Article 12. Emissió del certificat d’aptitud

1. 1. El certificat d’aptitud s’emet un cop presentat l’informe d’inspecció tècnica de l’edifici junt amb la sol·licitud d’emissió del certificat d’aptitud i, un cop realitzada la revisió administrativa de l’informe, s’emetrà el certificat d’aptitud. La notificació del certificat es farà a l’adreça que a aquests efectes s’indiqui en la sol·licitud.

   L’Administració competent resoldrà la sol·licitud en el termini màxim de tres mesos des de la data de presentació amb l’emissió del certificat d’aptitud de l’edifici. En funció de les deficiències que constin en l’informe de la inspecció tècnica, el certificat d’aptitud s’emet com a:

   1. a) “Apte”, si l’edifici no presenta deficiències.
   2. b) “Apte”, si l’edifici presenta deficiències qualificades com a lleus.
   3. c) “Apte provisional”, si l’edifici presenta deficiències qualificades com a importants.
   4. d) “Apte cautelarment”, si l’edifici presenta deficiències qualificades com a greus o molt greus, si bé amb les mesures cautelars executades que hagin resolt provisionalment les situacions de risc per a les persones i els béns.
   5. e) “Resolució denegatòria d’aptitud”, si l’edifici presenta deficiències qualificades com a greus o molt greus sense les mesures cautelars executades. En aquest supòsit caldrà presentar una nova sol·licitud que acompanyi un nou IITE que acrediti que s’han executat les mesures cautelars, o l’execució de les obres per obtenir el certificat d’aptitud.
2. 2. Si, en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud amb l’informe de la inspecció tècnica degudament complimentat, no s’ha notificat una resolució expressa, la persona interessada pot entendre obtingut el certificat d’aptitud per silenci administratiu positiu, segons regula la normativa del procediment administratiu.
3. 3. El certificat d’aptitud atorgat determina que l’edifici és apte per ser usat com a habitatge.

   Així mateix, amb el certificat d’aptitud vigent el propietari o propietària pot acreditar que compleix el deure de conservació i rehabilitació dels supòsits previstos als apartats 1.a) i 1.b).

   En els supòsits previstos a l’apartat 1.c) i 1.d), el certificat d’aptitud només acredita que la propietat compleix el deure de conservació i rehabilitació quan s’hagin realitzat les obres necessàries que hagin fet desaparèixer les deficiències qualificades com a greus, molt greus o importants. El certificat d’aptitud ha de contenir els advertiments necessaris per a l’execució de les obres, el compliment del deure de conservació, així com sobre la possible pèrdua de vigència del certificat.

4. 4. En els supòsits d’informes de la inspecció tècnica que indiquin l’existència de deficiències greus o molt greus a l’edifici, per a l’emissió del certificat d’aptitud es podrà requerir l’audiència prèvia de l’ajuntament corresponent, per un termini de dos mesos. Si transcorre aquest termini sense que l’Ajuntament hagi manifestat la seva oposició, s’entén que està conforme amb l’informe tècnic pel que fa a l’execució de les mesures cautelars. El tràmit d’audiència s’ha de fer telemàticament.
5. 5. El certificat d’aptitud s’emet basat en la presumpció de veracitat de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici.

Article 13. Competència per atorgar el certificat d’aptitud

Són competents per atorgar el certificat d’aptitud:

1. 1. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya, mitjançant els seus serveis d’habitatge en les diferents demarcacions del territori.
2. 2. Les administracions locals en els supòsits que hagin aprovat programes o ordenances locals de conformitat amb l’article 28.2 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Article 14. Vigència del certificat d’aptitud

1. 1. La data d’emissió de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici fixa l’inici del còmput de la vigència del certificat d’aptitud, que s’estableix d’acord amb els terminis següents:

   En edificis d’habitatges sense deficiències o amb deficiències lleus és de deu anys.

   En edificis d’habitatges amb deficiències importants és de sis anys, sens perjudici del compliment de les condicions establertes a l’apartat 2 d’aquest article.

