Normativas Precios Blog

ANNEXOS

Annex I. Catàleg d’activitats i centres amb obligació d’autoprotecció en protecció civil

  1. A) Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya
    1. a) Activitats industrials i d’emmagatzematge:
      1. 1. Les activitats d’emmagatzematge de productes químics acollides a les instruccions tècniques complementàries (Reial decret 379/2001, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament d'emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries, i Reial decret 2016/2004, d'11 d'octubre, pel qual s'aprova la Instrucció tècnica complementària MIE-APQ-8 «Emmagatzematge de fertilitzants a base de nitrat amònic amb alt contingut en nitrogen»), en les quantitats següents:
        • ITC EPQ-1 (emmagatzematge de líquids inflamables i combustibles), de capacitat superior a 200 m³.
        • ITC EPQ-2 (emmagatzematge d’òxid d’etilè), de capacitat superior a 1 tona.
        • ITC EPQ-3 (emmagatzematge de clor), de capacitat superior a 4 tones.
        • ITC EPQ-4 (emmagatzematge d’amoníac anhidre), de capacitat superior a 3 tones.
        • ITC EPQ-5 (emmagatzematge de botelles i bombones de gasos comprimits liquats i dissolts a pressió), de categoria 4 o 5.
        • ITC EPQ-6 (emmagatzematge de líquids corrosius), de capacitat superior a 500 m³.
        • ITC EPQ-7 (emmagatzematge de líquids tòxics), de capacitat superior a 200 m³.
        • ITC EPQ-8 (emmagatzematge de fertilitzants a base de nitrat amònic, amb alt contingut en nitrogen), de capacitat superior a 200 tones.
      2. 2. Establiments afectats per la normativa per la qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.
      3. 3. Les instal·lacions industrials o d’emmagatzematge en les quals intervenen substàncies perilloses no tòxiques: aquelles en què estan presents altres substàncies perilloses diferents de les esmentades en els apartats anteriors, en quantitats iguals o superiors al 60% de les que figuren a la columna 2 de les parts 1 i 2 de l’annex I del Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

        Les quantitats que s’han de tenir en compte per als apartats anteriors són les màximes que estiguin presents, o puguin estar-ho, en un moment donat, tal com estableix el Reial decret 1254/1999. Per a aquestes instal·lacions, s'ha de considerar el pla d'emergència interior com a pla d'autoprotecció, tal com estableix l'article 3 del Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre, pel qual s'aprova la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant el risc d'accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.

      4. 4. Establiments en què intervenen explosius: els regulats a la ITC 10 del Reial decret 230/1998, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’explosius (modificat per l’Ordre PRE/252/2006).
      5. 5. Establiments amb instal·lacions acollides a les ITC IP02, IP03 i IP04 amb més de 500 m³.
      6. 6. Les instal·lacions industrials o d’emmagatzematge amb una càrrega de foc ponderada i corregida igual o superior a 3.200 Mcal/m² o 13.600 MJ/m² (risc intrínsec alt 8, segons la taula 1.3 de l’annex I del Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials).
      7. 7. Instal·lacions frigorífiques amb líquids refrigerants del segon i tercer grup segons el Reial decret 138/2011, de 4 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques i les seves instruccions tècniques complementàries, quan superin les quantitats totals emprades en 6 tones.
      8. 8. Activitats de gestió de residus perillosos: las activitats de recollida, emmagatzemament, valorització o eliminació de residus perillosos, d’acord amb el que estableix la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. En queden excloses les activitats de gestió de vehicles fora d'ús i les activitats amb una capacitat de tractament de residus perillosos inferior a les quantitats establertes en aquest Decret per a les activitats d’emmagatzematge de productes químics i per a les instal·lacions industrials en què intervenen substàncies perilloses.
      9. 9. Explotacions i indústries relacionades amb la mineria, sempre que s’hi desenvolupi una activitat subterrània o bé que disposin de més de vint treballadors: les regulades pel Reial decret 863/1985, de 2 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera, i per les seves instruccions tècniques complementàries, modificat pel Reial decret 150/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica l’article 109 del Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera.
    2. b) Activitats de recerca:
      1. 1. Instal·lacions d’utilització confinada d’organismes modificats genèticament: les classificades com a activitats de risc alt (tipus 4) en el Reial decret 178/2004, de 30 de gener, pel qual s’aprova el Reglament general per al desplegament i l’execució de la Llei 9/2003, de 25 d’abril, per la qual s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d’organismes modificats genèticament.
      2. 2. Instal·lacions per a l’obtenció, transformació, tractament, emmagatzemament i distribució de substàncies o matèries biològiques perilloses: les instal·lacions que continguin agents biològics del grup 4, determinats en el Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant la feina.
    3. c) Activitats d’infraestructures de transport:
      1. 1. Túnels de carretera amb més de 1.000 m de longitud o entre 500 i 1.000 m de longitud con una intensitat mitjana diària (IMD) superior a 5.000 vehicles/dia, incloent-hi els que formin part de la mateixa via i que estiguin separats entre si per una distància inferior a 500 m.
      2. 2. Túnels ferroviaris de longitud igual o superior a 1.000 m, incloent-hi els que formen part de la mateixa via i que estan separats entre si per una distància inferior a 500 m.
      3. 3. Línies ferroviàries de transport metropolitanes.
      4. 4. Estacions i intercanviadors de transport: aquells amb una ocupació igual o superior a 2.000 persones.
      5. 5. Autopistes de peatge.
      6. 6. Àrees d’estacionament per al transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.
      7. 7. Els ports d’interès general, i els ports comercials, industrials, pesquers i esportius que no siguin d’interès general.
      8. 8. Els aeroports.
      9. 9. Els conductes que transporten substàncies perilloses: etilenoductes, gasoductes i oleoductes, o conductes similars. En el caso dels gasoductes, s’inclouen les conduccions que transporten gas natural per sobre de 16 bar (pressió de transport secundari).
      10. 10. Trens cremallera amb un volum de viatgers superior a 400.000 viatgers/any.
    4. d) Activitats i infraestructures energètiques i determinats serveis:
      1. 1. Instal·lacions nuclears i radioactives: les que continguin fonts de categoria 1, 2 o 3, definides a la guia de seguretat RS-G-1.9 dels estàndards de seguretat de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica.
      2. 2. Infraestructures hidràuliques (preses i embassaments, basses i dipòsits): les classificades com a categories A i B a l’Ordre de 12 de març de 1996, per la qual s’aprova el Reglament tècnic sobre seguretat de preses i embassaments, així com a la Resolució de 31 de gener de 1995, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova la Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant del risc d’inundacions.
      3. 3. Centres o instal·lacions destinats a la producció d’energia elèctrica: els de potència nominal igual o superior a 300 MW. En queden exempts els d'energia solar i eòlica.
      4. 4. Subestacions de distribució d’energia elèctrica en alta tensió de la xarxa de transport a la de distribució.
    5. e) Edificis d’importància estratègica per a la gestió d’emergències que afectin un gran volum de població, com ara el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) i el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya.
    6. f) Activitats sanitàries:
      1. 1. Establiments d’ús sanitari en els quals es presten cures mèdiques en règim d’hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic, amb una disponibilitat igual o superior a 200 llits en conjunt.
      2. 2. Qualsevol altre establiment d’ús sanitari que disposi d’una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.
    7. g) Activitats docents:
      1. 1. Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin de més de 200 places.
      2. 2. Qualsevol altre establiment d'ús docent sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.
    8. h) Activitats residencials públiques:
      1. 1. Establiments d’ús residencial públic: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposin de 200 o més places en conjunt.
      2. 2. Qualsevol altre establiment d’ús residencial públic sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones.
    9. i) Urbanitzacions i nuclis de població situats en terrenys forestals o en la franja de 500 m que els envolta, que no hagin estat objecte de recepció per l'ajuntament, o que no estiguin inclosos en un pla de protecció civil municipal. Es pot admetre un pla únic per a diferents urbanitzacions i nuclis de població, sempre que es prevegin els riscos particulars de cada un i sempre que es consideri l’efecte dòmino entre ells.
    10. j) Qualsevol altra activitat especificada o no en un altre epígraf del Decret (si l’activitat està especificada en un altre epígraf de l’apartat A, es classificarà per aquest altre epígraf; si està especificada en un epígraf de l’apartat B, es classificarà per aquest epígraf) que compleixi els requisits següents:
      1. 1. En espais delimitats o recintes:
        • Edificis amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones o amb una altura d’evacuació igual o superior a 28 m.
        • Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones.
        • Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 5.000 persones.
      2. 2. En espais no delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 20.000 persones.

