Títol quart. Del planejament urbanístic

Capítol I. Figures de planejament urbanístic

Secció primera. Plans directors urbanístics

Article 63. Determinacions i documentació dels plans directors urbanístics

63.1 Els plans directors urbanístics poden tenir per objecte:
1. a) La coordinació de l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal.
2. b) L'establiment de determinacions d'abast o d'interès supramunicipal sobre desenvolupament urbanístic sostenible, mobilitat de persones i mercaderies i transport públic.
3. c) L'establiment de mesures de protecció del sòl no urbanitzable i criteris per a l'estructuració orgànica d'aquest sòl. Amb la finalitat de protegir el paisatge, els plans directors urbanístics poden exigir l'elaboració d'un estudi d'impacte i integració paisatgística per a l'autorització de determinades actuacions en sòl no urbanitzable i l'emissió d'informe preceptiu per part de l'òrgan competent en matèria de paisatge.
4. d) L'establiment de reserves per a la implantació d'una o diverses infraestructures o equipaments d'abast o d'interès supramunicipal, d'acord amb les determinacions del planejament territorial, si s'escau.
5. e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d'habitatge d'acord amb el què estableix l'article 56 de la Llei d'urbanisme.
63.2 En el marc de les finalitats enumerades en l'apartat anterior, les determinacions dels plans directors urbanístics poden consistir en directrius per al planejament urbanístic, que vinculen a les administracions en l'exercici de llur potestat de planejament, o en normes d'aplicació directa sobre el sòl, que comportin la seva classificació o qualificació. El pla director urbanístic ha d'especificar quines de les seves determinacions són d'aplicació directa i susceptibles, si s'escau, de desenvolupament mitjançant planejament derivat.
63.3 Els plans directors urbanístics que tinguin per objecte coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal o fixar determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, poden establir determinacions vinculants relatives a la formulació i l'execució del planejament urbanístic per tal de garantir la seva graduació temporal i espacial.
63.4 Quan les determinacions dels plans directors urbanístics comportin canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d'ordenació urbanística municipal, aquests, mitjançant llur adaptació, concreten la delimitació de cada classe de sòl a l'escala que els correspon, i introdueixen els ajustos necessaris per garantir la racionalitat i la coherència de l'ordenació dins dels límits que fixi el pla director urbanístic, tot això sens perjudici de l'aplicació directa de les determinacions dels plans directors urbanístics mentre no es produeixi l'adaptació.
63.5 A més de la documentació que assenyala l'article 56.2 de la Llei d'urbanisme, els plans directors urbanístics han de contenir un informe ambiental, amb el següent contingut:
1. a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament; la determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en el plans d'ordenació territorial; i la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla.
2. b) Descripció i justificació ambiental de l'ordenació proposada.
3. c) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l'ordenació proposada sobre el medi ambient.
4. d) Avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.
5. e) Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes, si s'escau.

Secció segona. Plans d'ordenació urbanística municipal

Subsecció primera. Determinacions dels plans d'ordenació urbanística municipal

Article 64. Classificació del sòl

64.1 Els plans d'ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl comprès en llur àmbit en urbà, urbanitzable i no urbanitzable, o en alguna d'aquestes classes de sòl, d'acord amb els criteris que estableixen els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme, i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels criteris d'ordenació establerts.
64.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal han d'assenyalar els àmbits inclosos en cada una de les classes i categories de sòl.

Article 65. Definició del model d'implantació urbana i de l'estructura general del'ordenació del territori

65.1 Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
1. a) Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
2. b) Defineixen les xarxes generals de serveis, amb indicació de les xarxes generals existents que es mantenen i les de nova implantació que resulten necessàries al llarg de la vigència del pla. Respecte a la xarxa de telecomunicacions, poden establir l'existència d'una infraestructura única, que hagi de ser compartida per les diferents xarxes o serveis.
3. c) Estableixen la programació temporal i els indicadors de creixement, població, recursos, desenvolupament econòmic i social del sistema urbà i disponibilitat de recursos hídrics i energètics, als quals s'ha d'ajustar l'execució de les actuacions previstes i, en especial, el desenvolupament del sòl urbanitzable. La programació ha de determinar, de conformitat, si s'escau, amb els plans territorials parcials o amb els plans directors territorials o urbanístics, la graduació temporal i espacial del desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable que tinguin per objecte la implantació de creixements residencials. A aquests efectes, es poden establir condicions temporals per a la formulació o execució dels plans parcials urbanístics corresponents, vinculades al grau d'execució de plans derivats anteriorment aprovats, així com en funció de la dimensió relativa del sector respecte al conjunt de sòl urbà i de sòl urbanitzable en curs d'execució del municipi.
4. d) Defineixen les intervencions necessàries en el teixit urbà existent, per a la seva conservació, rehabilitació, reurbanització, regeneració o transformació.
5. e) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el municipi. f) Determinen els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i ambientals que han de ser objecte de protecció.
65.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal han de qualificar com a sistema urbanístic, de conformitat amb l'article 33.1 d'aquest Reglament, aquells sòls que d'acord amb la legislació sectoria formin part del domini públic, i aquells sòls on els plans territorials, els plans directors urbanístics i altres plans urbanístics supramunicipals prevegin la implantació d'infraestructures o equipaments.

Article 66. Determinacions relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge

66.1 Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
1. a) Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquest destí.
2. b) (No vigent)
3. c) (No vigent)
66.2 (No vigent)
66.3 Als efectes del càlcul de les reserves mínimes obligatòries que estableix l'apartat anterior, es considera sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla d'ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què es refereix l'article 40.2 d'aquest Reglament. En tot cas, no es considera sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul, el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors o polígons.
El sostre dels polígons o sectors que prevegin una densitat i tipologia edificatòria que no siguin aptes per a la construcció d'habitatges protegits computa en el càlcul a què es refereix el paràgraf anterior, llevat d'aquell corresponent als sectors o polígons concrets respecte als quals l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva autoritzi expressament que s'exclogui del còmput, d'acord amb l'article 57.3 de la Llei d'urbanisme. Aquesta autorització només es pot produir en aquells supòsits en què, d'acord amb la memòria social, s'acrediti que l'exclusió del còmput no afecta les necessitats quantitatives d'habitatge amb protecció pública, d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
66.4 El pla d'ordenació urbanística municipal, segons les necessitats detectades i en coherència amb el planejament territorial , ha d'establir l'emplaçament del sòl destinat a la construcció d'habitatges de protecció pública i d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, i ha de distribuir i quantificar les reserves corresponents, mitjançant:
1. a) La qualificació de terrenys en sòl urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació urbanística. La qualificació urbanística del sòl pot preveure el destí total o parcial de l'edificació a habitatge amb protecció oficial. La qualificació que estableixi la destinació total o parcial a habitatge amb protecció oficial de terrenys que tenen la condició de sòl urbà consolidat pot ser d'aplicació tant a les noves construccions com als casos de gran rehabilitació de les edificacions existents.
2. b) La determinació de les reserves que corresponen als sectors de planejament derivat. El pla d'ordenació urbanística municipal procedeix a la distribució en el seu àmbit del sòl amb aquest destí d'acord amb el què estableix l'article 57.4 de la Llei d'urbanisme, i tenint en compte l'adequació de les tipologies edificatòries previstes.
  La localització de les reserves per a habitatge amb protecció oficial, com a regla general, ha de ser uniforme per a tots els àmbits d'actuació en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable. Si, excepcionalment, es modifica el repartiment uniforme s'ha de justificar aquesta decisió en la memòria social d'habitatge del pla urbanístic corresponent, bé per raó de la incompatibilitat de la tipologia edificatòria prevista amb la construcció d'habitatges protegits, bé per raó de la viabilitat de l'actuació en funció de la seva dimensió. En tot cas s'ha d'acreditar la inexistència de concentració excessiva d'aquest tipus d'habitatge i la no generació de segregació espacial. S'ha de procurar sempre la barreja de l'habitatge amb protecció oficial i el lliure, i a ser possible fer coexistir ambdós tipus d'habitatge en el territori.
66.5 (No vigent)

Article 67. Altres determinacions de caràcter general

Altres determinacions de caràcter general El pla d'ordenació urbanística municipal:

a) Pot preveure reserves de terrenys, en qualsevol classe de sòl, per a constituir o ampliar els patrimonis públics de sòl i d'habitatge i pot delimitar àrees subjectes als drets de tanteig i retracte, d'acord amb el què disposen, respectivament, els articles 151 i 164 de la Llei d'urbanisme.
b) Estableix, per mitjà de l'agenda o, si s'escau, del programa d'actuació urbanística municipal, les previsions temporals relatives a l'execució de les seves determinacions d'acord amb l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
c) Estableix el límit temporal al qual es refereixen les seves previsions, a partir del qual es pot procedir a la seva revisió, així com les circumstàncies que poden comportar la seva revisió anticipada.

Article 68. Determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal en les diverses classes de sòl

