Normativas Proyectos Precios
Iniciar sesión
Solicitar demo Accede gratis

II. RÈGIM JURÍDIC DEL SÒL

II.1 CLASSIFICACIÓ

31. El sòl es classifica en urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Dins d'aquestes categories de sòl, les normes estableixen condicions d'edificació i ús del sòl, d'aplicació directa en sòl urbà amb caràcter d'ordenances municipals, i en sòl urbanitzable, a través de Plans Parcials o Programes d'Actuació Urbanística, segons que aquest estigui programat o no programat.

32.

Es qualifica el sòl mitjançant la delimitació de zones i sistemes. Són zones aquelles parts del territori on, sense perjudici de les cessions obligatòries que puguin resultar de l'aplicació dels estàndards urbanístics que la llei i el Pla preveuen, es dóna una intensitat i ús uniforme que el Pla determina i quantifica, habilitant al propietari per a la seva utilització.

Són sistemes els elements d'ús col·lectiu i interès general fonamentals formants de l'estructura general del territori.

33. Classificació urbanística del sòl

El Pla General d'ordenació divideix el territori municipal de la següent manera:

  1. A) SISTEMES
    1. 1 . De comunicacions. (article modificat MPPGO Exp 603/07)
    2. 2 . De parcs i jardins urbans. (article modificat MPPGO Exp 561/06)
    3. 2b. De parcs i jardins i equipaments intermunicipals.
    4. 2c. De parcs i equipaments.
    5. 2d. Espais lliures de protecció visual. (MPPGO Exp. 310/01)
    6. 3 . D'equipaments públics (a, b,...). (article modificat Text Refós MPPGO Exp. 576/06)
    7. 3a Monalco. D’equipaments (MPPGO Exp. 2248/6079/201)
    8. 4 . Infraestructures de serveis tècnics.
    9. 5 . Proteccions:
      1. a) viària
      2. b) de cursos d'aigua
      3. c) ferrocarril
      4. d) d'elements històrics, artístics, naturals
    10. HT. Ordenació edificació aïllada alineada a la futura vialitat c/ Joaquima Vedruna i Sant Carles. (MPPGO Exp. 583/06)

    PLA DE LA MASSA

    1. ELLSL Espais Lliures (parcs i jardins)
    2. DD Dotacions Docents (pre-escolar o guarderia)
    3. DIPS Interès Públic i Social
    4. SG2C/ELLSL Espais Lliures Adscrits al Servei Local
    5. SG2C/D Dotacions Adsrites al Servei General d’ús s/Pla Especial
    6. VASG Vialitat i Aparcament de Superfície de Sistema General
    7. VASL Sistema de vialitat.- aparcament de superfície
  2. B) SÒL URBÀ
    1. 6 . Conservació del centre històric i àrea d'influència.
    2. 7 . Edificació continua grau I.
    3. 8 . Edificació continua grau II.
    4. 8a. Edificació continua grau II (article modificat MPPGO Exp. 321/00)
    5. 8 HPO. Edificació continua grau II habitatges HPO MPPGO Exp. 2248/2300/2019.
    6. 8ve. Volumètrica espcífica (MPPGO Exp. 447/04)
    7. VE. Volumetria específica d’una part de l’illa compresa pels carrers Santa Anna, baixada de la Unió, Sant Faust i carrer del Sòl. (MPPGO Exp 477/05)
    8. 9 . Edificació continua grau III. (article modificat MPPGO Exp. 218/98)
    9. 10 . Edificació continua especial Passeig.
    10. 10a Edificació continua especial Passeig i Sant Magí
    11. 11 . Millorament de la trama urbana (a,b).
    12. 11c Arees de millorament de trama urbana (MPPGO Exp. 583/06)
    13. 11d Arees de millorament de trama urbana (MPPGO Exp. 583/06)
    14. 12 . Ordenació volumètrica específica (ordenacions anteriors).
    15. 12a. PP. de les Flors.
    16. 12b. Polígon Montserrat.
    17. 13 . Blocs oberts alts. (article modificat MPPGO Exp 757/13)
    18. 13 a. Blocs oberts alts. Volumetria específica.
    19. 13 b. Blocs oberts alts.
    20. 13 b. Unifamiliar adossat.
    21. PA Edificació plurifamiliar aïllada (MPPGO Exp. 439/04)
    22. 13VE Volumetria específica (MPPGO Exp. 546/06)
    23. 14 . Blocs oberts baixos grau I.
      1. a) unifamiliar
      2. b) plurifamiliar
    24. 14 c comercial
    25. 14 d volumetria específica
    26. 14d1 Comercial. volumetria específica (MPPGO Exp. 764/14)
    27. 14 e comercial volumetria específica
    28. 14 f volumetria específica
    29. 14 g volumetria específica
    30. 14 h volumetria específica
    31. 14i volumetria específica. Comercial, hoteler i recreatiu (MPPGO Exp. 642/08)
    32. 14c’ - Terciari (taller, comercial)
    33. 14j Volumetria específica d’activitat econòmica (MPPGO Exp. 834/17)
    34. 14k/3 Volumetria específica d’activitat econòmica/sistema d'equipament (MPPGO Exp. 834/17)
    35. ZA Zona residencial edificació continua de PB+2PP (veure DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINTIUNENA - ANNEX 22 MPPGO Exp. 522/06)
    36. ZB Zona residencial de PB+4PP (veure DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINTIUNENA - ANNEX 22 MPPGO Exp. 522/06)
    37. 14vb. Edifici plurifamiliar. MPPGO 558/06 i RESOLUCIÓ CONSELLER AMB ESTIMACIÓ PARCIAL, de 27 juny de 2008
    38. 15 . Blocs oberts baixos grau II.
    39. 15a. Blocs oberts baixos grau II.
    40. 16 . Verd privat.
    41. 16.1 Verd privat (MPPGO Exp. 439/04)
    42. 17 . Industrial edificació continua.
    43. 17a. Industria edificació aïllada.
    44. 18a. Industrial edificació aïllada I.
    45. 18b. Industrial edificació aïllada II (polígon ICS).
    46. 19 . Nova ordenació (a, a-bis, b,c,d). (article modificat MPPGO Exp. 533/06)
    47. 20 . Remodelació (a,b).

    PEMU LES COMES I

    1. 19d/I Residencial unifamiliar tipus I
    2. 19d/II Residencial unifamiliar Tipus II
    3. 19d/III Residencial
    4. 19d/IV Residencial plurifamiliar comercial
    5. 19d/ V Comercial

    PEMU LES COMES II

    1. RU-I Residencial unifamiliar I (unifamiliar arrenglerada PB+1).
    2. RU-IIa Residencial unifamiliar IIa (unifamiliar arrenglerada PB+2).
    3. RU-IIb Residencial unifamiliar IIb (unifamiliar arrenglerada PB+2, ja existents).
    4. RU-III Residencial unifamiliar III (unifamiliar aparellada PB+1).
    5. RU-IV Residencial unifamiliar IV (unifamiliar aïllada PB+1).
    6. RP-I Residencial plurifamiliar I (plurifamiliar PB comercial + 3PP).
    7. RP-II Residencial plurifamiliar II (plurifamiliar PB comercial + 6PP).

    PEMU LES COMES III

    1. RUA Residencial unifamiliar I (unifamiliar aïllada PB+1)
    2. RUAP Residencial unifamiliar II (unifamiliar aparellada PB+1)
    3. RUF Residencial unifamiliar III (unifamiliar en filera PB+1)
    4. RP-T Plurifamiliar residencial/terciari PB+4

    PLA DE LA MASSA

    1. RHUAA Residencial Habitatge Unifamiliar Aïllat o Aparellat
    2. RHUAG Residencial Habitatge Unifamiliar Agrupat
  3. C) SÒL URBANITZABLE
    1. 21 . SUP
    2. 22 . SUNP
  4. D) SÒL NO URBANITZABLE
    1. 23 . De protecció agrícola.
    2. 24 . Forestal.

II.2. PARÀMETRES I CONCEPTES REGULADORS DE L'ACTIVITAT URBANÍSTICA

II.2.1. DEFINICIONS GENERALS

34. Tipus d'ordenació

Tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, quan es redacti el corresponent pla parcial, l'edificació es referirà a alguns dels següents tipus d'ordenació: segons l'alineació de vials, aïllada o per volumetria específica.

  1. a) L'edificació segons alineació de vial es caracteritza per portar-se a terme entre mitgeres, amb front a un vial i amb caràcter continu.

    Els paràmetres principals són: l'alineació del vial, la longitud de façana, l'alçada reguladora màxima, nombre màxim de plantes i la profunditat edificable.

  2. b) L'edificació aïllada es defineix en relació a la forma i el tamany de la parcel·la, caracteritzant-se per la disposició retirada de l'edificació respecte de tots o la majoria dels llindars.

    Els paràmetres bàsics són: el tamany de la parcel·la, l'ocupació màxima, la màxima alçada i nombre de plantes, les separacions mínimes als llindars i la façana mínima.

