TÍTOL IV. RÈGIM SANCIONADOR

Capítol I. Règim d’infraccions i sancions

Article 129: Tipificació de sancions

1. Constitueixen infraccions administratives susceptibles de sanció municipal les accions i les omissions que contravenen a les obligacions, deures, càrregues i prohibicions que estableixen la LIIA, les normes que la desenvolupen i la present ordenança, en tot allò que és relacionat amb les competències i responsabilitats de l’Ajuntament.
Seran responsables de les infraccions administratives i destinataris de les sancions corresponents, les persones físiques i jurídiques que hagin participat en la comissió del fet infractor.
2. No obstant la previsió del paràgraf anterior, les conductes tipificades com a infracció administrativa per les normes esmentades a l’apartat 1, també podran ser sancionades per la corporació municipal en aplicació d’altres normes sectorials, llevat que s’apreciï identitat de subjectes, fets i fonaments. En aquest darrer supòsit, l’Ajuntament aplicarà el règim que sancioni amb més intensitat, gravetat o severitat la conducta de què es tracti.
Les activitats sotmeses al règim d’autorització ambiental també podran ser objecte de sancions municipals, per aplicació d’altres normes sectorials i, en el seu cas, per aplicació de les ordenances i reglaments municipals, sempre i quan les accions o omissions susceptibles de sanció incideixin en altres competències o responsabilitats legals de la corporació municipal.

Amb caràcter general, la vulneració de les condicions imposades en l’autorització ambiental, en la llicència ambiental, la comunicació ambiental i la declaració responsable en aquesta ordenança o directament per la normativa aplicable, podrà ser sancionada per l’Ajuntament d’acord amb el que disposi la legislació sectorial.
3. En desplegament d’allò que preveu l’apartat 1, són infraccions administratives molt greus objecte de la potestat sancionadora d'aquesta ordenança les accions o les omissions següents:
1. a) Ocultar dades o alterar les aportades a l’expedient administratiu per a l’obtenció de les llicències ambientals previstes en aquesta ordenança.
2. b) Ocultar dades o alterar les aportades als expedients de revisió o modificació de les llicències esmentades a la lletra a).
3. c) Falsejar els certificats tècnics que s’han de presentar davant l’Ajuntament en els règims de llicència ambiental i de comunicació, o per a les modificacions d’aquestes llicències o comunicacions.
4. d) Reincidir en infraccions greus.
4. En desplegament d’allò que preveu el punt 1, són infraccions administratives greus objecte de la potestat sancionadora d'aquesta ordenança les accions o les omissions següents:
1. a) Exercir una activitat sotmesa a qualsevol modalitat de llicència ambiental o dur a terme un canvi substancial de la mateixa, sense disposar de la llicència ambiental municipal.
2. b) Exercir una activitat sotmesa a qualsevol modalitat de llicència ambiental sense disposar de la verificació de l’actuació de control inicial de caràcter general.
3. c) Exercir qualsevol altra activitat que es trobi dins l’àmbit d’aplicació de la present ordenança, diferent de les previstes a la lletra a), sense haver dut a terme la comunicació preceptiva o la declaració responsable.
4. d) No efectuar la revisió periòdica de la llicència ambiental en qualsevol de les seves modalitats.
5. e) No sotmetre l’activitat inclosa en el règim de llicència ambiental als controls periòdics preceptius.
6. f) Obstaculitzar l’acció de control en relació a les activitats subjectes a llicència ambiental.
7. g) Transmetre la llicència ambiental sense comunicar-ho a l’Ajuntament.
8. h) Impedir, retardar o obstaculitzar els actes d’inspecció ordenats per l’Ajuntament.
9. i) No dur a terme les comunicacions preceptives a l’Ajuntament, exigides per l’autorització ambiental o la llicència ambiental.
10. j) Reincidir en faltes lleus.
5. En aplicació d’allò que disposa l’apartat 1, són infraccions administratives lleus les accions o les omissions següents:
1. a) No comunicar a l’Ajuntament els canvis que puguin afectar les condicions de les llicències, o les característiques o el funcionament de l’activitat, abans d’exercir-la.
2. b) Incórrer en demora no justificada en l’aportació de documents sol·licitats per l’Ajuntament.
3. c) No notificar a l’Ajuntament el canvi de titularitat de les activitats sotmeses al règim de comunicació prèvia, llicència municipal per a les activitats recreatives de restauració o declaració responsable de titular.
4. d) Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinacions de la LIIA, de la normativa que la desplegui o complementi o de la present ordenança municipal.
6. L’Ajuntament podrà instar de l’Administració de la Generalitat de Catalunya l’aplicació del règim sancionador establert a la LIIA en tots aquells supòsits en què la sanció de les infraccions administratives detectades sigui competència exclusiva de l’Administració autonòmica. Als presents efectes, l’Ajuntament posarà en coneixement de l’Administració ambiental de la Generalitat qualsevol acció o omissió detectada susceptible de ser tipificada com a tal infracció administrativa.
En els supòsits a què fa referència el paràgraf anterior, l’Ajuntament podrà comparèixer en l’expedient sancionador, fent valer la seva condició d’interessat, si considera que la infracció detectada pot incidir en el cercle d’interessos o competències del municipi.
7. L’Ajuntament podrà instar de l’Administració de la Generalitat de Catalunya la clausura de les activitats sotmeses al règim d’autorització ambiental que s’exerceixin sense aquesta autorització, o sense donar compliment a qualsevol altre requisit legal o reglamentari de funcionament. A l’efecte, l’Ajuntament també podrà fer valer la seva condició d’interessat.

