Normativas Precios Blog

Títol VII. Disposicions comunes als règims d'intervenció ambiental

Article 58. Efectes

L'autorització i la llicència ambientals tenen caràcter operatiu en matèria ambiental per al funcionament de les activitats i no generen drets més enllà dels que s'estableixen en l'autorització o la llicència mateixes i en aquesta llei.

Article 59. Intervenció administrativa en les modificacions de les activitats
  1. 1. Les modificacions de les activitats ja autoritzades establertes per aquesta llei se sotmeten als règims d’intervenció administrativa següents:
    1. a) Les modificacions substancials d’activitats dels annexos I.1 i I.2 estan subjectes a autorització ambiental i a decisió prèvia sobre la necessitat de sotmetre-les a una avaluació d’impacte ambiental o a declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’article 7.1.a. En el cas de les activitats incloses en l’article 7.1.a.2, aquesta autorització es considera concedida per silenci administratiu una vegada transcorregut el termini que fixa l’article 28.2, si en el procés de decisió prèvia es determina que no és necessària la declaració d’impacte ambiental.
    2. b) Les modificacions substancials d’activitats de l’annex II estan subjectes a llicència ambiental, d’acord amb l’article 7.1.c. Aquesta llicència es considera concedida per silenci administratiu un cop transcorregut el termini que fixa l’article 48.1, si es tracta:
      • D’activitats a què fa referència l’article 7.1.c.3.
      • D’activitats a què fa referència l’article 7.1.c.2, si en el procés de decisió prèvia es determina que no és necessària la declaració d’impacte ambiental.
    3. c) Les modificacions d’activitats dels annexos I.1, I.2 i II altres que les indicades per les lletres a i b que tinguin efectes sobre les persones o el medi ambient han d’ésser sotmeses per la persona o empresa titular de l’activitat a l’òrgan ambiental per tal que avaluï si la modificació es considera substancial o no substancial. Si la considera substancial és aplicable el que estableixen les lletres a i b. Si la considera no substancial, o no manifesta el contrari en el termini d’un mes, la modificació es pot dur a terme.

      L’avaluació pot ésser parcial o total, segons si la modificació afecta una de les installacions que integren l’activitat, n’afecta diverses o les afecta totes. La modificació substancial només pot ésser parcial si permet una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat.

    4. d) Les modificacions no substancials de les activitats dels annexos I.1, I.2 i II que no tinguin conseqüències per a les persones ni per al medi ambient han de figurar en les actes de controls periòdics.
    5. e) Les modificacions de les activitats de l’annex III s’han de comunicar a l’ajuntament competent. Si la modificació comporta un canvi d’annex de l’activitat, s’ha d’aplicar el que correspongui, d’acord amb el que estableix aquest article.
    6. f) Les modificacions de les activitats de l’annex I.3 han d’ésser comunicades per l’òrgan amb competència substantiva a l’òrgan ambiental per tal que siguin sotmeses a declaració d’impacte ambiental o a decisió prèvia sobre l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
  2. 2. S’han de definir per reglament els paràmetres per qualificar les modificacions com a substancials o no substancials, tenint en compte la major incidència de la modificació projectada i segons els criteris següents:
    1. a) La dimensió de l’activitat o les activitats afectades.
    2. b) La producció.
    3. c) Els recursos naturals emprats i, concretament, el consum d’aigua i energia.
    4. d) El volum, el pes i el tipus dels residus generats.
    5. e) La qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de les àrees geogràfiques que poden ésser afectades o les limitacions derivades de la declaració de zones de protecció especial per a la capacitat i la vulnerabilitat del medi.
    6. f) El grau de contaminació produïda.
    7. g) El risc d’accident.
    8. h) La incorporació de substàncies perilloses o el fet d’augmentar-ne l’ús.
    9. i) L’acumulació de modificacions no substancials.
  3. 3. Per les activitats de l’annex I.1, quan la modificació d’una instal·lació comporti una disminució de la seva capacitat de producció fins a quedar per sota dels llindars d’aquest annex, l’activitat se sotmet a la regulació pròpia del règim d’intervenció en què queda classificada.

    En el cas que l’activitat passi a estar inclosa a l’annex II, s’ha de trametre a l’ajuntament una còpia de l’expedient instruït i de la resolució d’autorització ambiental atorgada. En aquest cas, l’ajuntament ha de conservar tots els tràmits i informes realitzats pel departament competent en matèria de qualitat ambiental fins a la fase de proposta de resolució, sens perjudici de la petició per part de l’ajuntament dels nous informes que corresponguin d’acord amb les modificacions realitzades en l’establiment.

