CAPÍTOL PRIMER.- DISPOSICIONS GENERALS

SECCIÓ PRIMERA.- REGULACIÓ PARAMÈTRICA GENERAL

Art. 86 - Paràmetres reguladors del Pla General (NB)

1. 1. L'ordenació dels paràmetres i les condicions d'aplicació del Pla General es defineix en cada capítol del present Títol II i en el Titol III, segons els diferents elements que intervenen en la formació de la ciutat: parcel·lació, edificació i ús.

   Segons l’anterior, els paràmetres reguladors d'aquest Pla General es divideixen en:

   1. a) Paràmetres que regulen la parcel·lació. Inclou les determinacions que s'han de complir en la formació dels nous processos de parcel·lació o reparcel·lació per poder-se incorporar al procés urbà.
   2. b) Paràmetres que regulen l'edificació. Inclou de forma classificada aquells paràmetres que regulen les condicions de la construcció i edificació. Els paràmetres que regulen l'edificació es divideixen segons la referència especifica que en cada cas es determina: el sector, el carrer, l'illa, la parcel·la i l'edificació pròpiament dita. Atenent aquests diferents referents, els paràmetres de l'edificació es divideixen en:
      1. 1. Paràmetres referits al sector. Inclou aquells paràmetres i condicions que afecten a una globalitat o conjunt de superfície que anomenem sector
      2. 2. Paràmetres referits al carrer. Inclou aquelles condicions que principalment afecten a la definició de l’espai viari sobre el que s’edificaran les diferents construccions.
      3. 3. Paràmetres referits a l'illa. Inclou els paràmetres que afecten a la formació de les diferents illes o mansanes que configuren els diferents teixits urbans de la ciutat.
      4. 4. Paràmetres referits a la parcel·la. Inclou aquelles condicions que afecten a aquella porció de sòl, edificable o no, que anomenem parcel·la.
      5. 5. Paràmetres referits a l'edificació. Inclou aquelles condicions que serveixen per regular la construcció pròpiament dita a l’interior d’una parcel·la
   3. c) Paràmetres reguladors d'usos i activats. Inclou aquelles condicions que regulen els diferents usos i activitats, atenent la seva funció urbanística o a la seva funció específica de l'activitat a desenvolupar, dintre de les diferents zones en què es divideix el conjunt del terme municipal.
2. 2. Els paràmetres definits en aquest Títol regularan les condicions generals de les diferents zones, excepte quan les condicions particulars d'una zona concreta es determini el contrari o quan no siguin d'aplicació en una zona concreta.

SECCIÓ SEGONA.- PARÀMETRES ESPECÍFICS DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE

Art. 87 - Paràmetres que regulen la parcel·lació (NB)

1. 1. Paràmetres referits a la parcel·lació
   • − Parcel·lació
   • − Reparcel·lació
   • − Parcel·la
   • − Parcel·la mínima
   • − Front de parcel·la
   • − Fons de parcel·la
   • − Fondària de parcel·la

Art. 88 - Paràmetres que regulen l'edificació (NB)

1. 1. Paràmetres referits al sector
   • − Coeficient d'edificabilitat bruta
   • − Coeficient d'edificabilitat complementari brut
   • − Densitat màxima d'habitatges bruta
   • − Edificabilitat màxima de sector
2. 2. Paràmetres referits al carrer
   • − Alineació del carrer o vial
   • − Rasant de l'alineació de carrer o vial
   • − Rasant de carrer o vial
   • − Amplada de carrer o vial
   • − Alineació de l'edificació
   • − Alçada reguladora referida al carrer
   • − Punt de l’aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer
   • − Nombre de plantes referit al carrer
   • − Planta baixa referida al carrer
   • − Front principal
   • − Front secundari
3. 3. Paràmetres referits a l’illa
   • − Fondària edificable
   • − Pati d'illa
4. 4. Paràmetres referits a la parcel·la
   • − Solar
   • − Coeficient d'edificabilitat neta o de parcel·la
   • − Edificabilitat màxima de parcel·la
   • − Coeficient de volum edificable net o de parcel·la
   • − Coeficient d'edificabilitat complementari net o de parcel·la
   • − Densitat màxima d'habitatges neta
   • − Ocupació màxima de la parcel·la
   • − Sòl de parcel·la lliure d'edificació
   • − Pati davanter i posterior
   • − Dimensions i mida de la parcel·la
   • − Alçada reguladora referida a la parcel·la
   • − Punt d'aplicació de l’alçada reguladora referida a la parcel·la
   • − Nombre de plantes referit a la parcel·la
   • − Planta baixa referida a la parcel·la
   • − Separacions mínimes
   • − Tanques
   • − Adaptació topogràfica del terreny
   • − Unitat mínima de projecte
5. 5. Paràmetres referits a l’edificació
   • − Posició de l'edificació
   • − Edificació principal
   • − Edificació auxiliar
   • − Planta baixa
   • − Planta soterrani
   • − Plantes pis
   • − Planta coberta
   • − Planta sotacoberta
   • − Volum màxim d'un edifici
   • − Regles sobre mitgeres
   • − Cossos sortints
   • − Elements sortints
   • − Patis de llum
   • − Composició de la façana

SECCIÓ TERCERA.- PARÀMETRES ESPECÍFICS DEL SÒL NO URBANITZABLE

Art. 89 - Regulació paramètrica especifica del sòl no urbanitzable (NB)

1. 1. L'ordenació dels paràmetres específics del sòl no urbanitzable es divideixen en:
   1. a) Paràmetres referits a la finca. Inclou aquelles condicions que afecten a la porció de sòl no urbanitzable que anomenem finca.
   2. b) Paràmetres referits a l'ús. Inclou aquelles condicions que afecten a la regulació d'usos. En les presents Normes Urbanistiques es determina de forma general pel conjunt del municipi.

Art. 90 - Paràmetres que regulen la finca (NB)

1. 1. Paràmetres referits a la finca
   • − Finca
   • − Finca mínima
   • − Adaptació topogràfica del terreny
   • − Tanques
   • − Sòl lliure de la finca
   • − Masses arbrades i vegetació singular a l'interior d'una finca
   • − Unitat d'explotació productiva

SECCIÓ QUARTA.- PARÀMETRES A REGULAR SEGONS ELS DIFERENTS SISTEMES D'ORDENACIÓ

Art. 91 - Classificació dels sistemes d'ordenació (NB)

1. 1. Segons quina sigui la manera de disposar-se l'edificació en relació al solar ( i al carrer ) s’estableixen tres sistemes d'ordenació:
   1. a) Sistema d'ordenació per alineació de carrer on l'edificació es disposarà d'una manera contigua - entre mitgeres - al llarg dels carrers.
   2. b) Sistema d'ordenació per volumetria especifica on els edificis s'ajustaran a uns volums que poden ser definits amb independència de l'alineació dels carrers.

      En aquest sistema d'ordenació podem distingir dues modalitats:

      • • Per configuració unívoca: És la definició volumètrica per excel·lència, ja que els volums estan definits d'una manera precisa.
      • • Per configuració flexible: És una definició volumètrica que admet variacions al projecte arquitectònic. A mesura que s’augmenti la flexibilitat ens trobem amb un sistema cada cop més semblant al d'edificació aïllada en parcel·la.
   3. c) Sistema d'ordenació per edificació aïllada on els edificis es disposen aïllats a cada parcel·la, mantenint distàncies a les partions de les parcel·les.
2. 2. A cada tipus o sistema d’ordenació corresponen normes característiques d’aplicació dels paràmetres de l'edificació.
3. 3. Les condicions d’edificació regeixen per als edificis i obres de nova planta i ampliacions, d’acord amb la regulació de la zona respectiva.

Art. 92 - Paràmetres reguladors del sistema d'ordenació per alineació de carrer (NB)

Els paràmetres reguladors del sistema d'ordenació per alineació de carrer son els següents:

1. 1. Paràmetres que regulen la parcel·lació:
   1. a. Parcel·la
   2. b. Parcel·lació
   3. c. Reparcel·lació
   4. d. Front mínim de parcel·la
   5. e. Fons de parcel·la
   6. f. Fondària mínima de parcel·la
2. 2. Paràmetres que regulen l’edificació:
   1. 2.1 Paràmetres referits al carrer:
      1. a. Alineació del carrer
      2. b. Rasant de l'alineació del carrer
      3. c. Rasant de carrer
      4. d. Amplada de vial
      5. e. Alineació de l'edificació
      6. f. Alçada reguladora referida a carrer
      7. g. Punt d'aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer
      8. h. Nombre de plantes referides al carrer
      9. i. Planta baixa referida al carrer
      10. j. Front principal i secundari
      11. k. Construccions per damunt de l’alçada reguladora
   2. 2.2 Paràmetres referits a l’illa:
      1. a. Fondària edificable
      2. b. Pati d’illa
   3. 2.3 Paràmetres referits a la parcel·la:
      1. a. Solar
      2. b. Sòl de parcel·la lliure d’edificació
      3. c. Pati davanter i posterior de la parcel·la
   4. 2.4 Paràmetres referits a l’edificació:
      1. a. Posició de l’edificació
      2. b. Edificació principal
      3. c. Edificacions auxiliars
      4. d. Planta baixa
      5. e. Planta soterrani
      6. f. Planta pis
      7. g. Planta coberta
      8. h. Planta sotacoberta
      9. i. Alçada lliure de planta
      10. j. Alçada total per planta
      11. k. Mitgeres
      12. l. Pla de façana
      13. m. Cossos sortints
      14. n. Elements sortints
      15. ñ Patis de llum
      16. o. Patis de ventilació

Art. 93 - Paràmetres reguladors del sistema d'ordenació per volumetria específica (NB)

Els paràmetres reguladors del sistema d’ordenació per volumetria específica son els següents:

