L'article 46 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat intergeneracional. Afegeix que les polítiques ambientals s'han de dirigir especialment a reduir les diferents formes de contaminació, fixar estàndards i nivells mínims de protecció, articular mesures correctives de l'impacte ambiental, utilitzar racionalment els recursos naturals, prevenir i controlar l'erosió i les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i respectar els principis de preservació del medi. D'acord amb aquests preceptes, l'article 144.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a dictar normes addicionals de protecció. S'hi afegeix que aquesta competència inclou, entre d'altres, la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, la regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses formes de contaminació i l'establiment d'altres instruments de control de la contaminació. La Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental va establir a Catalunya el model de prevenció i control integrats de la contaminació instaurat per la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC). En els darrers anys, però, l'Estat ha aprovat un seguit de normes amb caràcter de legislació bàsica que, juntament amb la modificació recent i la substitució de la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, per la Directiva 1/2008, del 15 de gener, de prevenció i control integrats de la contaminació, obliguen a modificar la Llei 3/1998, del 27 de febrer, i a adequar els règims d'intervenció ambiental a la regulació establerta, concretament, a la Llei 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, a la Llei 27/2006, del 18 de juliol, reguladora dels drets d'accés a la informació, de participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient, i al Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes. Al mateix temps, aquesta llei vol superar les dificultats que s'han presentat arran de la regulació de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, i també vol incorporar altres requeriments derivats de modificacions recents de la legislació ambiental sectorial. L'execució de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, ha evidenciat la dificultat d'aplicar alguns dels preceptes i la complexitat del procediment d'intervenció administrativa per a determinades categories d'activitats. Per això, aquesta llei pretén racionalitzar i simplificar tràmits i corregir les determinacions que han generat dubtes i han originat pràctiques de gestió clarament millorables.

El sistema d'intervenció administrativa ambiental que estableix aquesta llei es basa, tal com s'instaurà en la Llei 3/1998, del 27 de febrer, en el fet que les autoritats competents s'han d'assegurar, abans de concedir una autorització i una llicència ambientals, que s'han fixat les mesures adequades de prevenció i reducció de la contaminació en el medi, incloses l'atmosfera, l'aigua i el sòl. Amb aquesta finalitat es fixen en l'autorització ambiental els valors límit d'emissió i es consideren, si escau, les millors tècniques disponibles a cada moment. Aquestes millors tècniques ja estableixen els casos en què la situació especial de l'entorn de les activitats justifica l'aplicació de mesures addicionals de protecció.

Aquesta llei integra, amb una voluntat de simplificació administrativa clara, l'avaluació de l'impacte ambiental de les activitats relacionades en l'annex I de la mateixa llei en el procediment d'atorgament de l'autorització ambiental.

Aquesta integració de diferents règims d'intervenció administrativa ambiental s'emmarca en l'estratègia del Consell Europeu de Lisboa de l'any 2000, i té l'objectiu de compaginar la reducció necessària de càrregues administratives per a les persones que exerceixen activitats econòmiques amb el respecte i les garanties en la prevenció i el control del medi ambient que la societat demana.

Els objectius de facilitació de tràmits en l'activitat econòmica i de simplificació administrativa són presents, de fet, en el conjunt del sistema d'intervenció administrativa ambiental que regula aquesta llei, en compliment dels compromisos adquirits per a millorar la competitivitat de l'economia catalana i eliminar les traves administratives innecessàries a què ens obliga la Unió Europea.

Per això, d'una banda, aquesta llei estableix un sistema d'intervenció integral, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental de les activitats, però limitat únicament als aspectes ambientals. La intervenció administrativa per raó d'altres matèries, com ara la seguretat i la salut de les persones, es regeix per la legislació de règim local i per la normativa sectorial corresponent. D'altra banda, encara que la llei regula règims d'intervenció de caràcter estrictament ambiental, també reconeix que cal establir mecanismes que permetin tramitar simultàniament el conjunt d'intervencions preceptives respecte a una mateixa activitat.

És també un objectiu d'aquesta llei establir, d'una manera clara, que la responsabilitat sobre les installacions, i l'obertura i el funcionament de les activitats, correspon tant a les persones titulars i al personal tècnic de l'activitat com a les persones que n'han de controlar el funcionament.

La Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera ha derogat, d'una manera expressa, el Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/1961, del 30 de novembre, declarat inaplicable a Catalunya per la disposició addicional sisena de la Llei 3/1998, del 27 de febrer. Els conceptes tradicionals de perillositat, insalubritat, nocivitat i molèstia que s'hi definien, i també l'establiment de mesures d'allunyament de les activitats respecte als nuclis de població, van quedar substituïts a partir de la Llei 3/1998, per la utilització de les condicions i millors tècniques ambientals disponibles en cada cas per a garantir la protecció del medi ambient i la població. Aquesta llei s'estructura en deu títols. El títol primer, relatiu a les disposicions generals, conté les finalitats de la Llei, l'àmbit d'aplicació i un quadre de definicions ampli, i també les condicions generals de funcionament de les activitats i les obligacions generals dels titulars d'aquestes activitats. En aquest títol destaca la determinació dels règims d'intervenció administrativa als quals se sotmeten les diferents categories d'activitats, enumerades en els annexos I, II, III i IV de la Llei, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental. Finalment, el títol primer es completa amb les referències als valors límit d'emissió, la informació ambiental necessària per a gestionar els règims d'intervenció administrativa i l'ús de mitjans tècnics.