        Els espais no delimitats que siguin considerats d’especial risc es regeixen pel primer punt del present apartat.

    11. k) Actes de foc, inclosos a la normativa sectorial competent, amb més de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia, d’acord amb el Reial decret 563/2010, de 7 de maig, pel qual s'aprova el Reial decret d'articles pirotècnics i de cartutxeria.
  2. B) Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local

    Dins dels límits establerts en les determinacions de l’annex I.B, que tenen el caràcter de mínims, l’òrgan competent municipal, d’ofici o a petició d’una persona interessada, en aplicació de les competències municipals en protecció civil establertes per la legislació de règim local pot, mitjançant una ordenança, ampliar l’afectació dels centres i activitats que, sense estar inclosos a l’epígraf B de l’annex I i que no siguin d'interès per a la protecció civil de Catalunya, presentin un risc significatiu.

    1. a) Activitats industrials i d'emmagatzematge:

      Establiments no afectats per la ITC 10 del Reial decret 230/1998, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’explosius (modificada per l’Ordre PRE/252/2006), però on hi ha productes inclosos a la normativa esmentada, en una quantitat equivalent al 50% de les quantitats establertes a la ITC 10 o més, i no inclosos a l’apartat A.

    2. b) Els aeròdroms públics i comercials.
    3. c) Activitats sanitàries:
      1. 1. Establiments d’use sanitari en els quals es presten cures mèdiques en règim d’hospitalització o tractament intensiu o quirúrgic, amb una disponibilitat inferior a 200 llits en conjunt. Centres de diàlisi amb més de 30 places.
      2. 2. Qualsevol altre establiment d’ús sanitari amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 200 persones.
    4. d) Activitats docents:
      1. 1. Establiments d'ús docent especialment destinat a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin d’entre 100 i 200 places.
      2. 2. Establiments d’ús docent amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 1.000 persones, i les llars d’infants, ludoteques i similars amb més de 100 alumnes.
    5. e) Activitats residencials públiques: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposin de 100 o més places en conjunt, no inclosos a l’apartat A.
    6. f) Qualsevol altra activitat especificada o no en un altre epígraf del catàleg (si l’activitat està especificada en un altre epígraf de l’apartat B, es classificarà per aquest altre epígraf; si està especificada en un epígraf de l’apartat A, es classificarà per l’epígraf de l’apartat A corresponent) que compleixi els requisits següents:
      1. 1. En espais delimitats o recintes:
        • Edificis amb capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones.
        • Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb una capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones.
        • Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 2.000 persones i inferior a 5.000 persones.
      2. 2. En espais no delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 10.000 persones i inferior a 20.000 persones.

        Els espais no delimitats que siguin considerats d’especial risc es regeixen pel primer punt del present apartat.

    7. g) Actes de foc amb més de 100 kg y menys de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia, d’acord amb el Reial decret 563/2010, de 7 de maig, pel qual s’aprova el Reial decret d’articles pirotècnics i de cartutxeria.

Annex II. Contingut mínim dels plans d’autoprotecció

El pla d’autoprotecció de les instal·lacions objecte d’aquest Decret s’estructura en els documents següents:

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció.

Document 3: Manual d’actuació.

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

El contingut de cadascun d’aquests documents s’ha d’adaptar a les particularitats de l’activitat, centre, instal·lació o establiment que correspongui, i s’han de fixar amb caràcter general els índexs que s’exposen a continuació.

Les activitats incloses a l’annex I, epígraf A, així com les que siguin declarades per resolució del director general competent en matèria de protecció civil activitats d’especial risc, han de disposar d’un pla d’autoprotecció que ha de tenir l’estructura i el contingut mínim que es recullen a la part 1 d’aquest annex.

Les activitats incloses a l’annex I, epígraf B, han de disposar d’un pla d’autoprotecció que tindrà l’estructura i el contingut mínim que es recullen a la part 2 d’aquest annex.

Complementàriament a aquests índexs, la Comissió de Protecció Civil de Catalunya valora la necessitat d’elaborar guies explicatives que despleguen el contingut de l’índex i que s’adapten a les particularitats de determinades tipologies d’activitats i a la realitat de diferents tipologies d’activitats o centres, incloent-hi la possibilitat de disminuir o simplificar els seus continguts a l’efecte de beneficiar el pla en termes d’eficàcia.

Part 1: índex del PAU de les activitats que es consideren d’interès per a la protecció civil de Catalunya.

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.

  1. 1.1 Identificació de la instal·lació.
    1. 1.1.1 Nom.
    2. 1.1.2 Raó social.
    3. 1.1.3 Número d’identificació fiscal (NIF).
    4. 1.1.4 Adreça postal.
    5. 1.1.5 Dades de contacte en cas d’emergència: telèfons, faxos, correu electrònic, persona interlocutora de contacte en cas d’emergència.
    6. 1.1.6 Identificació de les persones titulars de l’activitat (nom, raó social, adreça, telèfon, fax, correu electrònic).
    7. 1.1.7 Nom de la persona titular de la direcció del pla d’autoprotecció i responsables (adreça postal, telèfon, fax i correu electrònic).
  2. 1.2 Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment.
  3. 1.3 Accessibilitat per a ajuda externa: descripció i plànols.
  4. 1.4 Descripció de la instal·lació.
    1. 1.4.1 Característiques constructives de l’edifici.
    2. 1.4.2 Àrees de la instal·lació.
    3. 1.4.3 Activitats a la instal·lació.
  5. 1.5 Ocupació.
    1. 1.5.1 Plantilla.
    2. 1.5.2 Quadres de presència en les diferents hores del dia de personal i ocupants.
    3. 1.5.3 Organigrama.
  6. 1.6 Anàlisi de risc.
    1. 1.6.1 Anàlisi històrica.
    2. 1.6.2 Inventari i avaluació de riscos interns.
      1. 1.6.2.1 Substàncies perilloses segons normativa de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses.
      2. 1.6.2.2 Incendi.
      3. 1.6.2.3 Explosió.
      4. 1.6.2.4 Fuita.
      5. 1.6.2.5 Altres.
    3. 1.6.3 Inventari i avaluació del risc laboral (referència limitada als riscos que poden originar emergències).
    4. 1.6.4 Inventari i avaluació de riscos externs.
    5. 1.6.5 Descripció o identificació de les condicions d’evacuació.
    6. 1.6.6 Avaluació de les condicions de confinament.
    7. 1.6.7 Diagrama de persones per zones.
    8. 1.6.8 Elements vulnerables.
  7. 1.7 Plànols.
    1. 1.7.1 Zones de risc.
    2. 1.7.2 Zones vulnerables.
    3. 1.7.3 Plànols de les instal·lacions i àrees on es realitza l’activitat.
    4. 1.7.4 Identificació del control (clau de pas) dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat).

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció.

  1. 2.1 Mitjans materials disponibles.
    1. 2.1.1 Sectorització.
    2. 2.1.2 Instal·lacions de detecció.
      1. 2.1.2.1 D’incendis.
      2. 2.1.2.2 De monòxid de carboni.
      3. 2.1.2.3 Altres.
    3. 2.1.3 Instal·lacions d’extinció d’incendis.
    4. 2.1.4 Instal·lacions d’evacuació/extracció i depuració de fums.
    5. 2.1.5 Equipaments per a la lluita contra sinistres.
    6. 2.1.6 Senyalització d’emergències.
    7. 2.1.7 Sistemes interns d’avís.
  2. 2.2 Mitjans humans disponibles.
  3. 2.3 Mesures correctores de risc i d’autoprotecció.
  4. 2.4 Plànols.
    1. 2.4.1 Sectorització.
    2. 2.4.2 Instal·lacions de detecció, d’extinció d’incendis i d’extracció de fums.
    3. 2.4.3 Senyalització d’emergències i sistemes interns d’avís.
    4. 2.4.4 Vies d’evacuació.
    5. 2.4.5 Àrees de confinament.