1. 1. Paràmetres que regulen la parcel·lació:
   1. a. Parcel·la
   2. b. Parcel·lació
   3. c. Reparcel·lació
   4. d. Parcel·la mínima
   5. e. Front mínim de parcel·la
   6. f. Fons de parcel·la
   7. g. Fondària mínima de parcel·la
2. 2. Paràmetres que regulen l’edificació:
   1. 2.1 Paràmetres referits a la parcel·la:
      1. a. Solar
      2. b. Coeficient d’edificabilitat neta o de parcel·la
      3. c. Coeficient de volum edificable net
      4. d. Edificabilitat màxima de parcel·la
      5. e. Coeficient d’edificabilitat complementari net
      6. f. Densitat màxima d’habitatges neta
      7. g. Ocupació màxima de la parcel·la
      8. h. Sòl de parcel·la lliure d’edificació
      9. i. Dimensions i mida de la parcel·la
         • • Superfície
         • • Front
         • • Fondària
      10. j. Separacions mínimes
          • • Carrer
          • • Lateral
          • • Fons
      11. k. Tanques
      12. l. Adaptació topogràfica i moviments de terres
      13. m. Unitat mínima de projecte
   2. 2.2 Paràmetres referits a l'edificació:
      1. a. Posició de l'edificació
      2. b. Edificació principal
      3. c. Edificacions auxiliars
      4. d. Planta baixa
      5. e. Planta soterrani
      6. f. Planta pis
      7. g. Planta coberta
      8. h. Planta sotacoberta
      9. i. Alçada reguladora màxima
      10. j. Punt d’aplicació de l'alçada reguladora
      11. k. Construccions per damunt de l'alçada reguladora
      12. l. Nombre màxim de plantes
      13. m. Alçada lliure de les plantes
      14. n. Alçada útil de les plantes
      15. o. Volum màxim de l’edifici
      16. p. Perímetre regulador
      17. q. Perfil regulador
      18. r. Separació mínima entre edificacions i cossos
      19. s. Assolejament mínim per habitatges
      20. t. Cotes de referència de la planta baixa
      21. u. Composició de la façana
      22. v. Pla de façana
      23. w. Cossos sortints
      24. x. Elements sortints
      25. y. Patis de llum
      26. z. Patis de ventilació

Art. 94 - Paràmetres reguladors del sistema d’ordenació per edificació aïllada (NB)

Els paràmetres reguladors del sistema d’ordenació per edificació aïllada son els següents:

1. 1. Paràmetres que regulen la parcel·lació:
   1. a. Parcel·la
   2. b. Parcel·lació
   3. c. Reparcel·lació
   4. d. Parcel·la mínima
   5. e. Front mínim de parcel·la
   6. f. Fons de parcel·la
   7. g. Fondària mínima de parcel·la
2. 2. Paràmetres que regulen l’edificació:
   1. 2.1 Paràmetres referits a la parcel·la:
      1. a. Solar
      2. b. Coeficient d'edificabilitat neta o de parcel·la
      3. c. Edificabilitat màxima de parcel·la
      4. d. Coeficient d'edificabilitat complementari net ( construccions auxiliars )
      5. e. Densitat màxima d’habitatges neta
      6. f. Ocupació màxima de la parcel·la
      7. g. Sòl de parcel·la lliure d’edificació
      8. h. Dimensions i mida de la parcel·la
         • • Superfície
         • • Front
         • • Fondària
      9. i. Separacions mínimes
         • • Carrer
         • • Lateral
         • • Fons
      10. j. Tanques
      11. k. Adaptació topogràfica i moviments de terres
      12. l. Unitat mínima de projecte
   2. 2.2 Paràmetres referits a l’edificació:
      1. a. Posició de l’edificació
      2. b. Edificació principal
      3. c. Edificacions auxiliars
      4. d. Planta baixa
      5. e. Planta soterrani
      6. f. Planta pis
      7. g. Planta coberta
      8. h. Planta sotacoberta
      9. i. Alçada reguladora màxima
      10. j. Punt d'aplicació de l'alçada reguladora
      11. k. Nombre màxim de plantes
      12. l. Construccions per damunt l'alçada reguladora
      13. m. Alçada lliure de les plantes
      14. n. Separació mínima entre edificacions i cossos
      15. ñ. Sòl lliure de l’edificació
      16. o. Patis de llum
      17. p. Patis de ventilació
      18. q. Composició de façana
      19. r. Pla de façana
      20. s. Cossos sortints
      21. t. Elements sortints

CAPÍTOL SEGON.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES ESPECÍFICS DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE

SECCIÓ PRIMERA.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN LA PARCEL·LACIÓ

Art. 95 - Parcel·lació i reparcel·lació (NB)

1. 1. S'entén per parcel·lació la modificació de l'estructura parcel·laria (agrupació, subdivisió, divisió o variació geomètrica de les parcel·les) d'una parcel·la en dues o més iguals o superiors a la parcel·la mínima establerta en la zona, quan no estan contemplades en alló que es descriu en l’apartat següent sobre reparcel·lació.
2. 2. S'entén per reparcel·lació l'agrupació de finques compreses en un polígon o unitat d'actuació per la seva nova divisió ajustada al Pla, amb adjudicació de les parcel·les resultants als interessats, en proporció als seus respectius drets.

Art. 96 - Parcel·la (NB)

1. 1. És la porció de sòl, edificable o no, que constitueix una unitat registral. En aquest sentit, és la porció de terreny dotat d’uns llindars certs.
2. 2. S’entén per parcel·la edificable aquella sobre la qual existeix la possibilitat d’edificar seguint els paràmetres urbanistics establerts pel planejament general o de desenvolupament.

Art. 97 - Parcel·la minima (NB)

1. 1. Porció de terreny quina superfície, determinada en el planejament general, és la menor possible per la seva consideració com a finca que pot acollir edificacions. En aquest sentit, és la unitat de sòl mínima, construïble, definida a cada zona, mitjançant superfície i /o longitud dels seus límits.
2. 2. Aquelles parcel·les que no tinguin aquesta superfície mínima o que tinguin una forma molt irregular es denominen parcel·les no utilitzables.

Art. 98 - Front de parcel·la (NB)

És la partió o limit de la parcel·la amb el carrer en àrees d’edificació tancada

Art. 99 - Fons de parcel·la (NB)

1. 1. És la línia contraposada a la del front. En general serà una línia sensiblement assimilable a una paral·lela al front.
2. 2. En el cas de no paral·lelisme entre front i fons es considerarà com a fons la línia que geomètricament sigui assimilable.

Art. 100 - Fondària de parcel·la (NB)

És la dimensió mitja entre front i fons, mesurada sobre un segment perpendicular al front.

SECCIÓ SEGONA.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS AL SECTOR

Art. 101 - Coeficient d'edificabilitat bruta (NB)

És el coeficient que fixa la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície d'un sector de desenvolupament, excloent els àmbits sotmesos a expropiació. Aquest concepte correspon amb el d’intensitat zona que estableix el DL 1 / 90. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metre quadrat del sòl ( m2st/m2 sòl ).

Art. 102 - Coeficient d'edificabilitat complementari brut (NB)

És el coeficient d'edificabilitat bruta que determina el sostre màxim edificable destinat exclusivament a uns usos concrets que s’assenyalen per a cada zona. Aquest coeficient mai podrà augmentar el nombre màxim d'habitatges que resultin per aplicació dels coeficients de densitat d'habitatges per zona. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metre quadrat de sòl ( m2st/m2sòl )

Art. 103 - Densitat màxima d'habitatges bruta (NB)

Coeficient que fixa el nombre màxim d'habitatges d'un sector en relació a tota la seva superfície. Les unitats venen donades en nombre d'habitatges per hectàrea de sòl ( hab / Ha ).

Art. 104 - Edificabilitat màxima de sector (NB)

És la superfície màxima de sostre potencialment edificable en un sector. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable ( m2 ).

SECCIÓ TERCERA.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS AL CARRER

Art. 105 - Alineació del carrer o vial (NB)

És el pla que estableix, al llarg dels carrers, places i espais lliures, els límits entre el sistema de comunicació viari o d'espais lliures i les parcel·les.

Art. 106 - Rasant de l'alineació de carrer o vial (NB)

És la línia que fixa l'altimetria de l'alineació del carrer o vial.

Art. 107 - Rasant de carrer o vial (NB)

És la línia que fixa l’altimetria de l'eix del carrer o vial.

Art. 108 - Amplada de carrer o vial (NB)

És la distància mínima entre les alineacions, enfrontades, del carrer.

Art. 109 - Alineació de l'edificació (NB)

És la linia on s'ha de situar l'edificació, coincidint o no amb l'alineació de carrer o vial.

Art. 110 - Alçada reguladora referida al carrer (NB)

1. 1. És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana des del punt de l'aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer, fins la interacció del pla exterior de façana amb el pla exterior de la coberta (en el cas de coberta inclinada) o el pla superior de l'últim forjat (en el cas de coberta plana o en el cas que entre l’última planta pis i la planta coberta inclinada existeixi un altre forjat construït).
2. 2. S’entén per alçada reguladora màxima aquella que poden assolir les edificacions en un front concret de carrer.

Art. 111 - Punt de l’aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer (NB)

És el punt a partir del qual és calcula l’alçada reguladora de l’edificació i s’aplica a partir de la cota topogràfica de la rasant de l'alineació de vial o carrer.

Art. 112 - Nombre de plantes referit al carrer (NB)

És el nombre de plantes edificables que es comptabilitza a efectes d'edificabilitat.

Art. 113 - Planta baixa referida al carrer (NB)

És aquella, el paviment de la qual està situada en una determinada mida, per sobre o per sota de la rasant de l’alineació de vial en tots els punts.

Art. 114 - Front principal i front secundari (NB)

1. 1. Tenen la condició de front principal i front secundari aquells solars o edificis que donin façana a dos carrers, facin cantonada o no, i en el que el Pla General estableix una fondària edificable únicament sobre un dels fronts esmentats.
2. 2. El front principal de parcel·la correspon a aquell sobre el que s'aplica la fondària edificable i a partir d'aquesta l'alçada reguladora màxima corresponent que defineix l’edificabilitat de la parcel·la (normalment correspon al front més estret de les parcel·les en cantonada).
3. 3. Sobre el front secundari (per negació, el que no és principal), no es defineix cap fondària edificable. La condició de front secundari garanteix l’edificabilitat en la planta baixa de la parcel·la, amb un màxim fins la fondària edificable definida en aquest front de carrer.

SECCIÓ QUARTA.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A L'ILLA

Art. 115 - Fondària edificable (NB)

És la dimensió normal a l'alineació de l'edifici que limita l'edificació per la part posterior i defineix l'alineació posterior de l'edificació i que en general coincideix amb l'alineació interior del pati d'illa.

Art. 116 - Pati d'illa (NB)

És l'espai delimitat entre les diferents fondàries edificables i, en el seu cas, entre aquestes i els fronts que no tenen la condició de front principal d'edificació.

SECCIÓ CINQUENA.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A LA PARCEL·LA

Art. 117 - Solar (NB)

És la parcel·la que reuneix les condicions de superfície, dimensions i urbanització establertes en aquest Pla General i en la legislació urbanística superior aplicable, i que és apte per a ésser edificable immediatament.

Art. 118 - Coeficient d'edificabilitat neta o de parcel·la (NB)

És el coeficient que fixa la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície d'una parcel·la. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s).

Art. 119 - Edificabilitat màxima de parcel·la (NB)

S'entén per edificabilitat màxima de parcel·la el sostre màxim que pot assolir una parcel·la resultat de multiplicar la seva superfície pel seu coeficient d’edificabilitat neta o de parcel·la. S'expressa en metres quadrats (m2).

Art. 120 - Coeficient de volum edificable net o de parcel·la (NB)

És el coeficient que relaciona el volum edificable d'una parcel·la amb la seva superfície. Es dóna en metres cúbics edificables permetres quadrats de sòl (m3/m2).

