66. Definició.

El conjunt d'elements ordenats a la satisfacció de les necessitats urbanístiques en matèria de comunicacions, espais lliures i equipament constitueixen els sistemes, que són generals quan serveixen el nivell superior de planejament i locals quan esgoten la seva eficàcia en un dels àmbits del conjunt planejat.

66 bis. Clau 1, sistema viari.

(Article modificat d’acord amb la MPPGO, per a la definició de l’ús del subsol en Clau 1 “Sistema viari” d’Igualada. MPPGO Exp 603/07

1. A) Definició:
   1. 1. La xarxa viària bàsica comprèn els espais i instal·lacions reservats pel sistema viari, de caràcter fonamental, per mantenir els adequats nivells de mobilitat i accessibilitat.
   2. 2. La xarxa viària secundària i local té per missió principal donar accés a l'edificació i enllaçar amb les vies bàsiques.
   3. 3. La xarxa viària rural assegura els mínims de comunicació i accessibilitat als sòls agrícola, ramader i forestal.
2. B) Règim del sòl.
   1. 1. Per la xarxa viària bàsica serà el que correspongui segons la legislació vigent i el tipus de via.
   2. 2. La xarxa viària secundària i local es composa de vies amb alineacions i rasants, assenyalades per les presents Normes, o, com desenvolupament de les mateixes, pels Plans Especials o Parcials o Estudis de Detall que, en endavant s'aprovin.
   3. 3. La xarxa viària rural queda formada pels camins públics i/o indicats al cadastre del terme municipal que es grafien al plànol corresponent, a escala 1/5000. Aquests camins s'hauran de conservar i queda prohibida la apertura d'altres de nous excepte els expressament relacionats amb explotacions agràries, ramaderes o forestals. Per la seva apertura serà preceptiva la llicència municipal d'obres, prèvia autorització prevista per l'art. 43, 3 de la Llei del Sòl i informe favorable de la D.G. d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

      A les tanques que puguin establir-se al llarg d'aquests camins els és d'aplicació l'art. 388 del Codi Civil. Si atermenen amb carreteres se'ls hi aplica la Llei i el Reglament de Carreteres.

      Queda prohibida la pavimentació amb materials que no siguin els tradicionals, admetent-se només el formigonat, gavions o similar en punts d'encreuament amb cursos d'aigua.

      Podran instal·lar-se al llarg de la xarxa viària rural totes aquelles instal·lacions necessàries per les explotacions agràries en general, obtenint-se les llicències en les condicions esmentades en aquest mateix apartat.

      Aquestes instal·lacions queden exclusivament adscrites als usos propis del sòl no urbanitzable, i no es podrà al·legar la seva existència en el sentit de classificació del sòl que preveuen els art. 78 i 81 de la Llei del Sòl, i concordants del Reglament de Planejament Urbanístic.

3. C) Subsòl

   S’admet l’ús d’aparcament públic en el subsòl.

67. Clau 2, sistema de parcs i jardins urbans.

(Article modificat d’acord amb la MPPGO, per a la definició de l’ús del subsol en Clau 2 “Sistemes de Parcs i Jardins Urbans) MPPGO Exp 561/06

1. A) Definició i ús:
   1. 1.- Constitueixen els parcs i jardins urbans els sòls destinats a l'esplai de la població, dotats d'espècies vegetals i indistintament destinats al descans, esplai, joc o pràctica de l'esport.
   2. 2.- Són sempre d'ús públic, i, per llur funció, són:
      1. 1) Usos permesos : recreatiu.
      2. 2) Usos compatibles: comercial limitat a quioscos. En planta soterrani s'admeten aparcaments sempre que quedi assegurada la correcta utilització de la superfície.
      3. 3) Usos prohibits : la resta dels assenyalats a l'art. 41,4.
      4. 4) No s'admetran, en cap cas, usos provisionals.
   3. 3.- Els terrenys reservats com a sistema de parcs i jardins són:
      1. a) Els grafiats als plànols corresponents.
      2. b) Els que el Pla indica per Unitats d'Actuació, Plans Especials i Plans Parcials, encara que no estiguin grafiats.