Capítol II. Exercici de la potestat sancionadora municipal

Article 130: Potestat sancionadora i òrgans competents

1. Correspon a l’alcalde la potestat d’incoar tots els expedients sancionadors i la de sancionar les infraccions tipificades com a greus o lleus. Al Ple li correspon de sancionar les infraccions tipificades com a molt greus i, en general, totes aquelles que, prescindint de llur qualificació, puguin ser sancionades amb multes de més d’un milió de pessetes o de més de 6.010,12 euros.
2. La instrucció de l’expedient podrà correspondre a:
1. a) Funcionaris de l’Ajuntament.
2. b) Membres de la corporació diferents d’aquell que, si és el cas, sigui competent per tal d’imposar la sanció corresponent.
3. c) Funcionaris d’altres entitats locals en funció d’assistència.
4. d) Funcionaris de la Generalitat de Catalunya, excepcionalment.
3. Correspon a l’alcalde exercir o impulsar les accions previstes als articles 129.6, 129.7 i 132.3 de la present ordenança.
4. Quan les lleis atribueixin la competència per tal d’imposar sancions ambientals o d’altre ordre a una altra Administració pública i, alhora, atribueixin a l’Ajuntament competència per tal d’incoar i instruir l’expedient, correspondrà a l’Alcalde la formulació de la Proposta de resolució.
5. L’alcalde i el Ple podran delegar o desconcentrar les seves competències en altres òrgans de la corporació en els termes i condicions fixats per la normativa de règim local i, si és el cas, per la normativa bàsica sobre règim jurídic de les administracions públiques.

Capítol III. Sancions, mesures cautelars i clausura d’activitats

Article 131: Quantia de les sancions

1. Les infraccions administratives regulades per aquesta ordenança poden ser sancionades:
1. a) Les lleus, amb multes de fins a 901,52 euros.
2. b) Les greus, amb multes d’entre 901,52 euros i 6.010,12 euros.
3. c) Les molt greus, amb multes d’entre 6.010,12 euros i 90.151,82 euros.
2. Sens perjudici d’allò que disposa l’article 153.1 de la present ordenança, quan la imposició de les sancions que hi són establertes obeeixi a la manca de títol habilitant municipal per tal de poder exercir l’activitat, a la manca de comunicació prèvia i preceptiva quan sigui el cas o a l’incompliment de qualsevol altre requisit normatiu necessari per tal de poder posar en marxa o mantenir en funcionament l’activitat de què es tracti, la imposició de la sanció vindrà acompanyada de l’ordre de clausura de l’activitat dictada per l’alcaldia, la qual es portarà a terme i es mantindrà fins que els interessats no hagin legalitzat la situació, si això és possible. Aquesta mesura específica no tindrà caràcter sancionador i serà la conseqüència necessària del restabliment de la prohibició legal d’exercir activitats sense títol habilitant idoni o sense subjectar-se als requisits determinats per la llei.

