Capítol I. Disposicions generals

Article 8. Administracions amb competències urbanístiques

Les competències en matèria urbanística corresponen a l'Administració de la Generalitat i als municipis i les comarques, d'acord amb el què estableix la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les competències que les lleis puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals.

Article 9. Òrgans urbanístics de la Generalitat

(No vigent)

Article 10. Gerències urbanístiques locals

1. 10.1 Les entitats locals poden exercir les competències urbanístiques que els corresponen mitjançant llurs òrgans de govern ordinaris o constituir gerències amb aquest objecte.
2. 10.2 El règim de gerència urbanística pot comportar una diferenciació orgànica o funcional, o ambdues, respecte de l'organització i funcions generals pròpies de l'entitat local. La gerència urbanística pot consistir en un òrgan de caràcter individual o col·legiat, o en una entitat pública de gestió directa que, en aquest darrer cas, tindrà la condició d'entitat urbanística especial.
3. 10.3 Les entitats locals poden atribuir a les gerències urbanístiques l'exercici de totes aquelles competències o funcions en matèria urbanística que no tinguin caràcter intransferible d'acord amb el què estableixi la legislació de règim local.
4. 10.4 Les gerències poden tenir una durada indefinida o temporal, de conformitat amb el què estableixi l'acord de constitució.
5. 10.5 En tot allò no previst en aquest reglament, la creació de gerències urbanístiques es regeix per la legislació de règim local.

Article 11. Societats urbanístiques

1. 11.1 Les administracions públiques, llurs entitats dependents, les mancomunitats i els consorcis poden constituir, de forma individual o conjunta, societats mercantils o bé participar en societats ja constituïdes, que tinguin per objecte la realització d'activitats en matèria urbanística que no impliquin exercici d'autoritat.
2. 11.2 Les societats de capital íntegrament públic poden tenir la condició d'entitats urbanístiques especials si ho determinen llurs estatuts.

Capítol II. Entitats urbanístiques especials i condició d'administració actuant

Article 12. Entitats urbanístiques especials

1. 12.1 Tenen la condició d'entitats urbanístiques especials l'Institut Català del Sòl, que és una entitat urbanística especial de la Generalitat i, si ho determinen llurs estatuts:
   1. a) Els consorcis.
   2. b) Les mancomunitats.
   3. c) Les entitats públiques empresarials i els organismes autònoms.
   4. d) Les societats de capital íntegrament públic.
2. 12.2 La constitució i funcionament de les entitats urbanístiques especials es regeix, en tot allò no regulat en aquest reglament, per la legislació aplicable a les administracions públiques que les constitueixen.
3. 12.3 Les entitats urbanístiques especials poden tenir per finalitat realitzar qualsevol activitat de caràcter urbanístic l'exercici de la qual no tingui caràcter intransferible, d'acord amb el què estableixi la legislació aplicable en cada cas.

Article 13. Condició d'administració actuant

1. 13.1 La condició d'administració actuant correspon:
   1. a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió.
   2. b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic, si es determina en la declaració de sector d'urbanització prioritària, o bé si es fa constar en la declaració d'incompliment de programes específics a què fa referència l'article 152.2 de la Llei d'urbanisme.
   3. c) A les altres entitats urbanístiques especials constituïdes o integrades per ajuntaments, si ho determina un acord exprés de l'ajuntament o dels ajuntaments corresponents, el qual es pot referir a una actuació urbanística concreta o pot tenir caràcter general. Aquest acord s'ha de publicar al diari o Butlletí Oficial corresponent.
2. 13.2 Les entitats urbanístiques especials, si operen com a administració actuant, poden:
   1. a) Formular qualsevol figura de planejament urbanístic.
   2. b) Formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments de gestió corresponents, incloent l'aprovació de les bases en la modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació i l'aprovació de la concessió de la gestió urbanística integrada, en la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació.
   3. c) Ésser receptores del sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta.
3. 13.3 Els consorcis i les mancomunitats en matèria urbanística, si ho preveuen llurs estatuts, poden també exercir les competències municipals de tramitació i aprovació dels plans urbanístics que es determinin en l'acord municipal pel qual se'ls reconeix la condició d'administració actuant.
4. 13.4 La condició d'administració actuant, acordada per l'ajuntament, de les societats de capital íntegrament públic que siguin entitats urbanístiques especials, no obstant el que estableix l'apartat 2, no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l'òrgan competent de l'ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter jurídicoadministratiu que donin suport a l'activitat material i tècnica objecte de l'encomanda o en els quals s'integri la dita activitat.
5. 13.5 El sòl de cessió obligatòria i gratuïta amb aprofitament urbanístic que s'integra al patrimoni de les entitats urbanístiques especials que operen com a administracions actuants resta vinculat i subjecte al què estableixen els articles 153 al 163 de la Llei d'urbanisme.

   De conformitat amb els referits preceptes, en el cas d'entitats urbanístiques especials integrades o dependents exclusivament d'entitats locals, el destí d'aquest sòl i dels rendiments obtinguts de la seva gestió o alienació s'ha d'ajustar al que estableix l'article 224 d'aquest Reglament, tant si els gestiona l'entitat urbanística especial com si el sòl o els rendiments s'adjudiquen als ens públics que la integren. 13.6 Els acords que, com administració actuant, adoptin les entitats urbanístiques especials, es regeixen pel dret administratiu.

Capítol III. Auditories urbanístiques

Article 14. Auditories urbanístiques

1. 14.1 Les administracions amb competències en l'àmbit de l'urbanisme poden acordar la realització d'auditories urbanístiques. L'auditoria urbanística té per objectiu fonamental la millora de la capacitat de gestió urbanística de les administracions esmentades i comporta l'anàlisi acurada dels mètodes emprats habitualment per l'ens auditat i dels seus mitjans personals i materials, tenint en compte l'estratègia urbanística en matèria de gestió definida al programa d'actuació urbanística municipal o comarcal, si s'escau, o bé al pla d'ordenació urbanística municipal.

   L'auditoria urbanística constata el grau de compliment del planejament general vigent, així com l'existència de dèficits i pot proposar les mesures correctores adients o recomanacions de tota mena relacionades amb els sistemes d'execució i les seves modalitats diverses, amb els mitjans personals i materials de l'ens auditat i també amb les prioritats i altres aspectes de l'esmentada estratègia de gestió urbanística.

2. 14.2 L'informe d'auditoria oficialment emès per la persona auditora ha de ser posat en coneixement general mitjançant l'anunci oportú en el butlletí que correspongui i en un dels diaris de major difusió en l'àmbit territorial del qual es tracti, amb indicació de les dependències, l'horari en què pot ser consultat i, si s'escau, les dades de consulta per mitjans telemàtics.