68.1 El pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir, respecte a cada classe de sòl, les determinacions que estableixen els apartats 2 a 9 de l'article 58 de la Llei d'urbanisme.
68.2 Correspon al pla d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions següents:
1. a) Qualificació específica dels terrenys, diferenciant, si s'escau, la corresponent al sòl, al vol i al subsòl.
2. b) Traçat i característiques de la xarxa viària.
3. c) Assenyalament de les alineacions i, en el cas de sòl urbà consolidat, també de les rasants.
4. d) Regulació, per a cada una de les zones previstes, dels usos principals i compatibles, de la parcel·la mínima indivisible, i dels paràmetres urbanístics als què se subjecta l'edificació. En el cas d'ordenació volumètrica, el pla pot preveure una ordenació de volums de caràcter obligatori o diverses d'alternatives.
5. e) Regulació, si s'escau, de les condicions estètiques o tipològiques de les edificacions.
6. f) Delimitació, si s'escau, de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà amb l'objecte de gestionar de forma integrada, en sòl urbà consolidat, l'execució de la urbanització que calgui completar i, en sòl urbà no consolidat, qualsevol tipus d'actuació urbanística, inclosa l'obtenció de les cessions per a carrers i vies en els casos previstos en l'article 40.3.a) d'aquest Reglament, amb indicació, en el cas dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, d'aquells als quals s'apliqui el deure de cessió de sòl amb aprofitament per tenir per objecte alguna de les actuacions previstes en l'article 40.2 d'aquest Reglament.
7. g) Definició dels serveis urbanístics exigibles per assolir la condició de solar i, en el sòl urbà consolidat, concreció de les característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques d'acord amb el què estableix l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme i, si s'escau, determinació dels elements d'urbanització que cal completar o acabar per a que els terrenys adquireixin la condició de solar.
8. h) Establiment de terminis per a l'execució dels polígons d'actuació urbanística, incloent llur edificació, i per a l'edificació dels terrenys no inclosos en polígons d'actuació urbanística. En tot cas, els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial compresos en polígons d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres. 68.3 Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
9. a) Concretar la delimitació dels sectors, que poden ser discontinus.
10. b) Determinar la inclusió en el sector de terrenys destinats a sistemes generals o la vinculació al sector, a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2 d'aquest Reglament, i preveure, si s'escau, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
11. c) Establir l'índex d'edificabilitat bruta, els usos principals i compatibles i les densitats o intensitats dels usos.
12. d) Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
13. e) En sòl urbà no consolidat, assenyalar si el pla de millora urbana té per objecte alguna de les actuacions previstes en l'article 40.2 d'aquest Reglament, als efectes de l'aplicació del deure de cessió del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic de l'àmbit.
14. f) Determinar, si s'escau, la participació del sector en els costos d'implantació de les infraestructures de transport públic, d'acord amb el què estableix la legislació sectorial.
15. g) Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament.
68.4 Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
1. a) Concretar la delimitació dels sectors, que poden ser discontinus.
2. b) Determinar la inclusió en el sector de terrenys destinats a sistemes generals o la vinculació al sector, a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2 d'aquest Reglament, i preveure, si s'escau, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
3. c) Establir l'índex d'edificabilitat bruta, els usos principals i compatibles i les densitats o intensitats dels usos.
4. d) Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
5. e) Determinar, si s'escau, la participació del sector en els costos d'implantació de les infraestructures de transport públic, d'acord amb el què estableix la legislació sectorial.
6. f) Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament, determinant la graduació espacial i temporal per al seu desenvolupament i execució, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
68.5 En relació al sòl urbanitzable no delimitat, el pla d'ordenació urbanística municipal conté les determinacions previstes per l'article 58.8 de la Llei d'urbanisme i, a més:
1. a) Preveu les condicions per a poder formular els corresponents plans parcials urbanístics de delimitació, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
2. b) Defineix les magnituds i criteris a tenir en compte per a la delimitació dels corresponents sectors quan aquesta delimitació no es conté en el propi planejament general.
3. c) Pot establir els índexs d'edificabilitat bruta, els usos principals i les densitats màximes.
68.6 Les determinacions addicionals a les assenyalades en els apartats 3, 4 i 5 d'aquest article que el pla d'ordenació urbanística municipal pugui establir per als sectors de planejament derivat tenen caràcter indicatiu, llevat que tinguin per objecte l'establiment de criteris sobre la connexió amb la xarxa viària o l'emplaçament dels sistemes urbanístics públics, i s'indiqui de forma expressa llur caràcter vinculant.
68.7 Respecte als sectors de planejament derivat i als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, també correspon al pla d'ordenació urbanística municipal, si s'escau, imposar a les persones propietàries l'obligació de conservar les obres d'urbanització, agrupades legalment com a junta de conservació. El pla pot imposar aquesta obligació per raons justificades de desproporció entre els costos i els tributs, derivada del caràcter extensiu de la urbanització o d'altres circumstàncies que hi concorrin, fins que l'àmbit no arribi a tenir consolidada l'edificació en dues terceres parts. A aquests efectes, el pla pot establir un termini inicial màxim de cinc anys a partir de la recepció total o parcial de les obres d'urbanització, termini que únicament serà prorrogable, per acord municipal, per un període màxim de cinc anys més, si a la seva finalització no s'ha arribat al grau de consolidació de l'edificació indicat.
68.8 En sòl no urbanitzable, el pla d'ordenació urbanística municipal estableix les següents determinacions:
1. a) Qualificació del sòl i regulació, per a cadascuna de les qualificacions previstes, dels usos permesos i prohibits, d'entre els admesos en sòl no urbanitzable per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament; de les superfícies mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i dels paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
2. b) Normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la Llei.
3. c) Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració en l'entorn.
4. d) (No vigent)
5. e) Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació. f) Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i activitats.
68.9 Les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal en sòl no urbanitzable no poden comportar prohibicions genèriques de la implantació d'actuacions específiques d'interès públic o d'activitats d'explotació de recursos naturals, en la totalitat del sòl no urbanitzable, llevat que concorrin circumstàncies específiques en el municipi que ho justifiquin.

Subsecció segona. Documentació dels plans d'ordenació urbanística municipal

Article 69. Contingut de la memòria del pla d'ordenació urbanística municipal

69.1 La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha d'establir les conclusions derivades de la informació urbanística que són rellevants per a l'ordenació del territori, ha d'analitzar les diferents alternatives possibles i ha de justificar el model elegit, les determinacions de caràcter general i les corresponents a les diferents classes de sòl.
69.2 La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
1. a) Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació.
2. b) Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaris necessaris, relativa als aspectes següents:
  1. 1r. Planejament urbanístic vigent amb anterioritat.
  2. 2n. Planejament territorial i sectorial amb incidència en l'àmbit del pla.
  3. 3r. Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
  4. 4t. Característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura.
  5. 5è. Xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja.
  6. 6è. Obres i infraestructures programades i política d'inversions públiques que poden influir en el desenvolupament urbà.
  7. 7è. Assenyalament dels valors mediambientals, paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevol altre tipus existents en l'àmbit del pla.
  8. 8è. Altres aspectes rellevants que caracteritzin l'àmbit territorial del pla.
3. c) Descripció i resultat del programa de participació ciutadana, amb referència als aspectes següents:
  1. 1r. Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb l'objecte d'informar i de promoure el debat.
  2. 2n. Síntesi de les aportacions i resultats derivats de les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública.
  3. 3r. Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana.
4. d) Objectius de l'ordenació, anàlisi de les diverses alternatives contemplades i justificació i descripció del model d'ordenació elegit i, concretament, dels següents aspectes:
  1. 1r. De la classificació del sòl, d'acord amb els criteris establerts en els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme.
  2. 2n. De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
  3. 3r. De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament que estableixen l'article 9 de la Llei d'urbanisme i els articles 5, 6 i 7 d'aquest Reglament.
  4. 4t. De les mesures adoptades per a facilitar l'assoliment d'una mobilitat sostenible en el municipi, tenint en compte l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla.
  5. 5è. Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, d'hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja, anàlisi dels recursos disponibles, i descripció i justificació de les obres i la provinença dels recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques.
69.3 La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
1. a) Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
2. b) Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.
3. c) Quantificació de les reserves mínimes obligatòries d'acord amb l'article 66.3 d'aquest Reglament, i quantificació de la totalitat de les reserves previstes per a la construcció d'habitatges de protecció pública i de les modalitats corresponents, així com del sostre corresponent al sòl urbà qualificat amb aquesta destinació.
4. d) Mecanismes previstos per a l'obtenció del sòl per a la construcció d'habitatge protegit promogut a iniciativa pública.
5. e) Previsió de las necessitats d'habitatges dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
6. f) Previsions temporals per a l'inici i l'acabament de la construcció dels habitatges protegits i dels sistemes urbanístics d'habitatge dotacional públic.
7. g) Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.
8. h) Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments.
69.4 La memòria social a que es refereix l'apartat 3 pot remetre's al contingut del programa d'actuació urbanística municipal o del pla local de l'habitatge, sempre que aquests comprenguin tots els aspectes relacionats a l'apartat anterior. En defecte de programa d'actuació urbanística municipal o de pla local de l'habitatge, la memòria social pot tenir els efectes de concertació de les polítiques en matèria d'habitatge entre els ajuntaments i l'administració de la Generalitat.
69.5 També ha de formar part de la memòria social una avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tals com els immigrants i la gent gran, amb l'objecte que les decisions del planejament, a partir de la informació sobre la realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir:
1. a) Una diagnosi de la situació a partir de l'anàlisi de la informació sobre la població a la qual afecta el pla, la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l'àmbit.
2. b) La valoració de l'impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn:
  1. 1r. La justificació de la coherència de l'ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta atenció.
  2. 2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius d'igualtat d'oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials.
  3. 3r. Previsió de com incidirà l'ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels altres col·lectius.

Article 70. Informe de sostenibilitat ambiental

En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el que inclou:
1. 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn.
2. 2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
3. 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.
Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa.
b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el que inclou:
1. 1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
2. 2n. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals a què es refereix l'apartat a), tercer paràgraf, d'aquest article.
3. 3r. La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.
c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent:
1. 1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
2. 2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada.
3. 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:
1. 1r. Els efectes sobre els recursos naturals.
2. 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.
3. 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla.
e) Avaluació global del pla i justificació del cumplimiento dels objectius ambientals establerts, el que comprèn:
1. 1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1.
2. 2n. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l'apartat 1.c).
3. 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla.

Article 71. Estudi d'avaluació de la mobilitat generada

La documentació del pla d'ordenació urbanística municipal ha d'incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació sobre mobilitat.

Article 72. Plànols d'informació

72.1 Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
1. a) Característiques topogràfiques del territori, amb expressió dels límits de pendent del 20%, i xarxa hídrica.
2. b) Usos i aprofitaments del sòl existents.
3. c) Àrees vulnerables per l'existència de riscs naturals, geològics o tecnològics i àrees afectades per impactes ambientalment rellevants.
4. d) Àmbits i elements objecte de protecció d'acord amb la legislació sectorial aplicable o d'acord amb el planejament territorial o els plans directors urbanístics.
5. e) Xarxes generals de serveis existents, amb indicació de les xarxes principals de distribució d'energia elèctrica, de telecomunicacions, d'abastament i distribució d'aigua, d'hidrants per a incendi, de sanejament, d'abastament i, si s'escau, de distribució de gas.
6. f) Xarxa general viària i de ferrocarrils, existents o planificades, als efectes de delimitar-ne el rang, les possibilitats d'utilització dels punts d'accés, i les servituds i restriccions del territori imposades per la legislació sectorial respectiva, i altres infraestructures d'interès general.
7. g) Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica, mapes de protecció de la contaminació lluminosa i mapes de capacitat acústica, en cas que s'hagin elaborat o aprovat, d'acord amb el què disposa la legislació sectorial.
72.2 Els plànols d'informació han de ser elaborats sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, a una escala d'1:5.000, i s'han de materialitzar sobre suport físic a escala no inferior a 1:10.000.

Article 73. Plànols d'ordenació

73.1 Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal expressen gràficament les determinacions d'aquest pla i han de ser elaborats sobre cartografia digital.
73.2 Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
1. a) Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
  1. 1r. Plànol de classificació del sòl, amb expressió de les superfícies assignades a cada una de les classes i categories.
  2. 2n. Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, el sistema general de comunicacions, la resta de sistemes generals urbanístics, i les xarxes generals de serveis, d'acord amb el què estableix l'apartat 3 d'aquest article.
2. b) Per al sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a pla de millora urbana, a l'escala mínima d'1:1.000:
  1. 1r. Plànols que expressin les determinacions assenyalades en els apartats a), b), c) i f) de l'article 68.2 d'aquest Reglament.
  2. 2n. Respecte al sòl urbà consolidat, els plànols que reflecteixin els elements i obres d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solars.
3. c) Per al sòl inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, plànols que reflecteixin, a escala adequada, la situació i delimitació del sector, amb expressió de la seva superfície.
4. d) Per al sòl no urbanitzable, plànols que expressin, a una escala mínima d'1:5.000, les determinacions assenyalades en l'apartat a) de l'article 68.8 d'aquest Reglament.
73.3 Els plànols d'ordenació relatius a les xarxes generals de serveis han de reflectir les propostes i solucions del pla respecte de:
1. a) La xarxa general de gestió de l'aigua de pluja i residual, les xarxes separatives d'un i d'altre tipus d'aigua, la xarxa de clavegueram i de col·lectors i la depuració mitjançant estacions depuradores existents o noves.
2. b) La xarxa general de distribució d'energia elèctrica, centrals, transformadors i canals de distribució en alta i mitjana tensió.
3. c) Les xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adient a la totalitat del territori, amb els canals de pas i els nodes de connexió.
4. d) Les xarxes generals d'abastament d'aigua, amb la indicació de la situació dels dipòsits i de les estacions de bombeig, i d'abastament d'aigua contra incendis, amb indicació de la ubicació dels hidrants per a incendi.
5. e) La xarxa general de distribució de gas i punts de connexió quan el pla ho determina.
6. f) La xarxa d'instal·lacions de gestió de residus.
73.4 Els plànols s'han d'elaborar a les escales mínimes que determina l'apartat 2, sens perjudici que llur materialització sobre suport físic es pugui efectuar a una escala menor.