Art. 121 - Coeficient d’edificabilitat complementari net o de parcel·la (NB)

És el coeficient d’edificabilitat net que determina el sostre edificable destinat exclusivament a uns usos concrets assenyalats a cada parcel·la. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s).

Art. 122 - Densitat màxima d'habitatges neta (NB)

És el coeficient que fixa el nombre màxim d'habitatges d’una parcel·la en relació a la seva superfície.

Art. 123 - Ocupació màxima de la parcel·la (NB)

És la superfície màxima resultat de la projecció ortogonal, sobre un pla horitzontal, de tot el volum de l’edificació, inclosos els soterranis i els cossos i elements sortints.

Art. 124 - Sòl de parcel·la lliure d’edificació (NB)

És el terreny lliure de l'edificació principal per aplicació de les condicions d'edificació de cada zona (ocupació, separació a límits, fondària edificable, ets.).

Art. 125 - Pati davanter i posterior de parcel·la (NB)

En aquelles zones en les que l’edificació es construeix de forma contínua ocupant tot l’ample de la parcel·la s’estableix la següent diferenciació:

1. a) Pati davanter de parcel·la és l’espai definit entre l'alineació de vial i la línia d'edificació quan aquesta última està reculada respecte la de l'alineació de vial.
2. b) Pati posterior de parcel·la és l'espai definit entre l’alineació posterior definida per la fondària edificable i el fons de parcel·la. El pati posterior de parcel·la, forma part del pati d'illa

Art. 126 - Dimensions i mida de la parcel·la (NB)

Són aquelles que fan referència tant a la superfície com al front i fondària de la mateixa.

Art. 127 - Alçada reguladora referida a la parcel·la (NB)

1. 1. És la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, des del punt de l’aplicació de l'alçada reguladora referida a la parcel·la, fins al pla horitzontal d'arrencada de l'acabat de la teulada (en el cas de coberta inclinada) o el pla superior de l’últim forjat (en el cas de coberta plana o en el cas que entre l’última planta pis i la planta coberta inclinada existeixi un altre forjat construït).
2. 2. S'entén per alçada reguladora màxima aquella que poden assolir les edificacions en una parcel·la d'una zona concreta.

Art. 128 - Punt de l’aplicació de l'alçada reguladora referida a la parcel·la (NB)

És el punt adoptat per calcular l’alçada reguladora a partir de la cota topogràfica de la rasant definitiva de la parcel·la.

Art. 129 - Nombre de plantes referit a la parcel·la (NB)

És el nombre de plantes edificables que comptabilitzen a efectes d’edificabilitat.

Art. 130 - Planta baixa referida a la parcel·la (NB)

1. 1. És aquella planta amb nivell de paviment com a màxim un metre per sobre del nivell exterior del terreny definitiu un cop transformat dins dels límits de moviments de terres admesos pel present Pla General.
2. 2. La part de planta semi- soterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre del nivell exterior del terreny, tindrà en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

Art. 131 - Separacions mínimes (NB)

És la distància a què poden situar-se edificacions, dins d'una parcel·la, respecte als seus límits de façana, laterals i fons o respecte a les altres construccions possibles en la parcel·la.

Art. 132 - Tanques (NB)

És l'element de tancament d'una parcel·la.

Art. 133 - Terreny natural a efectes d'adaptació topogràfica (NB)

1. 1. És el terreny inicial no transformat, amb pendent sensiblement uniforme.
2. 2. En els casos en que el terreny presenti transformacions prèvies i / o acumulacions o excavacions locals de la pròpia parcel·la o del viari, s'entén com a terreny natural la superfície definida per a les cotes existents del vèrtex del polígon que delimita la parcel·la en les tipologies d’edificació aïllada i el pla inclinat definit per les rasants dels carrers oposats en la tipologia d'alineació a vial.

Art. 134 - Unitat mínima de projecte (NB)

1. 1. És una condició especial d'ordenació que s'estableix en determinades parcel·les per tal de garantir un desenvolupament adequant de l’edificació inclosa dintre de l'àmbit delimitat.
2. 2. La definició de la Unitat Mínima de Projecte té una doble finalitat: per una part, en les edificacions ja construïdes, garanteix que les possibles substitucions parcials es realitzaran d’acord amb un projecte previ de conjunt; per una altra part, en els solars pendents d'edificar, garanteix una imatge unitària i coherent dintre del conjunt de l'àmbit delimitat.

SECCIÓ SISENA.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A LA PROPIA EDIFICACIÓ

Art. 135 - Posició de l'edificació (NB)

És el paràmetre que regula la localització relativa que ha d'ocupar l'edificació respecte el carrer o la parcel·la.

Art. 136 - Edificació principal (NB)

És l'edificació principal és l'edifici que conté els habitatges o usos principals.

Art. 137 - Edificació auxiliar (NB)

És aquella edificació, al servei de l'edifici o edificis principals d'una parcel·la, destinada a porteria, garatge particular, maquinària de piscina, guixer de control i altres similars.

Art. 138 - Planta baixa (NB)

És la planta de l'edifici en relació més directa amb la rasant de carrer del terreny confrontant, i és l'element de l'edifici que relaciona la resta de construcció possible amb l'entorn.

Art. 139 - Planta soterrani (NB)

És la planta situada per sota la que té la consideració de planta baixa.

Art. 140 - Plantes pis (NB)

Son totes aquelles plantes que estiguin edificades per sobre de la planta que tingui la consideració de planta baixa, excepte la planta que tingui la consideració de sotacoberta.

Art. 141 - Planta coberta (NB)

És la planta terminal de l'edifici que té la finalitat bàsica de protegir la construcció de la pluja.

Art. 142 - Planta sotacoberta (NB)

És la planta possible, en edificis acabats amb coberta inclinada, que és situa per sobre de l'últim pis, com a sostre d’aquest, i per sota de la planta coberta, essent l’últim forat real.

Art. 143 - Volum màxim d’un edifici (NB)

És el que resulta de l'aplicació dels estàndards urbanístics màxims admesos.

Art. 144 - Mitgera (NB)

És la paret que limita amb les propietats veïnes i que s’eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació de caràcter mancomunat.

Art. 145 - Cossos sortints (NB)

Són aquells elements que formen part integrant de l'edifici o elements constructius habitables o ocupables que sobresurten dels plans de façana de l’edificació.

Art. 146 - Elements sortints (NB)

Són aquells elements que formen part integrant de l'edifici o bé elements constructius no habitables ni ocupables que sobresurten del pla de façana de l'edificació. Els elements no permanents (tendals, persianes i altres elements anàlegs) tenen la consideració d'elements sortints.

Art. 147 - Patis de llum (NB)

Són els espais no edificats situats parcialment o totalment dins del volum de l'edificació, destinats a il·luminar i ventilar les dependències d’un edifici o a crear en l'interior espai lliures privats enjardinats. Es denominaran interiors si queden totalment inclosos en el volum edificable i exterior si tenen una o més cares obertes a espais lliures.

Art. 148 - Composició de la façana (NB)

Aquest paràmetre afecta la definició estètica del pla vertical de la façana o façanes de les edificacions i regula la posició, proporció i dimensions dels forats així com els materials i colors que es poden utilitzar. Tanmateix i en caràcter general, afecta a la imatge externa del volum arquitectònic de les edificacions.

CAPÍTOL TERCER.- DEFINICIÓ DELS PARÀMETRES ESPECÍFICS DEL SÒL NO URBANITZABLE

SECCIÓ PRIMERA.- DEFINICIÓ DE PARÀMETRES REFERITS A LA FINCA

Art. 149 - Finca (NB)

És la porció de sòl no urbanitzable, que constitueix una unitat registral.

Art. 150 - Finca mínima (NB)

És la unitat de sòl mínima, definida a cada zona, segons la unitat mínima de producció, ja sigui conreu o forestal.

Art. 151 - Sòl lliure de la finca (NB)

És aquell que no està ocupat per cap tipus de construcció ja sigui permanent o desmuntable.

Art. 152 - Masses arbrades i vegetació singular a l’interior d'una finca. (NB)

1. 1. Es considera massa arbrada el conjunt d'arbres situats a l'interior d'una finca i que forma part, per continuïtat àmb el mateix, d'un sistema vegetal superior, que són els boscos del sòl no urbanitzat.
2. 2. Es considera vegetació singular, aquell conjunt d’elements vegetals que caracteritzen de forma singular un indret concret o les particularitats pasaigístiques de cada territori rural

Art. 153 - Unitat d'explotació productiva (NB)

És el conjunt de finques quina explotació de la seva activitat productiva sigui portada per una mateix titular, ja sigui el mateix propietari de la terra, en règim d’arrendament o en una situació mixta entre les dues anteriors.

CAPÍTOL QUART.- REGULACIÓ DELS PARÀMETRES COMUNS ALS DIFERENTS SISTEMES D'ORDENACIÓ

SECCIÓ PRIMERA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN LA PARCEL·LACIÓ

Art. 154 - Parcel·la (NB)

La unitat de parcel·la resultant del planejament no ha de coincidir necessàriament amb la unitat de propietat, es pot donar el cas que una parcel·la comprengui diverses propietats i també el contrari.

Art. 155 - Parcel·lació (NB)

1. 1. La unitat de parcel·la resultant del planejament no ha de coincidir necessàriament amb la unitat de propietat, es pot donar el cas que una parcel·la comprengui diverses propietats i també el contrari.
2. 2. Si la mitgera entre dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l’angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d’intersecció, o de la seva perllongació a façana, sigui inferior a vint - i - cinc graus ( 25º)

   En els altres casos, per poder edificar s'hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·les, corbats o trencats, o parcel·les en angles, es resoldran aplicats els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.

Art. 156 - Front mínim de parcel·la (NB)

1. 1. La façana mínima de parcel·la és aquella longitud d'alineació de carrer pertanyent a una mateixa parcel·la. Quan la parcel·la doni front a dos carrers contigus, formant cantó o xamfrà n'hi ha prou que aquesta condició es compleixi en qualsevol dels seus fronts.

SECCIÓ SEGONA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A LA PARCEL·LA

Art. 157 - Solar (NB)

1. 1. Per atorgar la llicència d’edificació en el sòl urbà és necessari que la parcel·la reuneixi les següents condicions d'urbanització:
   • − accés rodat
   • − encintat de voreres
   • − pavimentació de calçada i voreres
   • − xarxa de subministrament d’energia elèctrica i abastament d’aigües
   • − enllumenat públic
   • − xarxa de sanejament
2. 2. Això no obstant, s'atorgarà llicència condicionada a la realització simultània de les obres d'urbanització quan hi concorrin les circumstàncies següents:
   1. a) Que estigui aprovat inicialment el corresponent Projecte d'Urbanització presentada la llicència d'obres de serveis i urbanització corresponents.
   2. b) Que s'asseguri l’execució simultània o successiva de la urbanització en un termini que no excedeix de tres mesos de l'acabament de l'edificació mitjançat la constitució de caució en metàl·lic i en fons públics dipositats a la Caixa General de Dipòsits o a la Corporació Municipal, aval bancari o hipoteca. La garantia no serà de quantia inferior a l’import calculat de les obres d’urbanització pendents imputables al sol·licitat i, amb aquesta finalitat, en els procediments d’atorgament de la llicència, segons Informe dels Tècnics Municipals sobre aquests extrems.