   En edificis d’habitatges amb deficiències greus o molt greus amb mesures cautelars executades, és de tres anys, sempre que aquestes mesures hagin resolt provisionalment les situacions de risc per a les persones i els béns i la propietat compleixi les condicions establertes a l’apartat 3.

2. 2. En el supòsit de deficiències importants, la vigència del certificat d’aptitud queda condicionada al fet que cada dos anys s’efectuï una verificació tècnica que inclogui la visita d’un professional tècnic a l’edifici per examinar els elements amb deficiències importants i l’elaboració d’un informe per fer constar que aquelles deficiències no han passat a la qualificació de greu o molt greu, llevat del supòsit en què s’hagin iniciat les obres per reparar-les.

   Si l’informe de verificació determina que les deficiències han passat a tenir la qualificació de greu o molt greu, el certificat d’aptitud perd la seva vigència i queda sense efecte. En aquests casos els tècnics han de procedir segons disposa l’apartat 2 de l’article 9. Si l’informe de verificació manté la qualificació de les deficiències com a importants, la propietat ha d’incorporar l’informe de verificació en el llibre de l’edifici, el qual podrà ser requerit per les administracions competents per comprovar-ne el compliment.

3. 3. En el supòsit de deficiències greus o molt greus amb les mesures cautelars executades, la vigència del certificat d’aptitud queda condicionada a la verificació tècnica que preveu l’apartat anterior, que s’ha d’efectuar en els terminis fixats en l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici, o, com a mínim, cada dotze mesos, als efectes de comprovar que les mesures executades en l’edifici es mantenen en bon estat i l’estat de l’edifici es manté sense risc per a les persones i els béns.

   Si l’informe de verificació determina que, malgrat les mesures cautelars executades, l’estat de l’edifici o dels seus elements presenta un risc per a les persones i els béns, el certificat d’aptitud perd la seva vigència i queda sense efecte. En aquests casos, els tècnics han de procedir segons el que disposa l’apartat 2 de l’article 9. Si l’informe de verificació determina que les mesures cautelars executades mantenen l’estat de l’edifici sense risc per a les persones i els béns, la propietat incorporarà l’informe de verificació en el llibre de l’edifici.

4. 4. L’informe de verificació s’ha d’elaborar segons el model normalitzat aprovat per l’Agencia d’Habitatge de Catalunya i pot servir per acreditar l’estat de les deficiències a verificar com també per fer constar que s’han reparat. La propietat de l’edifici ha d’adjuntar aquest informe amb el certificat d’aptitud, per tal d’acreditar la seva vigència quan sigui exigible d’acord amb els apartats anteriors.

Article 15. Lliurament a les persones adquirents

1. 1. En els actes i els contractes de transmissió d’habitatges entre vius, les persones transmitents han de lliurar a les adquirents, en el cas que l’edifici estigui obligat a passar la inspecció tècnica, una còpia de l’informe de la inspecció tècnica realitzada i del certificat d’aptitud.
2. 2. Si el certificat d’aptitud s’ha obtingut per silenci administratiu positiu o si no es pot obtenir aquest certificat perquè, d’acord amb l’informe de la inspecció tècnica, s’han apreciat deficiències greus o molt greus i les mesures cautelars no han estat executades, les persones transmitents han de lliurar una còpia de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici amb l’acreditació de la data de presentació davant de l’Administració.
3. 3. En el cas que la persona transmitent d’un habitatge no pugui disposar del certificat d’aptitud i de l’informe tècnic de l’edifici per causes que hauran de quedar degudament justificades davant del fedatari públic que autoritzi la transmissió, la persona adquirent podrà exonerar la persona transmitent de manera expressa de l’obligació de lliurar aquests documents en l’acte de transmissió.
4. 4. Els notaris i els registradors han d’informar d’aquestes obligacions i fer constar, si s’escau, l’exoneració en els actes de transmissió. En aquest cas, la transmissió de l’habitatge queda subjecta a les obligacions que determina la normativa d’habitabilitat vigent.