Títol preliminar. Objecte i finalitat, àmbit…

Títol preliminar. Objecte i finalitat, àmbit d'aplicació, principis rectors i definicions

Article 1. Objecte del Decret llei

L'objecte d'aquest Decret llei és establir el marc jurídic al qual s'han d'adequar els establiments comercials dels municipis de Catalunya.

Article 2. Finalitat

Aquest Decret llei té per finalitat regular l'ordenació dels equipaments comercials a Catalunya i simplificar-ne els procediments d'acord amb la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb la normativa d'accés electrònic de la ciutadania als serveis públics, d'eliminació de tràmits i simplificació administrativa, i d'impuls i desenvolupament dels mitjans electrònics a l'Administració de la Generalitat.

Article 3. Àmbit d'aplicació

Queden sotmesos a aquest Decret llei els establiments en què de manera regular es realitza una activitat comercial.

Article 4. Principis rectors del Decret llei

4.1 Aquest Decret llei es fonamenta en els principis següents:
1. a) El principi general de llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat, dins d'una lliure i lleial competència, modulada per les condicions i disposicions específiques que regulen l'activitat comercial, les quals en tot cas s'han de basar en les premisses següents:
  No-discriminació No-discriminació.
  
  Respondre a necessitats justificades per raons imperioses d'interès general.
  
  Proporcionalitat de les mesures adoptades per les raons imperioses d'interès general que les motiven.
  
  objectivitat, claredat i transparència.
  
  Publicitat i accessibilitat.
2. b) El principi de cooperació, coordinació i interoperabilitat entre les administracions, per tal d'assolir el màxim nivell de simplificació en els tràmits administratius, mitjançant la implantació de fórmules com la .finestreta única. i els mitjans electrònics que permetin la formalització dels diferents tràmits previstos en aquest Decret llei a través de la xarxa de les oficines de gestió empresarial (OGE).
3. c) En la planificació dels equipaments comercials s'han de tenir en compte les diverses necessitats i expectatives del conjunt de la ciutadania, avaluar-ne la possibilitat de desplaçament, així com la perspectiva de gènere per valorar aspectes i condicionaments específics que afecten de manera diferent dones i homes.
4.2 Sota aquests principis es persegueixen els objectius següents:
1. a) L'afavoriment de la cohesió social, entesa com un dels elements que, juntament amb la cohesió ecològica, econòmica i institucional, conformen de manera conjunta i indissoluble la sostenibilitat pretesa, la qual implica necessàriament la prossecució d'equilibris econòmics en lloc del tradicional creixement lineal i acumulatiu; per garantir, en aquest context, l'aprovisionament, la diversitat d'oferta i la multiplicitat d'operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats per a tots els ciutadans i ciutadanes i tots els sectors socials, incloent en aquest objectiu la integració de les situacions de dependència.
2. b) La consecució de l'equilibri territorial que garanteixi l'accés de tots els ciutadans i ciutadanes a la xarxa de serveis comercials i que s'adapti a les necessitats i exigències de qui viu tant en entorns rurals com en entorns urbans.
3. c) La potenciació d'un model de ciutat compacta en què l'ús residencial s'harmonitza amb les activitats comercials i de serveis, per enfortir les estructures comercials com a valors de la cultura mediterrània.
4. c bis) Lluitar contra la desertització comercial a l'entorn rural per garantir tant l'abastament de les zones rurals com el manteniment de la funció social relacional associada al comerç local.
5. d) La reducció de la mobilitat per evitar els desplaçaments innecessaris que congestionen les infraestructures públiques i incrementen la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles.
6. e) Assegurar l'adequada protecció dels entorns, inclosos els agrorurals i del medi ambient urbà, rural i natural, reduint al màxim l'impacte de les implantacions sobre el territori
7. f) La preservació del sòl agrari, del patrimoni historicoartístic i del paisatge de Catalunya, per tal d'evitar la seva destrucció, deteriorament, substitució il·legítima o transformacions impròpies, així com l'impuls de la seva recuperació, rehabilitació i enriquiment, en concordança amb la normativa específica corresponent.

Article 5. Definicions

A efectes d'aquest Decret llei i de les disposicions que la despleguin s'entén per:

Establiment comercial

Els locals, construccions, instal·lacions o espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics.

Queden exclosos d'aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degudament autoritzats per l'ajuntament corresponent.

Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius i es poden classificar tenint en compte la seva superfície, el règim de venda, l'assortiment i la seva relació amb altres establiments.

Establiments de caràcter col·lectiu

Els integrats per un conjunt d'establiments situats en un o en diversos edificis en un mateix espai comercial, en els quals es duen a terme diferents activitats comercials.

S'entén que dos o més establiments comparteixen un mateix espai comercial si es dóna qualsevol de les circumstàncies següents:

Accés comú des de la via pública, d'ús exclusiu o preferent dels comerciants o clients de la zona comercial.

Aparcaments compartits o adjacents d'ús preferent per als clients de la zona comercial.

Serveis comuns per als comerciants o per als clients de la zona comercial.

Denominació o existència d'elements que conformen una imatge comuna.