    Fins que no es produeixi l’adaptació, l’activitat continuarà en funcionament emparada per l’autorització ambiental atorgada. Un cop feta l’adaptació al règim de llicència ambiental, l’ajuntament ho comunicarà a l’òrgan ambiental de la Generalitat competent en matèria de qualitat ambiental a fi que dicti resolució i deixi sense efecte l’autorització ambiental que havia estat concedida amb anterioritat.

Article 60. Informe urbanístic
  1. 1. L'informe urbanístic establert per aquesta llei s'ha de sol·licitar a l'ajuntament presentant la documentació fixada per reglament.
  2. 2. L'ajuntament ha de lliurar l'informe urbanístic, en el termini màxim d'un mes, amb el contingut que es determini per reglament. En el cas que no s'hagi lliurat en el termini indicat, qui sol·licita l'autorització ambiental ho pot justificar amb una còpia de la sollicitud de l'informe urbanístic i de la documentació presentada a l'ajuntament amb constància de la data de presentació, per a continuar la tramitació de l'expedient.
  3. 3. Si l'informe urbanístic és desfavorable, independentment del moment en què s'ha emès, sempre que s'hagi rebut abans que s'atorgués l'autorització ambiental, l'òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient ha de dictar una resolució que posi fi al procediment i arxivar les actuacions.
  4. 4. En els casos d'activitats subjectes a la legislació d'accidents greus o que tenen algunes de les substàncies químiques o categoria de substàncies tòxiques o molt tòxiques incloses en aquesta legislació d'accidents greus, de conformitat amb els llindars que estableix la normativa de seguretat industrial, la sollicitud ha de contenir la informació que determini aquesta legislació.
  5. 5. En el cas de l'article 60.4, l'ajuntament ha de demanar un informe al departament competent en matèria de seguretat industrial. Aquest informe, que ha d'acompanyar l'informe urbanístic, s'ha d'emetre en un termini màxim de quinze dies.
  6. 6. En el cas que es vulgui ubicar l'activitat en sòl no urbanitzable, l'informe urbanístic s'ha de pronunciar sobre la possibilitat d'autoritzar l'activitat de conformitat amb la legislació d'urbanisme i el planejament urbanístic aplicables. L'ajuntament ha de fer constar en l'informe si el projecte urbanístic, o el pla especial corresponent, ha estat aprovat o no, per a condicionar l'eficàcia de l'autorització ambiental a l'aprovació esmentada.
  7. 7. L'informe urbanístic caduca en el termini que es fixa en el mateix informe, amb un mínim de sis mesos, i, si no n'hi ha, al cap de dos anys d'haver estat expedit, per a presentar la sollicitud o la comunicació corresponents.
  8. 8. Amb relació als projectes de bioenergia, la manca d'emissió de l'informe que estableix l'apartat 6 o la manca de resposta dins del termini de tres mesos des de la seva sollicitud no suspèn ni impedeix la continuació de la tramitació del procediment, ni té, en cap cas, efectes de silenci administratiu positiu o negatiu, ni comporta la conformitat tàcita de l'ens local amb el contingut urbanístic o territorial de l'actuació.

    Un cop transcorregut aquest termini, l'òrgan competent en matèria d'urbanisme de la Generalitat pot continuar la tramitació del pla especial urbanístic autònom corresponent, d'acord amb la legislació urbanística i el planejament urbanístic aplicables, sens perjudici de les al·legacions, els informes o els pronunciaments que l'ens local pugui formular en els tràmits posteriors del procediment.