Article 74. Normes urbanístiques

74.1 Les normes urbanístiques del pla d'ordenació urbanística municipal estableixen, mitjançant un text articulat, les determinacions que corresponen, en cada classe i categoria de sòl, a aquest pla.
74.2 A més de les referides determinacions, les normes urbanístiques poden contenir també ordenances d'urbanització o d'edificació a fi de regular amb caràcter general els aspectes constructius, tècnics o similars de les actuacions d'urbanització, edificació, rehabilitació, reforma o ús del sòl. Aquestes ordenances constitueixen un annex de les normes urbanístiques i tenen la naturalesa d'ordenances municipals, als efectes de llur aprovació i modificació, que es regeixen per la legislació aplicable en matèria de règim local.

Article 75. Catàleg de béns protegits

75.1 El catàleg de béns protegits del pla d'ordenació urbanística municipal determina els béns immobles, singulars o de conjunt, que són objecte de protecció per raó de llurs valors arquitectònics, arqueològics, geològics o, en general, culturals, d'acord amb el què estableix l'article 95 d'aquest Reglament.
75.2 Si el pla d'ordenació urbanística municipal preveu expressament la formulació d'un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural, el catàleg es pot limitar a enumerar i identificar els béns immobles que són objecte de protecció, sens perjudici de l'ampliació del catàleg que es pugui produir amb motiu de la formulació i aprovació de l'indicat pla especial.

Article 76. Programa d'actuació urbanística municipal, agenda i avaluació econòmica i financera

76.1 El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
1. a) Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla.
2. b) Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h) d'aquest Reglament.
3. c) Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
76.2 Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat anterior.
L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys d'acord amb el què estableix l'article 59.4 de la Llei d'urbanisme.
76.3 L'avaluació econòmica i financera del pla d'ordenació urbanística municipal conté l'estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l'execució del pla, les previsions de finançament públic, i l'anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de l'execució del pla.

Secció tercera. Altres figures del planejament urbanístic general

Article 77. Programes d'actuació urbanística municipal

77.1 Els programes d'actuació urbanística municipal, quan es formulen i tramiten com a instrument independent del pla d'ordenació urbanística municipal, han de contenir la documentació que assenyala l'article 61 de la Llei d'urbanisme, així com la documentació pròpia del pla d'ordenació urbanística municipal que, si s'escau, sigui necessària, i poden establir les següents determinacions:
1. a) Delimitació de sòl urbanitzable no delimitat.
2. b) Modificació dels sectors de sòl urbanitzable i de millora urbana, pel que fa a llur configuració i superfície, o als paràmetres d'edificabilitat bruta, densitat màxima, usos principals i compatibles i reserves mínimes per als sistemes locals d'espais lliures i equipaments comunitaris.
3. c) Atribució de la condició de sòl urbanitzable no delimitat al sòl anteriorment classificat com a sòl urbanitzable delimitat.
4. d) Inclusió, o vinculació a efectes de gestió, de sistemes urbanístics a sectors de sòl urbanitzable, a sectors subjectes a plans de millora urbana o a polígons d'actuació urbanística en sòl urbà.
5. e) Determinació d'operacions de millora urbana i d'actuacions sotmeses a un pla especial urbanístic delimitació de polígons d'actuació urbanística no definits pel pla d'ordenació urbanística municipal corresponent, i establiment de les determinacions pròpies del pla d'ordenació urbanística municipal respecte als sectors de planejament derivat i als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà.
6. f) Determinació de criteris objectius per decidir la conveniència o la necessitat de la delimitació i la transformació urbanística del sòl urbanitzable no delimitat, complementaris dels previstos en el pla d'ordenació urbanística municipal.
7. g) Determinació i distribució de les reserves per a la construcció d'habitatge de protecció pública o d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible i modificació de la distribució entre els sectors de planejament derivat i de l'emplaçament de les reserves previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal per a la construcció d'habitatge, sense disminuir les reserves globals fixades per aquest pla.
8. h) Establiment, respecte a sectors de planejament derivat o polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, de l'obligació de les persones propietàries de conservar les obres d'urbanització, agrupades legalment com a junta de conservació, en els casos i condicions previstos en l'article 68.7 d'aquest Reglament.
9. i) Delimitació d'àrees tant per a l'exercici dels drets de tempteig i de retracte com per a l'aplicació de programes de rehabilitació d'edificis, definició de sectors d'urbanització prioritària, delimitació de reserves de terrenys regulades per l'article 151 de la Llei d'urbanisme i establiment de les mesures pertinents per a l'adequada culminació urbanística de les urbanitzacions existents.
10. j) Establiment o actualització de les previsions temporals relatives a l'inici o la finalització del desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, a l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, a l'edificació dels solars, i a l'execució de les altres actuacions urbanístiques. En tot cas, els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial compresos en polígons d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·lavla tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
11. k) Adaptar les previsions del pla d'ordenació urbanística municipal sobre sistemes generals a le necessitats derivades dels criteris d'ordenació continguts en el programa.
77.2 Les determinacions dels programes d'actuació urbanística municipal assenyalades a l'apartat anterior, quan aquests es formulen i tramiten com a instrument independent del pla d'ordenació urbanística municipal d'acord amb el què estableix l'article 60.12 de la Llei d'urbanisme, substitueixen les determinacions corresponents del pla d'ordenació urbanística municipal, sense necessitat de tramitar una modificació d'aquest, tot i que, si s'escau, estan subjectes al què estableixen els apartats 2, 3 i 4 de l'article 94 de la Llei d'urbanisme. En qualsevol cas, en el programa d'actuació urbanística municipal cal especificar quines determinacions comporten la substitució d'allò establert en el pla d'ordenació urbanística municipal. Si l'aprovació del programa comporta canvis en la classificació del sòl, és preceptiva la tramitació prèvia o simultània de la modificació del pla d'ordenació urbanística municipal.

Article 78. Normes de planejament urbanístic

78.1 Les normes de planejament urbanístic que tenen per objecte suplir els plans d'ordenació urbanística municipal en tot o en part de llur àmbit, en els supòsits previstos per l'article 62 de la Llei d'urbanisme, han de contenir les determinacions que corresponen al pla d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb el que estableix la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, i, pel que fa a la documentació, com a mínim una memòria descriptiva i justificativa, les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació.
78.2 Les normes de planejament urbanístic també poden tenir per objecte:
1. a) Complementar les determinacions dels plans d'ordenació urbanística municipal d'una pluralitat de municipis, en relació amb un o diversos aspectes concrets, per tal de satisfer objectius establerts en el planejament territorial o en els plans directors urbanístics.
2. b) Complementar les determinacions d'un pla d'ordenació urbanística, d'acord amb el què estableix l'article 62.3 de la Llei d'urbanisme.
78.3 Les normes de planejament urbanístic que tinguin una funció bàsicament complementària d'un pla d'ordenació urbanística municipal o d'un conjunt de plans d'ordenació urbanística municipal, han de contenir la documentació adequada a les determinacions complementàries que estableixin.

Secció quarta. Plans parcials urbanístics

Subsecció primera. Determinacions dels plans parcials urbanístics i dels plans parcialsurbanístics de delimitació

Article 79. Disposicions generals

79.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació tenen per objecte, en el sòl urbanitzable delimitat i en el sòl urbanitzable no delimitat respectivament, desenvolupar el planejament general mitjançant l'ordenació detallada de llur àmbit territorial.
79.2 Els plans parcials urbanístics no es poden aprovar sense que prèviament o simultàniament s'hagi aprovat l'instrument de planejament general que desenvolupin. En el cas dels plans parcials urbanístics de delimitació cal, a més, que es pugui promoure llur tramitació d'acord amb les condicions i indicadors previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb el què estableixen els apartats 1.d) i 1.e) de l'article 58 de la Llei d'urbanisme i l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
79.3 Per a cada sector delimitat pel planejament general s'ha de formular un pla parcial urbanístic, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament per subsectors que regulen els articles 91 de la Llei d'urbanisme i 114 d'aquest Reglament.
79.4 Correspon als plans parcials urbanístics i als plans parcials urbanístics de delimitació establir les determinacions que assenyala l'article 65.2 de la Llei d'urbanisme i, en el cas dels plans parcials urbanístics de delimitació, també els correspon, si s'escau, definir l'àmbit del sector.

Article 80. Determinacions relatives als usos del sòl i als paràmetres edificatoris

A l'efecte d'establir l'ordenació detallada dels usos i els paràmetres edificatoris, els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació, han de concretar:

a) La qualificació del sòl, amb determinació dels usos principals i compatibles i la seva proporció i amb especificació dels terrenys que es destinen a habitatge amb protecció oficial, d'acord amb les reserves establertes pel planejament general.
b) Els índexs d'edificabilitat neta dels terrenys edificables, expressats en metres quadrats de sostre per metres quadrats de sòl.
c) Si es preveu l'ús d'habitatge, la densitat neta expressada en nombre d'habitatges per la superfície de sostre edificable amb aprofitament destinat a l'ús d'habitatge.
d) La definició de la parcel·la mínima indivisible, per a cada una de les zones previstes.
e) La dotació necessària de places d'aparcament de vehicles que cal reservar en el sòl privat de cada zona, tant en superfície com en subsòl.
f) Els elements compositius de l'ordenació prevista. Si és el cas, les alineacions que pertoquin a l'edificació en relació amb els vials i espais lliures, privats o públics, i les fondàries edificables. L'alçada màxima i el nombre de plantes dels cossos d'edificació i la proporció d'aquests respecte dels espais no ocupables, així com la distància que l'edificació ha de mantenir amb els llindars de parcel·la.
g) L'ordenació volumètrica obligatòria o bé les alternatives d'ordenació volumètrica que el pla admeti. En aquest segon cas, el pla pot especificar gràficament les esmentades alternatives o bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.
h) Les alineacions i les rasants.

Article 81. Determinacions relatives als sistemes urbanístics

81.1 Respecte als terrenys destinats a sistemes urbanístics, correspon als plans parcials urbanístics i als plans parcials urbanístics de delimitació:
1. a) Definir el traçat i característiques dels sistemes de comunicacions previstos i de llur connexió amb els sistemes exteriors al sector.
2. b) Determinar els terrenys destinats als sistemes d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, amb indicació dels destinats a titularitat pública i, si s'escau, dels que siguin susceptibles de titularitat privada, i establir llurs condicions d'ordenació o, almenys, llur edificabilitat màxima.
3. c) Determinar els terrenys destinats, si s'escau, al sistema d'habitatges dotacionals públics, d'acord amb les determinacions del planejament general.
81.2 Les reserves de sòl que s'estableixin per als sistemes d'espais lliures públics i equipaments comunitaris han de ser adequades a les necessitats derivades dels usos previstos per al sector i, en qualsevol cas, les reserves destinades a espais lliures públics i equipaments comunitaris de titularitat pública han de respectar els estàndards mínims establerts en els apartats 3, 4 i 5 de l'article 65 de la Llei d'urbanisme, sens perjudici dels casos de substitució de les reserves mínimes legals destinades a equipaments comunitaris que el planejament general determini en aplicació de l'article 66.1.c) d'aquest Reglament.
81.3 L'edificabilitat del sistema d'equipaments comunitaris de titularitat pública no té la consideració de sostre edificable als efectes de determinar els estàndards que estableixen els apartats 3, 4 i 5 de l'article 65 de la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les determinacions que, si s'escau, el planejament ha d'establir per fer front als requeriments d'espais lliures o d'altres equipaments que es derivin de la destinació establerta per al referit sostre.
81.4 Quan, degut a la concurrència de diversos usos en un mateix sector, cal computar independentment els estàndards corresponents, el càlcul s'efectua de la següent manera:
1. a) Els estàndards mínims de zones verdes i espais lliures públics i d'equipaments públics que estableix l'article 65.3 de la Llei d'urbanisme, en relació amb els usos residencials, es determinen en funció del sostre en el que s'admet aquest ús, d'acord amb el què estableix l'apartat 3 d'aquest article. A fi d'acreditar el compliment de les superfícies mínimes que estableix el mateix article, es computa, com a superfície de l'àmbit d'actuació urbanística, la part proporcional de la superfície del sector corresponent al percentatge de l'edificabilitat amb ús residencial respecte a l'edificabilitat total del sector.
2. b) En relació amb les reserves derivades d'usos no residencials que estableix l'article 65.4 de la Llei d'urbanisme, es computa, com a superfície de l'àmbit d'actuació urbanística, la part proporcional de la superfície del sector corresponent al percentatge de l'edificabilitat destinada a usos no residencials respecte a l'edificabilitat total del sector.
81.5 La configuració i dimensió dels terrenys destinats als sistemes d'espais lliures públics i equipaments comunitaris han de ser adequades a llur funcionalitat i han d'evitar el fraccionament que dificulti o invalidi aquesta funcionalitat.
81.6 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació han de destinar a serveis tècnics, de titularitat pública o privada, el sòl necessari per a la implantació de les infraestructures i instal·lacions adequades als usos previstos per al sector.