   En tant no es constitueixi la garantia, no s'atorgarà la llicència.

   En qualsevol cas, i d'acord amb la legislació vigent (art.41.2 R.G.U.), no es permetrà l'ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.

3. 3. Per a la consideració de solar, les parcel·les a més a més han de tenir façana a vial d’ús i domini públic i constar com a independents; en cas contrari, no s'atorgarà llicència d'obres d'edificació.
4. 4. Per a l'edificació o ús urbanístic de solars, els projectes corresponents han de garantir la dotació de places d'aparcament en nombre igual o superior a les necessitats dels habitatges construïbles i d'altres usos, d'acord amb els paràmetres d'aquestes Normes i les ordenances municipals.

Art. 158 - Regularització de solars (NB)

1. 1. Quan entre les partions laterals de dos solars i l'alineació de façana es formin angles inferiors a 65 graus, l'Ajuntament denegarà les llicències d'edificació si, prèviament, els propietaris confrontants no han procedit a la regularització dels límits dels seus solars mitjançant la compensació de superfícies i l'establiment d'una línia divisòria perpendicular a l'alineació del carrer.
2. 2. Si algun dels propietaris es negués a la regularització voluntària, l'Ajuntament, d'ofici o a petició de l'interessat, portarà a terme el corresponent expedient de normalització de finques d’acord amb el que estableix el Reglament de Gestió Urbanística.

Art. 159 - Amplària mínima dels solars i llur parcel·lació (NB)

En sòl urbà s'estableix en 6,00 mts. l'amplària mínima de la façana de tots els solars edificables, amb les dues excepcions següents:

1. a) A les zones existents, quan sigui palesa la impossibilitat física d'eixamplar l'amplada dels solars
2. b) A les zones de nova urbanització quan es destinin els terrenys a la construcció d'habitatges de protecció i siguin objecte d'Estudi de Detall degudament aprovat.

Art. 160 - Edificabilitat màxima de sector (NB)

L'edificabilitat de cadascun dels elements que formen part d'un edifici (plantes soterranis, cossos sortints, sota coberta, etc...) es contabilitzarà segons el que s’assenyala a cada un dels paràmetres i condicions diferents de cada zona.

Art. 161 - Edificabilitat màxima de parcel·la (NB)

1. 1. En les zones en les que l’edificabilitat es calcula a partir de la fondària i el nombre de plantes edificables, aquesta és l'única que es pot fer servir a efectes de compensació de volum i Estudis de Detall, no compatibilitzant la possible modificabilitat admeses el pati d’illa o posterior de parcel·la, ni l'edificabilitat, es tindran en compte les superfícies de totes les plantes per sobre de la planta soterrània, incloent els patis de llum pous de ventilació cossos sortints tancats i semitancats i la porta de la planta sota coberta amb una alçada superior a 1,90 m.
2. 2. En les parcel·les en pendent, l'edificabilitat màxima a assolir no superarà mai la que resultaria d'edificar en terreny horitzontal.

Art. 162 - Coeficient d'edificabilitat complementari net o de parcel·la (NB)

El coeficient complementari net mai podrà augmentar el nombre d'habitatges que resultin per aplicació als coeficients de densitat d'habitatges nets.

Art. 163 - Ocupació màxima de la parcel·la (NB)

1. 1. L'ocupació màxima de la parcel·la es regula, segons un percentatge màxim que relaciona la superfície que ocupa l’edificació amb la superfície de la parcel·la. Aquest percentatge, s’estableix en cada zona en aquestes Normes o en els plànols d'ordenació de la sèrie 3 ( E/1:1.000 ), segons la posició - ocupació màxima grafiada en els mateixos.
2. 2. L'ocupació màxima assenyalada en cada zona podrà ser major per a les plantes soterrani tan sols quan s'indiqui específicament en cada zona o en els plànols d'ordenació.
3. 3. No es compatibilitza a efectes d’ocupació els accessos des de l’espai lliure d'edificació al soterrani, en el cas que la zona ho permeti.

Art. 164 - Sòl de parcel·la lliure d'edificació (NB)

1. 1. Aquests espais no podran ésser objecte de cap altre aprofitament que el corresponent al servei de l'edificació construïda en la parcel·la.
2. 2. Pel que fa al tractament, utilització d'aquests sòls serà aplicable allò que s'estableix en la regulació pròpia de cada zona.
3. 3. En els casos en que el sòl lliure d'edificació s’identifica en els plànols d'ordenació, les condicions del mateix i les claus identificatives, s’assimilen a les definides en el paràmetre pati d’illa d'aquestes Normes.

Art. 165 - Pati davanter i posterior i posterior de parcel·la (NB)

1. 1. El pati davanter de parcel·la restarà lliure de qualsevol edificació, serà de caràcter privat, la tanca complirà l’assenyalat en el paràmetre corresponent i els usos admesos estaran únicament al servei de l'edificació a la que pertanyen. Els materials, colors, acabats i condicions de vegetació d'aquest pati davanter, seran tractats de forma que s’integrin en el paisatge urbà de carrer de que formen part.
2. 2. El pati posterior de parcel·la, forma part del pati d'illa i les condicions d'ocupació i edificació depenen de la forma i tamany del mateix, dels usos i les condicions generals establertes per a cada pati d’illa.
3. 2. Les condicions d'edificació del pati davanter i pati posterior de parcel·la s'estableixen en el plànol de regulació del sòl urbà.

Art. 166 - Dimensions i mida de la parcel·la (NB)

1. 1. Les dimensions i mida de la parcel·la, minims, es regularan a la normativa específica de cada zona. L'incompliment d’aquestes dimensions mínimes impedirà o restringirà, segons les zones, de l'edificació.
2. 2. Les dimensions i mida de la parcel·la fan referència tant a la superfície com al front i fondària de la mateixa.
3. 3. De la condició de disposar de parcel·la minima per poder construir, quedaran excloses aquelles parcel·les amb dimensions inferiors a les establertes com a minimes, si així ho permeten, explícitament, les normes concretes de cada zona i sempre que pugui justificar-se la seva preexistència al planejament de l’aplicació.

Art. 167 - Alçada reguladora referida a la parcel·la (NB)

1. 1. L'alçada reguladora referida a la parcel·la s’aplicarà en tot el contorn de l'edificació.
2. 2. L'alçada reguladora màxima referida a parcel·la de les zones on el nombre de plantes màxim s’assenyala en els plànols d'ordenació, es correspon segons les dimensions que s'assenyalen en el següent quadre.

   Nombre màxim de plantes	Alçada reguladora màxima
   2 (PB + 1)	7,00 mts
   3 (PB + 2)	9,90 mts.
   4 (PB + 3)	12,70 mts
   5 (PB + 4)	15,50 mts
   6 (PB + 5)	18,30 mts
   7 (PB + 6)	21,10 mts

   Els edificis amb més plantes permeses incrementaran l'alçada reguladora màxima en tres metres més per cada planta. Les alçades anteriors es consideren generals pera les zones, excepte en les zones industrials que s’estableix en la zona concreta.

3. 3. Les zones on el nombre de plantes màxim no ve definit en els plànols d'ordenació de la Sèrie 3 ( E / 1.1.000), aquestes vindran regulades per les condicions d'ordenació de la zona, juntament amb les corresponents alçades reguladores màximes d'aquest article.
4. 4. Per sobre l'alçada reguladora tan sols es permeten els elements definits en el paràmetre de l'edificació sobre el volum màxim d'un edifici.
5. 5. Aquest paràmetre podrà tenir la consideració de paràmetre complementari de l'alçada reguladora referida a carrer, si així s'especifica en la zona corresponent. La consideració de paràmetre complementari obligarà al compliment del mateix amb una tolerància màxima d'un metre per sobre del paràmetre que complementa.
6. 6. En els edificis de tipus industrial amb coberta inclinada, l’alçada màxima es mesurarà incloent la cumbrera de l’edifici.

Art. 168 - Punt de l'aplicació de l’alçada reguladora referida a la parcel·la (NB)

El punt de l’aplicació de l'alçada reguladora referida a la parcel·la s'aplicarà, en tot el contorn de l'edificació, a partir de la cota topogràfica de la rasant definitiva de la parcel·la un cop transformat el terreny de la parcel·la, dins dels límits de moviments de terres admesos en el paràmetre corresponent.

Art. 169 - Nombre de plantes referit a la parcel·la (NB)

1. 1. El nombre de plantes màxim s’estableix en la normativa de cada zona o en els plànols d’ordenació de la Sèrie 3 ( E / 1:1.000 )
2. 2. En els casos d'edificació aïllada, en què, per raó del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, el nombre de plantes que es constitueixen sobre cada una de les parts que tinguin la consideració de planta baixa, se subjectaran al nombre màxim de plantes permès, referida a cada una d'aquestes parts. En aquest supòsit, l’escalonat que es proposi tindrà la limitació addicional de no sobrepassar el nombre màxim de plantes aparents establerts per a cada zona.
3. 3. Es defineix com a nombre de plantes aparent en edificacions aïllades, el nombre de plantes que es materialitzen en l'alçat de l'edifici de més alçada. Aquest paràmetre relaciona directament l'edifici amb l'impacte visual que provoca quan es construeix en parcel·les en pendent.
4. 4. El nombre màxim de plantes aparents serà aquell que resulti d’aplicar una planta més al nombre màxim de plantes permeses en cada zona.
5. 5. Tanmateix, comptabilitzaran a efectes de nombre de plantes aparents:
   1. a) Els murs de contenció en la línia d'alineació a carrer o vial o en l’interior de la parcel·la que superin l’alçada d'1,00 m. i que en l'alçat quedin a menys de 3,00 m. de diferència d’alçada respecte al cos principal de l'edifici.
   2. b) Les plantes sotacoberta que creïn façana, amb una alçada superior a 1,00 m.
6. 6. En els casos en què per raó del pendent del terreny l'edificació es disposi esglaonadament, l'edificabilitat total no superarà en cap cas aquella que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal.
7. 7. El nombre de plantes màximes referit a la parcel·la s'estableix en funció de les tipologies urbanes existents en l'entorn i de les condicions naturals del lloc en les que s'ha d'ubicar la nova edificació. Quan per algun nou planejament diferit d'estableixen noves ordenacions en el sòl urbà, aquestes limitaran la seva alçada en funció d’aquestes condicions.