Document 3: Manual d’actuació.

  1. 3.1 Objecte.
  2. 3.2 Identificació i classificació de les emergències.
    1. 3.2.1 En funció de la gravetat o nivell de l’emergència.
    2. 3.2.2 En funció del tipus de risc.
    3. 3.2.3 En funció de l’ocupació i els mitjans humans.
  3. 3.3 Equips d’emergència.
    1. 3.3.1 Responsable del centre de control, alarma i comunicacions.
    2. 3.3.2 Cap d’emergència.
    3. 3.3.3 Equip d’intervenció.
      1. 3.3.3.1 Cap d’intervenció.
      2. 3.3.3.2 Actuants/membres de l’equip.
      3. 3.3.3.3 Funcions.
    4. 3.3.4 Equip/s d’evacuació i confinament.
      1. 3.3.4.1 Cap d’evacuació i confinament.
      2. 3.3.4.2 Actuants/membres de l’equip.
      3. 3.3.4.3 Funcions.
    5. 3.3.5 Equip de primers auxilis.
      1. 3.3.5.1 Cap de primers auxilis.
      2. 3.3.5.2 Actuants/membres de l’equip.
      3. 3.3.5.3 Funcions.
  4. 3.4 Accions a realitzar (per a cada risc).
    1. 3.4.1 Detecció i alerta.
    2. 3.4.2 Comunicacions i alarma.
      1. 3.4.1.1 Identificació de la persona que fa els avisos.
      2. 3.4.1.2 Avisos a fer.
    3. 3.4.3 Intervenció.
    4. 3.4.4 Evacuació.
    5. 3.4.5 Confinament.
    6. 3.4.6 Prestació de les primeres ajudes.
    7. 3.4.7 Recepció de les primeres ajudes externes.
  5. 3.5 Llista de fitxes d’actuació (desenvolupades a l’annex IV).
  6. 3.6 Integració en plans d’àmbit superior.
    1. 3.6.1 Coordinació a nivell directiu.
    2. 3.6.2 Coordinació a nivell operatiu.

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

  1. 4.1 Responsabilitat i organització.
    1. 4.1.1 Responsables de la implantació.
    2. 4.1.2 Planificació, coordinació i seguiment de les accions d’implantació.
      1. 4.1.2.1 Planificació, programa i terminis d'accions de formació i divulgació.
      2. 4.1.2.2. Planificació, programa i terminis de simulacres.
    3. 4.1.3 Planificació, programa i terminis de manteniment.
      1. 4.1.3.1 Manteniment, instal·lacions i equipaments.
      2. 4.1.3.2 Estudi i avaluació dels incidents i accidents.
  2. 4.2 Actualització i revisió del pla.

Annexos

Annex 1. Directori de comunicacions.

Telèfons d’emergències d’ajuda externa.

Telèfons del personal d’emergències de l’activitat.

Telèfons de les empreses de serveis i manteniment.

Annex 2. Formularis per a la gestió de les emergències.

S’han d’incloure en aquest annex els models de comunicats establerts per a l’avís extern en cas d’emergència, així com altres dels quals disposi l’activitat.

Annex 3. Plànols.

Recull dels plànols esmentats en els diferents documents del pla.

Annex 4. Fitxes d’actuació.

Recull de les fitxes d’actuació indicades al punt 3.5 del document 3, per als diferents equips i persones implicades en el pla d’emergència. Les fitxes han de ser elaborades per a cada persona i risc o bé per a cada persona i nivell d’activació del pla, sempre que quedi clarament identificat en el nivell d’activació corresponent a cadascun dels riscos que es poden donar en l’activitat.

Nota: per evitar duplicitats, es recomana agrupar tots els plànols a l’annex 3, degudament referenciats en els apartats corresponents. Així mateix, es recomana agrupar totes les fitxes d’actuació a l’annex 4 i el directori telefònic a l’annex 1, sempre degudament referenciats en els apartats corresponents.

Part 2: índex del PAU de les activitats i centres d’interès per a la protecció civil local.

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.

  1. 1.1 Dades bàsiques de la instal·lació.
    1. 1.1.1 Identificació de la instal·lació i de la raó social.
    2. 1.1.2 Identificació de la persona titular, dels responsables i dades en cas d'emergència.
  2. 1.2 Emplaçament: descripció i plànols, coordenades UTM de l’establiment.
  3. 1.3 Accessibilitat per a ajuda externa: descripció i plànols.
  4. 1.4 Descripció de la instal·lació.
  5. 1.5 Ocupació.
    1. 1.5.1 Plantilla.
    2. 1.5.2 Quadres de presència en les diferents hores del dia de personal i ocupants.
    3. 1.5.3 Organigrama.
  6. 1.6 Anàlisi del risc.
    1. 1.6.1 Risc intern.
    2. 1.6.2 Risc laboral (referència limitada als riscos que poden originar emergències).
    3. 1.6.3 Risc extern.
    4. 1.6.4 Descripció o identificació de les condicions d’evacuació.
    5. 1.6.5 Avaluació de les condicions de confinament.
    6. 1.6.6 Diagrama de persones per zones.
    7. 1.6.7 Elements vulnerables.
  7. 1.7 Plànols.
    1. 1.7.1 Zones de risc.
    2. 1.7.2 Zones vulnerables.
    3. 1.7.3 Plànols de les instal·lacions i àrees on es realitza l’activitat.
    4. 1.7.4 Identificació del control (clau de pas) dels subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat).

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció.

  1. 2.1 Mitjans materials disponibles.
  2. 2.2 Mitjans humans disponibles.
  3. 2.3 Mesures correctores de risc i d’autoprotecció.
  4. 2.4 Plànols.
    1. 2.4.1 Sectorització.
    2. 2.4.2 Instal·lacions de detecció, d’extinció d’incendis i d’extracció de fums.
    3. 2.4.3 Senyalització d’emergències i sistemes interns d’avís.
    4. 2.4.4 Vies d’evacuació.
    5. 2.4.5 Àrees de confinament.

Document 3: Manual d’actuació.

  1. 3.1 Objecte.
  2. 3.2 Identificació i classificació de les emergències.
  3. 3.3 Equips d’emergència.
  4. 3.4 Accions a realitzar (per a cada risc).
  5. 3.5 Llista de fitxes d’actuació (desenvolupades a l’annex 4).
  6. 3.6 Integració en plans d’àmbit superior.

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

  1. 4.1 Responsabilitat, organització i planificació de les accions d'implantació.
    1. 4.1.1 Planificació, programa i terminis d'accions de formació i divulgació.
    2. 4.1.2 Planificació, programa i terminis de simulacres.
    3. 4.1.3 Planificació, programa i terminis de manteniment.
  2. 4.2 Actualització i revisió del pla.

Annexos

Annex 1. Directori de comunicacions.

Annex 2. Formularis per a la gestió de les emergències.

Annex 3. Plànols (recull dels plànols esmentats en els diferents documents del pla).

Annex 4. Fitxes d’actuació.

Recull de les fitxes d’actuació indicades al punt 3.5 del document 3, per als diferents equips i persones implicades en el pla d’emergència. Les fitxes han de ser elaborades per a cada persona i risc o bé per a cada persona i nivell d’activació del pla, sempre que quedi clarament identificat en el nivell d’activació corresponent a cadascun dels riscos que es poden donar en l’activitat.

En els supòsits recollits a l'annex VII, s'ha de tenir en compte la normativa sectorial pròpia.

Nota: per evitar duplicitats, es recomana agrupar tots els plànols a l’annex 3, degudament referenciats en els apartats corresponents. Anàlogament, es recomana agrupar totes les fitxes d’actuació a l’annex 4 i el directori telefònic a l’annex 1, sempre degudament referenciats en els apartats corresponents.

Annex III. Mitjans d’autoprotecció mínims

  1. 1. Dispositius per a la vigilància, la identificació de l'emergència i l'ordenació de l'autoprotecció.

    Les activitats incloses a l’annex I, mentre estiguin en funcionament, s’han de dotar de personal suficient o sistemes tecnològics adequats i suficients per a la identificació de les emergències i garantir l'avís als serveis públics per a la seva gestió.