Article 61. Caducitat de l'autorització i de la llicència ambientals
  1. 1. Una vegada atorgada l'autorització o la llicència ambiental, el titular disposa d'un termini de quatre anys per a iniciar l'activitat, llevat que l'autorització o la llicència ambiental estableixi un termini diferent.
  2. 2. La persona o l'empresa titulars d'una autorització o llicència ambiental té dret a obtenir una pròrroga del termini per a iniciar l'activitat, si en justifica els motius i la necessitat.
  3. 3. L'autorització ambiental de les activitats de l'annex I.1 caduca quan ha finit el termini a què fan referència els apartats 1 i 2 sense que la persona titular hagi presentat la declaració responsable a què referència l'article 68ter.3.a. La resta de les autoritzacions ambientals i la llicència ambiental caduquen quan ha finalitzat el termini dels apartats 1 i 2 sense que l'activitat s'hagi sotmès a un control ambiental inicial. L'òrgan ambiental competent ha de declarar la caducitat i ha d'acordar l'arxivament de les actuacions, amb l'audiència prèvia a la persona o l'empresa titulars.
Article 62. Revisió de l'autorització i de la llicència ambientals
  1. 1. L’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.1 cobertes per les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, a l’efecte de renovar-la, ha d’ésser revisada d’ofici per l’òrgan ambiental. Un cop revisada l’autorització, les eventuals mesures resultants d’aquesta s’han d’haver implantat i s’ha d’haver comprovat que s’ha dut a terme aquesta implantació en un termini de quatre anys a partir de la publicació d’aquestes conclusions.

    Per a les activitats de l’annex I.1 no cobertes per cap de les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, la revisió de l’autorització ambiental també es fa d’ofici, quan l’òrgan ambiental justifiqui que els avenços en les millors tècniques disponibles permeten una reducció significativa de les emissions.

    L’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.2, a l’efecte de renovar-la, està subjecta a una revisió periòdica cada dotze anys. Aquesta revisió periòdica es pot fer coincidir, si per motius d’eficàcia i economia resulta possible, amb el control periòdic immediatament anterior a la data màxima fixada per a revisar l’autorització.

  2. 2. La llicència ambiental de les activitats de l'annex II està subjecta a les revisions periòdiques que determini la legislació sectorial en matèria d'aigua, aire o residus.
  3. 3. En el cas de les activitats amb la certificació del sistema d'ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), la revisió periòdica ha de coincidir amb la renovació del registre de l'EMAS.
  4. 4. S'ha de revisar anticipadament l'autorització i la llicència ambientals i modificar-les en els supòsits següents:
    1. a) Si la contaminació produïda per l'activitat fa convenient revisar els valors límit d'emissió fixats en l'autorització o la llicència, o incloure'n de nous.
    2. b) Si hi ha una variació important del medi receptor respecte de les condicions que presentava en el moment que es va atorgar l'autorització o la llicència.
    3. c) Si l'aparició de modificacions importants en les millors tècniques disponibles, validades per la Unió Europea, fa possible reduir significativament les emissions sense imposar costos excessius.
    4. d) Si la seguretat de funcionament de l'activitat fa necessari utilitzar altres tècniques.
    5. e) Si així ho exigeix la normativa ambiental aplicable.
Article 63. Procediment i abast de la revisió
  1. 1. Per a les activitats de l’annex I.1, el procediment de revisió de l’autorització ambiental s’inicia d’ofici, amb una resolució motivada de les causes de la revisió i amb un requeriment sobre la informació necessària per a la revisió de les condicions de l’autorització que ha d’incloure, quan es tracti d’adequar l’autorització a les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, els resultats del control de les emissions i altres dades que permetin una comparació del funcionament de l’activitat amb les millors tècniques disponibles descrites a les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles aplicables i amb els nivells d’emissió associats a aquestes.

    El procediment de revisió de l’autorització ambiental també es pot iniciar a instància de part.

    Per a les activitats de l’annex I.2 i II, la revisió periòdica de les autoritzacions i de les llicències s’inicia a instància de part, i la revisió anticipada també es pot iniciar d’ofici, si així ho disposa la norma sectorial ambiental que estableix aquesta revisió.