Article 82. Determinacions relatives als serveis urbanístics i les obres d'urbanització

82.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació poden concretar directament el traçat i les característiques detallades de les obres d'urbanització bàsiques, integrant en llur documentació el corresponent projecte d'urbanització, o poden remetre aquesta concreció al corresponent projecte o projectes d'urbanització a tramitar i aprovar com a documents independents.
82.2 En cas que el pla parcial urbanístic o el pla parcial urbanístic de delimitació no concreti directament les obres d'urbanització bàsiques, ha de contenir:
1. a) L'assenyalament dels traçats de les xarxes existents i dels traçats indicatius dels serveis que estableixi i, com a mínim, de les xarxes de subministrament d'aigua, reg i hidrants per a incendi; de clavegueram; de distribució d'energia elèctrica i d'enllumenat públic.
2. b) La capacitat dels serveis d'acord amb els previsions de consum i d'abocaments derivades dels usos a implantar.
3. c) La determinació dels serveis urbanístics a establir i la descripció de les característiques principals de les xarxes de serveis, les quals, llevat que concorrin motius justificats que ho impedeixin, han de ser soterrades.

Article 83. Determinacions relatives a l'execució del pla

83.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació:
1. a) Han d'establir, mitjançant el pla d'etapes, les previsions temporals de l'execució de les obresd'urbanització i de l'edificació. Aquestes previsions poden incloure condicions temporals per a l'inici de l'execució dels polígons d'actuació inclosos en cada etapa, en aplicació de la programació que estableix el planejament urbanístic general d'acord amb els articles 65.1.c) i 77.1.j) d'aquest Reglament.
2. b) Poden determinar el sistema d'actuació per a llur execució, el qual pot ser diferent per a cada un dels polígons d'actuació urbanística que, si s'escau, delimitin.
3. c) Han de contenir una avaluació econòmica de l'execució del pla, tenint en compte el pressupost estimat de les obres d'urbanització, de la implantació dels serveis i de les altres despeses d'urbanització, i han de justificar la viabilitat econòmica de la promoció.
83.2 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació, respecte a les etapes d'execució que prevegin, han d'establir:
1. a) Els terminis per a l'inici i la finalització de la urbanització de cada una de les etapes, així com les altres condicions de necessari compliment per a l'inici de cada una d'elles.
2. b) Les obres d'urbanització corresponents a cada una d'elles.
3. c) Les reserves de sòl per a equipaments comunitaris que hagin de posar-se en servei en cada una de les etapes.
4. d) Els serveis urbanístics que hagin de posar-se en servei per a que puguin ser utilitzats els terrenys que s'urbanitzin successivament.
5. e) Els terminis per a l'inici i la finalització de l'edificació. Pel que fa als habitatges amb protecció oficial, aquests terminis no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a la llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.

Subsecció segona. Documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació

Article 84. Contingut de la memòria

84.1 La memòria dels plans parcials urbanístics ha de justificar l'adequació de l'ordenació proposada al planejament general que desenvolupi i a la informació i els objectius del pla.
84.2 La memòria dels plans parcials urbanístics s'ha de referir als aspectes següents:
1. a) Justificació de la procedència de llur formulació d'acord amb el planejament general que desenvolupin.
2. b) Informació urbanística de l'àmbit, incloent els estudis que siguin necessaris, els quals han de considerar els aspectes que poden condicionar l'estructura urbanística del territori i, en tot cas, els següents:
  1. 1r. Característiques naturals del territori, amb indicació dels riscos naturals i geològics existents.
  2. 2n. Usos, edificacions i infraestructures existents.
  3. 3r. Estructura de la propietat del sòl.
3. c) Objectius i criteris de l'ordenació de l'àmbit, anàlisi, si s'escau, de les alternatives plantejades i descripció i justificació de la proposta d'ordenació i, concretament, dels aspectes següents:
  1. 1r. De l'adequació de l'ordenació a les determinacions del planejament urbanístic general per al sector.
  2. 2n. De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
  3. 3r. De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament que estableixen l'article 9 de la Llei d'urbanisme i els articles 5 a 7 d'aquest Reglament.
  4. 4t. De l'adequació de l'ordenació a les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, en especial pel que fa als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà.
  5. 5è. Del compliment de les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible, d'acord amb l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla.
  6. 6è. De la divisió poligonal.
84.3 La memòria dels plans parcials urbanístics de delimitació ha de contenir, a més del què estableixen els apartats 1 i 2 d'aquest article, una justificació específica de l'adequació de la promoció a les condicions i indicadors previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb el què estableixen els apartats 1.d) i 1.e) de l'article 58 de la Llei d'urbanisme i l'article 65.1.c) d'aquest Reglament. La memòria també ha de justificar la delimitació del sector en el cas que no estigui determinada pel planejament urbanístic general.
84.4 En el cas que el pla parcial urbanístic o el pla parcial urbanístic de delimitació sigui d'iniciativa privada, cal incorporar a la memòria un annex amb el contingut que estableix l'article 97.1 de la Llei d'urbanisme.

Article 85. Informe ambiental i estudi d'avaluació de la mobilitat generada

La documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació ha d'incloure un informe ambiental, amb el contingut que estableix l'article 100 d'aquest Reglament, i, en els casos en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina aquesta legislació.

Article 86. Plànols d'informació

86.1 Els plànols d'informació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació s'han d'elaborar sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, i han de reflectir la situació i les determinacions previstes en el planejament urbanístic general que es desenvolupa, i l'estat dels terrenys pel que fa a la morfologia, construccions, vegetació i usos existents, i estructura de la propietat del sòl.
86.2 La informació sobre la situació i determinacions previstes en el planejament urbanístic general s'ha de reflectir en els plànols següents, que s'han de realitzar, com a mínim, a l'escala utilitzada en aquest planejament general:
1. a) De situació en relació amb l'estructura orgànica del pla d'ordenació urbanística municipal.
2. b) De l'ordenació establerta en el planejament urbanístic general per a l'àmbit territorial inclòs en el pla parcial urbanístic.
86.3 La informació sobre l'estat dels terrenys s'ha de reflectir en els plànols següents, realitzats, com a mínim, a escala 1:2.000:
1. a) Topogràfic.
2. b) Cadastral.
3. c) D'usos del sòl i del subsòl, amb indicació d'edificacions, infraestructures i vegetació existents.
4. d) Geomorfològic i d'àrees de riscos geològics i naturals.
5. e) Si s'escau, de contaminació de sòls i d'àmbits i elements ambientals amb valors a preservar.

Article 87. Plànols d'ordenació

87.1 Els plànols d'ordenació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació han de reflectir les determinacions previstes en els articles 80 a 82 d'aquest Reglament. Aquests plànols s'han de redactar sobre la base de cartografia digital i a una escala mínima d'1:1.000, sens perjudici que llur materialització sobre suport físic es pugui efectuar a una escala menor.
87.2 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació contenen, com a mínim, els següents plànols d'ordenació:
1. a) Zonificació, amb assignació detallada d'usos i assenyalament dels sistemes urbanístics.
2. b) Xarxa viària, en els què es defineixin suficientment els perfils longitudinals i transversals.
3. c) Esquema de les xarxes de subministrament d'aigua, reg i hidrants per a incendi; clavegueram; distribució d'energia elèctrica i enllumenat públic.
4. d) Delimitació de polígons d'actuació urbanística, si s'escau.
5. e) Pla d'etapes, si es preveu més d'una etapa en l'execució del pla.
87.3 El pla parcial urbanístic o el pla parcial urbanístic de delimitació pot incloure, a més, tots aquells plànols que es considerin necessaris per a una millor definició de l'ordenació prevista.
87.4 Tots els plànols d'ordenació que continguin representació en planta s'han de realitzar sobre cartografia topogràfica, i han de reflectir la delimitació del sector.

Article 88. Normes dels plans parcials urbanístics

Les normes dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació han de regular l'ús dels terrenys i de les edificacions públiques i privades, i han de fer referència, com a mínim, als següents aspectes:

a) Qualificacions previstes, amb expressió detallada dels usos admesos i compatibles.
b) Normes d'edificació, amb referència a les condicions comunes a totes les zones i les normes particulars de cada zona.
c) Instruments de desenvolupament i execució del pla i determinació del sistema o sistemes d'actuació.

Article 89. Avaluació econòmica i pla d'etapes

89.1 El document d'avaluació econòmica de la promoció, del qual forma part el pressupost de les obres d'urbanització i dels serveis previstos pel pla, consisteix en una estimació del conjunt de despeses que comporta l'execució del pla.
En el cas que el sistema d'actuació previst sigui el d'expropiació, l'avaluació econòmica també ha de contenir el càlcul estimatiu del cost de l'expropiació.
89.2 Correspon al pla d'etapes l'establiment de les previsions temporals d'execució del pla a què es refereix l'article 83 d'aquest Reglament.

Secció cinquena. Plans de millora urbana

Article 90. Finalitats i determinacions dels plans de millora urbana

90.1 Els plans de millora urbana en sòl urbà consolidat poden tenir per objecte completar o acabar la urbanització, regular la composició volumètrica i de façanes, preveure operacions de rehabilitació o de revitalització del teixit urbà, ordenar el subsòl, o altres finalitats anàlogues.
90.2 Els plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat poden tenir per objecte, a més de les finalitats establertes en el punt anterior, completar el teixit urbà o bé acomplir operacions de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, o de sanejament de poblacions i altres de similars.
90.3 Els plans de millora urbana estableixen l'ordenació detallada de llur àmbit territorial, mitjançant les determinacions pròpies de llur naturalesa i finalitat d'entre les regulades, per als plans parcials urbanístics, en els articles 80 a 83 d'aquest Reglament, amb l'excepció prevista a l'article 68.7 de la Llei d'urbanisme. A més, i d'acord amb les seves finalitats, han de contemplar les actuacions necessàries, segons correspongui, en relació amb la rehabilitació de l'edificació existent, la seva substitució, la creació de nous sistemes urbanístics, l'eradicació dels usos que es preveu transformar i les actuacions per a l'execució de l'obra urbanitzadora i el seu finançament.
90.4 Per a cada sector en sòl urbà delimitat pel planejament general s'ha de formular un pla de millora urbana, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament per subsectors que regulen els articles 91 de la Llei d'urbanisme i 114 d'aquest Reglament.
90.5 Als efectes del què estableix l'article 68.4 de la Llei d'urbanisme, en el cas d'operacions de millora urbana no previstes en el planejament urbanístic general correspon al propi pla de millora urbana la delimitació del seu àmbit. No hi ha alteració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques si el pla de millora urbana manté els usos principals i l'edificabilitat bruta establerts en el planejament general i determina unes càrregues de cessió de sòl i d'urbanització equivalents a les derivades del planejament general; i no hi ha alteració de l'estructura fonamental del planejament general si el pla de millora urbana manté la destinació a sistemes dels terrenys qualificats com a sistemes urbanístics generals pel planejament urbanístic general, sens perjudici que pugui modificar el seu nivell de servei o introduir ajustos en llur delimitació que no alterin substancialment llur funcionalitat, superfície o localització en l'àmbit territorial.