    Les activitats de l’epígraf A de l'annex I amb elevada afluència de públic (superior a 2.000 persones) han de disposar del personal escaient als efectes de la prevenció i identificació d’emergències per aglomeracions i a l’efecte de tenir la garantia d’una evacuació ordenada o d’un confinament si fos necessari. En aquest sentit, cal que s’assegurin els efectius –si s’escau vigilants de seguretat– que siguin obligats per la normativa sectorial; en cas que no s’estableixi res en aquest sentit, seran els necessaris per a l’acompliment d’aquests objectius.

    En qualsevol cas, la direcció general competent en matèria de protecció civil pot plantejar criteris i recomanacions, d’acord amb les administracions competents i amb l’informe favorable de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

    En les activitats afectades per l’epígraf A de l'annex I, apartat a).2, l’àrea d’intervenció de les quals sigui igual o superior a 500 m, i les centrals nuclears, atesa la potencialitat de risc exterior, el risc potencial de l’activitat de patir un atac intencionat, les matèries associades a l’activitat i la seva vulnerabilitat, la identificació de les emergències s’ha d’assegurar de manera presencial de forma continuada i han de disposar del personal degudament format en els plans de protecció i seguretat del centre o activitat per tal d’iniciar el protocol de trucades d’emergència establertes en el pla d’autoprotecció; també han de disposar dels sistemes automàtics de videovigilància o altres sistemes tecnològics que escaiguin. Entre les afectades per l’epígraf A de l'annex, apartat a).2, que puguin originar núvols tòxics de gran abast amb zones d’intervenció superior a 500 m o amb afectació a zones densament poblades s’han d’establir convenis amb el departament competent en matèria de protecció civil per valorar la viabilitat de connectar les xarxes de sensors de detecció automàtica al CECAT.

    La resta d’activitats de l’apartat I.A.a)2 i I.A.a)3 i les infraestructures hidràuliques de l’apartat I.A.d)2 i les instal·lacions incloses als apartats I.A.d)3 i I.A.d)4 han d’assegurar aquesta identificació de manera permanent, com a mínim a través de sistemes tecnològics.

    Les activitats afectades pels apartats I.A.c)3, I.A.c)4, I.A.c)7, I.A.c)8, I.A.e) i I.A.g)1 han de disposar de vigilants de seguretat o de sistemes automàtics de videovigilància que assegurin els objectius d’identificació de les emergències i l’avís als serveis públics durant els períodes de funcionament, com a mínim.

  2. 2. Mitjans sanitaris.

    Les activitats o centres inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Decret s’han de dotar, com a mínim, dels mitjans materials i personals que estableixi la normativa sectorial específica, a excepció d'aquells la cobertura dels quals sigui responsabilitat exclusiva del servei públic d'emergències mèdiques (SEM).

    En el cas de la mort sobtada, tot i que no representa un risc col·lectiu però sí individual, aquest Decret inclou la necessitat d’instal·lar aparells de DEA i la seva formació específica per al seu ús d’acord amb el que estableix el Decret 151/2012, de 20 de novembre, pel qual s'estableixen els requisits per a la instal·lació i l'ús de desfibril·ladors externs fora de l'àmbit sanitari i per a l'autorització d'entitats formadores.

    Subsidiàriament, en defecte de normativa sectorial específica s’estableix que els mitjans materials i personals mínims són els següents:

    Epígraf Decret Instal·lació Mitjans mínims
    A.c)4 Estacions i intercanviadors de transport: aquells amb una ocupació igual o superior a 2.000 persones. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    A.c)7 Els ports d’interès general. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    1 centre sanitari
    1 ambulància assistencial classe C
    A.c)8 Els aeroports amb un volum superior a 5.000 viatgers en hora punta. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    1 centre sanitari
    1 ambulància assistencial classe C
    A.g) Establiments d'ús docent especialment destinats a persones amb discapacitats físiques, sensorials, intel·lectuals o amb malalties mentals que disposin de més de 200 places. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    A.g) Qualsevol altre establiment d'ús docent sempre que disposi d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    B.d) Establiments d'ús docent destinats a persones que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans que disposin d’entre 100 i 200 places en conjunt. 2 persones formades en ASI
    B.d) Establiments d’ús docent amb una ocupació inferior a 2.000 persones i superior a 1.000 persones. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    B.d) Les llars d’infants, les ludoteques i similars amb més de 100 alumnes. 2 persones formades en ASI
    A.h) Establiments d’ús residencial públic: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposin de 200 o més places en conjunt. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    A.h) Qualsevol altre establiment d’ús residencial públic sempre que disposi d'una altura d’evacuació igual o superior a 28 m, o d’una ocupació igual o superior a 2.000 persones. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    B.e) Activitats residencials públiques: aquells en els quals es desenvolupen activitats de residència o centres de dia destinats a persones ancianes, amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o amb malaltia mental, o aquells en els quals habitualment hi hagi usuaris que no puguin realitzar una evacuació pels seus propis mitjans i que disposi de 100 o més places en conjunt no inclosos en l’apartat A. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    A.j) Activitats en recintes en que es doni:
    Edificis: amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones.    		 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    A.j) Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb capacitat o aforament igual o superior a 2.000 persones. 1 DEA
    2 primers interventors formats en ASI i DEA
    A.j) Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 5.000 persones. 1 ambulància assistencial classe B
    A.j) A partir de 5.000, l’increment de trams de 10.000 persones 1 ambulància assistencial classe B per cada tram
    A.j) A partir de 25.000 i trams posteriors 1 ambulància assistencial classe C per cada tram
    A.j) Activitats en recintes o espais no delimitats: aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 20.000 persones. 1 ambulància assistencial classe B
    2 ambulàncies assistencial classe C
    A.j) A partir de 20.000, increment de trams de 10.000 persones 1 ambulància assistencial classe B per cada tram
    B.f) Activitats en recintes en què es doni:
    Edificis amb capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones, tenint en compte les característiques pròpies de l’espai i dels ocupants previstos.    		 2 persones formades en ASI
    B.f) Instal·lacions tancades desmuntables o de temporada amb una capacitat o aforament superior a 1.000 persones i inferior a 2.000 persones. 2 persones formades en ASI
    B.f) Altres activitats en espais delimitats, aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos igual o superior a 2.000 persones i inferior a 5.000 persones. 1 ambulància assistencial classe B
    B.f) En recintes o espais no delimitats a l'aire lliure: aquelles amb un nombre d’assistents i participants previstos superior a 10.000 persones i inferior a 20.000 persones. 1 ambulància assistencial classe B
    A.k) Actes de foc amb més de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia, d’acord amb el Reial decret 536/2010, de 7 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’articles pirotècnics i de cartutxeria. 1 ambulància assistencial classe C
    1 ambulància assistencial classe B
    B.g) Actes de foc amb més de 100 kg i menys de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis de pirotècnia. 1 ambulància assistencial classe C (TTS+DUE)

    Els primers interventors esmentats s’hauran de mantenir sempre que el centre o activitat es mantingui en funcionament o generi activitat de risc.

    Tanmateix, en funció del tipus d’activitat que es realitza, es pot sol·licitar a la Direcció General de Protecció Civil l’adopció de mitjans d’autoprotecció alternatius, que seran degudament valorats.

    Per activitats puntuals organitzades en alguna de les instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, el prestatari dels serveis sanitaris ha d’adreçar al Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), en un termini màxim de quinze dies hàbils, un pla operatiu sanitari (dispositiu de risc previsible) que, entre altres aspectes, ha d’incloure expressament els mecanismes de coordinació entre el prestatari i el Centre Coordinador del SEM, nombre de recursos humans i materials i planificació de les possibles evacuacions als centres hospitalaris.

    En totes les activitats, el prestatari del servei s’ha de responsabilitzar de l’assistència i, si s’escau, el posterior trasllat al centre hospitalari dels pacients que siguin atesos amb motiu de l’esmentada activitat.

    En les activitats que específicament el prestatari dels serveis sanitaris sigui el servei públic d’emergències (Sistema d’Emergències Mèdiques SEM), és aquest servei el que ha d’establir el dimensionament mínim dels mitjans sanitaris.