Art. 170 - Planta baixa referida a la parcel·la (NB)

1. 1. Té la consideració de planta baixa aquella amb nivell de paviment com a màxim 1,00 m. per sobre del nivell exterior del terreny definitiu un cop transformat dins dels límits de moviments de terres admesos pel present Pla General.
2. 2. La part de planta semi soterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'1,00 m. del nivell exterior del terreny, tindrà en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

Art. 171 - Separacions minimes (NB)

1. 1. Els cossos i elements sortints queden subjectes al compliment d’aquestes separacions mínimes. Les plantes soterrani també queden subjectes al compliment d’aquestes separacions, excepte les rampes que serveixin per accedir al soterrani de les zones residencials amb edificació aïllada, sempre i quan no siguin superiors al 15% del total de l’espai lliure de parcel·la.

   En les zones industrials les rampes i els soterranis mantindran la separació respecte els límits de les parcel·les establerts en cada zona

2. 2. Les separacions minimes aplicables s'estableixen en la normativa pròpia de cada zona.

Art. 172 - Tanques (NB)

Mentre la normativa específica de cada zona no estableixi el contrari, les tanques s’ajustaran als següents criteris:

1. 1. Tanques de separació amb espais públics.
   1. a) L'alçada de les tanques amb front a espais públics haurà d’ajustar-se, en tota la seva longitud, a les alineacions del carrer o vial a la seva rasant.
   2. b) Malgrat això, en determinats casos s’admetrà recular-la parcialment, amb la finalitat de què es produeix una millor adaptació entre les edificacions principals, auxiliars i l'alineació a vial o carrer.
   3. c) En aquests casos, l'espai entre la tanca i l'espai públic s'haurà d'enjardinar, urbanitzar i mantenir a càrrec de la propietat del sòl.
   4. d) És obligatòria la creació de tanques entre espais públics i espais lliures d’edificació de la parcel·la de caràcter privat. Excepcionalment s'admetrà la supressió de la tanca quan les condicions d’enjardinament i urbanització de l'espai lliure d’edificació s'integrin en l'espai urbà al que complementin. La manca de manteniment o l'abandó d'aquest espai facultarà a l'administració per executar el tancament de l'espai lliure amb càrrec al propietari.
   5. e) Aquestes tanques tindran de promig, si la rasant de l'alineació és en pendent, en una alçada màxima de 2,00 m. dels quals només la meitat inferior podran ser massisos i la resta calats o amb materials vegetals. Només en situacions excepcionals i en relació únicament a les tanques de parcel·les d'equipaments i sempre que estigui degudament justificat pels informes tècnics pertinents, es podrà sobrepassar aquesta alçada de la part massissa fins a un màxim de 3 m.
2. 2. Tanques de separació entre propietats privades a nivell de terreny.
   1. a) En les tipologies d'edificació aïllada aquestes tanques compliran les mateixes condicions definides per a les tanques de separació amb els espais públics.
   2. b) En la tipologia d’edificació entre mitgeres, aquestes tanques tindran una alçada màxima de 2,00 m. dels quals 1,80 m. podran ser opacs i la resta calats o amb materials vegetals.
3. 3. Tanques de separació entre propietats privades a nivell de plantes pis.
   1. a) Correspon a les tanques de terrasses d'un mateix edifici o entre propietats diferents a nivell de les plantes pis.
   2. b) L'alçada màxima s'estableix en 1,80 m. i podran ésser opaques.
   3. c) Aquesta alçada màxima quedarà restringida als punts que siguin visibles des del carrer, on prevaldrà l'adaptació amb la composició de la façana i l'alçada màxima establerta per l'element de remat superior de la façana.

Art. 173 - Adaptació topogràfica del terreny (NB)

Les transformacions topogràfiques dels patis d'illa de les zones edificables amb la tipologia d’alineació a carrer, s’ajustarà a les següents limitacions:

1. a) En general, el pati d'illa quedarà situat a la cota de la planta baixa.
2. b) Quan per desnivells dels vials, dues parcel·les confrontants per la part posterior, resultin tenir el nivell de planta baixa amb una diferència de cota superior a 1,50 m. , s'escalonarà el nivell de planta baixa per tal de no superar aquesta dimensió en el límit de les dues parcel·les.
3. c) Excepcionalment, quan la topografia de l'illa i les cotes naturals del terreny dels patis ho justifiqui, a través d’un Estudi de Detall, es podrà situar el nivell del pati d'illa per sota dels nivells determinats en els punts, a ) i b) anteriors. En aquest cas, la part de planta per sota de la que tingui la condició de planta baixa,, que resulti tenir la terra a ± 1,00 m. del nivell del pati d'illa, compatibilitzarà, en la seva part habitable, un 50% a efectes d’edificabilitat.

Art. 174 - Unitat mínima de projecte (NB)

1. 1. Les unitats mínimes de projecte es regulen en les diferents zones o es grafien en els plànols d’ordenació de la Sèrie 3 ( E/ 1.000 )
2. 2. L'unitat mínima de projecte fixa l'àmbit minim necessari per la redacció d'un projecte conjunt i unitari previ. El projecte de conjunt contindrà el grau de detall necessari en el que es determini la volumetria de l’edifici edificis i els criteris de composició de la façana, amb especial indicació d'allò que es refereix a materials, cossos sortints i composició dels forjats arquitectònics de la construcció. Si no s'assenyala el contrari en les zones, la unitat mínima de projecte no obliga a una unitat minima d"edificació, per tant es pot desenvolupar la construcció d'acord amb la divisió de la propietat del sòl inicial o modificada.
3. 3. El projecte conjunt presentat per la totalitat dels propietaris, que afecti a una unitat minima de projecte haurà d’estar acceptat prèviament per l'Ajuntament, i serà condició obligada en el moment de consolidar la possible edificació en les parcel·les que afecti. En el supòsit de no haver-hi acord entre els propietaris afectats, es tramitarà un Estudi de Detall, que inclourà l'ordenació específica referent a l tractament de façanes.
4. 4. En aquelles construccions ja realitzades, en la seva totalitat o parcialment, segons un projecte unitari, el projecte presentant tindrà la consideració d'Unitat Minima de Projecte i regularà les possibles substitucions o la resta d’edificacions que faltin a realitzar.

SECCIÓ TERCERA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A LA PRÒPIA EDIFICACIÓ

Art. 175 - Posició de l'edificació (NB)

Atenent a les diferents zones establertes en el Pla General la posició de l’edificació es regula segons l'aplicació diferenciada dels següents conceptes:

1. a) Ocupació sobre l'alienació de carrer o vial. En les zones en què s'estableix aquest paràmetre serà obligatori ocupar tot l'ample de la façana, no pemeten-se separacions respecte les partions veïnes. La posició respecte l'alineació de carrer serà obligatòria i d’acord amb el que s'assenyalat en els plànols d'ordenació.
2. b) Ocupació predeterminada de l'edifici. En les zones en què s'estableix aquest paràmetre es detalla en els plànols d’ordenació l'ocupació i posició on s'ha de localitzar d'edificació respecte el carrer i el conjunt de la parcel·la.
3. c) Ocupació relativa de l'edifici. En les zones en què s’estableix aquest paràmetre es regula, mitjançant una ocupació màxima i unes separacions mínimes, les condicions que ha de complir l'edificació a l'interior de la parcel·la. En aquest cas és obligatori que l’edifici compleixi totes dues condicions.

Art. 176 - Edificació principal i edificació auxiliar (NB)

1. 1. En les edificacions auxiliars la seva alçada no serà superior a planta baixa.
2. 2. Les construccions auxiliar no podran constituir mai un element independent de les principals.
3. 3. L'edificabilitat i l'ocupació de la parcel·la on s’estableixin per coeficient d'edificabilitat i percentatge d'ocupació, seran el resultat de sumar les edificacions, tant les principals com les auxiliars.
4. 4. Les construccions auxiliars en edificació segons tipologia aïllada, hauran de mantenir les separacions als límits establerts en cada zona, excepte quan per raons de desnivell entre la cota de la parcel·la i la rasant del carrer aparegui un mur de contenció d'una alçada suficient que permeti ubicar adossat al mateix mur l'edificació auxiliar. Tant mateix en la regulació de les zones industrials es permetrà la construcció d'edificacions auxiliars mínimes i integrades a la tanca, únicament quan vagin destinades al control d’entrada i sortida de vehicles.
5. 5. Les construccions auxiliars que es puguin realitzar en el pati d'illa venen regulades en el paràmetre corresponent al pati d'illa d'aquestes Normes.

Art. 177 - Planta baixa (NB)

1. 1. Si la normativa especifica de cada zona no estableix el contrari s'aplicaran els següents criteris:
   1. a) La planta baixa no podrà desdoblar-se i tindrà una alçada lliure màxima de 4,50 m. La concessió de llicència d'obres per a edificis amb plantes baixes més altes que el màxim establert estarà condicionada a la sol·licitud de llicència d’activitat simultània a la d’obres, entenent-se que és a través d'ella que es pot produir la justificació de la necessitat de major alçada.
   2. b) L’alçada lliure mínima de les plantes baixes, des de la cota del paviment de la planta baixa fins sota el forjat, s’estableix en funció dels usos admesos a les diferents zones. Si la normativa de la zona concreta no estableix res al contrari serà de 2,70 m. per a les zones d’edificació unihabitatge aïllat i per l’arrenglerat i de 3,50 m. per la resta de les tipologies.
2. 2. No s’admet la planta entresolat, entès com la part superior de les dues parts en què un sostre fet a una certa alçada divideix parcialment una cambra que no té accés independent des de l'exterior.
3. 3. Si la normativa específica d’una nova zona admet la construcció d'entresòls, aquests hauran d'acomplir les següents condicions:
   1. a) Se separen, com a mínim, 3,00 m. del pla de la façana amb front a la via pública.
   2. b) La seva superfície compatibilitzarà a efectes d'edificabilitat.
   3. c) El seu ús vindrà directament relacionat amb el que es desenvolupi en la planta immediatament inferior.
   4. d) L’alçada minima serà de 2,50 m.

Art. 178 - Planta soterrani (NB)

1. 1. Les plantes soterrani en el tipus d’ordenació segons el vial són les situades per sota de la planta baixa, tingui o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d’edificació.
2. 2. Les plantes soterrani en altres tipus d'ordenació són tota planta enterrada o semienterrada sempre que llur sostre sigui menys d'1,00 m. per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada el sostre de la qual sobresurti més d'1,00 m. per sobre d'aquest nivell, tindrà en tota aquesta part la consideració de planta baixa.
3. 3. Als soterranis no és pemès l’ús d'habitatge ni la ubicació d’habitacions en ús residencial o sanitari. Només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques segures que cobreixen els riscs d'incendi, explosió, etc.
4. 4. L'alçada lliure de les plantes soterrani serà almenys de 2,20 m.