Article 91. Contingut i documentació

91.1 Els plans de millora urbana contenen els documents regulats en els articles 84 a 89 d'aquest Reglament, llevat que algun d'ells sigui innecessari ateses les finalitats del pla i la naturalesa de les actuacions o operacions previstes.
91.2 La documentació dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat també ha d'incloure un informe ambiental, d'acord amb el què estableix l'article 100 d'aquest Reglament, el contingut del qual ha de ser congruent i adequat a les finalitats i determinacions establertes, sens perjudici que, atenent aquestes finalitats i naturalesa, es justifiqui que és innecessari.
91.3 Quan de les determinacions del pla de millora urbana se'n dedueixi una incidència significativa en usos residencials preexistents, el pla ha d'incorporar un estudi complet de les conseqüències socials i econòmiques de la seva execució, justificant l'existència dels mitjans necessaris per dur-la a efecte i l'adopció de les mesures precises que garanteixin la defensa dels interessos de la població afectada, amb especial referència a les previsions en matèria d'habitatge protegit i assequible i a l'efectivitat del dret de reallotjament.

Secció sisena. Plans especials urbanístics

Article 92. Disposicions generals

92.1 Els plans especials urbanístics són instruments de planejament derivat que desenvolupen o completen les determinacions del planejament urbanístic general, en qualsevol classe o categoria de sòl o, si s'escau, en diverses classes i categories de sòl simultàniament, amb l'objecte de preveure la implantació de sistemes generals i locals o d'assolir alguna o diverses de les finalitats previstes en l'article 67.1 de la Llei d'urbanisme.
92.2 Els plans especials urbanístics no previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal han de justificar la necessitat de llur formulació i llur compatibilitat amb el planejament urbanístic general. A aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament urbanístic general, i no requereixen la seva modificació prèvia:
1. a) Els plans especials urbanístics que estableixin determinacions de protecció del patrimoni cultural, del paisatge i dels valors ambientals concurrents, o que estableixin les limitacions d'usos necessàries per ordenar la incidència i els efectes urbanístics, ambientals i sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen sobre el territori, sempre que no alterin els usos principals establerts pel planejament general.
2. b) Els plans especials que tinguin per objecte la implantació, en sòl no urbanitzable, de nous sistemes urbanístics de caràcter general o local, o de qualsevol dels altres usos admissibles d'acord amb l'article 47 de la Llei d'urbanisme, sempre que no entrin en contradicció amb les previsions establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal.
3. c) Els plans especials que modifiquin el destí concret dels terrenys qualificats pel planejament urbanístic general com a sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris, o el seu caràcter local o general, tot mantenint la qualificació com a sistema d'equipaments comunitaris.
4. d) Els plans especials per a la implantació d'infraestructures previstes en un pla director urbanístic o en un projecte aprovat d'acord amb la legislació sectorial.
5. e) Els plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d'interès local.
92.3 En cap cas els plans especials urbanístics no poden substituir el pla d'ordenació urbanística municipal en la seva funció d'ordenació integral del territori, pel què no poden alterar la classificació del sòl.

Article 93. Determinacions dels plans especials urbanístics

93.1 Els plans especials urbanístics contenen les determinacions que exigeixen el planejament territorial i urbanístic corresponent o, a manca d'aquests, les pròpies de llur naturalesa i finalitat.
93.2 Als plans especials urbanístics de protecció de valors ambientals, paisatgístics, del patrimoni arquitectònic o cultural o d'altres valors els corresponen, entre d'altres, les següents determinacions:
1. a) La justificació i identificació dels elements, àmbits i valors objecte de protecció.
2. b) La definició i regulació de categories diferenciades de protecció.
3. c) L'establiment de les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels usos admissibles o incompatibles, de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre els elements o àmbits protegits, dels paràmetres edificatoris d'obligat compliment, o d'altres.
4. d) La regulació i programació de l'execució d'actuacions de recuperació, rehabilitació o millora dels elements, àmbits o valors objecte de protecció.
5. e) (No vigent)
93.3 Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la implantació dels usos, activitats i construccions admesos en sòl no urbanitzable els correspon establir les determinacions necessàries per regular les característiques de l'ús, activitat o construcció de què es tracti, i les mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic exigibles, d'acord amb el què estableix el capítol V del Títol tercer d'aquest Reglament.
93.4 Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la regulació de la implantació de les obres d'infraestructura del territori els corresponen, entre d'altres, les següents determinacions:
1. a) L'establiment de la qualificació com a sistema urbanístic del sòl que requereixi la implantació de la infraestructura.
2. b) La regulació de les característiques de la infraestructura, com ara l'àmbit afectat per la seva implantació o, si s'escau, els paràmetres edificatoris aplicables.
3. c) L'establiment de les condicions de caràcter urbanístic exigibles, relatives als accessos, als serveis urbanístics i a la integració de la infraestructura en l'ordenació urbanística de l'entorn.
4. d) La regulació, si s'escau, d'altres criteris o normes als què s'hagi d'ajustar el projecte tècnic.
93.5 Als plans especials urbanístics que tinguin per objecte l'ordenació del subsòl els corresponen, entre d'altres, les determinacions previstes en l'article 68.3 de la Llei d'urbanisme.
93.6 Quan els plans especials tenen per objecte la regulació d'usos, de forma genèrica o singularitzada, els correspon establir la determinació dels usos prohibits així com, si s'escau, les mesures a adoptar per a la seva eradicació.
93.7 Els plans especials que tenen per objecte concretar la titularitat i l'ús dels equipaments comunitaris poden establir, si s'escau, les condicions d'ordenació i edificació de l'equipament.
93.8 Quan els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics contenen les determinacions pròpies d'un pla especial, no és necessària la formulació i tramitació d'aquest darrer.

Article 94. Documentació dels plans especials urbanístics

94.1 Els plans especials urbanístics estan integrats per la documentació escrita i gràfica adequada a llur naturalesa i finalitat. En qualsevol cas, hauran de contenir una memòria descriptiva i justificativa de la necessitat o conveniència del pla i de l'ordenació que aquest preveu i els plànols d'informació i d'ordenació que corresponguin.
94.2 En els casos en què ho exigeixi la legislació sobre mobilitat, serà necessari incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determini aquesta legislació.

Secció setena. Catàlegs de béns protegits

Article 95. Catàlegs de béns protegits

95.1 Els catàlegs de béns protegits formen part de la documentació dels plans urbanístics que estableixen mesures de protecció de béns immobles, singulars o de conjunt, per raó de llurs valor culturals, paisatgístics o ambientals.
95.2 Els catàlegs de béns protegits identifiquen els béns objecte de protecció, contenen la informació física i jurídica necessària en relació amb aquests béns i estableixen el grau de protecció al qual estan subjectes i els tipus d'intervencions o actuacions possibles, d'acord amb les determinacions establertes pel pla urbanístic del que formin part. Els béns culturals protegits d'acord amb la legislació sectorial s'han d'incloure en aquests catàlegs i el grau de protecció previst i la regulació de les actuacions permeses sobre aquests béns ha de ser conforme amb la protecció derivada d'aquesta legislació.

Secció vuitena. Projectes d'urbanització

Article 96. Objecte i contingut dels projectes d'urbanització

96.1 Els projectes d'urbanització són projectes d'obres per a l'execució material de les determinacions dels plans urbanístics pel que fa a les obres d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística, i poden constituir un document integrant d'una figura de planejament urbanístic o es poden tramitar i aprovar com un document independent.
96.2 En ambdós casos, els projectes d'urbanització poden referir-se a totes les obres d'urbanització, o únicament a les obres d'urbanització bàsiques que assenyala l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme.
96.3 Als efectes de l'aprovació inicial, els projectes d'urbanització, tant si formen part d'una figura de planejament com si constitueixen un document independent, han de contenir un avantprojecte de les obres d'urbanització previstes, i com a mínim de les obres d'urbanització bàsiques. Aquest avantprojecte ha d'incloure, si s'escau, les previsions relatives a la implantació de les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics exteriors a l'actuació urbanística o bé a l'ampliació o el reforçament d'aquests sistemes, així com les mesures o actuacions que calgui executar, prèviament o simultàniament a les obres d'urbanització, per al tractament dels sòls contaminats.
96.4 L'avantprojecte al què es refereix l'apartat anterior ha de constar, com a mínim, dels següents documents:
1. a) Memòria descriptiva de les característiques generals de les obres d'urbanització en llurs aspectes funcionals, formals i constructius; delimitació de les etapes d'execució i, si s'escau, repercussió d'aquestes obres entre els diversos polígons.
2. b) Plànol de situació degudament referenciat.
3. c) Avanç del pressupost.
4. d) Plànols de projecte, sobre la base de la cartografia topogràfica digital, i a una escala mínima d'1:1.000, en els quals es reflecteixin el traçat i característiques de totes les obres d'urbanització previstes i, en qualsevol cas, com a mínim, els aspectes següents:
  1. 1r. Sanejament. Vinculació del projecte urbanístic a la xarxa de col·lectors i mecanismes, existents o futurs, de depuració d'aigües o de reutilització de les aigües reciclades.
    Traçat i característiques del clavegueram per conduir les aigües residuals i de la pluja, amb la referència geogràfica del traçat amb relació als vials i altres espais de domini públic.
  2. 2n. Vials. Determinació del nivell dels terrenys que han de ser destinats a vials rodats, aparcament, itineraris de vianants i ciclistes, amb l'objectiu de fixar les alineacions i rasants dels solars edificables per als diversos usos previstos en el pla.
    Determinació de la compactació i pavimentació, o si s'escau, tractament dels vials, introduint el disseny de la xarxa de transport en comú, en el cas d'existir, així com l'encintat de voreres i rigoles.
  3. 3r. Modelat dels terrenys que han de ser destinats a parcs i jardins públics.
  4. 4t. La xarxa de distribució d'energia elèctrica i d'aigua, la xarxa d'hidrants per a incendi, així com la xarxa de distribució de gas, si s'escau, i la infraestructura per a la implantació o connexió a les xarxes de telecomunicacions. Han d'incloure la referència, la posició gràfica, la descripció i el nombre de les estacions de transformació, de dipòsits, de nodes o brancals per a les connexions respectives a les xarxes de subministrament de nivell superior, sens perjudici de la normativa particular vigent per a cada servei.
  5. 5è. Les infraestructures incompatibles amb l'execució del planejament i el seu desviament o restitució.
96.5 La documentació assenyalada en l'apartat anterior ha de tenir el grau suficient de detall que permeti als organismes públics, a les empreses de subministrament de serveis i altres operadors de serveis afectats pronunciar-se sobre l'adequació de les obres i serveis previstos. A aquests efectes, els esmentats organismes, empreses i operadors estan obligats a facilitar la informació suficient sobre les infraestructures i xarxes existents i sobre els plans d'implantació.
96.6 La documentació relativa a les obres d'urbanització a què es refereixen els apartats 3 i 4 ha d'assolir, abans de l'aprovació provisional o definitiva, segons s'escaigui, el grau de projecte d'execució, i ha de constar de:
1. a) La memòria descriptiva de les característiques de les obres d'urbanització.
2. b) Plànol de situació degudament referenciat.
3. c) Els plànols de projecte referenciats en l'apartat 4.d) d'aquest article, completats amb els plànols de detall necessaris per definir totalment les obres. Aquests plànols de projecte i de detall, en el cas que no es prevegi un projecte d'urbanització complementari, han de tenir el contingut que estableix l'article 98.2 d'aquest Reglament.
4. d) El plec de prescripcions tècniques.
5. e) Els amidaments, els quadres de preus i el pressupost, el qual, en cas que el projecte d'urbanització comprengui diversos polígons d'actuació urbanística, ha d'estar desglossat per polígons.
6. f) El pla d'etapes.
7. g) Si el projecte d'urbanització comprèn solament les obres d'urbanització bàsiques, els criteris i el pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d'urbanització, sens perjudici que els projectes d'urbanització complementaris els concretin.