  3. 3. Mitjans d’intervenció.

    Les activitats o centres inclosos a l’annex I s’han de dotar dels mitjans materials i els equips humans propis o aliens d’autoprotecció suficients per plantejar una resposta adequada a les situacions d’emergència; en tot cas, és obligatori disposar dels mitjans materials i personals que s’estableixi en la normativa sectorial específica que sigui aplicable.

    Pel que fa als mitjans materials de prevenció i seguretat, són determinats de manera concreta i específica per la normativa d'edificació en matèria de prevenció i seguretat en cas d’incendi aplicable i per les reglamentacions sectorials aplicables a les instal·lacions, matèries o equips de risc específics.

    En el cas dels mitjans materials d’autoprotecció necessaris per als equips de tercera intervenció, a més dels que estableixin les reglamentacions sectorials o específiques aplicables, són els que regula el Decret 374/1996, de 2 de desembre, per als bombers d’empresa o la normativa que el substitueixi.

    Pel que fa als mitjans humans d’autoprotecció, que pot ser personal propi de l’empresa que desenvolupi altres funcions o personal específic, o bé personal aliè que estigui en el si de l’activitat o en el d’una altra activitat amb la qual es té mancomunat, s’estableixen tres nivells d’equips d’intervenció amb tres nivells d’especialització:

    Equip de primera intervenció (EPI): és un equip d’intervenció de nivell bàsic. La seva composició és responsabilitat del titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici atenent els riscos i el dimensionament del centre o activitat, i el total disponible s’ha de determinar en funció de la grandària i l’activitat de l’empresa, edifici, establiment o infraestructura. L’EPI ha de disposar d’una formació mínima de caràcter genèric relativa a la identificació de situacions de risc i avisos d’emergència, primera intervenció davant de conats d’incendi, evacuació dels ocupants i aplicació de primers auxilis. La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’EPI, tant inicial com periòdica, és responsabilitat de la persona titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici.

    Equip de segona intervenció (ESI): és un equip d’intervenció de nivell avançat. La seva composició és responsabilitat del titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici atenent els riscos i el dimensionament del centre o activitat, i el total disponible s’ha de determinar en funció de la grandària i l’activitat de l’empresa, edifici, establiment o infraestructura. L’ESI ha de disposar d’una formació referida a la identificació dels riscos concrets inherents a l’activitat, edifici, instal·lació o infraestructura considerada, a la identificació i instruccions d’ús dels mitjans específics de protecció davant d’aquests riscos i als procediments d’actuació en cas d’emergència, complementant la de l’EPI. La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’ESI, tant inicial com periòdica, és responsabilitat de la persona titular de l’establiment, activitat, infraestructura o edifici.

    Equip de tercera intervenció (ETI): és un equip d’intervenció d’alt nivell d’especialització. Les condicions generals d’organització, funcionament i habilitació i formació dels ETI són les que regula el Decret 374/1996, de 2 de desembre, per als bombers d’empresa, o la normativa que el substitueixi. La impartició d’aquesta formació a les persones que integren l’ETI, tant inicial com periòdica, així com l’expedició de l’acreditació corresponent, l’ha de fer l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya o un centre competent.

    La direcció general competent en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya tenen les competències per determinar, si s’escau, les condicions generals de dimensionament, organització, funcionament i habilitació i formació dels ETI avui regulades pel Decret 374/1996, de 2 de desembre. Així mateix, la responsabilitat sobre el dimensionament correcte resideix en la persona titular de la instal·lació o activitat, en la mesura que ha de garantir la resposta adequada i proporcionada al risc inherent a aquesta, davant les possibles situacions accidentals que s’hi puguin generar.

    D'acord amb els tres nivells d’equips d’intervenció:

    És responsabilitat de la persona titular de la instal·lació o activitat dotar adequadament d’EPI i d’ESI totes les activitats llistades a l’annex I d'aquest Decret en funció de la mida del centre de treball o activitat, de l’activitat desenvolupada, dels seus riscos inherents i de l’especificitat de les mesures de protecció disponibles.

    S’han de dotar d’ETI les activitats que la normativa sectorial o específica estableixi i, en tot cas, els centres o activitats dels apartats següents:

    • - Els establiments de nivell alt de l'A.a)2 la zona d’intervenció dels quals sigui superior a 500 m.
    • - Els ports d'interès general de l'apartat A.c)7.
    • - Els aeroports de l’apartat A.c)8 atenent els requisits específics de la normativa específica aplicable.
    • - Les centrals nuclears de l'apartat A.d)1.

    En el cas dels establiments de nivell alt de l'apartat A.a)2 la zona d'intervenció dels quals sigui superior a 500 m i les centrals nuclears, han de disposar d'ETI sempre que es mantinguin en funcionament o generin activitat de risc.

    Cal tenir present que les activitats que es desenvolupen de forma lineal, dispersa o amb períodes sense personal (línies ferroviàries, autopistes, túnels, subestacions de transformació elèctrica, centrals hidroelèctriques, etc.) han de tenir els equips que els pertoca de manera que es puguin desplaçar amb celeritat al lloc de la incidència.

Annex IV. Continguts mínims del registre electrònic de plans d'autoprotecció

En l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret, la direcció general competent en matèria de protecció civil és responsable de la creació i el manteniment del registre electrònic de plans d’autoprotecció. Aquest registre ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

  1. 1. Dades referents al procediment administratiu que han de seguir els plans d’autoprotecció homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. El contingut mínim és el següent:
    1. a) Els exemplars, en format digital, dels plans d’autoprotecció homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
    2. b) Còpia de l’informe tècnic previ necessari per a l’homologació dels plans.
    3. c) Còpia del certificat tècnic d’homologació dels plans.
  2. 2. Dades sobre anàlisi de risc i altres aplicables a la gestió de les emergències associades als plans d’autoprotecció d’interès per a la protecció civil de Catalunya homologats en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.

    En el cas de les activitats de l’epígraf A de l’annex I, el registre electrònic de plans d’autoprotecció ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

    1. a) Dades generals: Nom de l’establiment. Adreça completa.

      Coordenades UTM de la instal·lació.

      Altres municipis als quals pot afectar la instal·lació.

      Dades de contacte 24 hores.

      Nombre d’ocupants. Activitat o ús de l’establiment i activitats o usos que convisquin en la mateixa edificació.

    2. b) Dades de contacte en cas d’emergència, amb l’ajuntament del municipi on s’ubica l’activitat.
    3. c) Dades sobre el risc de l’activitat:
    4. d) Dades sobre l’entorn:

      Tipus d’entorn: urbà, rural, proximitat a rius, a rutes per les quals transiten vehicles amb mercaderies perilloses, a indústries, a zones forestals, edifici aïllat o veí amb altres activitats. Tipus d’activitats de l’entorn i els seus titulars. Elements vulnerables existents en l’entorn. Ubicació de l’activitat respecte a les zones de risc definides als plans de protecció civil de la Generalitat i respecte als plans de protecció civil municipals.

    5. e) Accessibilitat:

      Dades i informació rellevant sobre l’accés.

      Característiques dels accessos de vehicles a les façanes de l’establiment.

      Nombre de façanes accessibles a bombers.

    6. f) Mitjans de prevenció, d’utilitat per als bombers:

      Dades i plànols d’ubicació d’hidrants, columna seca, boques d’incendi equipades, dipòsit d’aigua i mitjans automàtics d’extinció d’incendis.

    7. g) Mitjans d’autoprotecció segons el que estableix l’annex III.
    8. h) Dades de les zones especialment vulnerables.
  3. 3. Dades sobre anàlisi de risc i altres aplicables a la gestió de les emergències associades als plans d’autoprotecció de referència per a la protecció civil local homologats en l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.

    En el cas de les activitats de l’epígraf B de l’annex I, el registre electrònic de plans d’autoprotecció ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

    1. a) Dades generals:

      Nom de l’establiment.

      Adreça completa.

      Coordenades UTM de la instal·lació.

      Dades de contacte 24 hores.

      Nombre d’ocupants.

      Activitat o ús de l’establiment i activitats o usos que convisquin en la mateixa edificació.