  3. c) L'edificació per volumetria específica correspon al tipus d'ordenació que es projecta dins d'unes envolvents màximes de volum que, si bé no són obligatòries d'esgotar, han de tenir unitat de composició.

    El paràmetre fonamental és l'índex d'edificabilitat mesurat en m²s/m²s o m³/m² (metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl, o metre cúbic de volum edificat per metre quadrat de sòl).

    Els restants paràmetres són: el tamany de la parcel·la, l'ocupació màxima, la longitud mínima de façana, l'altura màxima i màxim nombre de plantes, les cotes de referència de la planta baixa, la separació mínima entre edificacions i llindars i la distància entre forjats.

35. Definició dels conceptes utilitzats

En els articles corresponents s'estableixen per a cada zona els valors màxims, i en el seu cas mínims, que prenen els diferents paràmetres. Els conceptes utilitzats tenen les següents definicions:

  1. a) Parcel·la: Porció de sòl destinat a l'edificació.
  2. b) Solar: Parcel·la que reuneix les condicions de l'article 82 de la Llei del Sòl.
  3. c) Planta baixa: Pis baix de l'edifici a nivell del sòl, o dins dels límits que, amb referència a la rasant assenyalen les Normes.
  4. d) Plantes subterrànies: Les situades per dessota de la planta baixa.
  5. e) Planta pis: Tota planta d'edificació que estigui per damunt de la planta baixa.
  6. f) Elements tècnics de les instal·lacions: Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com ara els següents: Filtres d'aire; dipòsits de reserva d'aigua, conductes de ventilació, antenes, maquinària d'ascensor, grups de pressió d'aigua i similars.
  7. g) Cossos sortints: Són els que sobresurten de l'alineació de façana o línies de façana d'alineacions interiors o de l'espai lliure interior de mançana, i tenen caràcter d'habitables o ocupables.
  8. h) Elements sortints: Són part integrada de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables de caràcter fix que sobresurten de l'alineació interior o espai lliure interior de façana.
  9. i) Pati de llums: Espai no edificat situat dins del volum d'edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.
  10. j) Pati de ventilació: Amb aquest nom es designen espais no edificats d'igual significació que els patis de llums, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències diferents de dormitoris o estances.
  11. k) Alineació de vial: Línia que estableix el límit de l'edificació i/o parcel·lació al llarg dels vials.
  12. l) Línia de façana: En el tros d'alineació que pertany a cada parcel·la.
  13. m) Alçada reguladora màxima: És la que poden tenir les edificacions expressada en metres lineals.
  14. n) Nombre màxim de plantes: El que poden tenir les edificacions, dins de l'alçada reguladora, limitant-se recíprocament.
  15. o) Illa de cases: Porció de sòl delimitada per alineacions de vial en tots els seus costats.
  16. p) Retirada de l'edificació: Mesura de la distància en metres que separa l'edificació de l'alineació de vial, dels altres llindars o de les mitgeres.
36. Definició dels paràmetres utilitzats.

Per a concretar la intensitat d'edificació admesa per aquestes Normes, s'utilitzen els següents conceptes:

  1. a) Índex d'edificabilitat brut.

    És el límit màxim d'edificabilitat expressat en metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl, referit a un polígon o sector.

  2. b) Superfície de sostre edificable

    És la suma de les superfícies cobertes de les plantes baixa i pisos, més la dels cossos volats tancats i semitancats.

  3. c) Densitat d'habitatges

    És el nombre màxim d'habitatges construïbles per superfície de sòl expressada en hectàrees i referida a un polígon o sector.

  4. d) Índex d'edificabilitat net

    És el límit màxim d'edificabilitat, expressat en metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl sobre parcel·la, per sobre de les plantes subterrànies i inclosos els patis de llum, ventilació i cossos volats.

II.2.2. PARÀMETRES COMUNS A TOTS ELS TIPUS D'ORDENACIÓ

37. Es consideren els següents:
  1. 1. Parcel·la.

    Porció de terreny sobre la que s'aplica la intensitat d'edificació neta que esdevé edificable quan disposa dels elements d'Urbanització de l'article 82 de la Llei del Sòl.

    S'exceptua del compliment de la dimensió mínima o mínima longitud de façana quan es justifiqui que havia estat segregada amb anterioritat a l'aprovació inicial de les presents normes o quan resulti flanquejada per parcel·les edificades o prèviament segregades de conformitat amb l'anterior. Les parcel·les mínimes seran indivisibles.

  2. 2. Planta baixa.
    1. a) És la primera planta per sobre de les plantes subterrànies, no permetent-se el seu desdoblament en semisoterrani i entresòl.
    2. b) Al tipus d'ordenació segons alineació vial, la planta baixa de cada parcel·la és aquella el paviment de la qual se situa entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel·la. Si, per efecte de la pendent del vial, hi ha més d´una planta que se situï dintre dels límits anteriors, s'entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la la de posició inferior.

      Tanmateix, per les parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota de planta baixa a cada front, com si es tractés de parcel·les diferents la profunditat de les quals sigui al punt mig de l'illa.

    3. c) Els cossos retirats tres metres de l'alineació de façana seran permesos en planta baixa sempre que tinguin una alçada lliure mínima de 2,50 m. per dalt i per baix.
  3. 3. Plantes subterrànies
    1. a) Les que se situen per sota de la planta baixa, enterrades o semienterrades, en l'ordenació segons alineació a vial.
    2. b) Per als altres tipus d'ordenació, és planta soterrani tota aquella, enterrada o semienterrada, que tingui el sostre a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.
    3. c) Sense contingut (D’acord amb l’Ordenança reguladora dels usos en plantes d’edificis d’habitatges plurifamiliars i modificació dels articles 37.3 i 41.4 del PGO, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 24/03/1994).
    4. d) L'altura lliure mínima d'aquestes plantes serà de 2,20 m. quan s'utilitzin per ús d'aparcament, i de 2,50 m. per a la resta d'usos admesos. (D’acord amb l’Ordenança reguladora dels usos en plantes d’edificis d’habitatges plurifamiliars i modificació dels articles 37.3 i 41.4 del PGO, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 24/03/1994).
  4. 4. Cossos sortints

    Són tots aquells cossos habitables que sobresurten de les alineacions de les façanes.

    La superfície en planta dels cossos volats es computarà a efectes d'edificabilitat, excepte quan siguin totalment oberts.

    A efectes d'ocupació de parcel·la i distància de llindars també es computaran.

    Es prohibeixen en planta baixa.

  5. 5. Elements sortints
    1. 1. Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres de similars fixos es limitaran, quant al vol, a tot el disposat per als cossos sortints amb les particularitats següents, aplicables a qualsevol tipus d'ordenació.
      1. a) S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació enfrontada al carrer de més de 6 m d'ample, i sempre que no sobresurtin més d'un cinquantè de l'amplada del vial, d'una dècima part de l'amplada de la voravia, i d'un 0,40 m quan afectin a menys de la cinquena part de la longitud de la façana, o de 0,15 m si ocupen més d'aquest cinquè de façana.
      2. b) S'admeten els elements sortints que se situïn de forma que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior als 2,50 m per sobre de la rasant de la voravia i que llur vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia menys de 0,60 m, amb un màxim de 1,50 m quan siguin opacs i de 3 m quan siguin translúcids.
      3. c) Els ràfecs podran volar del pla de façana fins un màxim de 0,45 m per als carrers de menys de 20 metres i fins un màxim de 0,90 m per als carrers de 20 o més metres.
    2. 2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes. Seran regits per allò que s'estableix a les Ordenances Municipals.
  6. 6. Patis de llums

    La dimensió mínima dels patis de llums serà tal que permeti d'inscriure dins seu un cercle de diàmetre igual o superior a 1/6 de la seva alçada, amb un diàmetre mínim de 3 m. i superfície mínima de 9 m².

    Podran mancomunar-se amb finca contigua, complint amb les anteriors dimensions mínimes, amb la condició que s'estableixi en escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat.

  7. 7. Patis de ventilació

    La dimensió mínima dels patis de ventilació serà la que permeti d'inscriure, com a mínim, un cercle de 1/7 de la seva alçada, amb un diàmetre mínim de 2 m. i superfície mínima de 6 m².

  8. 8. Patinets i xemeneies de ventilació

    S'admeten per ventilació de banys requerint-se pels primers una dimensió mínima de 1X1 m.

II.2.3. PARÀMETRES REGULADORS DE L'ORDENACIÓ SEGONS ALINEACIONS DE VIAL.

38. Alçada

L'alçada reguladora màxima de l'edificació i el nombre màxim de plantes és el que consta en els articles corresponents a cada zona.