Article 132: Mesures cautelars específiques

1. En el cas de les activitats que s’exerceixin sense disposar de les llicències o comunicacions ambientals que siguin preceptives, l’Ajuntament, si constata el risc d’una afecció greu al medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, pot ordenar, en la tramitació del procediment sancionador, la suspensió de l’activitat fins que s’hagi obtingut el títol habilitant corresponent. Si el risc constatat es tradueix en un perill imminent, la suspensió cautelar de l’activitat podrà ser acordada de forma immediata i provisional, haventse de confirmar o aixecar la mesura adoptada un cop escoltat el titular de l’activitat. Als anteriors efectes, l’ordre de suspensió, sens perjudici de ser immediatament executiva, vindrà acompanyada de l’obertura d’un tràmit d’audiència i vista.
2. La corporació també podrà imposar multes coercitives amb la quantia màxima de 600 euros, i amb un màxim de tres de consecutives.
3. Si es tracta d’una activitat que no disposa d’autorització ambiental, l’Ajuntament podrà instar de l’Administració ambiental de la Generalitat l’adopció de la mesura cautelar de suspensió. En qualsevol cas, l’Ajuntament no serà responsable dels danys i perjudicis que es puguin derivar de la no adopció, per part de l'Administració ambiental de la Generalitat, de la mesura cautelar esmentada.
4. Quan la clausura de l’activitat es derivi d’un expedient autònom no sancionador, la mesura cautelar de suspensió de la dita activitat es subjectarà als mateixos tràmits i requisits que es recullen en aquest precepte.
5. En allò que no és previst en aquest article seran d’aplicació les regles contingudes a l’article 133 de la present ordenança.

Article 133: Execució de mesures cautelars

1. Un cop incoat l’expedient, l’alcalde podrà adoptar, de forma motivada, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure, incloent-hi les previstes a l’article 153, apartats 1 i 2 de la present ordenança. En l'adopció d'aquestes mesures es tindran presents les pautes següents:
1. a) L'existència d'elements de judici suficients que justifiquin la conveniència d'adoptar mesures provisionals.
2. b) La idoneïtat i proporcionalitat de les mesures provisionals adoptades envers als fets i circumstàncies determinants de l'expedient sancionador.
3. c) L'adopció, d'entre totes les mesures idònies possibles, d'aquelles que siguin menys restrictives de la llibertat o patrimoni dels afectats.
4. d) L'omissió de mesures provisionals que puguin causar perjudicis de reparació impossible o difícil, així com d'aquelles altres que portin aparellada la violació de drets emparats per les lleis.
2. Les mesures de caràcter provisional podran consistir en les previstes als apartats 1 i 2 de l’article 132 de la present ordenança i en la prestació de fiances, així com en la retirada de productes, substàncies o materials o, en totes aquelles altres que es prevegin en normes específiques o respecte de les quals es posi en relleu llur idoneïtat i proporcionalitat.
3. Llevat de supòsits d'urgència qualificada o quan pugui resultar frustrada la seva finalitat, aquestes mesures, degudament justificades, s'imposaran prèvia audiència dels interessats i, seran executades de conformitat amb allò que disposa el capítol V del títol VI de la LPAC. En relació a la suspensió d’activitats, caldrà estar a allò que disposa l’article 132.1 d'aquesta ordenança.
4. L'execució de les mesures de caràcter provisional que, en el seu cas s'adoptin, es compensarà, sempre que això sigui possible, amb la sanció imposada.
5. Les mesures cautelars de caràcter provisional seran susceptibles de les accions i recursos establerts a l’ordenament jurídic.
6. Les mesures provisionals podran ser alçades o modificades durant la tramitació del procediment, d’ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no hagin pogut ser preses en consideració en el moment de l’adopció de la mesura provisional de què es tracti.
7. Les mesures provisionals s’extingiran amb l’eficàcia de la resolució administrativa que posi fi al procediment, sens perjudici de mantenir-se, si és el cas, la mesura autònoma consistent en la clausura de les activitats mancades de títol habilitant o dels requisits legals o reglamentaris de funcionament.
8. Abans de la incoació del procediment sancionador l’alcalde, d’ofici o a instància de part, en els casos d’urgència i per a la protecció provisional dels interessos implicats, podrà adoptar les mesures corresponents en els supòsits establerts a l’article 132, apartats 1 i 2 d'aquesta ordenança, o en altres supòsits previstos de forma expressa en una norma amb rang de Llei. Aquestes mesures provisionals hauran de ser confirmades, modificades o aixecades a través de la resolució d’incoació de l’expedient, que haurà de dictar-se dins dels quinze dies hàbils següents al de l’adopció de la mesura provisional de què es tracti. Als efectes del present apartat, serà d’aplicació el segon incís de l’article 132.1.
9. En tot cas, les mesures provisionals a què fa referència el paràgraf anterior quedaran sense efecte si no s’inicia el procediment en el termini abans indicat o quan la resolució d’incoació no contingui un pronunciament exprés envers les mateixes.