Art. 179 - Plantes pis (NB)

1. 1. L'alçada lliure de les plantes pis serà almenys de 2,50 m.
2. 2. En les dependències de serveis que no siguin sales d’estar, menjadors, cuines o dormitoris, aquesta alçada lliure podrà reduir-se fins a 2,10 m.

Art. 180 - Planta coberta (NB)

1. 1. La planta coberta podrà ser acabada amb teulada inclinada o terrat pla.
2. 2. En el cas de coberta inclinada tindrà un pendent màxim de 30%
3. 3. En el cas de cobertes planes, s'admet la col·locació d'una cambra d'aire, amb una alçada màxima de 60 cm. per sobre de l'últim forjat construït.

Art. 181 - Planta sotacoberta (NB)

1. 1. En els edificis a partir de 4 plantes (PB + 3) la planta sotacoberta, en cas de ser possible, és situarà immediatament per sota de l'arrencada del pla inclinat de la teulada.
2. 2. En els edificis de 3 plantes (PB + 2) o menys, la planta sotacoberta és situarà dins del marge de l’alçada reguladora màxima. En cap cas, la distància entre el sostre de la plata sotacoberta i l’arrencada del pla inclinat superior de la coberta no sobrepassarà els 90 cms.
3. 3. L'espai de la planta sotacoberta tan sols es podrà destinar a:
   • − Trasters o espais comunitaris al servei del conjunt de l’edifici
   • − Ampliació de l'habitatge situat immediatament en la planta inferior, sense poder configurar mai un establiment independent que la seva superficie o desti no sigui condició indispensable per obtenir els nivells minims d'habitabilitat de l'habitatge que amplien.
4. 4. En les zones o sectors de desenvolupament on es regula l'edificabilitat màxima de parcel·la a partir del coeficient d’edificabilitat, els espais de la planta sotacoberta que tinguin una alçada igual o superior a 1,90 m. computaran a efectes d'edificabilitat.

Art. 182 - Volum màxim d'un edifici (NB)

1. 1. S'entén com a volum màxim d'un edifici el que resulta de l'aplicació dels estàndards urbanístics màxims admesos.
2. 2. En el cas d'edificacions regulades mitjançant fondària edificable i nombre màxim de plantes, serà el volum definit per la fondària edificable i la coberta l’edifici que arrenqui de l’alçada reguladora o de la part superior del sostre de l’última planta construïble, segons cada zona i cas particular.
3. 3. En edificació aïllada, a les limitacions establertes en el paràgraf anterior caldrà afegir-hi les que es derivin de no sobrepassar l'edificabilitat màxima permesa.
4. 4. Per sobre del volum màxim només es podrà construir:
   1. a) El remat superior de les façanes dels edificis, amb una alçada màxima de 1,00 m.
   2. b) Les tanques de separació entre propietats, en el benentès que no s’admeten en la part que tingui coberta inclinada.
   3. c) Els elements tècnics de les instal·lacions, sempre que quedin inclosos en un volum teòric determinat seguint els mateixos criteris que el volum màxim de l'edifici, però amb un pendent de coberta de 45% i separat 3,00 m. dels plans o de façana.
5. 5. S’entenen com a elements tècnics: els cossos d'escala d'accés al terrat, espai de recorregut extra dels ascensors, cambra de màquines dels ascensors, claraboies, conductes i ventilació antenes de telecomunicacions, filtres d’aire, dipòsits de reserva d’aigua, xemeneies etc.

   El volum d’aquests elements, les dimensions dels quals són funció de les exigències tècniques de cada edifici o instal·lació, es preveurà mitjançant una composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici, en el moment de sol·licitar la llicència municipal de construcció.

Art. 183 - Mitgeres (NB)

1. 1. Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o altres causes puguin sortir mitgeres al descobert, s'hauran d'acabar en materials de façana o. optativament, caldrà retirar-les el tros necessari per permetre l’aparició d'obertures com si es tractés d'una façana. En el cas en què la diferència d'alçada superi una planta, la retirada de la façana de més alçada serà obligatòria.
2. 2. Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d’intersecció sigui inferior a 25 graus.

   En els altres casos, per poder edificar s’haurà de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·les corbats o trencats o parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.

3. 3. Les obertures que es projectin en les façanes anterior o posterior, i a celoberts i patis de ventilació, s'han de separar un minim de 0,60 m. de l'eix de la mitgera a excepció de la planta baixa.

Art. 184 - Cossos sortints (NB)

1. 1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l'alineació de l'espai lliure interior de l'illa o de l'alineació de l'edifici, compliran, en tot cas, el que es disposa en aquest article.
2. 2. Es distingeixen els següents tipus:
   1. a) Son cossos sortints tancats, els miradors, tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments indesmuntables.
   2. b) Són cossos sortints semitancats, els cossos volats que tinguin tancat totalment algun dels seus contorns laterals, amb tancament indesmuntables i opacs, com són les galeries i similars que reuneixin aquestes característiques.
   3. c) Són cossos volats oberts, les terrasses, els balcons i d’altres de semblants.
3. 3. S'estableix el següent:
   1. a) La superfície en planta dels cossos sortints tancats i semitancats es computarà a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.
   2. b) Els cossos sortints oberts no es computaran a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable. Es computaran a efectes de l'ocupació màxima a la planta baixa i en el tipus d'ordenació d'edificació aïllada, a més també a efectes de separacions als límits de parcel·la.
4. 4. En qualsevol tipus d'ordenació són prohibits els cossos sortints a la planta baixa.
5. 5. S'admeten, amb excepcions o restriccions establertes a les Ordenances aplicables a cada zona, els cossos sortints a partir de la primera planta. No obstant el que disposa el paràgraf anterior, no es permetran els cossos sortints en aquells fronts d'edificació en què majoritariament no n'hi hagin.
6. 6. S'entén per pla límit lateral de vol, el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a 1,00 m. de la paret mitgera.
7. 7. A totes les zones a les quals correspongui el tipus d'ordenació segons alineació a vial, menys a la zona de Ciutat Vella i la zona de conservació de l'estructura que tenen una nomativa especial per consideracions especials, regiran les següents prescripcions:

   El vol màxim amidat normalment al pla de façana en qualsevol punt, no podrà excedir de la dècima part de l'amplada de vial. Si aplicant aquesta regla resultés un vol superior a 1,50 m. s’aplicarà aquesta mida com a vol màxim. Si l'edificació és de cara a vies o trams de vies de diferent amplada, per a cada un dels cossos sortints s'aplicarà la regla d'amplada corresponent a la via o tram de via que recau, amb el límit màxim de 1,50 m.

8. 8. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l’espai lliure interior de l'illa no podrà excedir d’un vintè del diàmetre de la circumferència inscriptible a l'espai lliure interior de l'illa, amb un vol màxim, en tot cas, de 1,50 m.

   A l'espai lliure interior d'illa no es permeten cossos sortints tancats que ultrapassin la fondària edificable.

   Els oberts vénen limitats en llur distància a la mitgera, a través del pla límit lateral de vol que se situa a 1,00 m. d'aquella.

9. 9. Els cossos sortints oberts podran ocupar totalment la longitud de la façana; els tancats i semitancats no podran ocupar en conjunt més d'un terç de la longitud de la façana. En tots dos casos els cossos vénen limitats en llur distància a la mitgera, mitjançant el pla límit lateral de vol, que se situa a 1,00 m. de la paret mitgera.

   Els cossos tancats podran ocupar més d'un terç de la longitud de façana, sempre que no ultrapassin la superficie que en planta li correspondria en cas de màxim vol.

10. 10. En carrers de menys de 8,00 m. d'amplada, només s’admeten cossos sortints oberts amb un vol màxim de 45 cm.
11. 11. El vol dels cossos sortints no pot sobresortir d'un pla vertical que passi per a intersecció de la mitgera amb les façanes anterior i posterior, de l'edificació, i formi amb ella un angle de 45 graus.

Art. 185 - Elements sortints (NB)

1. 1. Els elements sortints, com els sòcols, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars fixos es limitaran, quan al vol, a tot el disposat per als cossos sortints amb les particularitats següents aplicables a qualsevol tipus d'ordenació:
   1. a) S’admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació enfrontada al carrer de més de 6,00 m. d'ample, sempre que no sobresurtin més d'un cinquantè de l’amplada de vial, d'una dècima part de la voravia, i d'un 0,40 m. quan afecti a menys de la cinquena part de la longitud de la façana, o de 0,15 m. si ocupen més d’aquest cinquè de façana.
   2. b) S’admeten els elements sortints que se situïn de forma que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior a 2,50 m. per sobre de la rasant de la voravia, i que llur vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia menys de 0,60 m. amb un màxim de 3,00 m.
   3. c) Els ràfecs podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,45 m. per als carrers de menys de 20 m. i fins a un màxim de 0,90 m. per als carrers de 20 o més metres.
2. 2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes. Seran regits per allò que estableixin les Ordenances Reguladores respectives.

Art. 186 - Patis de llum (NB)

1. 1. En els edificis d'habitatges, els dormitoris i estances interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i iluminació a través, almenys de celobert. La ventilació d'altres dependències, i les de les escales o peces interiors auxiliars, podran fer-se mitjançant patis de ventilació.
2. 2. La ventilació i la il·luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i d'oficines podrà realitzar-se mitjançant celoberts o patis de ventilació. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'higiene, garantint com a mínim la renovació horària del volum total de l’aire del local.
3. 3. Quan es projectin ampliacions en alçada, els patis de ventilació o celoberts en la part que s'amplia, hauran de disposar d'una superfície que garanteixi que el volum total del pati dóna compliment a la normativa d'habitabilitat tal com li correspondria si l'edifici fos de nova construcció.
4. 4. Es d’aplicació allò referent a patis de llum i ventilació que ve descrit en el Decret d'Habitabilitat D259/2003 o del decret que el substitueixi.

Art. 187 - Celoberts (NB)

1. 1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a altres espais lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais.
2. 2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celobert interior serà tal que permeti d’inscriure al seu interior un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 3,00 m., que no produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de 2,00 m. i que les seves superfícies minimes s’ajustaran a allò que dispòsa el Decret d'Habitabilitat D259/2003 o a aquell que el substitueixi
3. 3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de llurs cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior d’aquest article. Les superfícies mínimes fixables a la taula anterior no seran aplicables a aquests celoberts.

   Les parets dels celoberts mixtos es consideraran com a façanes a tots els efectes.

4. 4. El celobert serà mancomunat quan pertany al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes, que la mancomunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita en el Registre de la Propietat.

   Els patis mancomunats es regiran, quant a la seva forma i dimensions, amb el disposat per als patis interiors mixtos.