  1. 1. L'alçada es mesurarà verticalment en el pla exterior a la façana, fins la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'origen de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas de terrat o coberta plana.
  2. 2. Per sobre de l'alçada reguladora màxima, sols es permetrà:
    1. a) La coberta terminal de l'edifici amb un pendent no superior al 30%, i l'espai sotacoberta resultant no serà habitable i estarà sempre vinculat a les plantes inferiors.

      (d’acord amb la MPPGO referent a l’alçada reguladora de la clau 8 edificació contínua, grau II, aprovada definitivament per la CUB en sessió de (18/07/1990). L'alçada màxima admissible sobre la reguladora serà de 3,20m.

      Veure l’Ordenança reguladora del espais sotacoberta i dels espais edificables damunt de cobertes planes aprovat definitivament per la CUB en sessió de 22/07/03 que modifica i desenvolupa aquest article 38.2.a

    2. b) Les baranes de façana no superiors a 1,10 m.
    3. c) Els elements tècnics de les instal·lacions.
38b. Regles sobre determinació d'alçades

L'alçada s'amida d'acord amb les disposicions del número dos de l'article anterior. La determinació del punt de referència o punts d'origen per l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents:

  1. 1.- Edificis amb façana a una sola via
    1. a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de O,60 m. l'alçada reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.
    2. b) Si la diferència de nivells és més de 0,60 m, l'alçada reguladora màxima s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0,60 m per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de més alta cota.
    3. c) Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc que, a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 3 m per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els tres trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.
  2. 2. Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà
    1. a) Si l'alçada fos la mateixa a cada cara de vial s'aplicaran les disposicions del número 1) anterior però operant amb el conjunt de les façanes desenrotllades com si fos una de sola.
    2. b) Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podrien córrer pels carrers adjacents més estrets fins a una longitud màxima corresponent a la prolongació de la línia de profunditat edificable del carrer de major alçada reguladora, tal com s'indica al plànol d'ordenació del sòl urbà, a escala 1/1000.
  3. 3. Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà

    Els edificis en solars amb façana a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es regularan, quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.

  4. 4. Edificis en illes que no disposin parcialment d'espai lliure interior
    1. a) L'alçada reguladora es determinarà per l'amplada del vial a què doni cada edificació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'alineació objecte d'edificació i de la façana oposada. Si l'illa no arriba en cap punt a una amplada de vint (20) metres amidada per la suma de les distàncies des del lloc geomètric citat a les alineacions de les façanes oposades, l'alçada reguladora màxima serà uniforme per a tot el sector de l'illa considerat, i igual a la que correspongui al vial de més amplada.
    2. b) Els casos particulars a què donin lloc alineacions molt irregulars es resoldran per equiparació amb els criteris exposats als apartats anteriors.
  5. 5. Edificis amb façana a places

    Les alçades reguladores màximes es determinaran, en aquest cas, tenint en compte la més gran de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça o hi aflueixen, a no ser que al plànol d'ordenació del sòl urbà, a escala 1/1000, hi hagi altres indicacions. Les dimensions de la plaça no justificaran una alçada superior.

    Per a la determinació de l'alçada en casos d'edificació amb façana a places no es tindran en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui més grans que la dimensió mínima de la plaça. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tindran la consideració de places.

  6. 6. Edificis amb façana a parcs, jardins, equipaments i dotacions

    En aquests casos, l'alçada reguladora màxima serà la més alta de les corresponents a les dues façanes de la mateixa illa, contigües a aquella de la qual es tracta.

38c. Regles sobre mitgeres
  1. 1. Quan com a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o d'altres causes puguin sortir mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb materials de façana o, optativament, caldrà retirar-les el tros necessari per permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana.
  2. 2. Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d'intersecció sigui inferior a 25º. En els altres casos per poder edificar s'hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·la corbats o trencats o a parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.
38d. Profunditat edificable
  1. 1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació.
  2. 2. La profunditat edificable es fixa al plànol núm. 3 d'ordenació del sòl urbà, a escala 1/1000, d'acord amb els següents criteris bàsics:
    1. a) Resulta del traçat, en posició equidistant de les façanes a la via pública, d'una figura semblant a la de l'illa, la superfície de la qual equivalgui, com a mínim, al 40% de la superfície de l'illa.
    2. b) Quan, per poder inscriure a l'espai lliure interior de l'illa una circumferència de diàmetre mínim de 8,00 m. les profunditats resultin inferiors a 12,00 m., l'illa resultarà totalment edificable: és a dir, el conjunt de les parcel·les de les quals l'amplada total entre alineacions de vialitat oposades fos inferior a trenta-dos (32) m. serà totalment edificable.
    3. c) Quan, per la consolidació de l'edificació de l'illa amb fondàries superiors a les resultants del criteri a), l'aplicació d'aquest criteri signifiqués l'afectació a la majoria de l'edificació, s'augmentaran les fondàries, mantenint, sempre, que hi hagi espai lliure interior, la norma que s'hi pugui inscriure una circumferència de diàmetre mínim de vuit metres.
  3. 3. Per a aquelles illes en la situació del punt 2 b) que superin la dimensió de trenta-dos metres (32 m.), la profunditat edificable serà de dotze metres (12 m.) com a mínim.
  4. 4. Les parcel·les que no siguin totalment edificables perquè ultrapassin, entre fronts de vialitat oposats, l'amplada de trenta-dos metres (32 m.) i a la vegada no donin cara a l'espai lliure interior d'illa, s'obriran a aquest a través d'una ampliació mitjançant patis de ventilació. Les dimensions d'aquests hauran de permetre la inscripció d'un cercle de 8 metres (8 m.) de diàmetre. Els centres de tals cercles seran situats en el lloc geomètric dels punts equidistants de les alineacions oposades.
  5. 5.
    1. a) La profunditat edificable a cada parcel·la només podrà ésser sobrepassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints, és a dir, al patí interior d'illa no hi podran haver cossos tancats.
    2. b) Les porcions de parcel·la que excedeixin de la profunditat edificable formaran part de "l'espai lliure interior d'illa". No seran edificables per sobre de la planta baixa, encara que els correspongués per una altra alineació de vialitat. La mateixa consideració tindran i se subjectaran a la mateixa restricció les porcions de solar compreses entre el límit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat edificable i el límit de l'espai lliure interior d'illa.

      El solar que no assoleixi la profunditat edificable no es podrà construir si la seva profunditat mitjana és inferior a vuit metres.

    3. c) La profunditat edificable no vindrà modificada per l'existència de passatges ni per inclusió a l'espai lliure interior d'illa, o en algunes de les parcel·les amb cara a la via pública, de sòl públic destinat a jardí, parc, dotacions o equipaments. En aquest cas el càlcul de la profunditat edificable es farà en la forma establerta per aquestes Normes, com si aquestes parcel·les fossin edificables per a usos privats.
  6. 6. En cap d'aquests casos contemplats als epígrafs "5 c)" no serà possible construir cossos sortints sobre l'espai lliure interior d'illa, ni tan sols els oberts.
  7. 7. Les reculades que es puguin produir i no estan previstes al plànol d'ordenació del sòl urbà, escala 1/1000, la profunditat edificable vindrà disminuïda en la dimensió de la reculada.
  8. 8. Quan resulti necessari emprar criteris de determinació de fondàries diferents dels expressats a l'apartat 2 del present article, la nova determinació podrà fer-se mitjançant Estudi de Detall, amb la limitació de no poder superar l'edificabilitat total de l'illa que es desprèn de les condicions del Pla General. Tanmateix, aquells edificis que, no complint les fondàries regulades pel present Pla, no superin l'edificabilitat corresponent a la seva parcel·la, no es consideraran fora d'ordenació, i podran en qualsevol moment regularitzar la seva situació mitjançant la tramitació d'un Estudi de Detall.
38e. Espai lliure interior
  1. 1. A les zones on es permeti l'ocupació amb edificacions de l'espai lliure interior d'illa els límits d'aquest espai tindran la consideració d'alineacions.

    L'edificació podrà ocupar amb plantes soterrani la totalitat de la parcel·la, sempre que s'asseguri suficientment l'estabilitat de les edificacions veïnes.

  2. 2. L'edificació a l'espai lliure interior d'illa només podrà estendre's, referit a la rasant del carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l'alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l'alineació interior oposada a l'illa.

    En casos de desnivell entre façanes oposades de l'illa aquesta profunditat límit s'haurà de reduir de manera que l'edificació a l'espai lliure no ultrapassi un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus des del límit de la profunditat edificable de la parcel·la oposada a l’alçada màxima corresponent a la planta baixa. Tampoc no podrà ultrapassar el pla traçat de la mateixa manera des del límit de la profunditat edificable de les parcel·les corresponents a les altres façanes de l’illa.

    En casos en què la parcel·la sobrepassi la profunditat que diu el paràgraf primer d'aquest segon apartat, sense arribar a cap més carrer, la resta de la parcel·la no podrà edificar-se a més alçada que la que correspondria a un solar amb davanter a l'alineació oposada i que tingués per longitud de façana el segment interceptat, en aquest davanter, per dues perpendiculars seves traçades des dels dos punts extrems posteriors del solar real.