         Els terrenys són ja propietat municipal, o s'obtindran per cessió gratuïta i lliure de càrregues quan responguin a mínims de cessió que haurien d'haver efectuat els propietaris del sòl; en cas contrari seran obtinguts per expropiació.

   4. 4.- Els escreixos que, per sobre del 10% de cessió mínima obligatòria, s'indiquin al sòl urbanitzable, seran sempre de cessió gratuïta i lliure de càrregues, i s'incorporaran al Patrimoni Municipal del Sòl.
2. B) Règim del sòl.
   1. 1.- S'ordenaran amb arbres, jardineria i elements accessoris de mobiliari urbà que no ocuparan més del 5% de la superfície, incloent els possibles quioscos. S'admetran edificacions per usos sòcioculturals, sempre que siguin de gestió pública, amb ocupació inferior al 10% i alçària màxima de 7,5 m.
   2. 2.- S'admetran instal·lacions esportives en les mateixes condicions de gestió, sempre que la superfície destinada a usos esportius i annexes sigui inferior al 20% de la del parc. L'alçària màxima es limita a 10 m. i l'ocupació pot ser total.
3. C) Subsòl

   S’admet l’ús d’aparcament públic en el subsòl.

68. Zona 2b, sistema de parcs i jardins i equipaments intermunicipals.

1. A) Definició i ús:
   1. 1.- Es defineix com a àrea de parc intermunicipal d'Igualada, Sta. Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, al llarg del riu Anoia.
   2. 2.- Per raó de llur funció, són usos:
      1. 1) Permesos: recreatiu i esportiu.
      2. 2) Compatibles: públic, administratiu, sanitari assistencial, docent, sòciocultural i comercial limitat a quioscos o similars. Tanmateix és compatible l'ús agrícola en determinades condicions.
      3. 3) Prohibits: la resta.
   3. 3.- S'admeten els usos públics i els col·lectius, amb les limitacions que derivin del Pla Especial, prohibint-se el privats.
   4. 4.- S'admeten usos provisionals que caducaran a l'aprovació definitiva del Pla Especial, excepte en el cas que resultin consolidats per ell.
2. B) Pla Especial.
   1. 1.- Per la posta en marxa d'aquest parc serà preceptiva la tramitació i aprovació d'un Pla Especial que podrà començar a desenvolupar-se a partir de la posta en marxa dels col·lectors i estació depuradora intermunicipal.
   2. 2.- El Pla Especial no preveurà necessàriament, la titularitat pública de tots els terrenys del parc, podrà per tant admetre usos col·lectius i aprofitament privats. No obstant, legitimarà a l'Administració actuant per a procedir a operacions d'expropiació.
   3. 3.- El Pla Especial regularà el supòsit de la titularitat privada dels equipaments, atorgant-li caràcter secundari, establint la preferència pública en canviar el titular privat i evitant que l'abandó de l'explotació privada suposi disminució del grau d'equipament del parc.

      Seran fórmules preferents de gestió la concessió administrativa i el dret de superfície si bé se'n podran admetre d'altres sempre que s'asseguri la consecució dels objectius anteriors i es garanteixi el control públic de les tarifes d'utilització, si se’n devenguen.

   4. 4.- Competència per la redacció, tramitació, gestió i finançament: correspondrà a Mancomunitat, Conveni i Consorci o figura similar intermunicipal, agrupant com a mínim els tres municipis afectats.
   5. 5.- Els Estatuts de Mancomunitat, Conveni, Consorci o figura similar intermunicipal hauran de preveure els mecanismes, especialment els financers, adequats a l'execució del parc.

      A tal efecte prendran en consideració no tant les superfícies de sòl recaient a cada terme municipal, sinó les poblacions respectives, la incidència i utilització previsibles per part de les poblacions beneficiàries, i la capacitat financera de cada municipi.