En tot cas es consideren establiments comercials col·lectius

1. Centres comercials, entenent com a tals els que estiguin conformats per establiments comercials que estiguin situats dins d'un mateix edifici o en dos o més que estiguin comunicats i que hagin estat concebuts, localitzats i gestionats com una unitat.
2. Galeria comercial, és el conjunt d'establiments minoristes de petita dimensió i independents que comparteixen espais comuns de circulació i determinats serveis. Les galeries comercials poden constituir per si mateixes un establiment comercial col·lectiu o al seu torn formar part d'un de més gran.
3. Mercat municipal, és un establiment comercial col·lectiu de titularitat pública, que disposa de serveis comuns i requereix una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local. El mercat està format per un conjunt de locals comercials, fonamentalment d'alimentació perible en règim de venda personalitzada, sense que cap de les empreses o grup d'empreses que els exploten pugui ocupar més del 60% de la superfície de venda del conjunt del mercat.
4. Recintes comercials, quan dos o més establiments s'agrupen en diversos edificis en un mateix espai comercial.
No són recintes comercials els establiments comercials situats en els locals dels baixos dels edificis destinats a habitatges, hotels o oficines, sempre que estiguin ubicats dins la trama urbana consolidada.

Superfície de venda

Els espais dels establiments comercials en els quals s'exposen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s'efectua el cobrament dels articles i/o servei, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes adquirits i a la qual pot accedir el públic.

També s'ha de considerar superfície de venda l'ocupada per les caixes, la superfície destinada a prestar serveis relatius a informació, al pagament, així com els espais dedicats a l'atenció al públic, i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits.

En els establiments comercials que disposen de seccions de venda personalitzada, es considera superfície de venda la zona ocupada pels venedors darrera el taulell, a la qual no té accés el públic.

No constitueixen superfície de venda, i per tant s'exclouen del seu còmput els espais següents:

1) La superfície destinada a elaborar productes, quan es faci exclusivament en lloc on no té accés el públic.
2) Les superfícies dedicades exclusivament a la restauració, a la comercialització de serveis, a activitats lúdiques en general, i específiques per a infants i guarderies.
3) Les superfícies de les zones destinades a càrrega, descàrrega i magatzem, sempre que no siguin accessibles al públic.
4) La superfície de la zona destinada a oficines.
5) La superfície de la zona destinada a aparcament sempre que no s'hi dugui a terme cap activitat comercial.
6) Les superfícies de les zones destinades a tallers, serveis tècnics i de personal on no té accés el públic.
7) Les superfícies de totes les zones que siguin vedades a l'accés públic.
8) En les noves implantacions d'establiments en format supermercat, hipermercat i superfície especialitzada, la superfície compresa entre les caixes i les portes de sortida, sempre que en aquesta zona no es desenvolupi cap activitat comercial.
9) En els establiments comercials de caràcter col·lectiu, s'exclouen, a més, els espais de lliure circulació comuns al públic en general, externs als establiments individuals que en formen part. Aquest precepte no serà aplicable en el cas dels mercats municipals, on sí que computaran els espais de lliure circulació comuns al públic en general.
10) Els lavabos per als clients.
11) La zona ocupada pels sortidors de gasolina annexos als establiments comercials en què l'activitat comercial es compagini amb la venda de carburant.

Superfície edificada

La suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació urbanística, tinguin la consideració de soterrànies, baixes i pisos. No computen les superfícies en plantes soterrànies destinades a aparcament o a càrrega i descàrrega.

Nova implantació

L'inici d'una nova activitat comercial en un establiment determinat.

Ampliació

L'augment de la superfície de venda d'un establiment determinat.

Canvi d'activitat

El canvi o la modificació en el producte o gamma de productes que essencialment s'ofereixen en un establiment determinat.

S'entén que un establiment comercial es dedica essencialment a la venda d'un producte o gamma de productes quan destina, com a mínim, un 80% de la seva superfície de venda a aquest productes.

Remodelació

Qualsevol modificació física, de l’activitat o de les categories dels establiments comercials d’un centre comercial o d’una galeria comercial que no impliqui una ampliació de la superfície de venda total autoritzada.

Canvi de titularitat

El canvi del titular de l'activitat comercial, sense cap altra modificació ni en l'estructura de l'establiment ni en el producte o gamma de productes que essencialment s'hi ofereixen.

Usos residencials

L'ús residencial de renda lliure i habitatge protegit en qualsevol modalitat; el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics, allotjament dotacional (també el d'iniciativa privada) i allotjament amb espais comuns complementaris (públics privats).

Ordenació detallada

Inclou, com a mínim, el règim urbanístic del sòl i les zones i sistemes, amb les seves normes específiques. Les zones han de contenir els paràmetres d'ordenació, les condicions d'ordenació i edificació, les condicions dels usos i el sostre per usos de cada zona. Els sistemes han de contenir el tipus, l'àmbit, l'objecte, l'ús general i complementari, la titularitat, el sistema d'ordenació, l'ocupació i les condicions d'ordenació de l'edificació.

Venda de proximitat

La venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia i/o resultat d'un procés d'elaboració o de transformació, que es duu a terme en favor d'una persona consumidora, per part dels productors o agrupacions de productors agraris, directament o mitjançant la intervenció d'una persona intermediària.