Capítol IV. Règim jurídic

Article 134: Règim jurídic sancionador

Les sancions establertes en la present disposició general s’imposaran, quan escaigui, d’acord amb el procediment previst per aquesta ordenança, amb subjecció plena a les determinacions del Títol IX de la LPAC i del Capítol VI del Títol II del ROAS. Serà d’aplicació supletòria el procediment sancionador de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Article 135: Col·laboració i responsabilitat de la tramitació

1. En els termes que estableix l’article 4 de la LPAC, els òrgans i dependències administratives de qualsevol de les administracions públiques, facilitaran a l’instructor la documentació necessària, així com els mitjans personals i materials que requereixi el desenvolupament de la activitat.
2. L’instructor de l’expedient sancionador serà responsable de la tramitació del procediment, així com del compliment dels terminis establerts en la present ordenança i en la resta de normes d’aplicació.

Article 136: Prescripció i caducitat

1. La prescripció de les infraccions i sancions regulades a la present ordenança es regirà per allò que disposa l'article 132 de la LPAC.
2. Es produeix la caducitat del procediment sancionador, amb l'arxiu de les actuacions, en els supòsits previstos a l'article 117 del ROAS, sens perjudici, si escau, d’exigir a l'infractor la reposició de la situació per ell alterada al seu estat original, així com la indemnització dels danys i perjudicis causats, que podran ser determinats per l’òrgan competent, cas en el qual es comunicarà a l’infractor perquè procedeixi a la seva satisfacció.

Article 137: Imposició de sancions

1. A l'hora de determinar la sanció corresponent, la corporació garantirà l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, considerant-se especialment, de forma conjunta o separada, els criteris següents:
1. a) El benefici derivat de l’activitat infractora.
2. b) El grau de participació en el fet per títol diferent al d’autor.
3. c) La capacitat econòmica de la persona infractora.
4. d) Els criteris a què fa referència l’article 131.3 de la LPAC.
2. En l’establiment de les sancions pecuniàries previstes en aquesta ordenança, l’Ajuntament procurarà que la comissió de les infraccions no resulti més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de les normes infringides.
3. Quan de la comissió d'una infracció se'n derivi necessàriament la comissió d'una altra o altres, s'imposarà únicament la sanció més elevada de totes les que siguin susceptibles d'aplicació.