      Tanmateix la figura de gestió seleccionada podrà interessar els ajuts necessaris d’altres organismes

3. C) Règim del sòl.

   Serà ordenat pel Pla Especial atenent als següents criteris:

   1. 1.- L'ordenació preferent serà amb arbres, jardineria i elements accessoris de mobiliari urbà que no ocuparan més del 2% de la superfície, incloent els possibles quioscos.
   2. 2.- Les edificacions necessàries pels usos admesos i compatibles no superaran una ocupació conjunta en planta del 10% de la superfície, comptant tant les destinades a usos públics com col·lectius. L'alçària màxima admissible serà de 11,00 m., i planta baixa i dos pisos, dissenyant-se l'edificació en harmonia amb l'entorn en què se situa.
   3. 3.- Els usos agrícoles actualment existents a l'aprovació provisional del present P.G.O. podran mantenir-se transitòriament, així com els habitatges vinculats. A tal efecte, el Pla Especial establirà un règim que fixi el temps en què podrà mantenir-se aquesta situació.
   4. 4.- El Pla Especial podrà mantenir les instal·lacions de subministrament d'aigua a indústries, també de manera transitòria, que fixarà el propi Pla.
   5. 5.- L'edificabilitat bruta serà com a màxim de 0,2 m2 sostre/m2 sòl.
   6. 6.- La superfície de sòl que, per situar-hi usos col·lectius o determinats usos públics sigui d'accés restringit, no superarà el 30% de la superfície total del parc. S'exceptua d'aquest percentatge l'equipament esportiu.
   7. 7.- La superfície màxima de sòl que es destini a equipament esportiu no podrà superar el 20% de la superfície total del parc.
   8. 8.- La distribució dels diferents tipus de sòl, així com de l'edificació autoritzada, es farà atenent a l'interès de la població conjunta i no a raons de divisió de termes municipals.
   9. 9.- Tanmateix, els accessos rodats que siguin necessaris respondran a mínims en la interrupció del funcionament vianant del parc i a màxims en quant a la seguretat dels usuaris.
   10. 10.- Es preveurà, dintre del recinte del parc, àrees d'aparcament calculades per donar servei simultani a un mínim del 5% de la població dels tres municipis (o més, si d'altres col·laboren a la gestió) calculant una ocupació de 3 passatgers/vehicle.

68bis. Clau 2c. Jardins i equipaments.

1. A) Definició i ús.
   1. 1. Constitueixen superfícies amb usos comuns als jardins urbans i als equipaments.
   2. 2. Admeten els usos relacionats als art. 67,2 i 69,2.
   3. 3. Són usos prohibits la resta dels assenyalats a l'art. 41.4.
2. B) Règim de sòl.
   1. 1. La superfície destinada a equipaments podrà constituir fins a un 50% de la total, essent la resta enjardinada.
   2. 2. El règim de sòl, en cada cas, serà el definit als art. 67 B) i 69 B), respectivament.
   3. 3. El desenvolupament d'aquestes àrees es farà a través del Pla Especial, que fixarà la proporció entre jardins i equipaments, i els usos dels equipaments previstos. Quan es tracti de terrenys de propietat privada, els equipaments podran mantenir-se com a privats, essent obligatòria la cessió de la part destinada a jardins.
   4. 4. En el cas de l'àrea del torrent de l'Espelt, que separa el barri de Fàtima de la resta del nucli urbà, el Pla Especial definirà el traçat exacte de la vialitat, que en el present Pla té caràcter d'indicatiu.

Clau 2d. Espais lliures de protecció visual.

(MPPGO d’Igualada, amb reclassificació de sòl no urbanitzable (Clau 23) a sòl urbà d’ús industrial (Clau 18b), de la fnca proipetat de Meritem S.A. Planejament Exp 310/01 aprovada definitivament per la CUB el 18/06/2002

1. a) Definició i ús.

   Constitueixen els espais lliures de tot tipus d’edificació, que per la seva situació en el lloc o pel seu interès orogràfic són destinats a la seva conservació i millora mitjançant la plantació d’espècies vegetals.

2. b) Són de titularitat pública i no admet cap tipus d’isntal·lació ni d’edificació.
3. c) S’ordenaran amb arbrat i vegetació autòctona i la seva finalitt és la de la millora paisatgística i mediambiental.