El títol segon estableix el règim de l'autorització ambiental de les activitats amb l'avaluació de l'impacte ambiental i el règim de declaració de l'impacte ambiental de les activitats, conjuntament amb una autorització substantiva.

En el règim de l'autorització ambiental de les activitats amb l'avaluació de l'impacte ambiental s'estableix la integració dels dos sistemes cabdals d'intervenció administrativa per a prevenir i reduir en origen la contaminació. Aquests sistemes són l'autorització ambiental i la declaració d'impacte ambiental i recauen sobre les activitats productives que tenen un potencial d'incidència ambiental elevat. L'Administració de la Generalitat té la competència per a resoldre el procediment únic en el qual ara conflueixen aquests dos sistemes.

Tot i que la integració d'ambdós sistemes en un procediment únic pot tenir l'aparença d'una complexitat major en la tramitació, aquesta llei, mitjançant l'establiment de llindars concrets i situacions determinades en les quals no cal avaluar les activitats establertes en l'annex II del Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, atorga més seguretat jurídica als titulars de les activitats afectades i, alhora, elimina la càrrega del procediment administratiu de consulta prèvia.

Cal remarcar el fet que el règim d'autorització és estrictament ambiental, llevat del cas de les activitats amb un risc d'accidents més grans, supòsit en el qual la participació de l'òrgan que té la competència substantiva sobre aquesta matèria s'integra en el procediment de l'autorització ambiental. El municipi en què es duu a terme l'activitat també participa en aquest procediment mitjançant un informe ambiental referit a les matèries sobre les quals té competència.

Pel que fa al règim de declaració d'impacte ambiental de les activitats amb una autorització substantiva, l'acció de prevenció ambiental s'integra en el procediment de l'autorització substantiva que és competència de l'òrgan que té la competència sectorial.

El títol tercer estableix el règim d'intervenció de la llicència ambiental de competència municipal.

En aquest títol es regulen totes les activitats que, per la incidència que tenen en el medi ambient, s'han de sotmetre obligatòriament a algun règim d'intervenció preventiva ambiental, de competència municipal estricta. La participació de l'Administració de la Generalitat en el procediment d'atorgament de la llicència ambiental es limita a l'emissió dels informes que són preceptius, d'acord amb aquesta llei o amb el desplegament reglamentari de la llei, o d'acord amb la normativa sectorial ambiental aplicable. S'estableix, també, la intervenció dels consells comarcals, que han de donar la suficiència tècnica i jurídica als municipis i garantir, en tots els casos, un alt grau d'autonomia als ajuntaments per a definir llur relació amb l'ens comarcal.

Així mateix, es difereix a la regulació de les ordenances municipals la possibilitat de sotmetre algunes d'aquestes intervencions preventives al règim de comunicació, en funció de la ubicació urbanística, de les característiques ambientals del medi receptor i d'altres factors d'incidència ambiental, sempre que no ho impedeixi el compliment de la normativa sectorial ambiental.

El títol quart regula el règim de comunicació, que també és de competència municipal. La prevenció ambiental, en aquest cas, es duu a terme mitjançant l'acte de certificació tècnica del compliment de les normes ambientals. No hi ha la possibilitat de sotmetre aquestes activitats a un règim de llicència ambiental, al mateix temps que es reforça el compliment dels requeriments ambientals i l'obertura de l'activitat sota la responsabilitat de les persones o l'empresa titulars i del personal tècnic.

El títol cinquè estableix els règims d'intervenció ambiental de les proves o de les actuacions dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous.

El títol sisè estableix els règims d'intervenció ambiental coordinats amb altres intervencions municipals. En les activitats subjectes a la legislació sectorial d'espectacles públics i activitats recreatives i, si escau, altres activitats sotmeses a la llicència o comunicació municipal substantiva que es determini, l'avaluació ambiental de l'activitat s'integra en el procediment d'atorgament de la llicència o comunicació municipal substantiva.

Així mateix, l'avaluació ambiental dels projectes d'equipaments i serveis de titularitat municipal s'integra en el procediment d'aprovació del projecte corresponent.

El títol setè conté les disposicions legals comunes a tots els règims d'intervenció ambiental regulats per la llei, entre les quals destaquen les disposicions referents a la intervenció administrativa de les modificacions, la caducitat i la revisió de l'autorització i la llicència ambientals, i les especificitats de les explotacions ramaderes.