Article 138: Apreciació de delicte o falta

1. En cap cas podran sancionar-se fets que ho hagin estat prèviament en seu penal o administrativa en aquells supòsits en què s’apreciï identitat del subjecte, dels fets i dels fonaments de la sanció imposada.
Existirà identitat de fonaments quan aquests siguin els interessos públics protegits pels diferents règims sancionadors. En aplicació d'aquest principi, l’administració municipal s'atindrà a les regles següents:
1. a) Si al llarg de la tramitació del procediment sancionador s'apreciés que determinats fets poden ser constitutius de delicte o falta penal, l'instructor ho notificarà immediatament a l'alcalde, el qual passarà el tant de culpa al Ministeri Fiscal.
2. b) Si com a conseqüència de l'actuació prevista a la regla anterior, l'autoritat judicial incoa el procediment penal que correspongui i s'aprecia una identitat de subjecte, de fets i de fonaments amb el procediment sancionador que es tramita a l'Ajuntament, aquest darrer serà immediatament suspès fins que hi hagi un pronunciament definitiu de la jurisdicció penal. No obstant, es podran mantenir les mesures cautelars adoptades i se'n podran adoptar de noves, si això fos necessari, comunicant tant les unes com les altres a l'autoritat judicial que instrueixi el procediment penal.
3. c) També es suspendrà la tramitació del procediment sancionador si es té noticia de l'existència d'un procediment penal on s'apreciï identitat de subjecte, de fets i de fonaments, prèvia la comprovació d'aquesta existència.
4. d) En el cas que es dicti una resolució judicial ferma que apreciï l'existència de delicte o falta, sempre que hi hagi identitat de subjecte, de fets i de fonaments, l'instructor proposarà i l'Alcalde resoldrà el sobreseïment de l'expedient sancionador.
5. e) En qualsevol cas, els fets declarats provats per una resolució judicial ferma vinculen als òrgans municipals respecte dels procediments sancionadors que tramitin.
6. f) Quan en una infracció s’apreciï identitat de subjecte, de fets i de fonaments, ja hagi estat objecte de sanció administrativa ferma, l'instructor proposarà i l'alcalde resoldrà el sobreseïment de l'expedient sancionador tramitat per l'Ajuntament.
7. g) Si en qualsevol moment de la tramitació de l'expedient es té notícia que s'està tramitant un altre expedient sancionador administratiu per infraccions en les quals s’aprecia identitat de subjecte, de fets i de fonaments, l'instructor proposarà a l'alcalde l'adopció de les actuacions que pertoquin per als supòsits de conflictes de competències.
8. h) Quan la tramitació del procediment es paralitzi com a conseqüència de l'examen dels fets per l'òrgan judicial o per una altra Administració pública, quedarà també en suspens el termini de caducitat del propi expedient sancionador.
9. i) També l'òrgan competent podrà ajornar la resolució del procediment si resulta acreditada la tramitació d'un procediment pels mateixos fets davant els òrgans comunitaris europeus. La suspensió s'aixecarà quan aquells hagin dictat resolució ferma.
10. j) Si els òrgans comunitaris haguessin imposat una sanció, caldrà que l'òrgan competent per resoldre la tingui en compte a efectes de graduar la que, en el seu cas, s'hagi d'imposar, podent compensar-la, sens perjudici de declarar la comissió de la infracció.
2. El sobreseïment i l’arxiu de les actuacions per les causes enumerades anteriorment, no impedirà l’adopció de l’ordre de clausura de l’activitat si es dóna algun dels supòsits establerts a l’article 131.2 d'aquesta ordenança.

Capítol V. Procediment sancionador ordinari

Secció 1a. Iniciació del procediment

Article 139: Formes d’iniciació

El procediment sancionador s'iniciarà per resolució de l'alcalde, bé sigui d'ofici o com a conseqüència d’una petició raonada d'altres òrgans o administracions o, per denúncia presentada per qualsevol persona.

Article 140: Període d’informació prèvia

L'alcalde podrà disposar prèviament l'obertura d'un període d'informació prèvia, per tal d'esbrinar la realitat i l'abast dels fets denunciats i la determinació de les persones que apareguin com a presumptes responsables.

Article 141: Presa de mostres

Si hi ha presa de mostres, les diligències adreçades a l’esbrinament dels fets finalitzen després que s’hagi practicat l’anàlisi inicial. La sol·licitud de la pràctica d’anàlisi contradictòria, com també, si escau, l’acord pel qual es decideix la pràctica d’anàlisi diriment, determina la suspensió dels terminis de caducitat fins al moment en què l’Ajuntament té coneixement dels resultats; tot això sens perjudici del que preveu aquesta ordenança en seu de revisió i control periòdic.

Article 142: Iniciació

1. La resolució d'iniciació de l'expedient sancionador es formalitzarà amb el contingut mínim següent:
1. a) Identificació de la persona o persones presumptament responsables.
2. b) Exposició succinta dels fets que motiven la incoació del procediment, la seva possible qualificació i les sancions que puguin correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció.
3. c) Identificació de l'instructor del procediment i, si escau, del secretari, amb indicació expressa del seu règim de recusació.
4. d) Mesures de caràcter provisional que s’estableixin, si escau, sens perjudici de les que puguin adoptarse al llarg del mateix.
5. e) Ratificació, modificació o supressió de les mesures cautelars que s’hagin pogut adoptar abans d’incoar el procediment.
6. f) Termini màxim de què disposa l’Ajuntament per tal de resoldre l’expedient i practicar la corresponent notificació, amb assenyalament dels efectes legals que pot tenir el transcurs d’aquest termini sense que la corporació hagi notificat a l’inculpat la resolució adoptada.
2. La iniciació de l'expedient sancionador es comunicarà a l'instructor, amb trasllat de les actuacions que existeixen al respecte i serà notificada en forma als interessats, a l'inculpat i al denunciant, si és el cas.