69. Clau 3. Sistema d'equipaments.

(i d’acord amb el Text Refós de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació d’Igualada a l’illa amb front a l’av. Gaudí, annexa a la residència per a gent gran Pare Vilaseca, qualificada de clau 3: sistema d’equipaments, aprobada definitivament per la CUB en sessió de 21 de juny de 2007. Exp 576/06)

1. A) Definició i ús.
   1. 1.- Superfícies destinades a usos públics o col·lectius al servei directe dels ciutadans.
   2. 2.- Per llur funció, són:
      1. 1) Usos permesos:
         • − Docent: constitueixen la zona 3 a.
         • − Públic-administratiu, sòcio-cultural, sanitari, assistencial, religiós,... constitueix la zona 3b.
         • − Esportiu: constitueix la zona 3 c.
         • − Sanitariassistencial: constitueix la zona 3 d.
         • − Cementiris: constitueix la zona 3 f.
         • − Habitatge dotacional públic, constitueix la zona 3 HT

         Els futurs emplaçaments de sòl destinat a sistema d’equipaments per habitatges dotacionals, hauran de complir el que determina la disposició transitòria novena, apartat 3 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en quan a que el sòl acumulat destinat a aquest ús, no superi el 5% de la totalitat de les reserves de sòl destinat a sistema d’equipaments públics locals.

      2. 2) Usos compatibles: per als equipaments de titularitat privada que no responen, a l'aprovació provisional del present Pla, als usos docents, l'autoritzaran també els usos recreatius -a més a més dels permesos- i els aparcaments.
      3. 3) Usos prohibits: la resta dels assenyalats a l'art. 41.4, a excepció del servei funerari que es considera compatible en el cas de l'equipament de cementiri -Clau 3f-. (Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 13 de gener de 1987).
      4. 4) En distingir-se cada ús en zones ( 3 a, 3 b,...), s'entén que només es permet, en cada una d'elles, els descrits expressament, i són prohibits la resta. Quan un equipament figura únicament amb clau 3 sense subíndex admet qualsevol dels usos permesos i compatibles indicats més amunt.
2. B) Règim del sòl.
   1. 1.- Ordenació d'edificació aïllada, excepte quan es localitzin a illes de zones regulades per ordenació segons alineació de vial o entre mitgeres, casos en què se seguirà l'ordenació corresponent a la resta de l'illa.
   2. 2.- Edificabilitat màxima neta 1,75 m² s./m² s., distribuint els cossos d'edificació de manera que permetin els més amplis espais de jardineria i àrees amb arbres
   3. 3.- L'alçària màxima serà de 12 m. sobre la cota natural dels terrenys a tots els punts del solar, i el número màxim de plantes de baixa i tres pisos, amb l'excepció feta al punt 1, on es regularà per la de l'edificació adjacent.
   4. 4.- Els equipaments existents a l'aprovació inicial d'aquestes Normes s'accepten en les seves condicions actuals, tant d'ús com de volum i titularitat.
   5. 5.- Els de nova creació seran preferentment de titularitat pública podent-se explotar privadament mitjançant concessió o conveni.
   6. 6.- Per variar o concretar l'ús d'un equipament caldrà la redacció d'un Pla Especial.

      (Com a conseqüència de la homogeneïtat de l'estructura edificatòria del C/ Sant Josep, s'estableix en resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 26 de febrer de 1987 que la cornisa de la tercera planta haurà de quedar enrasada amb la barana del terrat de la finca veïna més baixa, podent-se inclinar la coberta cap a l'interior de la parcel·la amb un pendent que no superi el 30%).

      Queden definits els usos i volums de tres finques situades en clau 3a a l’illa compresa entre els carrers St. Josep, Lleida, Av. Barcelona i Av. Mestre Montaner (d’acord amb la MPPGO aprovada definitivament per la CUB en sessió de 19-4-95)

Art. 69bis. Clau 3a-Monalco (parcel·la Avinguda Balmes, 29-31 referència cadastral 949613CG8044N0001RF). Sistema d'equipaments.

(d’acord amb el Text refòs de la MPPGO a l’àmbit de l’Escola Monalco d’Igualada, aprovada definitivament per la CTU de la Catalunya Central en sessió de 10/10/19). Exp 2248/6079/2018

