement del dret de reallotjament per a les persones que ho hagin sol·licitat expressament en el tràmit d'audiència derivat de l'aprovació inicial del projecte i hagin acreditat els requisits legals establerts.
2. 2. El projecte de reparcel·lació aprovat definitivament ha d'incloure la relació de les persones titulars de dret de reallotjament i les condicions i característiques en què es farà efectiu aquest dret.
3. 3. L'acord d'aprovació definitiva ha de ser notificat a les persones ocupants dels habitatges afectats.

Article 219 duodecies. Moment d'efectivitat del dret de reallotjament

Un cop ferm en via administrativa el projecte de reparcel·lació s'ha de posar a disposició dels titulars del dret de reallotjament l'habitatge de substitució o l'habitatge d'allotjament transitori. El titular del dret de reallotjament té el termini d'un mes per traslladar-se a l'habitatge de substitució des que l'obligat li posi a disposició, transcorregut el qual ha de lliurar la possessió material de l'habitatge afectat.

Secció tercera. Procediment de reallotjament en actuacions pel sistema d'expropiació o en cas de gestió urbanística aïllada mitjançant expropiació o ocupació directa

Article 219 terdecies. Constància en la relació de béns i drets

En les actuacions urbanístiques que es gestionin pel sistema d'actuació per expropiació o, en cas de gestió urbanística aïllada, mitjançant expropiació o ocupació directa, a la relació de béns i drets objecte d'aprovació inicial. Si se segueix el procediment individualitzat previst a la legislació aplicable en matèria d'expropiació forçosa o a la relació de béns i drets que forma part del projecte de taxació conjunta aprovat inicialment, l'administració actuant hi ha de fer constar les situacions d'ocupació dels habitatges afectats per l'actuació de les que tingui constància pel padró municipal d'habitants o per qualsevol altre mitjà admès en dret.

Article 219 quaterdecies. Notificació a les persones ocupants de l'aprovació inicial de la relació de béns i drets

1. 219 quaterdecies.1 L'aprovació inicial de la relació de béns i drets afectats o del projecte de taxació conjunta s'ha de notificar a totes les persones ocupants dels habitatges afectats per l'actuació, atorgantlos un tràmit d'audiència pel mateix termini d'informació pública als efectes que, en cas que siguin ocupants legals amb residència habitual a l'habitatge afectat que reuneixin els requisits necessaris, procedeixin expressament a sol·licitar el reconeixement del dret de reallotjament o a renunciar-hi.
2. 219 quaterdecies.2 La notificació a què fa referència l'apartat 1:
   1. a) Ha d'especificar que és en aquest tràmit d'audiència en què és procedent sol·licitar el reconeixement del dret de reallotjament o renunciar al seu exercici i ha d'incloure l'advertiment de les conseqüències en cas de no fer-ho.
   2. b) Ha de fer esment als requisits legals necessaris per ser titular del dret de reallotjament, amb especificació de la data concreta en què l'habitatge havia de constituir la residència habitual d'acord amb l'article 219.1.d).
   3. c) Ha de requerir l'aportació, dintre del termini d'audiència, del títol que legitimi l'ocupació i qualsevol altra documentació que acrediti el compliment dels requisits a què fa referència l'apartat b). d) Ha d'informar de les condicions generals i dels terminis previstos de reallotjament.

Article 219 quindecies. Renúncia o manca de pronunciament sobre l'exercici del dret de reallotjament

En el supòsit que les persones titulars del dret de reallotjament renunciïn expressament a aquest dret o que, havent estat notificades, no sol·licitin expressament el reconeixement del dret de reallotjament en el tràmit d'audiència atorgat a l'efecte, l'administració actuant continua les actuacions sense tenir-les en consideració a efectes del reconeixement del dret de reallotjament.

Article 219 sexdecies. Reconeixement del dret de reallotjament

1. 219 sexdecies.1 L'aprovació definitiva de la relació de béns i drets afectats o del projecte de taxació conjunta comporta el reconeixement del dret de reallotjament per les persones que hagin acreditat els requisits legals establerts.
2. 219 sexdecies.2 La relació definitiva de béns i drets afectats i el projecte de taxació conjunta objecte d'aprovació definitiva ha d'incloure la relació de les persones titulars del dret de reallotjament, les condicions generals i els terminis previstos de reallotjament i ha d'indicar que el reconeixement del dret de reallotjament resta subjecte a la condició resolutòria d'ocupació de l'habitatge afectat com a residència habitual de manera continuada fins al moment en què es lliuri la possessió de l'habitatge de substitució. Aquesta condició resolutòria no opera en els supòsits de causa justificada, ni en els casos en què hi ha un allotjament transitori en un altre habitatge mentre no es faci efectiu el reallotjament.
3. 219 sexdecies.3 L'acord d'aprovació definitiva de la relació de béns i drets afectats o del projecte de taxació conjunta ha de ser notificat a les persones ocupants dels habitatges afectats.
4. 219 sexdecies.4 L'administració actuant o la persona beneficiària de l'expropiació, en qualsevol altre moment del procediment expropiatori, pot reconèixer el dret de reallotjament a les persones que, amb posterioritat al moment procedimental oportú, acreditin que reuneixen els requisits legals per tenir dret de reallotjament.
5. 219 sexdecies.5 L'administració actuant o la persona beneficiària de l'expropiació, en qualsevol moment abans del lliurament de l'habitatge de reallotjament definitiu, si l'afectat deixa d'ocupar, durant un termini superior a sis mesos i sense causa justificada, l'habitatge afectat o l'habitatge de reallotjament transitori, pot declarar incomplerta la condició resolutòria a què fa referència l'apartat 1 i sense efectivitat el reconeixement del dret de reallotjament

Article 219 septendecies. Moment d'efectivitat del dret de reallotjament

El subjecte obligat al reallotjament ha de posar a disposició del titular del dret de reallotjament l'habitatge de substitució o l'habitatge d'allotjament transitori, en el moment de la formalització de l'acta d'ocupació.