Secció 2ª. Instrucció del procediment

Article 143: Instrucció i plec de càrrecs

1. L'instructor practicarà d'ofici totes les actuacions que consideri necessàries per a la determinació dels fets produïts i dels seus responsables i, formularà a la vista de les actuacions practicades, el corresponent plec de càrrecs.
2. Quan de les actuacions practicades resulti la presumpta comissió d'altres infraccions no incloses en els fets que serviren de base per a la resolució d'incoació de l'expedient o, la presumpta responsabilitat de persones diferents d'aquelles contra les quals s'adreça inicialment l'expedient sancionador, l'instructor ho comunicarà a l'òrgan que l'incoà, el qual resoldrà el que pertoqui.
3. En qualsevol moment del procediment, abans de la formulació de la proposta de resolució, l'instructor pot proposar a l'alcalde i, aquest decidir per pròpia iniciativa, l'adopció de mesures provisionals, així com l'ampliació o l'aixecament de les adoptades prèviament.
4. El plec de càrrecs, que serà individualitzat per a cada persona a la qual s'imputi la comissió d'una o diverses infraccions, contindrà les determinacions següents:
1. a) Persona o entitat contra la qual s'adreça.
2. b) Fets imputats.
3. c) Infracció o infraccions de les quals els fets puguin ser constitutius, amb indicació de les normes que les tipifiquen.
4. d) Sancions que són aplicables a les infraccions indicades.
5. e) Autoritat competent per imposar les sancions, amb indicació de la norma que li atribueix la competència.
6. f) Indicació i valoració, si escau, dels danys i perjudicis ocasionats.
5. Si de les actuacions practicades resulta acreditada la inexistència d'infracció o de responsabilitat, l'instructor proposarà a l'alcalde l'arxiu de les actuacions per sobreseïment. Quan la inexistència de responsabilitat afecti només a alguna o algunes de les diverses persones contra les quals s'adreça el procediment, el sobreseïment es disposarà només respecte d'elles, continuant el procediment en quant a la resta.
6. La resolució per la qual es disposi el sobreseïment es notificarà a tots els interessats en el procediment i al denunciant.
7. El plec de càrrecs es notificarà als interessats, concedint-los un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, comptadors des de l'endemà d'haver rebut la notificació, per tal que presentin les al·legacions, documents i justificants i proposin, alhora, les proves de què es pretenguin valer.
8. Per a la defensa dels seus drets i interessos legítims i, a càrrec dels propis interessats, aquests podran actuar assessorats de qui considerin convenient.
Sens perjudici d’allò que disposen els apartats anteriors, quan sigui el cas, l’instructor s’haurà de pronunciar sobre la procedència de dictar, amb caràcter autònom, l’ordre de clausura en relació a les activitats mancades de títol habilitant o de les condicions i requisits necessaris per a funcionar.

Article 144: Renúncia de l’infractor

1. Si l’inculpat reconeix voluntàriament la seva responsabilitat, es podrà resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que correspongui.
2. El pagament voluntari per part de l’inculpat, en qualsevol moment anterior a la resolució, podrà implicar, igualment, la finalització del procediment, sens perjudici de la possibilitat d’interposar els recursos que
siguin procedents. En ambdós casos, s’imposarà a l’infractor la sanció que correspongui en el seu grau mínim, llevat del supòsit que el compliment de la sanció resultés més beneficiós per a l'infractor que el compliment de la norma infringida, supòsit en què no serà operativa la regla anterior.

Article 145: Pràctica de la prova

1. L'instructor resoldrà sobre l'admissió de les proves proposades per l'interessat i ordenarà la pràctica de les que consideri procedents, les despeses de les quals seran sufragades per qui les proposi.
2. L'instructor només podrà declarar improcedents aquelles proves que, per la seva relació amb els fets, no puguin alterar la resolució final a favor del presumpte responsable. La declaració d’improcedència de la prova haurà de ser motivada.