1. A) Definició i ús
   1. 1.- Superfícies destinades a usos al servei directe dels ciutadans.
   2. 2.- Per llur funció, són:
      1. 1) Usos permesos:
         • − Docent de titularitat privada.
      2. 2) Usos prohibits: la resta dels assenyalats a l'art. 41.4.
2. B) Tipus d’edificació
   1. 1.- Edificació aïllada.
3. C) Condicions d’edificació
   1. 1.- Condicions de parcel·la: la parcel·la serà l’existent en el moment de l’aprovació de la modificació.
   2. 2.- S’estableix un índex d’edificabilitat net màxim de 0,8 m² sostre/m² sòl.
   3. 3.- L'alçària màxima serà de 9,20 m. sobre la cota natural dels terrenys a tots els punts del solar, i el número màxim de plantes de baixa i dos pisos.
   4. 4.- Separació de l'edificació respecte dels llindars:

      a línia de carrer 6m

      a llindars laterals 3m

      a llindar posterior 4m

   5. 5.- La dimensió de les tanques serà la mateixa que la fixada per la Clau 15, blocs oberts baixos Grau II i que es contempla a la Disposició Addicional 2a. Annex 2, apartat 8è.

      Les tanques poden ser de material opac fins una alçada màxima de 2,00 m per sobre del nivell delterreny.

      Les tanques entre parcel·les tindran un màxim de 2,00 m.

      La resta de característiques seran les establertes en l'apartat 8è de l’Annex 2

      (D’acord amb la MPPGO aprovada definitivament per la CUB en sessió de 18/7/90)

70. Clau 4. Infrastructures de serveis tècnics.

1. A) Definició i ús.
   1. 1. Són els espais destinats a pas i protecció de serveis tècnics d'electricitat, aigua i sanejament, així com a dipòsits, depuradores, abocadors d'escombraries, aparcaments, bàscules, benzineres i annexes, i magatzems i graners. Al llarg de l'actual N-2 admet a més els usos de tallers de reparacions de vehicles i serveis de carretera.

      No admet cap altre ús que aquell que els hi dóna raó d'ésser.

   2. 2. Es defineixen els següents tipus:
      1. 4 qualsevol dels usos indicats
      2. 4a aparcaments, benzineres i annexes
      3. 4b bàscules, magatzems i graners, i aparcaments.
2. B) Règim del sòl.

   S'ajustarà a la legislació específica aplicable, i/o a les necessitats del servei, amb les següents limitacions:

   1. 1. El plànol nº 3 pot fixar separacions obligatòries a límits de parcel·la.
   2. 2. Els aparcaments en clau 4a seran a l'aire lliure, o amb estructures lleugeres de protecció de la pluja i el sol.
   3. 3. Els edificis en clau 4b no superaran la volumetria que permet la clau nº 17.

71. Clau 5. De Proteccions.

1. A) Definició i ús.

   Zona 5a: Espais laterals a les carreteres.

   Zona 5b: Espais laterals als llits dels cursos d'aigua.

   Zona 5c: Espais laterals a les línies de ferrocarril.

   Zona 5d: Elements d'interès històric, artístic o natural, referint-se la protecció a ells mateixos i/o el seu entorn.

   Les zones 5a, 5b i 5c no admeten altre ús que el de protecció, i podran ésser compatibles aquells que autoritzin els organismes competents.

2. B) Règim del sòl.
   1. 1) Zones 5a) 5b) i 5c)
      1. a) Les obres i instal·lacions estan subjectes a la normativa legal específica sobre la matèria, i autorització dels Organismes competents.
      2. b) En qualsevol cas, per aquestes obres i instal·lacions és preceptiva la llicència municipal d'obres, segons l'art. 178 de la Llei del Sòl.
      3. c) Aquestes Normes recullen les obres i instal·lacions preexistents a llur aprovació inicial, d'acord amb la corresponent Disposició Transitòria.
   2. 2) Zona 5d:

      (Veure catàleg d’elements d’interès històric, artístic o natural a la Disposició Addicional Quarta.)

Clau HT. Ordenació edificació aïllada alineada a la futura vialitat carrer Joaquima Vedruna Sant Carles.

(d’acord amb la MPPGO de l’illa compresa entre els carrers Sant Carle, Cardenal Vives, Santa Coloma de Vedruna i Passeig Jacint Verdaguer d’Igualada, aprovada definitivament per la CTU de Barcelona en sessió de 17/11/04). Exp 418/04

Edificabilitat: 1,75 m2sostre/m2sòl

L’edificació queda regulada pels paràmetres que figuren al plànol 4 dela Modificació Puntual.

Ús permesos: residencial – habitatge tutelat per a la gent gran.