5. 5. A efectes d'alló disposat en aquest article sobre celoberts interiors es tindran en compte, a més, les següents regles:
   1. a) Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis com són els safareigs.
   2. b) L'alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s'amidarà en nombre de plantes des de la més baixa que es necessiti servida pel celobert fins a la més elevada.
   3. c) El paviment del celobert estarà, com a màxim, 1,00 m. per sobre del nivell del sòl de la dependència a ventilar i il·luminar.
   4. d) Els cels oberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del cel obert. Si no es poden disposar dues cares oposades completament lliures, la superfície lateral de ventilació serà com a mínim del 120 % de la superfície del cel obert.
   5. e) Als patis de parcel·la o ventilació als quals ventilin peces principals, banys o cuines no han de ventilar aparcaments col·lectius, ni locals amb activitats industrials
6. 6. Es d'aplicació allò referent a patis de llum i ventilació que ve descrit en el Decret d'Habitabilitat D259/2003 o del decret que el substitueixi."

Art. 188 - Patis de ventilació (NB)

1. 1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos com els celoberts.
2. 2. La dimensió i superfície mínima obligatòries dels patis de ventilació depèn de llur alçada. La dimensió del pati serà tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a un setè de l’alçada total de l'edifici, amb un minim de 2,00 m. que no produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de 2,00 m. i amb una superfície mínima que s'ajustarà a allò que disposa el Decret d'Habitabilitat D259/2003 o a aquell que el substitueixi.
3. 3. Quant als patis de ventilació regiran les següents regles:
   1. a) No és permès reduir les llums mínimes interiors amb sortints
   2. b) L'alçada del pati, a efectes de terminació de la seva superfície s'amidarà en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida del pati.
   3. c) El paviment del pati estarà, com a màxim, a 1,00 m. per sobre del nivell del sòl de la dependència per ventilar o il·luminar.
4. 4. Els patis de ventilació es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia amb una superfície de ventilació minima del 20 % a la del pati. Si no es poden disposar dues cares oposades completament lliures, la superfície lateral de ventilació serà com a mínim del 120% de la superficie del celobert.
5. 5. Es d’aplicació allò referent a patis de llum i ventilació del Decret d'Habitabilitat D259/2003 o del què el substitueixi

Art. 189 - Composició de la façana (NB)

1. 1. De forma general s’estableix que totes les edificacions s'integraran en el conjunt de l’entorn i compliran les normes estètiques aplicables al paisatge urbà coherent amb la ciutat.
2. 2. De forma particular, les construccions en llocs immediats o que formen part d'un grup d'edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional hauran d'harmonitzar amb aquest, o quan sense existir conjunt d'edificis, n'hi hagués algun de gran importància o qualitat dels caràcters individuals. Aquestes condicions particulars, es fan extensives als llocs o espais urbans de singular significació per ser espais oberts o de gran perspectiva, definidors de la imatge urbana més rellevant de la ciutat (carrers principals, avingudes, fronts de places i espais lliures, construccions properes als principals equipaments públics, etc.)
3. 4. L'incompliment de les condicions generals i particulars dels apartats anterior, seran considerats motiu suficient per denegar aquelles llicències que clarament contradiguin aquestes condicions.
4. 5. Els elements tècnics que afectin a la façana sol·licitaran la llicència corresponen i s'integraran en el conjunt de l'edifici.

CAPÍTOL CINQUÈ.- REGULACIÓ DELS PARÀMETRES ESPECÍFICS DEL SISTEMA D'ORDENACIÓ PER ALINEACIÓ DE CARRER

SECCIÓ PRIMERA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS ALS CARRER

Art. 190 - Alineació del carrer o vial (NB)

1. 1. Aquesta condició ve determinada en els plànols d'ordenació de la sèrie 3 ( E / 1: 1.000 )
2. 2. En el tipus d’ordenació regulat en aquesta Secció, l'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer, excepte en els casos de reculada permesa com a condició particular per a cada zona.
3. 3. Les modalitats de reculades o alineacions reculades són les següents:
   1. a) Alineacions reculades a tot el frontal d'alineació de l’illa entre dos carrers consecutius.

      Les alineacions reculades d’aquesta modalitat s’admetran quan l'espai que quedi lliure a conseqüència de la reculada es destini a l'eixamplament del carrer. Aquest sòl serà de cessió gratuïta al municipi, perquè el destini a l’eixamplament de vial i les obres d'urbanització aniran a càrrec del propietari.

      Aquestes reculades no donen lloc a augments d'alçada reguladora ni a compensacions de volum.

      La cessió serà formalitzada en un document administratiu, que facultarà l'Administració per a l'ocupació del terreny. Per assegurar l'obligació de satisfer les despeses d'urbanització, l'Ajuntament podrà condicionar l’efectivitat de la llicència a la constitució de garantia real suficient.

   2. b) L'alineació reculada a la totalitat de les plantes d'un edifici no es permet
   3. c) Alineacions reculades a plantes pis

      Les reculades d’aquesta modalitat, o sigui, en plantes pis, es permeten si concorren els següents requisits:

      • • Que mantinguin la façana amb elements
      • • Que la reculada es plantegi a partir de l'alçada mínima
      • • Que l’oposició entre paràmetres oposats compleixi les dimensions mínimes establertes pels patis de llum mixtos.
      • • Les mitgeres que quedin al descobert com a resultat de la reculada es tractaran obligatòriament com la façana a carrer al qual recula.

   En matèria de reculades, a més de les regles anteriors, en la planta baixa es permeten façanes porticades formant volta d'ús general sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada sigui, en tota l'extensió de la façana, com a minim de 1,80 m. i l'alçada lliure màxima de 3,60 m. És necessari que aquesta actuació es faci per a la totalitat de la façana d'una illa.

4. 3. L’alineació dels edificis que confronten amb un espai destinat al sistema d’espais lliures grafiat en els plànols de qualificació, desenvolupament i gestió de sòl d'aquest Pla General, precisaran del corresponent projecte d’urbanització d’aquest espai lliure o la definició d’alineacions i rasant per part dels Serveis Tècnics Municipals.

   Les condicions d’urbanització de l'espai lliure definiran la permissibilitat o prohibició d’accedir a la parcel·la o edifici a través de l'esmentat espai lliure. En aquell cas, la vorera o espai d'accés s'integrarà al sistema viari, diferenciant-se juridicament del sistema d’espais lliures grafiat en el plànol.

Art. 191 - Rasant de l’alineació de carrer o vial (NB)

Es determina com la intersecció del pla de l'alienació del carrer o vial amb la vorera definitivament urbanitzada.

Art. 192 - Amplada de carrer o vial (NB)

1. 1. L'amplada de vial teòrica es considera uniforme per trams de carrers entre travessies i en el cas d'alineacions de carrer enfrontades no paral·leles, es considerarà com amplada de vial la distància més petita entre fronts del tram.
2. 2. Si les alineacions de vialitat son constituïdes per rectes i corbes paral·leles amb una distància constant en qualsevol tram de vial entre dos transversals, es prendrà aquesta distància com a amplada de vial.
3. 3. Si les alineacions de vialitat no són paral·leles o presenten eixamplaments, estrenyaments o una altra irregularitat, es prendrà com a amplada de vial per a cada costat d'un tram de carrer comprès entre dos transversals el mínim ample puntual en el costat i tram de que es tracti.
4. 4. S’entendrà per ample puntual de vial per a un punt d'una alineació de vialitat, la menor de les distàncies entre aquest punt i els punts de l’alineació oposada del mateix vial.
5. 5. Quan per aplicació de la regla anterior resultin amplades de vial diferents per a frontals oposats i trams pròxims d'un mateix vial, i en sòl d'igual zonificació es prendrà com a amplada de vial l'amplada mitjana que asseguri un nombre màxim de plantes uniformes.

   L'amplada de vial és la que resulta de la real afectació a l’ús públic.

   Quan es tracta de parcel·les enfrontades a vials de nova obertura, l’amplada de vial serà la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització s'afecti realment a l'ús públic i, a aquest efecte, se cedeix i urbanitza amb subjecció a les normes sobre execució.

   Només els vials efectivament urbanitzats, o aquells per als quals s’asseguri la urbanització simultània a l’edificació serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

Art. 193 - Alineació de l'edificació (NB)

Aquesta alineació ve indicada en els plànols d’ordenació de la sèrie 3 ( E/ 1: 1.000 ) , per aquelles zones en les que la posició de l'edifici se situa respecte l'alineació de carrer o vial

Art. 194 - Alçada reguladora referida al carrer (NB)

1. 1. L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre de plantes màxim de plantes és l’establert a les normes aplicables a cada zona, tenint en compte l'amplada del carrer a que donin els edificis, la qualificació de la zona i el grau de consolidació de l'edificació en cada illa
2. 2. L'alçada reguladora màxima es correspon amb el nombre de plantes màxim assenyalat en els plànols d'ordenació, segons les dimensions que s’assenyalen el següent quadre.

   Nombre màxim de plantes	Alçada reguladora màxima
   2 (PB + 1)	7,00 mts.
   3 (PB + 2)	9,90 mts.
   4 (PB + 3)	12,70 mts
   5 (PB + 4)	15,50 mts
   6 (PB + 5)	18,30 mts
   7 (PB + 6)	21,10 mts

   Els edificis amb més plantes permeses incrementaran l'alçada reguladora màxima en tres metres més per cada planta. Les alçades anteriors es consideren generals per a les zones, excepte en les zones industrials que s'estableix en la zona concreta.

3. 3. En els edificis de tipus industrial amb coberta inclinada, l'alçada màxima es mesurarà incloent la coberta de l’edifici.

Art. 195 - Punt de l'aplicació de l’alçada reguladora referida al carrer (NB)

El punt de l’aplicació de l'alçada reguladora referida al carrer s’aplicarà a partir de la cota topogràfica de la rasant de l’alineació de vial o carrer. Si les normes especifiques de cada zona no estableixen altres regles, se seguiran les següents:

1. 1. Edificis amb front a un sol carrer
   1. a) Si la rasant del carrer presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l’extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de 0,60 m. l'alçada reguladora màxima s’amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.
   2. b) Si la diferència de nivell és més de 0,60 m. l’alçada reguladora màxima s’amidarà a partir d’un nivell situat a 0,60 m. per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de més alta cota.
   3. c) Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc que a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia es situï a més de 3,00 m. per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin per a que això no passi. A cada un dels trams de l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.
2. 2. Edificis amb front a dos o més carrers que facin cantonada o xamfrà
   1. a) Si l'alçada fos la mateixa de cada cara del vial, s'aplicaran les condicions de l’apartat anterior però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fos una de sola.
   2. b) Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podrien córrer pels carrers adjacents més estrets fins a la intersecció sobre l'alineació del vial de menor amplada de la prolongació de la linia límit de profunditat edificable, corresponent al carrer de més amplada. A partir d'aquell punt, s'aplicarà a la resta de la façana l'alçada pertinent a l'amplada de vial a què correspon, com si aquesta resta constituis unitat d'edificació independent.