  3. 3. Les edificacions a l'espai lliure interior d'illa no podran en cap cas destinar-se a habitatge.
  4. 4. Les tanques de separació podran ser opaques fins a 1,00 m. d'alçària sobre la coberta plana, i la resta fins a 1,60 m. amb elements translúcids, transparents o vegetals.
38f. Reculades
  1. a) Les reculades o alineacions reculades que no venen definides al plànol d'ordenació de sòl urbà, escala 1/1000, només s'admetran en el cas de fer-ho en una longitud mínima de 30 m. (trenta metres) d'una façana de l'illa, amb la condició de no quedar mitgeres al descobert.

    L'espai que quedi lliure a conseqüència de la reculada podrà destinar-se a l'eixamplament del carrer, o bé a jardí privat condicionat en aquest cas a la seva no edificabilitat per cap concepte, i a l'establiment de tanques opaques fins a 60 m. d'alçada, i translúcides o vegetals fins a 1,80 m. d'alçada sobre rasant de la voravia. En qualsevol cas, les obres d'urbanització i/o enjardinament, i de manteniment, aniran a càrrec del propietari.

    L'alçada reguladora màxima aplicable a les finques reculades serà la que correspongui a l'amplada del vial, comprès l'eixamplament, amb la limitació de no superar en més d'una planta l'alçada corresponent al vial sense eixamplar. La reculada serà uniforme a tota l'alineació; comprendrà tot el tram d'illa entre carrers, o una façana mínima de 30 m. En aquest darrer cas, la reculada es condiciona a què els seus remats laterals no deixin mitgeres al descobert la profunditat edificable quedarà disminuïda en la profunditat de la reculada. De l'alçada reguladora, màxima conseqüència de l'eixamplament només se'n beneficiarà la finca reculada. Als altres trams de carrer i a la façana oposada a la reculada, encara que s'hi edifiqui després de la reculada, l'alçada reguladora màxima es determinarà tenint en compte l'amplada del vial anterior a l'eixamplament. La llicència d'edificació s'atorgarà condicionada en el seu cas a la garantia d'ús públic i a l'obligació de suportar les despeses d'urbanització, així com les del Projecte d'Urbanització.

    La garantia d'ús públic en el seu cas serà formalitzada en un document administratiu. Per assegurar l'obligació de satisfer les despeses d'urbanització l'Ajuntament podrà condicionar l'efectivitat de la llicència a la constitució de garantia real o personal suficient.

    Amb aquesta finalitat, els Serveis Tècnics Municipals elaboraran un avantprojecte integrat pel plànol o plànols que calguin i una Memòria que inclourà una valoració aproximada dels costos de la Urbanització.

  2. b) Les reculades que es defineixen al plànol d'ordenació núm. 3 del sòl urbà, escala 1/1000 són obligatòries i no generen ús públic. L'espai reculat serà:
    1. 1. Edificable en planta baixa, d'acord amb les limitacions corresponents a la zona on es trobi situada la parcel·la, quan així s'indiqui al plànol d'ordenació escala 1/1000, mitjançant el grafisme adient.
    2. 2. No edificable en planta baixa, quan l'esmentat grafisme no apareixi. En concret, poden citar-se les edificacions en zona clau núm. 7 i façana a l'av. de Barcelona, i les reculades previstes en zona industrial, clau núm.17.

II.2.4. PARÀMETRES REGULADORS DE L'ORDENACIÓ D'EDIFICACIÓ AÏLLADA

39. Es consideren els següents:
  1. A) Volum edificable

    El màxim volum edificable a cada parcel·la es desenvoluparà en una o vàries edificacions principals o auxiliars. Quan al regular la zona, es fixin en funció del tamany de la parcel·la límits màxims al nombre d'unitats independents o habitatges, s'haurà de respectar malgrat no es pugui consumir el sostre màxim possible segons edificabilitat.

  2. B) Ocupació màxima de la parcel·la

    L'ocupació es mesurarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, incloses cobertes, però exceptuant els ràfecs de vol no superior a 60 cm. Les àrees que com a conseqüència de la definició de l'ocupació màxima de parcel·la resultin no edificables, es mantindran com a espais lliures destinats a l'esbarjo i repòs dels residents.

  3. C) Altura màxima i nombre de plantes

    Veure l’Ordenança reguladora del espais sotacoberta i dels espais edificables damunt de cobertes planes aprovat definitivament per la CUB en sessió de 22/07/03 que modifica i desenvoolupa aquest article 39.C)

    L'altura màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de planta que tingui la consideració de planta baixa.

    Quan per raó de la pendent l'edificació es porti a terme esglaonadament els volums construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta considerades planta baixa se subjectaran a l'alçada màxima que correspongui per a cada una de les parts i l'edificabilitat total no superarà la que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

    Per sobre l'alçada reguladora màxima no es permetran altres elements que els considerats en l'edificació segons alineacions de vial, amb la particularitat que l'habitacle de la coberta serà habitable en el cas d'usos unifamiliars.

    Les plantes baixes palafítiques, quan s'admetin, no computaran a efectes de volum en aquelles parts totalment obertes.

  4. D) Separacions mínimes

    Les distàncies mínimes a què es pot situar l'edificació i els seus cossos volats es defineixen per la menor distància de plans verticals la directriu de la qual és el llindar de cada parcel·la fins els punts de cada cos d'edificació i cossos volats, entenent com a tals els definits pels vols màxims de coberta o altres elements, però exceptuant els ràfecs de coberta de vol no superior a 60 cm.

    La separació entre dos cossos d'edificació independents dins d'una mateixa parcel·la es regula per la distància mínima que hi ha entre cada edificació i els cossos d'edificació pròxims.

  5. E) Construccions auxiliars

    Es permet la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei de l'edificació principal, com ara garatge, piscina, dipòsit de material de jardins i anàlegs.

  6. F) Adaptació topogràfica i moviment de terres

    Les parcel·les amb pendent superior al cinquanta per cent disminuiran en 1/3 el seu percentatge d'edificació. La pendent es mesurarà sobre les línies de màxima pendent que resultin units amb rectes els límits de la parcel·la.

    Quan s'hagi d'anivellar el sòl en terrasset es farà de manera que la cota de cada terrassa compleixi:

    • − En els llindars no podran situar-se a més d’1,50 per sobre ni 2,20 per sota de la cota natural del llindar.
    • − En l'interior de parcel·la no podran superar els talussos ideals de pendent 1 a 3 en relació alçada-base traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles en els llindars.
    • − Els murs d'anivellació de terres a l'interior de la parcel·la no podran superar els 3,70 metres.
  7. G) Tanques de parcel·la

    S’admetran opaques fins a 1,00 m. d’alçària, i la resta fins a 2,00 m. amb 'elements translúcids o transparents.

    *Veure les claus 14 i 15 d’aquestes Normes urbanístiques, que permeten que les tanques es composin d’una part opaca fins a una alçada màxima de 2 m. per sobre del nivell del terreny, d’acord amb la modificiació puntual del PGO aprovada definitivament per la CUB en sessió 18/07/1990.

    **Veure la Normativa del Pla Parcial de la Massa i La Roxela, del PEMU Les Comes I, Les Comes II, Les Comes III i del Polígon Industrial on les tanques queden definides a la pròpia normativa.

II.2.5. PARÀMETRES REGULADORS DE L'EDIFICACIÓ PER VOLUMETRIA ESPECÍFICA

40. Es consideren els següents:
  1. A. Els paràmetres reguladors d'aquest tipus d'ordenació són els que defineixen en cada cas els articles corresponents.

    El paràmetre principal és l'índex d'edificabilitat bruta, els secundaris són: el tamany mínim de la parcel·la, l'alçada màxima i màxim nombre de plantes, la cota de referència de la planta baixa, les distàncies mínimes a llindars, alineacions de vials i d'altres edificacions i l'assolellament.

  2. B. L'execució de zones per ordenació volumètrica requereix l'elaboració d'un Pla Especial o Parcial.
  3. C. Sempre que aquestes Normes no fixin alguns dels paràmetres secundaris el pla parcial o Especial ho farà respectant les determinacions següents:
    • • L'altura màxima i el màxim nombre de plantes no superaran 11 m. i planta baixa més dos pisos, respectivament.
    • • Les distàncies mínimes a alineació de vial seran de 4 m.
    • • Les distàncies mínimes entre edificis seran de 6 m.
    • • L'assolellament permetrà una hora de sol entre les 10 i les 14 hores del dia 21 de gener en la peça principal de cada habitatge.