Article 146: Proposta de resolució

1. Un cop transcorregut el termini previst a l'article 143.7 anterior i practicades, si escau, les proves que corresponguin, l'instructor formularà la Proposta de resolució que, en tot cas, contindrà:
1. a) Un resum de les actuacions practicades, amb indicació de les mesures provisionals que s'hagin adoptat.
2. b) Els fets que resultin provats amb la valoració de les proves practicades.
3. c) La infracció o infraccions de les quals els fets siguin constitutius, amb indicació de la norma jurídica que les tipifica.
4. d) La persona o persones responsables de cadascuna de les infraccions.
5. e) La sanció o sancions concretes que l'instructor proposa en relació a cadascuna de les infraccions i responsables amb indicació del precepte jurídic que les estableix.
6. f) Si escau, la declaració dels danys i perjudicis produïts i les disposicions necessàries en ordre a la seva reparació.
2. En els apartats que corresponguin dintre dels anteriors es farà menció de les al·legacions formulades pels interessats i la valoració al parer de l'instructor.
3. Alternativament a la Proposta de resolució, en el cas que s’apreciïn en aquest moment procedimental les circumstàncies a què es refereix l'article 143.5, l'instructor elevarà a l'alcalde la Proposta de sobreseïment.
4. La Proposta de resolució, sigui quin sigui el seu contingut, vindrà acompanyada, quan sigui el cas, del pronunciament autònom a què fa referència l’article 143.8 de l'ordenança.

Article 147: Tràmit d’audiència i elevació de la Proposta de resolució

1. La Proposta de resolució es notificarà als interessats, concedint-los un termini de deu dies hàbils, comptadors des de l'endemà d'haver rebut la notificació, per tal que pugin formular davant l'instructor de l'expedient les al·legacions que considerin pertinents.
2. Un cop finalitzat l'anterior termini, l'instructor elevarà l'expedient, amb la Proposta de resolució i les al·legacions formulades, a l'òrgan competent per resoldre.

Secció 3ª. Resolució del procediment

Article 148: Resolució

1. L'òrgan competent dictarà la resolució que correspongui, que serà motivada i decidirà sobre totes les qüestions que plantegin els interessats i les que derivin de l'expedient.
2. La resolució no es podrà basar en fets diferents dels fixats a la Proposta de resolució, sens perjudici que s'efectuï una valoració jurídica diferent.
3. La resolució inclourà, en tot cas, les determinacions següents:
1. a) Els fets comesos.
2. b) La persona o persones responsables .
3. c) Valoració de les proves practicades.
4. d) Les infraccions comeses.
5. e) Les sancions concretes que s'imposen o la declaració de no existència d’infracció o responsabilitat.
6. f) Si escau, les disposicions pertinents sobre l'exigència de reposició de la situació alterada i sobre el rescabalament dels danys i perjudicis a la corporació, amb determinació del seu import. En el cas que l'infractor hagi causat danys o perjudicis a un tercer, la resolució es limitarà a indicar al particular la jurisdicció oportuna per accionar.
7. g) La data o el termini de compliment de la sanció i, en el seu cas, el termini de reposició de la situació alterada o de la satisfacció del rescabalament dels danys i perjudicis.
4. Quan escaigui, la resolució vindrà acompanyada de l’ordre de clausura de l’activitat.
5. La Resolució serà notificada als interessats amb la indicació que finalitza la via administrativa i que contra ella procedirà:
1. a) Amb caràcter preceptiu, el recurs de reposició previst a l’article 14.2 de la LRHL, sempre i quan l’expedient hagi finalitzat amb la imposició d’una multa. Contra la desestimació expressa o presumpta d’aquest recurs hi cabrà recurs contenciós administratiu.
2. b) En la resta de supòsits, recurs contenciós administratiu directe, sens perjudici de poder interposar prèviament i de forma potestativa recurs de reposició en els termes i condicions dels articles 107, 110, 111, 116, 117 i concordants de la LPAC.
6. Sens perjudici d’allò que disposa l’apartat anterior, si la Resolució ha estat dictada en virtut d’una desconcentració de competències, contra la mateixa hi cabrà recurs d’alçada, a interposar davant el superior jeràrquic de l’òrgan que hagi dictat l’acte impugnat, prescindint de quin pugui ser el contingut de la resolució recorreguda. Contra la resolució del recurs d’alçada no hi cabrà cap altre recurs en via administrativa llevat del de revisió.