    2. b) Dades de contacte en cas d’emergència, amb l’ajuntament del municipi on s’ubica l’activitat.
    3. c) Dades sobre el risc de l’activitat:

      Tipus de risc més significatiu de l’activitat.

      Vulnerabilitat de l’activitat.

    4. d) Accessibilitat:

      Dades i informació rellevant sobre l’accés.

      Característiques dels accessos de vehicles a les façanes de l’establiment.

      Nombre de façanes accessibles a bombers.

    5. e) Dades sobre l’entorn.
    6. f) Mitjans de prevenció, d’utilitat per als bombers:

      Dades i plànols d’ubicació d’hidrants, columna seca, boques d’incendi equipades, dipòsit d’aigua i mitjans automàtics d’extinció d’incendis.

    7. g) Mitjans d’autoprotecció segons el que estableix l’annex III.
    8. h) Dades de les zones especialment vulnerables.

Annex V. Dades prèvies a comunicar en cas de simulacre

Els simulacres que comportin accions que puguin provocar trucades al Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya o al CECAT s’han de comunicar a l’Administració competent, a través del registre corresponent.

En tots els casos la notificació s'ha de fer amb l’antelació especificada a l’article 13, indicant, com a mínim, les dades següents:

  1. a) Dades generals:

    Nom de l’establiment.

    Adreça completa.

  2. b) Objectius del simulacre.
  3. c) Escenari:

    Breu descripció de l’escenari accidental previst en el PAU l’ocurrència del qual se simularà.

    En el cas que sigui una instal·lació afectada per la normativa d’accidents greus, cal indicar de quina hipòtesi accidental es tracta.

    En el cas que es tracti d’edificis oberts al públic on es practiqui l’evacuació, cal indicar quins són el punt o els punts de reunió, si n’hi ha més d’un definit en el pla.

Annex VI. Definicions

Als efectes d’aquest Decret, s’entén per:

Activitat

Conjunt d’operacions o tasques que realitza una empresa, indústria o activitat que poden donar lloc a accidents o esdeveniments que generin situacions d’emergència o en puguin patir les conseqüències.

Activitats amb risc significatiu

Les activitats no incloses a l’epígraf B de l’annex I que siguin elements vulnerables o molt vulnerables d'acord amb la planificació de protecció civil municipal, o aquelles que, ateses les seves condicions de seguretat internes o externes, presentin un grau significatiu de risc per a la població interior o exterior. Aquestes activitats poden quedar incloses dins de l'àmbit d'afectació d'aquest Decret, d'acord amb el que estableix l'article 17.c).

Activitat de caràcter temporal

Activitat classificada en els annexos d’aquest Decret i que es realitza en un espai o s’instal·la en un emplaçament determinat de manera autònoma i independent, per un període de temps concret i no superior a un mes. Les activitats de caràcter temporal poden ser puntuals o poden ser discontínues (periòdiques). Quan cessa una activitat de caràcter temporal puntual ja no es pot tornar a realitzar. Les activitats de caràcter temporal discontinu (periòdiques), quan cessa l’activitat, es tornen a realitzar el mateix any o també en anys successius. També s’inclouen dintre les activitats temporals les extraordinàries d’acord amb la normativa sectorial corresponent.

Actualització del pla d’autoprotecció

Actuació que consisteix a modificar de manera sistemàtica les dades del pla d’autoprotecció que hagin tingut alguna variació, de manera que les dades que constin en el pla siguin les actuals. L’actualització no implica una revisió del pla.

Aforament

Nombre màxim de públic autoritzat d’acord amb la llicència o autorització corresponent (bàsicament en espectacles públics i activitats recreatives) o capacitat total de públic en un recinte o edifici.

Alçada d’evacuació

La diferència de cota topogràfica entre el nivell d’un origen d’evacuació i el de l’espai exterior segur, d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març.

Assistents

Nombre de persones que assisteixen com a públic a una activitat desenvolupada en un recinte o espai no delimitat.

Assistència sanitària immediata (ASI)

Conjunt de mesures destinades a tractar emergències amb risc vital, incloent-hi l’SVB i l’RCP. Queda recollit en el Decret 225/1996, de 12 de juny pel qual es regula la formació de rescat i compressions toràciques.

Capacitat

Nombre màxim de persones previst reglamentàriament per a una activitat. En el cas d’usos previstos en el Codi tècnic de l’edificació és equiparable a l’ocupació.

Centre, establiment, instal·lació o dependència

La totalitat de la zona, sota control d’una persona titular, coberta o a l’aire lliure, on es desenvolupa una activitat.

Centre, establiment, instal·lació o dependència de gran vulnerabilitat intrínseca

El que, ateses les seves pròpies característiques, té predisposició a patir danys en una situació d’emergència. Aquesta elevada vulnerabilitat es pot donar, entre d’altres, per un elevat aforament o ocupació, per la dificultat en les condicions d’accessibilitat dels serveis de rescat i salvament o per la complicació d’adoptar mesures de protecció respecte del confinament o l’evacuació.

Centre sanitari

Conjunt organitzat d’instal·lacions i mitjans tècnics en el qual professionals amb capacitació, per la seva titulació oficial o habilitació professional, i sota la direcció d’un responsable sanitari, realitzen activitats sanitàries amb la finalitat de tenir cura de la salut de les persones.

Centre, establiment, instal·lació o dependència d’evacuació complexa

Els que, pel fet de ser anteriors a l’entrada en vigor del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació, no compleixen els criteris inclosos en aquesta norma per garantir una evacuació segura i, a més, superen una ocupació de 1.000 persones en el cas de centres, establiments o instal·lacions cobertes, i de 10.000 persones en el cas d’activitats a l’aire lliure. També els túnels i edificis de gran alçada.

Complex

Conjunt de centres, establiments, instal·lacions o dependències on es desenvolupa una activitat o conjunt d’activitats.

Condicions d’autoprotecció

S’aplica a la viabilitat intrínseca de l’edifici o centre per l’aplicació segura d’una estratègia d’autoprotecció, sigui l’evacuació o el confinament a un espai segur tant pels riscos externs com interns. Pel que fa a la potencial afectació pel risc d’accidents greus (zona d’intervenció), es basa a demostrar que es disposa dels edificis adequats per al confinament, i en el cas d’activitats a l’aire lliure o en infraestructures fràgils insuficients per al confinament, garantir que la població pot accedir a edificis aptes per al confinament en un temps inferior al corresponent als danys irreversibles. Pel que fa al risc d’inundacions, en el cas d’activitats a l’aire lliure o amb infraestructures fràgils insuficients per al confinament situades en zones inundables, per a les condicions d’autoprotecció cal demostrar que es garanteix que la població pot evacuar a zones segures o accedir a edificis aptes per al confinament en un temps adequadament inferior al temps d’afectació i que existeixen els sistemes de previsió i detecció necessaris per assegurar-ho en el moment de l’emergència. La Comissió de Protecció Civil de Catalunya podrà aprovar criteris per concretar aquest concepte.

Confinament

Mesura de protecció de les persones davant d’un accident o emergència, que consisteix a tancar-se en un local protegit suficientment aïllat de l’exterior i romandre-hi fins que les condicions a l’exterior són segures. En l’acció de confinament, s’han d’obturar amb cura les obertures, incloses les entrades d’aire, després d’haver parat les instal·lacions de climatització i ventilació.

Desfibril·lador extern automatitzat (DEA)

Equip tècnic homologat per fer-lo servir d’acord amb la legislació vigent, capaç d’analitzar el ritme cardíac, identificar arítmies tributàries de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac viable, amb alts nivells de seguretat. Quan aquest aparell requereix una acció humana de prémer el botó de connexió, s’anomena desfibril·lador extern semiautomatitzat (DESA), per bé que, sota la denominació genèrica de DEA, internacionalment s’agrupen ambdós tipus: el DESA i el completament automatitzat.

Desfibril·lació precoç per primers interventors

La desfibril·lació mitjançant un DEA realitzada per una persona pertanyent a un col·lectiu de primers interventors, abans de l’arribada de la primera unitat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), idealment, abans dels 5 minuts des de l’inici de l’aturada cardiorespiratòria.