II.3. CLASSES I CONDICIONS D’ÚS

41. Classes i condicions d’ús
  1. 1. Els usos es classifiquen:
    1. a) Per llur idoneïtat respecte de l'ordenació en prohibits, permesos i compatibles.
    2. b) Per raó de l'usuari, en públics, privats i col·lectius.
    3. c) Per raó de llur funció, en els tipus especificats a l'apartat 4 d'aquest article.
  2. 2. Per llur idoneïtat, es distingeixen els usos següents:
    1. a) Són usos prohibits els que ho estan expressament per aquestes Normes Urbanístiques, per cada zona.
    2. b) Són usos permesos els que ho estan expressament per aquestes Normes Urbanístiques, per cada zona.
    3. c) Son usos compatibles la resta, també per cada zona. El procés de desenvolupament del planejament concretarà els graus de compatibilitat.
  3. 3. Per raó de l’usuari, es distingeixen els usos següents:
    1. a) Són usos públics els que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de propietat pública.
    2. b) Són usos privats els que es desenvolupen per particulars en propietats particulars.
    3. c) Són usos col·lectius els de caràcter privat, relacionats amb un grup indeterminat de persones, la relació de les quals es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o entrades.
  4. 4. Per raó de llur funció, es distingeixen els següents usos:
    1. a) Habitatge, referent a l'allotjament familiar, i amb dues modalitats:
      • • Unifamiliar, referent als allotjaments corresponents a una sola unitat familiar, amb accés independent i implantats, total o parcialment, directament sobre el terreny.
      • • Plurifamiliar, referent als allotjaments situats a un mateix edifici, sense que tots ells tinguin implantació directa sobre el terreny.

      *Veure l’Ordenança reguladora dels usos en plantes d’edificis d’habitatges plurifamiliars, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 24/03/1994).

    2. b) Hoteler: destinat a allotjament temporal, com hotels, motels, pensions, apart. hotels i en general tots els establiments d'hosteleria, sense incloure bars, restaurants i d'altres similars sense allotjament.
    3. c) Residència mòbil: correspon a espais no edificats, on es realitzen funcions d'allotjament temporal o permanent, com càmping, aparcament de roulottes, etc.
    4. d) Comercial: Locals oberts al públic, destinats a la venda al detall, incloent bars, restaurants i similars sense allotjament.

      Quan la superfície edificada total dels establiments comercials, l’activitat dels quals es trobi primordialment relacionada amb el sector de l’alimentació sigui superior a 500 m2, haurà d’estar-se a allò que disposa l’Ordenança municipal reguladora d’aquest tipus d’establiments comercials.

      En tot cas, quan la superfície edificada total dels establiments comercials sigui superior a 500 m2, caldrà preveure les places d’aparcament adequades.

      La tipificació de l’ús comercial -venda al detall- és la següent:

      Classe 4.1: Establiments destinats a la venda al detall de qualsevol article que compten amb una superfície edificada total fins a 500 m².

      Classe 4.2 : Establiments destinats a la venda al detall de qualsevol article que compten amb una superfície edificada total compresa entre 500 i 2000 m².

      Classe 4.3 : Establiments destinats principalment a la venda al detall d’ aliments, beguda, fruita i verdura, carn i peix, que compten amb una superfície edificada total compresa entre 500 i 1000 m².

      Classe 4.4 : Establiments destinats principalment a la venda al detall d’ aliments, beguda, fruita i verdura, carn i peix, que compten amb una superfície edificada total compresa entre 1000 i 2000 m².

      La tipificació de l’ús comercial -venda al major- és la següent:

      Classe 5.1: Establiments destinats a la venda al major de qualsevol article que compten amb una superfície edificada total inferior a 500 m².

      Classe 5.2: Establiments destinats a la venda al major de qualsevol article que compten amb una superfície edificada total superior a 500 m².

      (D’acord amb la modificació de l’articles 41.4 de les normes urbanístiques del PGO consistent en la classificació i localització dels usos comercials, aprovada definitivament per la CUB en sessió de22/04/1998).

      Els bars, restaurants i similars sense allotjament estan regulats en l’Ordenança municipal d’establiments de concurrència pública, aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el dia 24 de març de 1993.

      La tipificació dels establiments de bar, restaurant i similars és la següent:

      Classe 3.1: establiments de bar de begudes

      Classe 3.2: establiments de bar

      Classe 3.7: Restaurants, salons de banquets i restaurants musicals.

      Classe 3.8: Restaurants bar.

      *Veure l’Ordenança reguladora dels establiments comercials d’Igualada, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 22/04/1998, que defineix i classifica els establiments comercials, i assenyala la seva localització en el PGO.

    5. e) Magatzems: locals destinats al dipòsit de mercaderies i/o venda al major.
    6. f) Comercial concentrat: grans instal·lacions comercials, com hipermercats, grans magatzems, etc. Es considera com a tal qualsevol comerç amb superfície construïda superior a 2000 m², i en qualsevol cas haurà de justificar la suficiència de l'aparcament previst.

      La tipificació de l’ús comercial concentrat -venda al detall- és la següent:

      Classe 6: Comercial concentrat. Establiments de venda al detall, que compten amb una superfície edificada total superior a 2000 m². Quan l’establiment superi els 2500 m² de superfície de venda o els 3500 m² de superfície edificada, l’establiment comercial tindrà la consideració de gran establiment comercial, d’acord amb la llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials.

      No obstant, els establiments comercials que comptin amb una superfície edificada total que superi en un 10 per 100 com a màxim, els 500 m², s'inclouran en la classe 4.1 ó 5.1, segons correspongui, sempre i quan la seva superfície neta de venda no sigui superior a 450 m².

      I, els establiments que comptin amb una superfície edificada total que superi en un 5 per 100 com a màxim, els 1.000 m², s'inclouran en la classe 4.3, sempre i quan la seva superfície neta de venda no sigui superior a 900 m².

      Cas que es tracti d’un gran establiment comercial la dotació d’aparcament s’haurà d’ajustar al que estableix l’Ordre de 26 de setembre de 1997 sobre tipologies comercials.

      (D’acord l’Ordenança reguladora dels establiments comercials d’Igualada, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 22/04/1998, que defineix i classifica els establiments comercials, i assenyala la seva localització en e PGO)

    7. g) Oficines: Local destinat a prestar serveis d'assessorament, de gestió, d'anàlisi i d'altres, en l'àmbit administratiu, financer, jurídic, tècnic, etc., tals com despatxos professionals, activitats de recepció de comandes -sense magatzem-, locals de gestió o administració i establiments bancaris.

      (D’acord amb la modificació dels articles 37.3 i 41.4 del PGO, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 24/03/1994).

    8. h) Públic administratiu.
    9. i) Sanitari-assistencial: tractament i allotjament de malalts, i en general, activitats relacionades amb la sanitat, la higiene i l'assistència, excepte els usos específics relacionats amb toxicomanies, malalties infeccioses, serveis funeraris i similars incompatibles amb la residència.
    10. j) Docent: activitats formatives i d'ensenyament.
    11. k) Esportiu: ensenyament i pràctica de l'educació física i esports en general.

      La tipificació de l’ús esportiu és farà d’acord amb les classes següent:

      Classe 2.1: establiments per a la pràctica de l’esport en espais oberts.

      Classe 2.2: establiments per a la pràctica de l’esport en espais tancats.

      Classe 2.3: establiments esportius d’exhibició en espais oberts.

      Classe 2.4: establiments esportius d’exhibició en espais tancats.

      * Veure l’Ordenança de regulació dels establiments de concurrència pública, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 24/03/1993, que defineix i classifica els establiments esportius i els localitza en el PGO.

    12. l) Recreatiu: activitats relacionades amb el lleure i l'esbarjo. La tipificació de l'ús recreatiu es farà d’acord amb les classes següents:

      Classe 1.1. Establiments d'espectacles públics, oberts al públic fixos (cines, teatres, etc,)

      Classe 1.2. Establiments d'espectacles públics, oberts al públic no permanents desmuntables.

      Classe 1.3. Establiments de jocs i apostes (bingos i casinos)

      Classe 1.4. Altres establiments de jocs i apostes amb expectatives de guany econòmic.

      Classe 1.5. Establiments de jocs recreatius juvenils.

      Classe 1.6.1. Bars musicals de superfície inferior o igual a 100 m².

      Classe 1.6.2. Bars musicals de superfície superior a 100 m².

      Classe 1.7. Sales de festes amb espectacles, sales de festa amb espectacle per a menors d’edat, sales de balls, discoteques, discoteques de joventut, sales de concert, sales de concert d’infància i joventut, cafès teatre i cafès concert.

      (D’acord amb la modificació puntual del PGO referent a la tipificació de l’ús recreatiu, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 25/11/1992).