El títol vuitè estableix el règim de control de les activitats que es regula per a les diferents categories d'activitats. Els trets més significatius són el foment dels sistemes d'autocontrol .especialment mitjançant el sistema d'ecogestió i ecoauditoria (EMAS). i la necessitat de disposar de la informació de l'acció de control inicial que eviti les dilacions injustificades en dur a terme les activitats a causa del risc que comporta, per al medi ambient i per a la població, un període de posada en marxa molt perllongat. Aquest títol estableix la periodicitat dels controls, que, generalment, són de dos anys per a les activitats de l'annex I.1, de quatre anys per a les activitats dels annexos I.2 i I.3, i de sis anys per a les activitats dels annexos II i IV.

El títol novè regula els règims d'inspecció, sancionador i d'execució forçosa. En tant que aquesta llei és fonamentalment procedimental i no regula aspectes materials que desenvolupen les legislacions ambientals sectorials respectives, no estableix un règim sancionador en matèria de recursos naturals i agents contaminants. Aquesta llei remet, tant pel que fa als casos en què s'ha produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient com en els casos en què s'ha posat en risc greu la seguretat o la salut de les persones, als règims sancionadors, d'execució forçosa i de responsabilitat establerts per la normativa sectorial específica.

El règim sancionador que afecta les activitats subjectes a la legislació bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació s'exceptua, però, d'aquest criteri, ja que aquesta legislació estableix una tipificació d'infraccions procedimentals i materials que inclou els casos anteriors. El títol desè determina l'establiment i l'ordenació de taxes per a prestar els serveis administratius relatius als procediments d'autorització, llicència o comunicació ambientals, i també els de la declaració d'impacte ambiental, de conformitat amb els principis de cost real o de cost previsible que estableix la legislació reguladora de les hisendes públiques.

La disposició addicional primera recull els principis de no-concurrència, simultaneïtat i coordinació, amb relació a les intervencions administratives dels ens locals i dels departaments competents en matèries de seguretat i salut de les persones que es tenen en compte en l'obertura d'activitats i que no estan regulades en aquesta llei. La intervenció en aquestes matèries s'ha d'exercir en els termes que determina, en cada cas, la legislació sectorial aplicable.

La disposició addicional segona mostra la necessitat que les normatives sectorials que incideixen en l'exercici de les activitats determinin la simultaneïtat de les tramitacions administratives.

La disposició addicional tercera estableix que, en els casos en què s'han d'efectuar els controls inicials de les activitats segons les determinacions d'aquesta llei i, alhora, s'ha de fer una actuació de comprovació prèvia d'acord amb la Llei de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edifici, es pot fer una única actuació de control.

La disposició addicional quarta crea la Comissió d'Avaluació i Seguiment per a l'aplicació d'aquesta llei. La complexitat de la intervenció administrativa ambiental i l'heterogeneïtat tant de les activitats com del medi receptor fan necessari un seguiment acurat i puntual de l'aplicació que permeti corregir amb eficàcia les disfuncionalitats eventuals que sorgeixin. En aquesta comissió hi participen les administracions i les agrupacions empresarials, sindicals i professionals que hi estan implicades més directament.

La disposició addicional cinquena encomana a la Comissió de Govern Local l'elaboració de propostes de procediments administratius i ordenances fiscals per a contribuir a l'harmonització en l'actuació dels ens locals.

La disposició addicional sisena estableix l'atorgament de bonificacions fiscals específiques a les empreses que disposin del certificat del sistema d'ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), ja que garanteixen l'excel·lència empresarial en matèria ambiental.

La disposició addicional setena precisa que, als efectes del que estableix la lletra a, paràgraf segon, de l'article 7.1, s'entén que quan es produeix la modificació de les legislacions d'origen en resten modificats automàticament els annexos.

En les disposicions transitòries es regula el desenvolupament dels procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el règim transitori de les entitats collaboradores de l'Administració ambiental, i les actuacions de control i les revisions de les autoritzacions i de les llicències ambientals existents per a ajustar-les a les condicions més beneficioses establertes en aquesta llei. També es determina un procediment marc regulador de la intervenció administrativa dels ens locals en els àmbits relacionats amb el control preventiu de les activitats que no disposen d'un procediment específic per a exercir-lo, amb la finalitat de donar cobertura legal a la intervenció administrativa dels ens locals en les matèries que no estan integrades, d'una manera procedimental, en la intervenció administrativa ambiental.

Finalment aquesta llei, a més dels annexos esmentats en els títols corresponents a les diverses activitats sotmeses en els diferents règims d'intervenció administrativa ambiental, recull l'annex V, relatiu als criteris de selecció del procediment d'avaluació d'impacte ambiental de les activitats de l'annex II, i l'annex VI, relatiu als informes preceptius en matèria de medi ambient.