Article 97. Directrius per als projectes d'urbanització

Els projectes d'urbanització, tant si constitueixen un document integrant d'una figura de planejament urbanístic, com si són un document independent, s'han d'ajustar a les següents directrius:

a) Les característiques del projecte d'urbanització pel que fa al moviment de terres, elements estructurals de contenció i estructures de sosteniment, tant dels espais per a vials rodats com del traçat, passos, encreuaments de serveis i embornals de les xarxes de serveis soterrades, han de tenir en compte les dades geotècniques del subsòl.
b) Quan sigui necessari per a garantir la integració de la urbanització en el seu entorn o ho hagi previst el planejament urbanístic, els projectes d'urbanització poden preveure tractaments especials del paviment de la vialitat, que no comportin el seu asfaltat ni empedrat.
c) Les xarxes de serveis s'han de dimensionar i disposar coherentment amb l'àmbit territorial a què es destinen, tenint en compte l'accés al sòl tant d'aprofitament públic com privat, les intensitats d'edificació i la utilització dels sòls prevista pel planejament.
En la projecció d'aquestes xarxes cal tenir en compte com a prioritats la fàcil accessibilitat, la referència geogràfica per a una fàcil localització, identificació i manteniment o reparació i la metodologia d'encreuaments.
d) Les xarxes i infraestructures projectades han d'estar adaptades a les determinacions de la normativa vigent en cada cas aplicable i, llevat que concorrin motius justificats que ho impedeixin, han de ser soterrades.

Article 98. Projectes d'urbanització complementaris

98.1 Els projectes d'urbanització complementaris són els projectes per a l'execució de les obres d'urbanització altres que les bàsiques definides per l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme, i tenen per objecte determinar els elements que caracteritzen l'espai públic i preveure els recursos adequats a la seva funció, d'acord amb les característiques fixades pels ajuntaments en ocasió de la tramitació dels plans derivats o dels projectes d'urbanització, tal com disposa l'article 65.6 de la Llei d'urbanisme. Són, a més, els instruments adients per desenvolupar, quan sigui necessari, les obres d'urbanització previstes en instruments de planejament o en projectes d'urbanització aprovats com a documents independents.
98.2 Els plànols de projecte, que s'han de redactar damunt cartografia topogràfica digital i a l'escala mínima d'1:500, i els plànols de detall dels projectes complementaris d'urbanització han d'incloure:
1. a) En els espais destinats a vials:
  1. 1r. Les característiques del tractament final del vial. En el cas que aquest sigui per a circulació rodada, cal preveure l'estructura del ferm i el tractament o les capes de rodament dels paviments adequats a les característiques dels vehicles que hi hagin de circular.
  2. 2n. El disseny de les àrees d'aparcament i dels elements fixes de la xarxa de transport públic, si és el cas, i dels espais per a la ubicació de contenidors o altres elements propis dels serveis o infraestructures.
  3. 3r. Els detalls dels escocells, del paviment de voreres i del tipus d'arbrat, i dels registres i altres elements destinats al control i al manteniment dels serveis i les infraestructures de què es doti el pla. 4t. Les característiques de l'enllumenament públic, tant per a les àrees de circulació rodada com per a les que corresponen a vianants i a ciclistes, amb precisió del tipus de suports i lluminàries per aconseguir un nivell d'il·luminació adequat als diversos espais.
  4. 5è. Els elements vegetals per a l'enjardinat o plantació, amb la incorporació dels elements de rec i la previsió de manteniment d'aquests elements.
  5. 6è. El mobiliari urbà necessari per a l'acompliment dels fins a què es destina el sector, dimensionats en funció de la seva utilització i freqüentació.
2. b) En els espais lliures destinats a jardins i parcs:
  1. 1r. Les aportacions de terres vegetals adequades a cada situació a partir del modelat previ que correspon a la urbanització bàsica.
  2. 2n. Les característiques edafològiques dels terrenys objecte d'actuació.
  3. 3r. El subministrament elèctric per a l'enllumenat.
  4. 4t. L'accessibilitat en relació amb els espais rodats i de vianants.
  5. 5è. Característiques i traçat dels paviments en els recorreguts per a vianants i, si és el cas, de les àrees d'estacionament i trànsit de vehicles o pistes per a ciclistes.
  6. 6è. Elements d'embassament, de rec i d'abastament d'aigua pel rec, canals, distribució i desguàs d'aigües plujanes, així com les infraestructures bàsiques per al tractament de l'aigua reciclada, si és el cas.
  7. 7è. El projecte de jardí i plantacions dels espais destinats a tal finalitat amb la previsió de manteniment d'aquestes superfícies i vegetació.
  8. 8è. Elements de senyalització, elements destinats a jocs per a nens i altres elements de mobiliari que es considerin adequats, dimensionats en funció de la utilització dels diferents espais i de la seva previsible freqüentació.
  9. 9è. Definició del perímetre i característiques dels tancats en el cas que l'espai lliure hagi de tenir un ús restringit d'horari.
98.3 Quan, amb ocasió de la tramitació d'un projecte d'urbanització complementari, calgui modificar el projecte per a l'execució de les obres d'urbanització bàsiques, incorporat o no al planejament, s'han d'incloure a l'expedient els documents d'aquest darrer objecte de modificació. En aquest cas el projecte d'urbanització complementari es tramita d'acord amb allò establert per l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme.

Capítol II. Disposicions comunes als plans urbanístics

Article 99. Determinacions comunes dels plans urbanístics

99.1 Les determinacions dels plans urbanístics han de respectar les servituds i altres limitacions derivades de la legislació sectorial que condicionen l'ordenació urbanística del territori, les quals s'han de reflectir en els plànols d'ordenació dels plans urbanístics i, si s'escau, en els plànols d'informació. 99.2 Els plans urbanístics han de contenir les disposicions transitòries necessàries per regular els efectes de llurs determinacions respecte als usos i construccions preexistents, de conformitat amb el què estableix l'article 119 d'aquest Reglament.

Article 100. Objecte i contingut de l'informe ambiental dels plans urbanístics derivats

100.1 L'informe ambiental dels plans parcials urbanístics i, si s'escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l'anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l'establiment de l'ordenació detallada pròpia de cada un d'aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d'acord amb l'abast de les determinacions del pla derivat:
1. a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla i l'especificació de si el projecte d'urbanització s'ha de sotmetre, per les característiques de l'actuació, al procediment d'avaluació d'impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s'han de tenir en compte, entre d'altres, els relatius a la qualitat de l'ambient atmosfèric, la contaminació acústica i lluminosa i el tractament, si s'escau, dels sòls contaminats.
2. b) La descripció i justificació ambiental de l'ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si s'escau, de les alternatives d'ordenació detallada considerades i la justificació de l'alternativa adoptada; la descripció de l'ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al foment de l'eficiència energètica, l'estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general.
3. c) La identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l'ordenació detallada proposada sobre els diferents aspectes ambientals.
4. d) L'avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.
5. e) Si s'escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
100.2 En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin subjectes a avaluació ambiental, aquests han d'incorporar l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, el qual ha de tenir el contingut mínim que regula l'apartat 1 i el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència.

Capítol III. Formulació i tramitació de les figures del planejament urbanístic

Secció primera. Actes preparatoris per a la formulació i la tramitació de les figures delplanejament urbanístic

Article 101. Disposicions generals

101.1 Són actuacions preparatòries de la formulació del planejament les següents:
1. a) La suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats o instruments de gestió urbanística i d'urbanització, així com de l'atorgament de llicències.
2. b) L'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana en la formulació i tramitació del pla, en els termes que estableix l'article 22 d'aquest Reglament.
3. c) La subjecció a informació pública de l'avanç de l'instrument de planejament.
4. d) En el cas de sòl urbanitzable no delimitat, la consulta prèvia que regula l'article 73 de la Llei d'urbanisme.
101.2 Les actuacions preparatòries assenyalades en les lletres b) i c) de l'apartat anterior únicament tenen caràcter preceptiu en el cas de formulació del pla d'ordenació urbanística municipal o de la seva revisió, mentre que són potestatives en els casos de modificació d'aquest pla o de formulació de qualsevol altra figura de planejament.

Article 102. Suspensió de la tramitació d'instruments urbanístics i de l'atorgament de llicències

102.1 Els acords de suspensió previstos en l'article 71 de la Llei d'urbanisme han de concretar els àmbits afectats i han d'incorporar un plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de procediments, en el qual aquests es grafiaran a l'escala adequada i amb detall i claredat suficients.
102.2 Els acords de suspensió han de precisar també l'abast de les llicències i tramitacions que suspenen.
102.3 El plànol ha de restar a disposició del públic en les oficines de l'administració actuant al llarg del termini de suspensió. En el cas que l'administració actuant no sigui l'ajuntament, el plànol també s'ha de poder consultar a les oficines municipals.
102.4 Mentre estigui suspesa la tramitació de procediments i l'atorgament de llicències en aplicació del què estableix l'article 71.2 de la Llei d'urbanisme, es poden tramitar els instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat.

Article 103. Terminis de suspensió de tramitacions i de llicències

103.1 Si abans d'acabar-se el termini d'un any de la suspensió potestativa prevista per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, es produeix l'acord d'aprovació inicial, l'administració competent ha d'acordar la suspensió prevista en l'article 71.2 de la Llei d'urbanisme, i els seus efectes s'extingiran definitivament un cop transcorreguts dos anys des de l'inici de la vigència de l'acord de suspensió potestativa.
103.2 Si l'aprovació inicial té lloc un cop transcorregut el termini d'un any previst com a termini màxim de la suspensió que regula l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, la suspensió acordada amb motiu de l'aprovació inicial té la durada màxima d'un any, comptat des de la publicació de l'acord d'aprovació inicial i de suspensió.
103.3 Si amb anterioritat a l'aprovació inicial no s'hagués acordat la suspensió potestativa, la suspensió que s'acordi amb motiu de l'aprovació inicial pot tenir una durada màxima de dos anys. Aquest termini màxim també és aplicable als àmbits no afectats per la suspensió potestativa que resultin inclosos en l'àmbit de la suspensió acordada amb motiu de l'aprovació inicial.
103.4 Els efectes de la suspensió de tramitacions i llicències s'extingeixen:
1. a) Automàticament pel transcurs dels terminis màxims previstos en els apartats anteriors d'aquest article.
2. b) En qualsevol cas, amb l'entrada en vigor de la figura de planejament la formulació de la qual hagi donat lloc a l'acord de suspensió o, en el seu cas, amb la denegació de l'aprovació de la figura de planejament.
3. c) En cas que l'administració competent acordi aixecar els efectes de l'acord de suspensió, en tot o en part de l'àmbit afectat, en els casos de suspensió potestativa, així com quan s'acordi deixar sense efectes la tramitació del pla, o bé quan durant el procés de tramitació del pla urbanístic quedin sense efectes les determinacions que hagin donat lloc a l'aplicació de la suspensió preceptiva.
103.5 Un cop extingits els efectes de la suspensió en qualsevol dels casos previstos en l'apartat anterior, no es poden acordar noves suspensions per idèntica finalitat sobre tot o part dels mateixos àmbits, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d'extinció dels efectes. S'entén com a idèntica finalitat la formulació d'un instrument de planejament que tingui els mateixos objectius que el que motivà la primera suspensió.