      Diferents zones del sòl urbà en quant a l'ús recreatiu i la seva limitació segons les classes exposades:

      ZonaSegons el vigent P.G.O.Proposta de modificació
      CLAU 6 NUCLI ANTICRecreativa en planta baixa fins a 200 m² construits.S’admet l’ús recreatiu a planta baixa limitat a les clases 1.1 – 1.5.
      CLAU 7,8,9,10 EDIFICACIÓ CONTINUA GRAU I, II, III PASSEIGS’admet l’ús recreatiu.S’admet recreatiu limitat a les clases 1.1-1.3-1.4-1.5-1.6.1 Excepte illa compresa entre c. Sant Magí, c. Santa Caterina, c. Carme Verdaguer i Ps. Verdaguer. (MP aprovada per la CUB el 17-3-99)
      ZONA 11 AREES D’AMILLORAMENT TRAMA URBANAS’admet l’ús recreatiu.S’admet recreatiu limitat a les clases 1.1-1.3-1.4-1.5-1.6.1
      ZONA 12 ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ANTERIORS’admet l’ús recreatiu.S’admet recreatiu limitat a les clases 1.1-1.3-1.4-1.5-1.6.1
      ZONA 13 BLOCS OBERTS ALTSNo s’admet l’ús recreatiu.S’admet recreatiu limitat a les clases 1.3 – 1.4 – 1.5.
      ZONA 14 BLOCS OBERTS BAIXOS GRAU INo s’admet l’ús recreatiu.No s’admet l’ús recreatiu.
      ZONA 14-C COMERCIALS’admet l’ús recreatiu.No s’admet l’ús recreatiu.
      ZONA 15 BLOCS OBERTS BAIXOS GRAU IINo s’admet l’ús recreatiu.No s’admet l’ús recreatiu.
      ZONA 16 VERD PRIVATNo s’admet l’ús recreatiu.No s’admet l’ús recreatiu.
      ZONA 17 INDUSTRIAL EDIFICACIO CONTINUANo s’admet l’ús recreatiu.S’admet recreatiu limitat a les clases 1.1 – 1.2 – 1.6.2– 1.7.
      ZONA 18 – B POLIGON INDUSTRIALNo s’admet l’ús recreatiu.S’admet recreatiu limitat a les clases 1.1 – 1.2 – 1.6 – 1.7 (d’acord amb M.P.P.O. de data 25/11/1992)
      ZONA 19 A-B-C NOVA ORDENACIÓCorrespon als estudis de detall fixar els usos.Correspon als estudis de detall fixar els usos.
      ZONA 19 D I, II, III POLÍGON RESIDENCIALNo s’admet l’ús recreatiu.No s’admet l’ús recreatiu.
      ZONA 19 D- IVNo s’admet l’ús recreatiu.S’admet únicament en la classe 1.5
      ZONA 19 D-VNo s’admet l’ús recreatiu.S’admet recreatiu limitat a les clases 1.1 – 1.2 – 1.6.2 – 1.7.
      ZONA 20 REMODELACIÓCorrespon al Pla Especial fixar els usos.Correspon al Pla Especial fixar els usos.

      (D’acord amb la modificació puntual del PGO referent a la tipificació de l’ús recreatiu, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 25/11/1992).

      * Veure l’Ordenança de regulació dels establiments de concurrència pública, aprovada definitivament per la CUB en sessió de 24/03/1993, que defineix i classifica de manera més detallada els establiments d’espectacles públics o de reunió, de jocs d’atzar i els locals d’ambientació musical i els localitza en el PGO.

    13. m) Sòcio-cultural: activitats culturals i de relació social, política i sindical.
    14. n) Religiós.
    15. o) Estacions de servei.
    16. p) Industrial: indústries, magatzems connexos, i tallers de reparació i planxisteria.
    17. q) Especials: usos peculiars, bé per llurs dimensions o llur singularitat, fet pel que llur previsió ha d'incloure la menció concreta de les activitats que es consideren permeses.
  5. 5. Són usos provisionals els establerts de manera temporal, que no requereixen obres o instal·lacions permanents, i no dificulten l'execució del Pla. Podran autoritzar-se d'acord amb l'article 58,2 de la Llei del Sòl.

II.4. CONDICIONS ESPECÍFIQUES D ’ÚS

II.4.1. CONDICIONS ESPECÍFIQUES DE L’ÚS INDUSTRIAL

42. Classificació

Als sols efectes de la seva admissió en les diferents zones i situacions previstes en les presents Normes, els establiments industrials es classifiquen, en funció del grau de molèsties, efectes nocius, perillositat i/o modificació de l'ambient, en sis categories.

43. Categories

La classificació és la següent:

  • − Categoria 1ª: activitats artesanes o indústries familiars que no produeixen més sorolls ni fums que els propis d'un habitatge, amb motors que no sobrepassen, cap d'ells, els 2 Kw. de potència, i situades en el mateix habitatge del titular.
  • − Categoria 2ª: petites indústries que, amb les oportunes mesures correctores, no produeixen més sorolls que els propis d'un habitatge, no ocupen més de 8 persones, i amb motors que no sobrepassen cap d'ells, els 5 Kw. de potència.
  • − Categoria 3ª: activitats industrials que, tot i amb mesures correctores, no produeixen més fums i/o sorolls que els propis d'un habitatge i que no poden estar, en general, en edificis d'habitatge.
  • − Categoria 4ª: comprèn aquelles petites i mitjanes indústries que per les molèsties que ocasionen no poden restar en general contigües a edificis d’habitatges però sí a edificis distints a altres usos industrials.

    Aquesta categoria se subdivideix en dos subcategories:

    1. 4.1. Aquelles indústries que poden ser contigües a residència per no presentar molèsties ni riscos d'incendi, explosió, fums, ni en general induir problemes de medi ambient en garantir la solució del sanejament, entre les que s'inclouen les Adoberies i tints.
    2. 4.2. La resta d'indústries que presenten molèsties i perill que exigeixen la seva prohibició en contigüitat als habitatges.
  • − Categoria 5ª: comprèn aquelles activitats que per la seva elevada molèstia o nocivitat, han de mantenir-se aïllades de qualsevol altra edificació, àdhuc industrial.
  • − Categoria 6ª: activitats perilloses o especialment nocives que han de mantenir-se apartades de qualsevol altra activitat.
44. Situacions

Es consideren les següents:

  1. A. En edifici d’habitatges, a planta pis.
  2. B. En edifici d’habitatges, a planta baixa o annex a habitatge unifamiliar.
  3. C. Edifici industrial entre mitgeres, veí a edificis d’habitatges.
  4. D. Aïllat en edifici independent.
  5. E. Edifici industrial al polígon industrial d'Igualada.

Les categories i situacions es relacionen en funció del quadre núm.1 annex.

QUADRE NÚM. 1
SITUACIÓ
CATEGORIAABCDE
1ª.SISISISISI
2ªNOSISISISI
3ªNONOSISISI
4ª.1NONOSISISI
4ª.2.NONONOSISI
5ªNONONONOSI
6ªNONONONONO
45. Entrada de mercaderies

Les activitats de la 1ª, 2ª, i 3ª categoria es dividiran, a la vegada en dos tipus.

Tipus A.- quan els materials que es consumeixin en el procés industrial, i/o els productes que s'elaborin, necessitin arribar o sortir del local on es realitza l'activitat en vehicles de més de 3.500 Kg. de càrrega màxima (camions).

Tipus B.- Idem. quan els vehicles siguin de menys de 3.500 Kg. de càrrega màxima (furgonetes).

46. Edificis industrials

S'entendrà per edifici industrial aquell que reuneixi les següents condicions:

  1. 1. No estigui destinat a habitatges, amb la sola excepció de la del porter o vigilant.
  2. 2. Estigui aïllat estructuralment de les edificacions veïnes excepte en la façana -on es disposarà d'una junta de dilatació- assegurant la no transmissió de vibracions.
  3. 3. Disposi d'accessos independents per al personal i les mercaderies.
  4. 4. Disposi d'una plaça de càrrega de mercaderies per planta, a les que hi tinguin accés tots els locals industrials de l'edifici, amb un mínim de plaça per 1.000 m², i amb amplada suficient perquè els camions puguin entrar i sortir sense fer maniobres al carrer.
47. Usos permesos

Els usos industrials permesos en sòl urbà, amb independència de l'obligatorietat de complir les disposicions més generals, seran, segons les diverses zones:

  1. 1.- Zones d'edificació aïllada
    1. a) Categoria 1ª. a planta pis (situació A) només en habitatge unifamiliar.
    2. b) Categoria 2ª. a planta baixa (situació B).
    3. c) Categoria 3ª. a edifici de no habitatges (situació D). A les zones 14, 15 i 16, i a les unifamiliars, només s'autoritzarà la 1ª. categoria.
  2. 2.- Edificació entre mitgeres
    1. a) Categoria 1ª. a planta pis (situació A) només en habitatge unifamiliar.
    2. b) Categoria 2ª. només a planta baixa en edificis d’habitatges (situació B), i a qualsevol planta en edificis de no habitatges (situació C).
    3. c) Categoria 3ª. a edifici no d’habitatges, (situació C) dintre del qual s'admetrà un únic habitatge vinculat registralment a la indústria, i amb destí a personal encarregat de vigilància i conservació de l'indústria. A la zona núm. 6 no s'admetrà aquesta categoria.
  3. 3.- Indústria clau 17 a
    1. a) Categoria 2ª. en situació D.
    2. b) Categoria 3ª. en situació D.
  4. 4.- Indústria clau 17
    1. a) Categoria 2ª. en situació C, D.
    2. b) Categoria 3ª. en situació C, D.
    3. c) Categoria 4.1. en situació C,D.
  5. 5.- Indústria clau 18 b (Polígon Industrial)
    1. a) Categoria 2ª. en situació E.
    2. b) Categoria 3ª. en situació E.
    3. c) Categoria 4a.1. i 4a.2. en situació E.
    4. d) Sense contingut (D’acord amb la modificació puntual del PGO a la zona 18b del polígon industrial les Comes, aprovada definitivament per la CUB en sessió 10/04/1991)
  6. 6.- Ús d'habitatge

    Per les zones 17, 17 a i 18 b, s'accepta l'ús d'habitatge en les condicions expressades en la seva normativa particular.

