Primera

1. Per regular al sòl urbà aquells aspectes constructius, tècnics, sanitaris, de seguretat i de règim de serveis no previstos en aquestes Normes, la Corporació Metropolitana, en el termini d'un any, a comptar des de l'aprovació definitiva del Pla General, formarà i sotmetrà a l'aprovació de l'òrgan competent les ordenances metropolitanes, d'aplicació a tot l'àmbit de l'entitat.
2. Mentre no es produeixi l'aprovació definitiva de les ordenances metropolitanes, regiran les ordenances municipals dels municipis respectius, o, si no n'hi ha, les Ordenances municipals de Barcelona, per regular els aspectes assenyalats a l'apartat anterior.
3. L'aplicació de les Ordenances metropolitanes deixarà al marge, si escau, les especials que exigeixin les peculiaritats del municipi.

Segona

La Corporació Metropolitana en el termini de dos anys, a comptar des de l'aprovació definitiva del Pla General Metropolità, redactarà el nomenclàtor indicatiu d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses a què es refereix l'article 289.4 de les Normes presents.

Tercera

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.

1. Les actuacions d'habitatge del tipus de les descrites a l'article 34.3 de la Llei d'urbanisme i l'article 18.1 de la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge o altra legislació que les substitueixi o modifiqui, promogudes en règim de protecció pública, destinades a col·lectius específics que requereixin una actuació social preferent i que, per les seves característiques, justifiquin programes funcionals de dimensió reduïda, no estaran sotmeses a les limitacions referents al nombre màxim d'habitatges per parcel·la, sempre que quedi garantida la destinació d'aquests habitatges.
2. Els plans de millora urbana podran preveure promocions d'habitatges no sotmeses a règim de protecció pública, que proposin tipologies de dimensió reduïda per a col·lectius específics que requereixen una atenció social preferent del tipus de les definides a l'article 34.3 de la Llei d'urbanisme i l'article 18.1 de la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge o altra legislació que les substitueixi. A aquests efectes els plans de millora urbana hauran de justificar la destinació al col·lectiu específic, la tipologia i el programa funcional proposat i establiran la densitat màxima d'acord amb aquesta finalitat; en qualsevol cas hauran de destinar un mínim del 10% del total de l'edificabilitat a serveis comunitaris.

Quarta

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.

1. Als àmbits de sòl urbà amb planejament aprovat amb anterioritat a aquesta modificació del Pla general metropolità, se'ls aplicaran, pel que fa al sostre amb destí a habitatge, les limitacions del nombre màxim d'habitatges establertes en aquesta modificació del Pla general metropolità, sempre que el planejament vigent no hagi concretat el nombre d'habitatges.

Cinquena. Equipaments en sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.

En els equipaments situats en sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable hi prevaldrà el règim d'ús establert per la legislació urbanística, així com la normativa i els instruments de planificació territorial i d'espais naturals.

Sisena. Equipaments esportius

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.Als efectes de l’article 98 del Text refós de la Llei d’urbanisme (o normativa que el substitueixi) es consideraran equipaments esportius els que tinguin aquest ús assignat de forma expressa a través d’un instrument de planejament urbanístic. En el cas que el planejament assigni altres usos a més de l’esportiu, es considerarà que té la condició d’equipament esportiu el valor que resulti de dividir la superfície total de l’equipament pel nombre d’usos admesos, excepte que el planejament concreti la proporció de cadascun d’aquests usos.

Setena. Reserves d'aparcament dels equipaments essencials

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.Degut al servei de proximitat que presten, els equipaments de caràcter essencial estan exempts de l’aplicació de les reserves de places d’aparcament establertes a l’article 298 de les Normes urbanístiques del PGM.

Vuitena. Marc normatiu en matèria de comerç

Article incorporat íntegrament amb posterioritat a l'aprovació del PGM.Per a la implantació d’establiments i activitats de tipus comercial s’haurà de complir amb la normativa vigent en matèria de comerç. D’acord amb la normativa actual (Decret Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials i Decret 378/2006 pel qual es desplega la Llei 18/2005 d’equipaments comercials) s’hauran de complir els criteris de localització i ordenació de l’ús comercial, en el sentit següent:

1. Els petits establiments comercials es poden implantar en sòl urbà i urbanitzable on l'ús residencial sigui dominant, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial.
2. En els municipis de més de 5.000 habitants, o assimilables a aquests, que tenen delimitada la seva TUC, es poden implantar PEC, MEC i GEC no singulars i PEC, MEC, GEC i GECT singulars dins el perímetre de la TUC esmentada.
3. En els municipis de més de 50.000 habitants, o els assimilables a aquests o que siguin capitals de comarca, que tenen delimitada la seva TUC, es poden implantar PEC, MEC, GEC i GECT singulars i no singulars dins el perímetre de la TUC esmentada.
4. Fora del perímetre de les TUC, es poden implantar establiments comercials singulars (ECS). Aquests, que també es classifiquen en PEC, MEC, GEC i GECT, es detallen en l’article 6.1.b) del Decret Llei 1/2009 i es poden implantar en tots els àmbits on el planejament urbanístic vigent admeti l’ús comercial, d’acord amb l’article 9.5 del Decret Llei esmentat.

D’altra banda, en el tràmit de planejament urbanístic, la dotació de places d’aparcament a partir de 1.300m² de superfície de venda per a establiments comercials, singulars i no singulars, ha de ser com a mínim de 2 places per cada 100m² edificats.