Article 104. Suspensió de procediments iniciats de tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències

104.1 Un cop adoptats els acords de suspensió previstos en l'article 71 de la Llei d'urbanisme, quan aquests constitueixin actuacions preparatòries de la formulació de plans de caràcter municipal, es produeix automàticament la interrupció dels procediments de tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències que ja estiguessin iniciats, i s'ha de notificar l'acord de suspensió a les persones interessades en els procediments corresponents.
104.2 Les persones que, amb anterioritat a la publicació dels acords de suspensió previstos en l'article 71 de la Llei d'urbanisme, haguessin instat la tramitació dels procediments que restin suspesos com a conseqüència d'aquests acords, tenen dret a ser indemnitzats del cost oficial dels projectes i a la devolució, si s'escau, de les taxes municipals si, un cop aprovat definitivament el pla urbanístic es constata la incompatibilitat del projecte amb les determinacions del nou pla, i sempre que el projecte no fos manifestament contrari a la ordenació urbanística vigent en el moment de la seva presentació.

Article 105. Programa de participació ciutadana en el procés de planejament

105.1 Les administracions competents per a la formulació del pla urbanístic poden acordar, en qualsevol moment anterior a l'acord d'aprovació inicial, l'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana, de conformitat amb el que estableix l'article 22 d'aquest Reglament.
105.2 L'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i es pot acordar prèviament o simultàniament a la publicació de l'avanç del pla.

Article 106. Informació pública de l'avanç de l'instrument de planejament

106.1 Per facilitar la participació dels ciutadans en la formulació dels plans urbanístics, prèviament a l'aprovació inicial l'administració competent pot acordar publicar i sotmetre a informació pública avanços dels instruments de planejament urbanístic.
106.2 L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
1. a) Els objectius i els criteris generals del pla.
2. b) Una síntesi de les alternatives considerades i dels objectius i criteris urbanístics, ambientals o socials que justifiquen l'elecció de la proposta bàsica sotmesa a informació pública.
3. c) La descripció de les característiques bàsiques de la proposta d'ordenació.
4. d) Si l'instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, l'informe ambiental preliminar, quan es tracti del pla d'ordenació urbanística municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'article 70 d'aquest Reglament i, quan es tracti de plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article 100 d'aquest Reglament.
106.3 Els suggeriments, alternatives o al·legacions que es presentin en el tràmit d'informació pública seran analitzats i valorats per l'administració responsable de la redacció del pla, amb l'objecte de confirmar o rectificar els criteris i solucions generals del planejament. Aquesta valoració s'expressa mitjançant l'acord d'aprovació inicial de l'instrument de planejament.
106.4 La publicació i subjecció a informació pública de l'avanç de pla és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal.
106.5 Les previsions d'aquest precepte no són d'aplicació a l'avanç de pla que cal formular pel desenvolupament per subsectors dels sectors de planejament derivat, el qual es regeix pel què estableix l'article 114 d'aquest Reglament.

Secció segona. Formulació i tramitació dels plans urbanístics

Article 107. Formulació i tramitació de figures del planejament urbanístic general

107.1 La formulació i la tramitació de les figures de planejament urbanístic general es regeixen pel què estableixen els articles 74, 81, 82 i 83 de la Llei d'urbanisme.
107.2 La iniciativa per a la formulació de les figures de planejament urbanístic general és sempre pública.
107.3 En el cas que la formulació d'un pla director urbanístic vingui establerta en el planejament territorial per a la coordinació de l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, tots els municipis compresos en aquest àmbit conjuntament o els ens locals supramunicipals poden presentar una proposta d'objectius i propòsits generals per a l'elaboració del pla. En el termini de tres mesos, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, ha de comunicar als ens que han pres la iniciativa, la seva decisió sobre els objectius i propòsits generals presentats.
107.4 En el cas de propostes presentades per persones particulars, només se'n pot iniciar la tramitació si es refereixen a modificacions dels instruments de planejament municipal general i si l'ajuntament assumeix la iniciativa de la proposta. Si en el termini de dos mesos des de la presentació de la proposta, l'ajuntament no notifica la resolució adoptada al respecte, s'entén que l'ajuntament no assumeix la iniciativa.

Article 108. Formulació i tramitació de figures del planejament urbanístic plurimunicipal

108.1 La formulació de plans d'ordenació urbanística plurimunicipals no previstos en el planejament territorial o en plans directors urbanístics requereix que es justifiqui la procedència de l'àmbit territorial del pla per les circumstàncies urbanístiques concurrents.
108.2 En el cas que la formulació d'un pla d'ordenació urbanística plurimunicipal vingui establerta en el planejament territorial o en un pla director urbanístic, aquests han de determinar a qui correspon la seva redacció i formulació, així com la proporció en que els municipis inclosos han de contribuir a les despeses. Altrament, cal acordar la seva formulació d'acord amb allò establert als apartats b) i c) de l'article 75.1 de la Llei d'urbanisme.
108.3 En la tramitació dels programes d'actuació urbanística que preveu l'article 75.5 de la Llei d'urbanisme, el consell comarcal ha de concedir el tràmit d'audiència que regula l'apartat 6 del mateix article, simultàniament a tots els municipis afectats, després de l'acord d'aprovació inicial.

Article 109. Tramitació de plans especials urbanístics

109.1 Els plans especials urbanístics a què fan referència les lletres a, b, c i f de l'article 67.1 de la Llei d'urbanisme es tramiten i s'aproven d'acord amb el què estableixen els articles 78 i 83.1 de la citada Llei.
109.2 Els plans especials urbanístics que tenen per objecte les finalitats a què fa referència l'article 92.2.e) d'aquest Reglament, i els plans especials a què fa referència l'article 79.1.d) de la Llei d'urbanisme, es tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 79.1 i 83.1 de la citada Llei.
109.3 Els plans especials urbanístics que tenen per objecte l'assenyalament i localització dels sistemes urbanístics generals d'interès supramunicipal que preveu l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme, es tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 83.3 i 77.1.e) de la mateixa Llei. Els plans especials urbanístics que tinguin per objecte la implantació de sistemes urbanístics generals d'interès municipal es tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 83.1 i 78 de la Llei d'urbanisme.

Article 110. Tramitació de plans derivats i projectes d'urbanització

110.1 La tramitació dels plans urbanístics derivats i dels projectes d'urbanització està subjecta al procediment i terminis que estableixen els articles 83, 87 i 97 de la Llei d'urbanisme.
110.2 Els plans urbanístics derivats poden tramitar-se simultàniament amb l'instrument de planejament urbanístic general o la modificació del planejament urbanístic general que desenvolupin. En aquest cas, l'executivitat de l'acord d'aprovació definitiva del pla derivat resta supeditada a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament general i així s'ha de fer constar en l'acord corresponent.
110.3 Els projectes d'urbanització que tenen per objecte l'execució material de les obres d'urbanització dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, delimitats directament pel planejament general, s'han de tramitar com un document independent. Els projectes d'urbanització que desenvolupen plans parcials urbanístics o plans de millora urbana, poden constituir un document d'aquests plans, o es poden tramitar com un document independent. En el cas de constituir un document independent, els projectes d'urbanització es poden tramitar simultàniament amb l'instrument de planejament que desenvolupen i llur executivitat resta supeditada a l'aprovació definitiva del pla. L'aprovació definitiva del projecte o projectes d'urbanització únicament constitueix una condició d'eficàcia de l'executivitat en el cas de plans parcials urbanístics, en l'acord d'aprovació definitiva dels quals s'ha de fer constar aquesta circumstància.
110.4 Els acords de suspensió de l'aprovació inicial dels plans urbanístics derivats i els projectes d'urbanització d'iniciativa privada han d'assenyalar les deficiències que calgui esmenar i, una vegada esmenades aquestes, l'acord d'aprovació inicial haurà de ser adoptat en el termini màxim d'un mes des de la presentació de la proposta esmenada. En cas que transcorri aquest termini sense que s'adopti la resolució corresponent, el pla o projecte s'entendrà aprovat inicialment de conformitat amb el què estableix l'article 88.2 de la Llei d'urbanisme.
110.5 L'acord de suspensió de l'aprovació inicial es pot mantenir o reiterar mentre no s'esmenin totes les deficiències assenyalades, però no es pot adoptar un segon acord de suspensió que exigeixi l'esmena d'altres deficiències, llevat que amb posterioritat al primer acord de suspensió es produeixi algun canvi normatiu o l'aprovació d'un pla territorial o urbanístic de rang superior que requereixi la reconsideració de nous aspectes de la proposta de pla o de projecte.
110.6 Es pot denegar l'aprovació provisional en cas que amb posterioritat a l'aprovació inicial del pla es constati, en el corresponent informe sectorial, la incompatibilitat de l'ordenació proposada amb la legislació sectorial aplicable, o en cas que es produeixi algun canvi normatiu o l'aprovació d'un pla territorial o urbanístic de rang superior que impedeixin l'aprovació de l'ordenació proposada.

Article 111. Inactivitat en la tramitació de plans urbanístics i de projectes d'urbanització

111.1 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu l'aprovació inicial d'un pla o projecte d'urbanització, d'acord amb l'article 88 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat a ordenar la publicació, notificació o formalització de l'acte presumpte i a continuar la tramitació corresponent i, a aquests efectes, la persona que els promogui pot requerir l'òrgan competent.
Si en el termini de deu dies des de la data del requeriment, l'òrgan competent no ha procedit a trametre l'edicte de convocatòria de la informació pública i a practicar les notificacions procedents, les persones que promoguin el pla o projecte poden instar la subrogació de l'òrgan competent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, en els termes que estableix l'article 88 de la Llei d'urbanisme.
111.2 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu l'aprovació provisional d'un pla o projecte d'urbanització, d'acord amb l'article 88 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat a trametre l'expedient complet a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva, en el termini de deu dies que estableix l'article 87.5 de la Llei d'urbanisme. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi procedit a la tramesa de l'expedient, la persona que els promogui pot sol·licitar a la comissió territorial d'urbanisme corresponent que requereixi a l'administració competent el compliment d'aquesta obligació.
111.3 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu l'aprovació definitiva d'un pla o projecte d'urbanització, d'acord amb l'article 89 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat a ordenar la publicació de l'acte presumpte i, en el cas de plans urbanístics, també del text de les normes urbanístiques, així com, si s'escau, les notificacions que siguin preceptives.

Article 112. Nova informació pública en la tramitació del planejament

112.1 En la tramitació dels plans urbanístics, cal procedir a obrir un nou termini d'informació pública i, si s'escau, d'audiència, en els següents casos:
1. a) Per la introducció de canvis substancials en el pla aprovat inicialment i exposat al públic, bé d'ofici o bé per l'estimació d'al·legacions formulades en el decurs de la primera informació pública o d'informes sectorials. En aquest cas, el projecte de pla urbanístic modificat s'ha d'aprovar inicialment per segona vegada abans d'ésser sotmès novament a informació pública i, en els casos que regula l'article 85.1 de la Llei d'urbanisme, s'ha de sotmetre de nou a informe de la comissió territorial d'urbanisme corresponent.
2. b) Quan l'esmena de les deficiències assenyalades en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació definitiva del planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, cal que l'òrgan que hagués adoptat l'acord d'aprovació immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública.
112.2 En el cas de planejament urbanístic general, s'entén que són canvis substancials:
1. a) L'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general o al model d'ordenació del territori.
2. b) L'adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl.
112.3 Els canvis en la classificació del sòl, en les previsions sobre sistemes urbanístics generals, en les qualificacions urbanístiques o en altres determinacions dels plans urbanístics que no s'incloguin en els casos indicats en l'apartat 2 no comporten l'exigència d'un nou termini d'informació pública però s'han de fer constar en l'acord d'aprovació.
112.4 En el cas de planejament urbanístic derivat, s'entén que són canvis substancials els que donin lloc a un model d'ordenació diferent respecte a l'emplaçament dins l'àmbit de les zones i sistemes urbanístics. Les alteracions que no comporten canvis substancials s'han de fer constar en l'acord d'aprovació.