  2. 2. El procediment de revisió periòdica de les activitats de l’annex I.2 i II ha d’atendre les especificacions següents:
    1. a) La sollicitud de la revisió de l’autorització ambiental s’ha de presentar amb una antelació mínima de vuit mesos abans de la data de finiment de la vigència de l’autorització.
    2. b) La sollicitud de revisió de la llicència ambiental s’ha de presentar sis mesos abans de la data de caducitat dels permisos regulats per la legislació sectorial que afecti l’activitat.
    3. c) La sollicitud de la revisió de l’autorització o de la llicència ambientals ha d’anar acompanyada d’una avaluació ambiental, total o parcial, de l’activitat, amb el contingut determinat per reglament, verificada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental degudament acreditada, que es pot substituir per la darrera acta de control ambiental periòdic en la part que correspongui, sempre que s’hagi dut a terme amb una antelació màxima de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sollicitud de revisió.
  3. 3. En el cas de les activitats amb la certificació del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), la revisió periòdica a què fa referència l’apartat 2 s’ha de sol·licitar amb l’acreditació de la renovació del registre de l’EMAS juntament amb el document d’exempció del control ambiental i aquest ha de coincidir amb l’acreditació de la dita renovació.
  4. 4. El procediment de revisió anticipada s’inicia d’ofici amb una resolució motivada de les causes de la revisió, amb l’audiència a la persona o l’empresa titulars de l’activitat.
  5. 5. El procediment de revisió periòdica s’ha de desenvolupar per reglament i ha de respectar el principi de simplificació administrativa. S’ha de resoldre en el termini màxim de sis mesos, en el cas de revisió de l’autorització ambiental, i de quatre mesos en el cas de revisió de la llicència ambiental.
  6. 6. En la resolució dels procediments de revisió es poden modificar els valors límit d’emissió i la resta de condicions específiques de l’autorització o la llicència ambientals, i afegir-n’hi de noves, sense que això generi cap dret a indemnitzar la persona titular de l’activitat.
Article 64. Transferibilitat
  1. 1. L'autorització i la llicència ambientals són transferibles amb la comunicació, dirigida a l'òrgan ambiental competent, en què s'acrediti subrogar els titulars nous en els drets i els deures derivats de l'autorització o la llicència ambientals.
  2. 2. El canvi de titularitat de les activitats incloses en l'annex III s'ha de comunicar a l'ajuntament corresponent.
  3. 3. Un cop produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels titulars antics són assumides pels titulars nous.
  4. 4. Si es produeix la transmissió sense efectuar la comunicació corresponent, tant els titulars antics com els titulars nous resten subjectes d'una manera solidària a totes les responsabilitats i les obligacions derivades de l'autorització ambiental, de la llicència ambiental o de la comunicació.
Article 65. Clausura d'activitats
  1. 1. L'òrgan competent per a atorgar les activitats, amb la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent, pot clausurar les activitats que s'exerceixen sense l'autorització ambiental, la llicència ambiental o la comunicació exigibles en aplicació d'aquesta llei. Aquest procediment és independent de la instrucció de l'expedient sancionador que correspongui.
  2. 2. Iniciat el procediment establert per l'article 65.1, en el cas que es constati que, d'una manera imminent, hi ha afecció o risc d'afecció per al medi i per a les persones, l'òrgan competent pot acordar de suspendre provisionalment l'activitat d'una manera immediata, tenint en compte que s'ha de confirmar o aixecar aquesta mesura cautelar un cop escoltada la persona titular de l'activitat.
Article 66. Cessament d'activitats
  1. 1. El cessament definitiu o temporal de les activitats incloses en els annexos I, II i III s'ha de comunicar a l'òrgan ambiental competent, llevat que el reguli la legislació sectorial.
  2. 2. En la comunicació, la persona titular de l'activitat ha d'acreditar que ha pres les mesures necessàries per a evitar qualsevol risc de contaminació i que la incidència ambiental en el lloc on es portava a terme l'activitat ha quedat reduïda al mínim.
Article 66 bis. Especificacions en el cessament definitiu de les activitats de l’annex I.1
  1. 1. Per a les activitats incloses a l’annex I.1, el titular de l’activitat ha de comunicar a l’Administració el cessament definitiu de l’activitat i de l’explotació de la instal·lació. Juntament amb aquesta comunicació, ha d’aportar el resultat de l’avaluació de l’estat del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies per substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació.
  2. 2. En el cas que s’hagi elaborat un informe base o de situació de partida, d’acord amb l’article 22 bis de la Llei 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació, i el resultat de l’avaluació a què fa referència l’apartat 1 determini que l’activitat ha causat una contaminació significativa del sòl o de les aigües subterrànies respecte a l’estat establert en l'informe esmentat, el titular de l’activitat, sense necessitat de pronunciament previ de l’Administració, ha de prendre les mesures adequades per a fer front a la contaminació i restablir l’emplaçament de l’activitat a la situació de partida seguint les normes de l’annex II de la Llei de l’Estat 26/2007, del 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, amb el benentès que es pot tenir en compte la viabilitat tècnica d’aquestes mesures.