Efecte dòmino

La concatenació d’efectes causants de risc que multipliquen les conseqüències, atesos els fenòmens perillosos que poden afectar, a més dels elements vulnerables exteriors, altres equips, canonades o instal·lacions del mateix establiment o altres de propers, de manera que, a la vegada, provoquin nous fenòmens perillosos.

Element vulnerable

Element (com ara població, edificació, obra d’enginyeria civil, infraestructura, activitat econòmica o servei públic) exposat a patir danys davant d’un perill.

Element molt vulnerable

Element que aglutina població especialment sensible (persones malaltes, infants, persones grans, dones embarassades i altres que pugui definir el grup sanitari) exposat a patir danys d’intensitat superior als danys que patiria un element vulnerable davant del mateix perill.

Espai delimitat o recinte

Espai delimitat per tancaments, particions o altres elements perimetrals específicament instal·lats per crear aquest espai. Els recintes disposen de passos o portes per accedir-hi o sortir-ne.

Espai no delimitat

Espai a l'aire lliure que no està delimitat per tancaments, particions o altres elements perimetrals específicament instal·lats per crear aquest espai. Els recintes a l'aire lliure amb una relació entre la seva superfície en m2 i el nombre de persones que l’ocupen (ràtio de persones RP) superior a 2,5 es poden considerar espais no delimitats als efectes d'aquest Decret.

Espai no delimitat d’especial risc

Els espais no delimitats que per la seva configuració tinguin una relació entre el nombre de persones que ocupen un espai no delimitat i l’amplada en metres dels passos per accedir-hi o sortir-ne (ràtio de sortides RS) igual o superior a 175 i això pugui representar un risc superior per a les persones, s'han de considerar recintes als efectes d'aquest Decret.

Establiment sanitari

Espai públic dotat d’un conjunt organitzat de mitjans tècnics i d’instal·lacions en què professionals capacitats, per la seva titulació oficial o habilitació professional, fan bàsicament activitats sanitàries de dispensació de medicaments o d’adaptació individual de productes sanitaris. En són exemples les oficines de farmàcia, els centres òptics i els centres audioprotètics.

Evacuació o allunyament

Mesura de protecció de les persones davant d’un accident o emergència, que consisteix a sortir ordenadament d’un local, centre, establiment, instal·lació o dependència dins del qual les condicions no són segures i romandre a l’exterior d’aquest, en un lloc no afectat per l’emergència, fins que l’emergència estigui controlada i les condicions a l’interior garanteixin la seguretat dels ocupants.

Homologació dels plans d’autoprotecció

Un pla d’autoprotecció és homologable quan compleix tots els requisits que marca aquest Decret i que li són aplicables, i en conseqüència és:

Complet, amb contingut suficient en tots els apartats que li són aplicables.

Concret, és a dir, específic d’aquella instal·lació o activitat i el seu entorn actual.

Pràctic i viable, ajustat a la realitat diària d’aquella instal·lació i aplicable en cas d’una emergència real. Integrable en el sistema de protecció civil de Catalunya, tant des del punt de vista normatiu com operatiu.

Implantació

Tot el conjunt de mesures a prendre per assegurar l’eficàcia operativa del pla d’autoprotecció.

Interfase

Interrelació entre un pla d’autoprotecció i els altres plans que configuren el sistema de protecció civil.

Intervenció

Consisteix en la resposta a l’emergència, per combatre’n l’origen, per protegir i donar socors a les persones, als béns i al medi ambient.

Intervenció sectorial

Intervenció administrativa d’autorització, comunicació, control o registre a què estigui sotmesa una activitat regulada en aquest Decret, de conformitat amb un ordenament jurídic diferent de la protecció civil, en particular el que regula la intervenció ambiental, urbanística, industrial, laboral, comercial i d’establiments oberts al públic.

Manual d’actuació

Part del pla d’autoprotecció que especifica sistemàticament i de forma breu, per a cadascuna de les emergències possibles identificades en l’anàlisi de risc, quines són les accions a realitzar i com es coordinen amb els plans de protecció civil d’àmbit superior, entre d’altres.

Massa forestal

Als efectes d'aquest Decret, són els terrenys forestals ocupats per arbres i que tenen una extensió mínima de 5 hectàrees.

Mesures d’autoprotecció

En general, el conjunt d’actuacions que han de portar a terme les persones que es puguin veure afectades per una situació de risc o per una emergència, per garantir la seva seguretat.

Mitjans

Conjunt de persones, màquines, equips i sistemes que serveixen per reduir o eliminar riscos i controlar les emergències que es puguin generar.

Modificació substancial

Qualsevol modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat, centre, establiment, instal·lació o dependència que pot tenir repercussions perjudicials o importants per a les persones, els béns i el medi ambient, des del punt de vista de la protecció civil.

Modificació no substancial

Modificació de les característiques o del funcionament d’una activitat, centre, establiment, instal·lació o dependència que no implica conseqüències previsibles per a les persones, els béns i el medi ambient, des del punt de vista de la protecció civil. També constitueixen modificacions no substancials les modificacions que poden tenir conseqüències sobre la població en matèria de protecció civil i que no són de magnitud significativa.

Ocupació

Màxim nombre de persones que pot contenir un edifici, espai, establiment, recinte, instal·lació o dependència, en funció de l’activitat o ús que se’n faci i dels elements d’evacuació disponibles. El càlcul de l’ocupació es fa atenent les densitats d’ocupació indicades en la normativa vigent. No obstant això, l'ocupació resultant es pot valorar segons els criteris establerts per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Òrgan competent en matèria de protecció civil

Òrgan de l’Administració autonòmica o local que, d’acord amb les previsions dels articles 16 i 17 i concordants, té potestat per intervenir en el procediment d’homologació i de control del pla d’autoprotecció d’una activitat.

Organitzadors

Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, responsables de promoure i organitzar els espectacles i les activitats que tenen lloc a les instal·lacions regulades per aquest Decret.

Participants

Nombre de persones o de membres de l’organització que participen en una activitat desenvolupada en un recinte o espai no delimitat.

Perill

Freqüència amb la qual es presenten fenòmens d’una determinada severitat (intensitat o magnitud) en un interval de temps i en un espai determinat i que previsiblement poden ocasionar danys.

Persona titular de l’activitat

És la persona física o jurídica que explota l’establiment, espai, dependència o instal·lació on es desenvolupen les activitats. És la responsable que s’elabori, s’implanti i es mantingui actualitzat i operatiu el pla, així com les tramitacions administratives corresponents.

Persona titular del centre

És la persona física o jurídica que és propietària i que, per tant, és responsable que s’elabori, s’implanti i es mantingui actualitzat i operatiu el pla, així com les tramitacions administratives corresponents.

Pla d’autoprotecció (PAU)

En la línia del que estableix l’article 19 de la Llei de protecció civil de Catalunya, el pla d’autoprotecció és el document que preveu, per a una determinada activitat, instal·lació, centre, establiment o dependència, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta davant de situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar. Els plans d’autoprotecció s’han de fonamentar en una anàlisi de risc i l’han d’incloure. A més, han d’establir, juntament amb els riscos generats per la mateixa activitat, la relació de coordinació amb els plans territorials, especials i específics que els afectin.

Prevenció i control de riscos

Estudi i implantació de les mesures necessàries per mantenir sota observació, evitar o reduir les situacions de risc potencial i els danys que se’n puguin derivar. Les accions preventives es poden establir abans que es produeixi la incidència o emergència, com a conseqüència de l’anàlisi i de l’avaluació del risc, o després de l’emergència, a partir de l’experiència adquirida.

Primer interventor

Als afectes de l’annex III.2, és la persona amb obligació professional de respondre davant d’una situació d’emergència, la qual cosa implica formació específica en el tipus de resposta a proporcionar i autorització administrativa per fer ús d’un DEA.

Punt de recepció d'ajuda externa

Punt on es reben els mitjans o serveis externs a l'activitat.

Punt de reunió

Punt de concentració de les persones evacuades.

Ressuscitació cardiopulmonar (RCP)

Conjunt de mesures que, durant el procés de ressuscitació, s’apliquen per substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques.