Article 149: Efectes de la resolució

La resolució serà immediatament executiva, un cop notificada, sens perjudici que s’acordi la suspensió, quan escaigui.

Capítol VI. Procediment abreujat

Article 150: Instrucció del procediment

1. En el supòsit que l’alcalde consideri que existeixen elements de judici suficients per considerar que a la presumpta infracció li correspondrà una sanció inferior a 601 euros, per instruir l’expedient sancionador es podrà seguir el procediment abreujat regulat en aquest capítol.
2. L’acord d’iniciació ha de reunir els requisits previstos a l’article 163.1 d'aquesta ordenança i ha d’advertir del caràcter simplificat del procediment. Aquest acord es notificarà als inculpats amb la indicació que disposen d’un termini de deu dies per aportar quantes al·legacions, documents o informacions estimin convenients i, alhora, per proposar prova i concretar els mitjans de què es pretenguin valer als dits efectes.
3. L’instructor practicarà d’ofici totes les actuacions que consideri necessàries per a la determinació dels fets i la identificació de les persones responsables. Si com a conseqüència de la instrucció del procediment resulta modificada la determinació inicial dels fets, de la seva possible qualificació, de les sancions imposables o de les responsabilitats susceptibles de sanció, es notificarà a l’inculpat o inculpats en la Proposta de resolució.
4. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini assenyalat a l’apartat 2 d'aquest article, l’òrgan instructor resoldrà sobre l’obertura del període de prova i practicarà les que estimi escaients, ajustant-se a allò que disposa l’article 137, apartat quart, de la LPAC.
5. Instruït el procediment i practicades, si escau, les proves que correspongui, l’instructor formularà la Proposta de resolució, que haurà de contenir les determinacions establertes a l’article 167 d'aquesta ordenança.
6. La proposta de resolució es notificarà als interessats atorgant-los un termini de deu dies hàbils per tal que puguin formular davant l’instructor de l’expedient les al·legacions que considerin pertinents.
7. Es podrà prescindir del tràmit d’audiència quan no figurin en el procediment ni siguin tinguts en consideració altres fets ni altres al·legacions ni proves que les adduïdes pels interessats.

Article 151: Resolució del procediment abreujat i règim supletori

1. Finalitzat el termini a què es refereix l’article anterior, l’instructor elevarà l’expedient, amb la Proposta de resolució i les al·legacions formulades, a l’Alcaldia per a la seva resolució.
2. El contingut de la resolució i els seus efectes s'ajustaran a allò que estableixen els articles 148 i 149 d'aquesta ordenança.
3. En allò que no és previst en aquest capítol seran d’aplicació les regles del procediment ordinari que no siguin incompatibles o entrin en contradicció amb les especialitats del procediment abreujat.

Capítol VII. Altres formes de finalització del procediment

Article 152: Acabament per sobreseïment

1. A més de mitjançant resolució sancionadora, l'expedient pot acabar també per resolució que disposi l’arxiu o sobreseïment, en els casos següents:
1. a) Quan resulti acreditada la inexistència dels fets o de la infracció.
2. b) En cas d'inexistència de responsabilitat.
3. c) Quan hagi prescrit la infracció.
4. d) Quan hagi caducat l'expedient.
5. e) En la resta de supòsits recollits expressament en aquesta ordenança.
2. S'entendrà que l'expedient ha caducat quan transcorri el termini de resolució del procediment fixat per aquesta ordenança sense que hagi estat dictada i notificada resolució expressa, sempre que això no sigui per causa imputable a l'interessat o per suspensió del procediment en els supòsits establerts en aquesta ordenança o en les lleis.
3. La declaració de caducitat de l'expedient no impedirà la incoació d'un nou expedient sancionador, sempre i quan no hagi operat la prescripció de la infracció.
4. En defecte de previsió normativa de rang superior, el termini per dictar i notificar la resolució expressa serà de sis mesos comptadors des de la data d’incoació o de quatre mesos en el procediment abreujat.
5. El sobreseïment o arxiu de l’expedient no impedirà, si és el cas, l’adopció de la mesura de clausura de l’activitat a què fa referència l’article 131.2 de l'ordenança en base al mateix expedient, o, si escau, a través d’un expedient autònom.