48. Amplària de carrer

En tots els casos les indústries del tipus a), tal com es defineix en l'art, 47è., hauran de disposar d'accés per un carrer de 8 metres d'amplada com a mínim.

49. Limitacions de potència

S'estableixen, per a cada una de les possibles situacions unes limitacions de potència mecànica total, i de potència per unitat de superfície.

Als sols efectes d'aquest article no es tenen en compte en el còmput de motors els dedicats al condicionament ambiental de l'aire, com tampoc els dels aparells d'elevació i manutenció.

La superfície a tenir en compte exclou els despatxos i oficines, serveis i molls de càrrega, comptant-se només la destinada a l'exercici de l'activitat industrial.

Per a cada una de les situacions de l'art. 49è, la limitació és la màxima de les dues següents:

  • − Categoria 1ª. situació a) : 6 Kw. i 0,03 Kw/m².
  • − Categoria 1ª. situació b) : 15 Kw. i 0,05 Kw/m².
  • − Categoria 2ª. situació a) : 6 Kw. i 0,03 Kw/m².
  • − Categoria 2ª. situació b) : 15 Kw. i 0,05 Kw/m².
  • − Categoria 3ª. i 4ª. : sense limitacions.
50. Tallers de vehicles (automòbils i motos)

En el cas dels tallers de reparació de vehicles, als que en la seva majoria els hi correspondria la pertinença a la categoria 3ª, tenint en compte la seva vessant de servei, poden ésser assimilables a la categoria 2ª, sempre que es pugui assegurar l'eficàcia de les mesures correctores, i no ultrapassin la capacitat d'emmagatzemar més de 10 automòbils a la vegada.

51. Distàncies a edificis públics

Les indústries situades en sòl no industrial però amb ús compatible de categoria superior a la 2ª. - encara que hi estiguessin assimilades- no podran situar-se a menys de 40 m. d'altres edificis d'ús religiós, cultural, sanitari, o d'espectacle públic. Recíprocament, tampoc podran autoritzar-se aquests usos a menys de 40 m. d'una indústria legalment establerta de categoria superior a la 2ª., i en les mateixes condicions, és a dir, situada en sòl no industrial.

52. Limitació de les emissions de contaminants aeris
  1. 1. A més de complir amb les limitacions de la Llei de Protecció de l'Ambient Atmosfèric, i decrets que la desenvolupen, i altres que es poguessin dictar, les emissions de contaminants a l'atmosfera quedaran limitats, tant en la seva quantitat absoluta per activitat, com en la quantitat d'emissió per unitat de superfície de la parcel·la en què s'efectuï l'activitat.

    Als efectes de determinar la quantitat de pes de l'emissió, s’estarà al que determina el paràgraf 2. Els límits establerts són els següents:

    ZonaEmissió màxima kg/h.Partícules sòlides Mgr./ m² diaEmissió t. mgr./m² dia
    Polígon Industrial Ics106001.000
    Resta d'indústria i Barriada Nova0,5180300
  2. 2. Als efectes de la seva addició, per a determinar l'emissió total prevista en l'art. 52, la xifra en mgr. a considerar serà la que resulti, per a cada contaminant, de multiplicar la quantitat d'aquest, en la unitat que s'expressa, pel coeficient K que determina la taula adjunta:
    ContaminantUnitat de mesuraCoeficient K
    Partícules sòlidesmgr.1
    SO₂mgr.0,0035
    COppm.0,3
    NO (com a NO₂)ppm.0,5
    P totalmgr.0,6
    Clmgr.0,6
    HClmgr.0,3
    H₂Smgr.15
53. Mesures correctores

Les mesures correctores que les activitats industrials adoptin han de ser, no les mínimes per a permetre la seva ubicació en determinada zona, sinó, complementàriament, i aquí és on tenen raó de ser, totes aquelles que permetin reduir al màxim les molèsties causades a l'entorn.

54. Determinació de la categoria industrial

Que per la disposició de mesures correctores s'eliminin les causes que feien incloure a una activitat en determinada categoria, aquesta podrà ser assimilada a una inferior.

En cap cas, però, podrà una activitat assimilar-se a la 1ª categoria, ni reduir-se de categoria si està instal·lada en un edifici d’habitatges.

54b. Limitació de sorolls
  1. 1. Molèsties de l'indústria a l'habitatge.
    1. a) Als efectes de limitació de molèsties produïdes per la indústria a l'habitatge, s'adjunta quadre annex núm. 2 on es fixen els màxims d'emissió sònica en funció de la situació i categoria industrial, distingint els màxims per dia i nit.
    2. b) La medició del "nivell sonor màxim exterior" s'efectuarà a 1,5 m. de la façana o de la línia de propietat dels habitatges. El "nivell sonor màxim interior" es comprovarà a l'interior dels habitatges amb balcons i finestres tancats i a una distància no inferior a 1,5 m. de les parets, si és possible. Per a cada un dels nivells sonors màxims, exterior i interior, es fixen valors pel dia i per la nit. La delimitació de l'horari de dia i de nit l'establirà la corresponent Ordenança Municipal.
      QUADRE NÚM. 2
      Nivell sonor màxim interior dB(A)
      Nivell sonor màx. exterior dB(A)
      SITUACIÓ
      ABCDE
      DiaNitDiaNitDiaNitDiaNitDiaNitDiaNit
      1ª554540*40304030****
      2ª6050**40304030****
      3ª6555****453545354535
      4ª7570******50455045
      5ªPROHIBIDA
      6ªPROHIBIDA
  2. 2. Molèsties de l'habitatge i serveis a l'habitatge. Els equips d'aire acondiciat i ventilació, tals com ventiladors, acondicionadors tipus finestra, unitats condensadores, compressors, bombes, torres de refredament, etc., no poden originar, als habitatges no usuaris d'aquests serveis, nivells sonors superiors als següents:
    dianit
    Nivell sonor màxim interior35 dB(A)30 dB(A)
    Nivell sonor màxim exterior55 dB(A)45 dB(A)

II.4.2. REGULACIÓ DE L'ÚS DE GARATGES

55. Definició

Es consideren garatges els locals destinats a la guarda amb caràcter habitual de vehicles de motor mecànic. Els tallers de reparació d'automòbils, motocicletes i altres vehicles a motor es regiran per les normes d'indústria, encara que se situïn dintre de garatges.

*Veure l’Ordenança d’aparcaments, aprovada per la CUB en sessió 15/11/1989.

56. Obligatorietat dels garatges
  1. 1. Les noves edificacions destinades a ús d'habitatge i situades en àrees d'edificació continua hauran de preveure tantes places de garatge com habitatges. S'exceptuen d'aquesta obligació les edificacions destinades a habitatge plurifamiliar situades a parcel·les de façana inferior a 10 m., sempre que no provinguin de parcel·lació efectuada amb posterioritat a l'aprovació inicial del present PGO.

    En canvi, les edificacions destinades a habitatge unifamiliar hauran de preveure un mínim d'una plaça de garatge. En qualsevol cas, la superfície mínima per plaça serà de 20 m².

  2. 2. Les noves edificacions destinades a ús hoteler, hauran de preveure un mínim de places de garatge equivalent al 70% del número d'habitacions.
  3. 3. Les noves edificacions destinades a habitatge plurifamiliar i situades en àrees d'edificació discontinua hauran de preveure un mínim de places igual al número d'habitatges. Aquestes places, però, poden situar-se fins a un màxim d'un 50% a l'aire lliure, dintre de la parcel·la.
  4. 4. Les noves edificacions situades a la zona núm. 17 i 17a hauran de preveure, com a mínim, accés i espai dintre de la parcel·la per un número de vehicles superior al 30% del número de llocs de treball o una plaça cada 200 m² construïts.
  5. 5. Les noves edificacions situades a la zona núm. 18b hauran de preveure, com a mínim un número de places de garatge superior al 20% del número de llocs de treball, o una plaça cada 300 m² construïts.
  6. 6. Les noves edificacions situades a la zona núm. 14 hauran de preveure, com a mínim, una plaça per habitatge dintre de la pròpia parcel·la.
  7. 7. En el cas d'edificis o establiments destinats a usos col·lectius o públics, comercials superiors a 500 m² de sostre construït, i comercial concentrat, per l'obtenció de llicència d'obres de nova planta, o de reforma o habilitació s'haurà de tenir en compte les necessites que puguin crear-se i preveure la seva solució.