Article 113. Requisits formals

En tots els documents que integrin el pla urbanístic objecte de cada un dels acords d'aprovació que corresponguin, el secretari o secretària de l'entitat local o la persona autoritzada de l'administració competent, ha d'estendre la diligència oportuna en la qual es faci constar que aquests documents són els aprovats inicialment, provisionalment o definitivament. També s'ha d'estendre la diligència oportuna en els documents que integrin els plans urbanístics que hagin estat objecte d'acord de denegació de llur aprovació.

Article 114. Desenvolupament per subsectors dels plans parcials urbanístics i dels plans demillora urbana

114.1 Per desenvolupar un sector de planejament derivat per subsectors s'ha de presentar a tràmit un avanç del pla que abasti la totalitat del sector, juntament amb el pla urbanístic derivat referit a un subsector. L'avanç de pla del conjunt del sector i el pla urbanístic derivat s'han de presentar com a documents separats i es tramiten en expedients separats.
114.2 L'avanç del pla referit al sector ha de contenir una memòria, un plànol d'informació, un plànol de proposta d'ordenació i un plànol justificatiu de l'emplaçament de les xarxes de serveis i viària, dels espais lliures i dels equipaments comunitaris.
114.3 La memòria de l'avanç ha de justificar la conveniència, l'oportunitat i la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de la promoció; igualment, ha de justificar l'equilibri exigit per l'article 91.b) de la Llei d'urbanisme d'acord amb el què estableix l'apartat 7 d'aquest article. S'ha de justificar també gràficament i en la memòria de l'avanç, la coherència de la proposta de xarxa viària i de les previsions sobre espais lliures i equipaments comunitaris del conjunt del sector, així com l'enllaç amb les xarxes generals de serveis i viàries.
114.4 L'avanç i el pla derivat del subsector se subjecten a la tramitació corresponent al planejament derivat de què es tracta. La convocatòria d'informació pública, en la tramitació de l'avanç i del planejament derivat del subsector, s'ha de complementar amb la notificació individualitzada a les persones propietàries del sector.
114.5 En sòl urbanitzable, l'avanç pot establir condicions temporals per al desenvolupament dels diferents subsectors, en aplicació de la programació establerta d'acord amb l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
114.6 L'aprovació definitiva de l'avanç s'ha de produir prèviament o simultàniament a la dels plans urbanístics derivats del subsector, i l'ordenació prevista en aquests plans derivats s'ha d'adequar a l'avanç definitivament aprovat.
114.7 Entre els subsectors previstos no es poden produir diferències relatives superiors al 15% en la valoració conjunta dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques que corresponguin a cada un d'ells, amb relació a la valoració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques del conjunt del sector. Les diferències d'aprofitament i càrregues entre els subsectors que puguin existir, dins dels límits que estableix el paràgraf anterior, s'han de compensar d'acord amb les regles previstes en l'article 123 d'aquest Reglament.

Secció tercera. Avaluació ambiental dels plans urbanístics

Article 115. Procediment d'avaluació ambiental dels plans urbanístics

L'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s'integra en el procediment establert en la Llei d'urbanisme per a llur formulació i tramitació, d'acord amb les següents regles:

a) Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial, l'òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a l'òrgan ambiental l'emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l'òrgan ambiental un avanç de l'instrument de planejament amb el contingut que assenyala l'article 106 d'aquest Reglament. En el cas que l'avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l'òrgan ambiental es formula simultàniament a la informació pública de l'avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l'òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini d'un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.
b) L'informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, d'acord amb el què estableix, si s'escau, la legislació aplicable en matèria d'avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l'instrument de planejament objecte d'aprovació inicial.
c) L'informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l'instrument de planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s'han d'efectuar les consultes que procedeixin, d'acord amb el que estableixi el document de referència.
d) El pla objecte del següent acord d'aprovació ha d'incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l'informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s'ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d'ordenació. La memòria ambiental la realitzen l'òrgan o persones que promoguin el pla i requereix l'acord de l'òrgan ambiental, sense el qua no es pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d'aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l'òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d'aprovació, i l'òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d'un mes des que li hagi estat presentada. En el cas que l'òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d'assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada. e) Correspon a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament de què es tracti la presa en consideració de l'informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l'adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s'ha de fer constar en l'acord d'aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que estableix la legislació aplicable.

Secció quarta. Revisió i modificació del planejament urbanístic

Article 116. Revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal

S'entén per revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal l'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica o el model d'ordenació o de classificació de sòl preestablerts. Cal procedir a la revisió del pla d'ordenació urbanística municipal bé sigui quan s'ha complert el termini fixat en el pla, quan es produeix alguna de les circumstàncies previstes en el pla per a la seva revisió, o quan es produeix alguna de les circumstàncies a les què es refereixen els apartats 2 i 4 de l'article 93 de la Llei d'urbanisme.

Article 117. Modificació dels instruments de planejament urbanístic

117.1 S'entén per modificació del pla d'ordenació urbanística municipal la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no comportin la seva revisió en els termes que estableix l'article anterior.
117.2 Qualsevol canvi en les determinacions dels plans urbanístics derivats, amb independència del seu contingut i abast, comporta llur modificació.
117.3 La tramitació de les modificacions dels plans urbanístics se subjecta al mateix procediment que la seva formació. No obstant això, en el cas de modificació del pla d'ordenació urbanística municipal no són obligatòries les actuacions preparatòries assenyalades a l'apartat 1, lletres b) i c) de l'article 101 d'aquest Reglament, i el tràmit d'audiència que preveu l'article 83.7 de la Llei d'urbanisme només s'ha de concedir, si s'escau, als ajuntaments el terme municipal dels quals confini amb l'àmbit de la modificació.

Article 118. Determinacions i documentació de les modificacions dels instruments deplanejament urbanístic

118.1 Les modificacions dels plans urbanístics han de contenir les determinacions adequades a llur finalitat específica, d'entre les pròpies de la figura de planejament modificada i, en qualsevol cas, han de:
1. a) Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s'introdueixen.
2. b) Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.
3. c) Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació corresponents, les determinacions que s'introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents.
4. d) Justificar el compliment, si s'escau, de l'increment de les reserves de sòl per a espais lliures públics i equipaments públics que exigeixen els apartats 2, 3 i 4 de l'article 94 de la Llei d'urbanisme. A aquests efectes, en cas de concurrència de diversos usos, és d'aplicació el què estableix l'article 81.4 d'aquest Reglament i, en els casos de reordenació general d'un àmbit de sòl urbà previstos en l'article 94.4 de la Llei d'urbanisme, tant si comporten com si no increment d'edificabilitat, són d'aplicació les reserves que estableix l'esmentat article 94.4.
118.2 El sostre destinat a sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris de titularitat pública no computa als efectes de l'aplicació dels requeriments d'increment de les reserves per a espais lliures i equipaments que estableixen els apartats 2 i 4 de l'article 94 de la Llei d'urbanisme.
118.3 Quan la modificació del planejament comporta l'augment de la densitat de l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat, s'han de preveure les reserves complementàries que estableix l'article 94.3 de la Llei d'urbanisme llevat que l'augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública o al sistema d'habitatges dotacionals públics, i no ultrapassi el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m2 al sostre amb aquesta destinació.
118.4 Les modificacions dels plans urbanístics han d'estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i abast de la modificació. En tot cas, han d'incorporar l'informe ambiental corresponent les modificacions de plans urbanístics que se sotmetin a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental. També s'ha d'incorporar un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, en els casos que així ho estableixi la legislació vigent.

Capítol IV. Efectes de l'aprovació de les figures del planejament urbanístic

Article 119. Efectes del planejament urbanístic sobre les construccions i els usos preexistents

119.1 Les construccions i instal·lacions que estan fora d'ordenació de conformitat amb el què estableix l'article 102.1 de la Llei d'urbanisme, se subjecten al següent règim:
1. a) Únicament es pot autoritzar l'execució d'obres de reparació en els termes que estableix l'article 102.2 de la Llei d'urbanisme.
2. b) L'autorització municipal d'aquestes obres ha de condicionar la seva eficàcia a la formalització de la renúncia a l'augment del valor d'expropiació derivat de llur execució, i a l'anotació d'aquesta condició en el Registre de la propietat.
3. c) En aquestes construccions es poden mantenir els usos preexistents d'acord amb el que estableix l'apartat 4 d'aquest article, i es pot autoritzar la implantació d'usos d'oficina i activitats comercials, a més dels usos que preveu l'article 61.1 d'aquest Reglament, en les condicions regulades per l'apartat 2 del mateix article.
4. d) Si la construcció està fora d'ordenació per raó de resultar afectada parcialment per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d'actuació urbanística, se li aplica el règim que estableix l'apartat següent.
119.2 Les construccions que siguin disconformes amb els paràmetres del nou planejament, però que no quedin fora d'ordenació, se subjecten al règim següent:
1. a) Es poden autoritzar obres de consolidació i obres de rehabilitació, sempre que el planejament urbanístic no les limiti d'acord amb el què estableix la lletra c) d'aquest apartat.
2. b) Es poden autoritzar els usos i activitats que siguin conformes amb el nou planejament.
3. c) En tot cas, els plans urbanístics regulen en quins supòsits el grau de disconformitat amb els paràmetres d'ocupació i profunditat edificable, alçada màxima o edificabilitat màxima comporta vulneració de les condicions bàsiques de la nova ordenació, i poden limitar, en aquests supòsits, les obres de rehabilitació autoritzables. També poden subjectar l'autorització de les obres de gran rehabilitació a l'adequació de l'edifici a la totalitat o algunes de les determinacions del planejament. d) Es poden autoritzar les operacions a què fa referència l'article 179.2.r) de la Llei d'urbanisme, sempre d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic sobre densitat o nombre màxim d'habitatges o d'establiments.
119.3 Als efectes del què estableix l'apartat 2.c) d'aquest article, s'entén per gran rehabilitació:
1. a) El conjunt d'obres que constitueixin una actuació global en tot l'edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable, increment del nombre de departaments o unitats funcionals anteriorment existents, redistribució general d'espais i canvi de l'ús principal de l'edifici.
2. b) La substitució de l'edifici, encara que es mantingui la façana o algun altre element estructural. c) L'execució simultània o successiva d'altres obres de reforma o rehabilitació que tinguin un cost igual o superior al 50 per cent del valor d'una construcció de nova planta de característiques similars i amb el mateix sostre que l'edificació existent.
119.4 Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic que no siguin conformes amb el règim d'usos que aquest estableix, es consideren en situació de fora d'ordenació quan el nou planejament els declari incompatibles i els subjecti a cessament de forma expressa. Els usos en situació de fora d'ordenació no poden ser objecte de canvis de titularitat ni de renovació de les llicències d'ús o altres autoritzacions sotmeses a termini, havent-se d'acordar, en aquests supòsits, el seu cessament immediat. Quan l'autorització d'aquests usos no està sotmesa a termini, es pot procedir a la revocació de les autoritzacions corresponents, sens perjudici de les indemnitzacions que corresponguin d'acord amb la legislació aplicable.
En la resta de casos de disconformitat, els usos preexistents es poden mantenir i poden ser objecte de canvis de titularitat.