  3. 3. Quan no s’hagi exigit al titular l’informe base o de situació de partida, en cessar definitivament l’activitat, el titular ha d’adoptar les mesures necessàries destinades a retirar, controlar, contenir o reduir les substàncies perilloses rellevants per tal que, tenint en compte l’ús actual o futur aprovat, l’emplaçament ja no creï un risc significatiu per a la salut humana ni per al medi ambient a causa de la contaminació del sòl i les aigües subterrànies per les activitats que s’hagin autoritzat. En l’adopció d’aquestes mesures s’han de tenir en compte les condicions descrites en la primera sollicitud d’autorització ambiental.
  4. 4. L’òrgan ambiental ha de portar a terme, en qualsevol cas, una verificació del compliment de les condicions de tancament, total o parcial, i, quan aquesta resulti positiva, ha de dictar una resolució, en el cas de cessament total, que autoritzi el tancament de l’activitat i de la instal·lació i extingeixi l’autorització ambiental o, en el cas de cessament parcial, modifiqui l’autorització ambiental.
Article 67. Especificitats de les explotacions ramaderes i d’altres tipus d’instal·lacions
  1. 1. Les explotacions ramaderes incloses en els annexos I i II resten subjectes a les especificitats següents: a) Les sol·licituds de llicències i autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la concessió de l’autorització o la llicència ambientals. Per a elaborar aquest informe, quan el pla de gestió de les dejeccions afecta zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, es té en compte el programa d’actuació corresponent que es desenvolupi per reglament.
    1. b) Les prescripcions sobre la gestió i el control de les dejeccions ramaderes i dels residus que s’estableixin en l’autorització o la llicència ambientals s’han d’adequar a les particularitats que resulten de les modalitats pràctiques de la gestió, de la capacitat de l’explotació, de l’espècie animal allotjada i de l’emplaçament, tot ponderant els costos i els avantatges de les mesures prescrites.
    2. c) Corresponen a l’òrgan del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en l’àmbit de les potestats de l’ordenació de la producció agrícola i ramadera, les funcions inspectora, de control ordinari i sancionadora de l’incompliment de les determinacions dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes, sens perjudici de les funcions que corresponen a l’òrgan competent en matèria d’aigües.
    3. d) S’ha de determinar per reglament un procediment simplificat, a més del contingut del projecte i, si escau, de l’estudi d’impacte ambiental adaptat a les particularitats a què es refereixen les lletres a, b i c de l’article 67.1.
  2. 2. En el cas de centres de gestió de dejeccions ramaderes, i també en el cas de les installacions que tracten dejeccions ramaderes, soles o barrejades amb altres materials orgànics, les sol·licituds de llicències que requereixin sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental i les sol·licituds d’autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes o el pla de gestió agrària dels productes obtinguts, segons correspongui. El pla de gestió s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la concessió de l’autorització o la llicència.
  3. 3. Les activitats ramaderes de l’annex III subjectes al règim de comunicació no incloses en l’apartat anterior han de presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3, el pla de dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual ha d’estar elaborat i signat per una persona tècnica habilitada pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia. Això mateix s’aplica als plans de gestió de dejeccions ramaderes en el cas de centres de gestió de dejeccions ramaderes que s’englobin dins l’annex III, i també als plans de gestió agrària dels productes obtinguts en el cas d’instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes soles o barrejades amb altres materials orgànics, que s’englobin dins l’annex III i no incloses en l’apartat anterior. En qualsevol cas, el pla de gestió ha d’estar elaborat d’acord amb la normativa vigent i amb els criteris tècnics aprovats per resolució de la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.
  4. 4. Les activitats ramaderes de l’annex III subjectes al règim de comunicació i els centres de gestió de dejeccions ramaderes que s’englobin dins l’annex III, així com als plans de gestió agrària dels productes obtinguts en el cas d’instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes, soles o barrejades amb altres materials orgànics, si incrementen en més de 7.000 kg el nitrogen generat anualment amb les dejeccions han de presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3, el corresponent pla de gestió, el qual ha d’estar informat favorablement pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia.
  5. 5. En el cas d’activitats esmentades en els apartats 2, 3 o 4 que requereixin sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental, cal que el departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la declaració d’impacte ambiental.
  6. 6. El pla de controls de la gestió de les dejeccions ramaderes que executa el departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia ha d’incloure una verificació posterior dels plans de gestió de l’apartat 4 en un termini de sis mesos a comptar de la formalització de la comunicació.