Revisió del pla d’autoprotecció

Actuació que consisteix a examinar de forma detallada un pla d’autoprotecció i efectuar les modificacions que escaiguin per tal d’adaptar-lo als canvis que s’hagin pogut produir en el risc, o bé en l’estructura o l’operativitat. Els plans d’autoprotecció han de ser revisats sempre que hi hagi una modificació substancial i en un termini màxim de quatre anys des de la seva elaboració.

Risc

Eventualitat de danys greus col·lectius que es poden produir per fets de qualsevol naturalesa. Se sol expressar en pèrdues o danys anuals esperats (com víctimes/any o euros/any). També se sol expressar quantitativament com el producte de la probabilitat que succeeixi el fet pels danys esperats.

Simulacre

Consisteix a posar a prova l’activació, en condicions fictícies, d’un pla de protecció civil, ja sigui un pla d’autoprotecció d’una activitat/entitat, un pla d’emergències municipal, un pla d’emergències autonòmic o un conjunt d’aquests, per tal d’avaluar-ne l’operativitat.

Simulacre de despatx

És un simulacre on es posa a prova la presa de decisions dels principals òrgans definits en els plans, tant a nivell de responsables operatius com estratègics, per a una correcta resolució de l’emergència simulada. No hi ha accions reals sinó que tot és simulat en despatxos (sobre paper).

Sistema d’autoprotecció

Comprèn tot el conjunt d’accions i mesures que tenen com a objectiu prevenir i gestionar els riscos sobre les persones i els béns, i donar resposta suficient a les possibles situacions d’emergència, així com garantir la integració d’aquestes actuacions en el sistema públic de protecció civil.

Suport vital bàsic (SVB)

Seqüència ordenada d’accions que cal dur a terme en una situació imminent o efectiva d’aturada cardíaca, a fi d’evitar-la, si encara no s’ha produït, o de tractar-la, si ja s’ha produït. Aquesta seqüència es reflecteix gràficament en les tres primeres anelles de la Cadena de Supervivència.

Tipologia d’ocupants

Tipus de població, des d’un punt de vista de vulnerabilitat, a la qual va destinada la instal·lació inclosa dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret: població vulnerable i població molt vulnerable.

Vulnerabilitat

Grau de predisposició d’un element (persona, edifici, etc.) a ser afectat per un fenomen d’una severitat (intensitat o magnitud) determinada i a patir danys.

Zona d’intervenció

És aquella en què les conseqüències dels accidents produeixen un nivell de danys que justifica l’aplicació immediata de mesures de protecció. Aquesta zona és definida per la normativa d’accidents greus i l’estimació del seu abast es fa d’acord amb els criteris de la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant del risc d’accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses, aprovada pel Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre.

Zona d’alerta

És aquella en què les conseqüències dels accidents provoquen efectes que, encara que perceptibles per la població, no justifiquen la intervenció, excepte pels grups crítics de població. Aquesta zona és definida per la normativa d’accidents greus i l’estimació del seu abast es fa d’acord amb els criteris de la Directriu bàsica de protecció civil per al control i la planificació davant del risc d’accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses, aprovada pel Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre.

Annex VII. Complementarietat

Els plans d’autoprotecció establerts en aquest Decret o en altres instruments de prevenció i autoprotecció de naturalesa anàloga propis de la matèria de protecció civil, imposats per la normativa vigent, que hagin de realitzar les persones titulars en virtut de la normativa sectorial aplicable, es poden fusionar en un document únic a aquests efectes, quan la unió esmentada permeti evitar duplicitats innecessàries de la informació i la repetició dels treballs a realitzar per la persona titular o l’autoritat competent, sempre que es compleixin tots els requisits essencials d’aquest Decret.

En aquest sentit, la persona titular de l’establiment que ja tingui elaborat un instrument de prevenció i autoprotecció partint d’una altra normativa ha d’afegir aquella part de l’annex II que no estigui prevista en l’instrument esmentat.

Normatives de protecció civil a efectes enunciatius i no exhaustius:

  1. 1. Normativa per a la planificació de protecció civil per a la prevenció dels accidents greus. Pel que fa a les activitats, centres i establiments afectats per la normativa d'accidents greus, el pla d'autoprotecció ha de seguir l'índex establert per aquest Decret, i el període de revisió periòdica d'aquest pla ha de ser de tres anys, segons el que estableix el Reial decret 1254/1999.

    Les dades que aquestes activitats han d’incorporar al punt 1.6.2.1 de l’índex del pla d’autoprotecció són les següents:

    • - Característiques de les substàncies
      SubstànciaCapacitat totalC(t)lassif. segonsNlaccidents greus(annex I parts 1 i2)úm. perillNúm. ONUFrases de risc
    • - Escenaris de risc previstos, distàncies d’afectació, si en tenen, i possibles efectes dòmino.

      La direcció general competent en matèria de seguretat industrial ha de ser informada dels registres dels plans d’autoprotecció dels establiments afectats per la normativa d’accidents greus quan es produeixi el registre, així com de la realització de simulacres.

      Les activitats afectades per la normativa d'accidents greus han d'identificar els elements vulnerables que puguin afectar, del seu entorn, fins a una distància de 500 m o la zona d’intervenció en els casos que aquesta sigui superior a 500 m.

  2. 2. Normativa de protecció civil d’inundacions. Pel que fa a les infraestructures hidràuliques, els plans d’emergència de preses que estableix la Directriu bàsica de protecció civil davant del risc d’inundacions han d’adequar el seu contingut al que estableix aquest Decret.
  3. 3. Contaminació marina. El contingut dels plans interiors marítims regulats en el Reial decret 1695/2012 ha d’estar previst en els capítols corresponents del pla d’autoprotecció, referits a previsió i resposta davant d'accidents per a aquest tipus de risc.
  4. 4. Incendis forestals. Els plans d'autoprotecció esmentats al Decret 64/1995, a la Llei 5/2003 i al Decret 123/2005 han d'incloure, a més del risc d'incendi forestal, la resta de riscos que afecten els elements que estan obligats a elaborar el pla d'autoprotecció. Cal que aquests plans adaptin el seu contingut a fi que compleixin l’índex mínim establert a l’annex II d’aquest Decret. La tramitació d'aquests plans d'autoprotecció ha de seguir el procediment establert en aquest Decret.

    Normatives sectorials a efectes enunciatius i no exhaustius:

    Seguretat nuclear. Quant a les instal·lacions nuclears i radioactives, cal considerar els plans d’emergència interiors que estableix el Reial decret 1836/1999, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives, com a plans d’autoprotecció. Cal complementar adequadament el contingut d’aquests plans a fi que compleixin l’índex mínim establert a l’annex II d’aquest Decret establint les particularitats pel que fa als simulacres i comunicacions que, en tot cas, s’han d’efectuar als òrgans establerts en aquest Decret.

Annex VIII. Criteris d’inclusió en catàleg

Criteris genèrics, d’acord amb l’article 16, per declarar una activitat d’interès per a la protecció civil de Catalunya:

Les activitats, instal·lacions o dependències no incloses a l’annex I però que presentin un especial risc, segons els criteris que s’exposen a continuació, poden quedar incloses dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret i sotmeses al procediment administratiu descrit a l’article 20, a través de la resolució motivada del director general competent en matèria de protecció civil.

  1. a) Elements vulnerables i molt vulnerables ubicats a la zona d’intervenció d’accidents greus potencialment possibles als establiments afectats per la normativa d’accidents greus.
  2. b) Elements molt vulnerables, d’aquest annex, ubicats a la zona d’alerta d’accidents greus potencialment possibles als establiments afectats per la normativa d’accidents greus.
  3. c) Elements vulnerables i molt vulnerables ubicats a les zones de risc definides pels plans elaborats per la Generalitat, d’acord amb la naturalesa de cada risc. Estaran definits en el propi pla especial de la Generalitat.
  4. d) Activitats o centres que presenten un especial risc per als seus ocupants perquè presenten condicions que compliquen l’accés dels serveis de rescat i salvament o perquè, per la seva ubicació respecte als serveis de rescat i salvament, no poden rebre auxili en un termini inferior a vint minuts.
  5. e) Activitats o centres que presentin un especial risc per a la població interior o exterior i que es defineixin com a tals en els procediments d’ordenació del territori.
  6. f) Altres activitats o centres que presentin un especial risc per a la població interior o exterior.