    *Veure l’article 41de l’Ordenança reguladora dels establiments de concurrència pública, aprovada definitivament per la CUB en sessió 24/03/1993 i l’article 17 de l’Ordenança reguladora dels establiments comercials, aprovada definitivament per la CUB en sessió 22/04/1998, que assenyalen el mínim de places d’aparcament del qual han de disposar determinats establiments de concurrència pública i comercials.

57. Categoria dels garatges

S'estableix la classificació següent:

  • − CATEGORIA PRIMERA: Garatges d'ús particular:
    1. a) Formant part de l'edificació de l’habitatge, amb un màxim de 100 m² (5 cotxes).
    2. b) Edifici independent de l’habitatge, dintre de la mateixa parcel·la, amb un màxim de 100 m² (5 cotxes).
  • − CATEGORIA SEGONA: Garatges d'ús públic:
    1. a) Planta baixa i/o soterrani d'edificis plurifamiliars d'habitatges col·lectius, a partir de 100 m².
    2. b) Edificis independents del d’habitatge, amb parcel·la pròpia o compartida, a partir de 100 m².
58. Règim de compatibilitat

Al següent quadre s'estableixen les compatibilitats entre les zones en què es divideix el sòl i les categories de garatges:

ZONAGARATGES COMPATIBLES
6.- Conservació del centre històric1a
7 a 10.- Edificació contínua1a, 1b, 2a, 2b
11.- Amillorament de la trama urbana1a, 1b, 2a, 2b
12.- Ordenació volumètrica específica1a, 1b, 2a, 2b
13.- Blocs oberts alts2a, 2b
14 i 15.- Blocs oberts baixos1a, 1b
17 i 18.- Industrial1b, 2b
19.- Nova ordenacióen funció del Peri.
20.- Remodelacióen funció del Peri.

A les Rambles de Sant Isidre i del General Vives no s'hi podran obrir accessos de garatge; les parcel·les amb façana a aquestes vies hauran de donar accés als garatges preceptius pels carrers posteriors. En cas de no tenir, a la data d'aproximació provisional del present Pla, altra façana que la de la Rambla, s'exceptuen de l'obligació de garatge.

II.4.3. CONDICIONS ESPECÍFIQUES DE LES ACTIVITATS EXTRACTIVES

59. Definició i compatibilitat
  1. 1. Es consideren àrees extractives els sòls on temporalment es realitzen activitats d'extracció de terres, granulats, o s'exploten pedreres.
  2. 2. Aquestes activitats tenen sempre caràcter temporal i provisional.
  3. 1. Es prohibeixen:
    1. a) Al sòl urbà i urbanitzable programat.
    2. b) En un radi de 500 m. del nucli urbà.
    3. c) En un radi de 200 m. dels elements d'interès inventariats, i els que puguin incloure's posteriorment.
60. Autorització de l'activitat
  1. 1. Es farà d'acord amb la Llei 12/1981 de 24 de desembre, i el Decret 343/1983 de 15 de juliol, ambdós de la Generalitat de Catalunya.
  2. 2. A més de la tramitació de l'expedient al Servei Territorial d'Indústria, serà preceptiva la tramitació a l'Ajuntament.
  3. 3. L'atorgament dels permisos, autoritzacions o concessions als titulars per part dels organismes competents no eximeixen de la llicència municipal, tal com preveu el paràgraf 6 de l'art. 5 del Decret 343/1983 de 15 de juliol.
61. Contingut de la sol·licitud de llicència
  1. a) Memòria sobre l'abast de les activitats, amb menció específica dels desmunts o explanacions previstos, la duració estimada de l'explotació, i el compliment dels requisits de l'article anterior.
  2. b) Menció específica a les precaucions adoptades per no afectar la conformació del paisatge.
  3. c) Testimoni del títol de propietat i conformitat del propietari per l'explotació, en cas de no ésser el mateix sol·licitant.
  4. d) Descripció de les operacions de rebaix i desmunt, sobre topografia a escala 1/500, amb els perfils en què s'indiquin els treballs a realitzar. Amb el mateix detall s'expressarà l'estat final del terreny un cop acabada l'explotació, i les operacions a què es compromet el promotor, a fi d'integrar el sòl afectat al seu entorn i paisatge.
  5. e) Indicació dels volums a remoure i extreure.
  6. f) Garanties de caràcter patrimonial sobre l'exacte compliment d'allò previst als apartats anteriors.
62. Denegació i garanties
  1. 1. L'Ajuntament podrà denegar la llicència si, malgrat l'observança dels preceptes anteriors, estima que l'activitat pot afectar la morfologia, paisatge i ambient del terme municipal.
  2. 2. Si l'autorització és procedent, es condicionarà a l'establiment de garanties suficients pel compliment de les operacions per integrar el sòl afectat al seu entorn i paisatge.

II.4.4. CONDICIONS ESPECÍFIQUES DE LES GRANGES

63. Definició i compatibilitat
  1. 1. S'entén per granges totes aquelles edificacions destinades a acollir bestiar destinat a producció ramadera, en règim normal d'estabulació.
  2. 2. No serà admissible la seva ubicació en sòl urbà, urbanitzable programat, ni no urbanitzable forestal -clau 24-
  3. 3. Podran situar-se en sòl urbanitzable no programat amb caràcter provisional, mentrestant no es desenvolupi el PAU, i en sòl no urbanitzable, sempre que en els dos casos s'acompleixin les condicions específiques que segueixen.
64. Contingut de la sol·licitud de llicència
  1. 1. La documentació necessària per a la tramitació de les sol·licituds de llicència d'obres serà:
    1. a) Instància.
    2. b) Projecte signat per un tècnic competent i visat pel Col·legi professional corresponent.
    3. c) Fulls d'assumpció de la direcció de les obres pels facultatius competents.
    4. d) Còpia del document de llicència fiscal del contractista designat per a la realització de les obres sol·licitades.
    5. e) Còpia de l'escriptura de propietat dels terrenys.
    6. f) Compromís escrit d'efectuar una plantació d'arbres a la faixa no edificada esmentada a l'article 65. e).
  2. 2. El projecte tècnic esmentat al punt 1.b) haurà d'assenyalar de forma especial els aspectes següents:
    1. a) Existència de fossa sèptica o pou mort, degudament dimensionats, o instal·lació de biogas.
    2. b) Existència de fossa de cadàvers.
    3. c) Demostrar que es disposa del subministrament d'aigua necessària en funció de la quantitat de bestiar.
    4. d) La instal·lació estarà dotada d'enllumenat d'emergència.
  3. 3. La posta en marxa de la instal·lació no serà possible sense el corresponent permís de nova obertura i/o ampliació per instal·lacions industrials (depenent de la Comissió d'Activitats Reglades).
65. Condicions d'edificació
  1. a) La finca tindrà una superfície no inferior a 1,5 Ha (finca mínima agrícola). No s'autoritzarà l'edificació en aquelles finques procedents de parcel·lacions urbanísticament il·legals. L'habitatge i la granja seran compatibles dintre una mateixa parcel·la mínima.
  2. b) La distància de l'edificació als nuclis urbans serà superior a 500 m. Aquesta distància podrà disminuir-se a 200 m. sempre que resulti demostrada la impossibilitat que l'explotació pugui superar els 20 caps per les granjes de vaquí o porquí o les equivalències que, per altres tipus de bestiar, fixi el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, o bé es procedeixi a la instal·lació de digestors de residus (biogas) que garanteixin la no emissió de residus contaminants.
  3. c) En cap cas el volum total edificat a la finca serà més gran a l'equivalent a 1 m³ d'edificació per cada 5 m² de sòl. Les granges existents a l'aprovació inicial d'aquest PGO es regiran, però, en aquest aspecte, pel que es determina a l'inventari III d'edificacions en sòl no urbanitzable.
  4. d) La construcció haurà de respectar les següents distàncies mínimes:
    • − 20 m. a les partions
    • − 50 m. a les carreteres
    • − 25 m. a d'altres vies públiques
    • − 100 m. a captacions i cursos d'aigua.
  5. e) En qualsevol cas es mantindrà lliure de tota construcció una faixa perimetral de 20 m. d'amplada entorn la granja projectada.
  6. f) En el supòsit que la granja vagi acompanyada per un habitatge, aquest s'haurà de tramitar segons el procediment de l'art. 44 del Reglament de Gestió de la Llei del Sòl, previ informe del Departament d'Agricultura, que valori la compatibilitat dels usos.

PGO Igualada

Versión 2023-nnuu