      En els casos d'illes totalment edificables, les alçades reguladores més altes es podran portar pel carrer més estret fins a una longitud equivalent al doble de l'ample d'aquest carrer, amb un màxim de 20 m.

3. 3. Edificis amb front a dos o més carrers que no facin cantonada o xamfrà

   Els edificis en solars amb façana a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà i l’edificació dels quals a cada cara sigui separada de l’altra per l’espai lliure interior d'illa es regularan, quant a l’alçada, com si es tractés d'edificis independents.

4. 4. Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d’espai lliure interior
   1. a) L'alçada reguladora es determinarà per l'amplada del vial a què doni cada edificació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l’alineació objecte d'edificació i de la façana oposada. Si l'illa no arriba en cap punt a una amplada de 20 m. amidada per la suma de les distàncies des del lloc geomètric citat a les alineacions de les façanes oposades, l’alçada reguladora màxima serà uniforme per a tot el sector d’illa considerat, i igual a la mitjana per excés de les corresponents als vials.
   2. b) Els casos particulars a què donin lloc alineacions molt irregulars es resoldran per equiparació amb els criteris exposats als apartats anteriors.
5. 5. Edificis amb façana a places

   Les alçades reguladores màximes determinaran, en aquest cas, tenint en compte la més gran de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça o hi aflueixin. Les dimensions de la plaça no justificaran una alçada superior.

   Per a la determinació de l’alçada en casos d'edificació amb façana a places no es tindrà en compte aquells carrers l’amplada dels quals sigui més gran que la dimensió mínima de la plaça. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tindran consideració de places.

6. 6. Edificis amb façana a parcs, jardins, equipaments i dotacions

   En aquests casos, l'alçada reguladora màxima serà la més alta de les corresponents a les dues façanes de la mateixa illa, contigües a aquella de la qual es tracta.

7. 7. Carrers que incorporen altres sistemes generals o bàsics

   Quan el solar, a través del vial, doni a un sòl destinat a d'altres sistemes, com línies de transport d'energia o de gas, llits de riu o d'altres, en cap cas edificables, l'alçada reguladora serà la corresponent a una amplada de vial equivalent al doble del vial en què recau el solar. Les amplades més grans per l'existència d'aquests sistemes, o d'altres vials a l'altre cantó, no es tindran en compte mai a efectes de càlcul de l'alçada reguladora.

Art. 196 - Nombre de plantes referit al carrer (NB)

1. 1. El nombre de plantes màxim s'estableix per a cada zona en els plànols d'ordenació de la sèrie 3 ( E/ 1: 1.000 ).
2. 2. L'esgotament del nombre de plantes màxim permès que s'assenyala en els plànols d'ordenació està condicionat per l’amplada de la parcel·lació actual de forma que en parcel·les amb front menor a 6,00 m., el nombre màxim de plantes es PB + 2PP.

   S’eximirà de l'anterior condició aquelles parcel·les que estiguin en alguna de les següents situacions:

   1. a) Les parcel·les situades entre dos edificacions que tinguin, les dues, una alçada mínima de planta baixa i tres plantes pis.
   2. b) Les parcel·les que tinguin alguna de les parcel·les veïnes ja edificada, podran ajustar la seva alçada fins l'alçada d'aquesta construcció amb una planta més i sense sobrepassar l'alçada màxima permesa pel Pla General.
   3. c) En qualsevol cas i sempre que no se superi l'alçada màxima es permetran aquelles edificacions que tapin mitgeres existents, tractant la possible nova mitgera amb acabats materials de la qualitat d'una façana.
3. 3. El nombre de plantes màximes referit al carrer s’estableix en funció de les tipologies urbanes existents i de les amplades de carrer. Quan per algun nou planejament diferit s’estableixen noves ordenacions en el sòl urbà, aquestes limitaran la seva alçada en funció de les tipologies de l'entorn i de l'amplada del carrer, definida entre façanes d’edificis, de forma que:

   Amplada de vial	Nombre màxim de plantes	Alçada reguladora màx.
   < 8 mt	2 (PB + 1)	7,00 m.
   8 ≤ a < 10	3 (PB + 2)	9,90 m.
   10 ≤ a < 15	4 (PB + 3)	12,70 m.
   15 ≤ a < 20	5 (PB + 4)	15,50 m.
   20 ≤ a < 30	6 (PB + 5)	18,30 m.
   30 ≤ a	7 (PB + 6)	21,10 m.

4. 4. De l'anterior condició s’exceptuen aquelles edificacions que es preveu la seva rehabilitació segons els criteris establerts en aquest Pla General o en l'ordenació posterior d'un sector de desenvolupament, i en aquelles edificacions que ocupin llocs singulars i oberts del territori o de la trama urbana i en els que una major alçada quedi justificada per la singularitat i significació de l'edifici o del lloc concret.
5. 5. En els sectors industrials de desenvolupament el nombre de plantes màxim ve regulat en l'article o Fitxa que fa referència a les condicions d'ordenació del sector.

Art. 197 - Planta baixa referida al carrer (NB)

1. 1. La planta baixa és la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. En el tipus d’ordenació segons alineació de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el paviment de la qual estigui situat entre 1,00 metre per sobre i 1,00 metre per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel·la. En els casos en què, en el tipus d'ordenació segons alineacions, a conseqüència del pendent hi hagi més d'una planta que es situï dintre dels límits establerts al paràgraf anterior, s'entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la la posició inferior, per aquest mateix tipus d'ordenació; en els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la profunditat de les quals sigui el punt mig de l’illa.
2. 2. L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà de 2,60 m.
3. 3. L'alçada mínima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referència de l'alçada reguladora en l'edificació segons alineació a vial, als efectes de possibilitar i regular els cossos sortints, serà de 4,00 m. per amples de vial, 20,00 m. o més i de 3,60 m. per amples menors de 20,00 m.
4. 4. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol.
5. 5. Els entresòls es permeten a la planta baixa quan formen part del local situat en ella i no tenen accés independent des de l’interior. També es permeten els destinats a dependències de la porteria o consergeria quan no són utilitzats com a habitatges.

   Els entresòls:

   1. a) Se separaran un mínim de 3,00 m. de la façana que contingui l’accés principal a l'edifici.
   2. b) La seva alçada mínima per sobre i per sota de 2,50 m.; si la part superior es destina a dipòsit de materials no caldrà que es compleixi aquesta condició.

Art. 198 - Front principal i front secundari (NB)

En les edificacions amb front principal i front secundari, la condició que defineix la coberta inclinada sols s'aplicarà sobre el front principal, excepte en les parcel·les amb front principal superior a 9,00 m.

Art. 199 - Construccions per damunt de l'alçada reguladora (NB)

1. 1. Per sobre l'alçada reguladora tan sols es permeten:
   1. a) La coberta terminal de l’edifici, de pendent inferior al 30%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paràmetres exteriors de les façanes principal i posterior a una alçada no superior a la reguladora màxima i un vol máxim determinat per la sortida dels ràfecs.
   2. b) Les cambres d’aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de 60 cm.
   3. c) Les baranes anterior i posterior i les dels patis interiors que s’alcin directament sobre l’alçada reguladora màxima. L’alçada d'aquestes baranes no podrà excedir el 1,80 m.
   4. d) Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada màxima reguladora. L'alçada màxima d’aquests elements no podrà passar de 1,80 m. si son opacs i de 2,50 m. si son transparents, reixes o similars.
   5. e) Sortides de caixa d'escala a una distància de la línia de façana igual o superior als 3,00 m. en obres de nova planta.
   6. f) Els elements tècnics de les instal·lacions, que en els tres primers metres a partir de la façana a carrer, hauran de quedar sota les pendents de coberta.
   7. g) Els elements decoratius.
2. 3. Aquest paràmetre podrà tenir la consideració de paràmetre complementari de l'alçada reguladora referida a la parcel·la, si així s'especifica en la zona corresponent. La consideració de paràmetre complementari obligarà al compliment del mateix amb una tolerància màxima d'1,00 metre respecte la cota de l'alçada reguladora mesurada des del carrer.

SECCIÓ SEGONA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A L'ILLA

Art. 200 - Fondària edificable (NB)

1. 1. La fondària edificable màxima s'estableix en els plànols d'ordenació de la Sèrie 3 (E/ 1: 1.000 )
2. 2. La fondària assenyalada en els plànols d'ordenació de la Sèrie 3 ( E / 1: 1.000 ), es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació.
3. 3. La figura interior resultant d'aplicar les condicions de superficie regulades per la zona d'Eixample per aquestes Normes, haurà de complir, a la vegada, entre alineacions interior d'edificació, les separacions mínimes que tot seguit es fixen en base al diàmetre de la màxima circumferència inscriptible. La dimensió del diàmetre, funció del més gran nombre de plantes d'una qualsevol de les façanes de l'espai lliure interior d'illa que s'hagi de comprovar el compliment de la separació mínima, serà la següent:

   Nombre màxim de plantes	Fins a PB+ 2PP	PB + 3PP i PB + 4PP	Més de PB+4PP
   Diàmetre mínim	8 m.	12 m.	20 m.

   El compliment de la distància mínima entre façanes interiors, si no s'aconseguis amb l'aplicació del criteri de la superficie, s'obtindrà per disminució de la superficie edificable inicialment obtinguda, fins que la translació, paral·lelament a si mateixes, de totes les cares d’un espai lliure interior de l'illa, entre les quals no es complis tal exigència, en permeti la inscripció.

   No obstant l'anterior, quan per aplicació del 16,00 m. de fondària edificable no s'aconseguís la inscripció, es mantindrà aquesta fondària i no s'admetran vivendes amb ventilació exclusiva a l'espai lliure interior d'illa.

   Quan en darrer cas no es pugui inscriure un cercle de 8,00 m. de diàmetre, amb independència del nombre màxim de plantes en l'espai lliure interior d’illa, aquesta es considerarà totalment edificable.

   Els angles aguts de 45 graus s’hauran de truncar de manera que resulti una línia de façana no menor de 6,00 m.

4. 4. Cal tenir també en compte els següents aspectes:
   1. a) La profunditat edificable de cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints.
   2. b) Les porcions de parcel·les que excedeixin de la profunditat edificable formaran part de “ espai lliure interior d'illa ". No seran edificables per sobre la planta baixa encara que els correspongués per una altra alineació de vialitat. La mateixa consideració tindran i se subjectaran a la mateixa restricció les porcions de solar compreses entre el límit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat edificable i el límit de l’espai lliure interior d’illa.

      El solar que no assoleixi la profunditat edificable no es podrà construir si la seva profunditat mitjana és inferior a 8,00 m.

   3. c) La profunditat edificable no vindrà modificada per l'existència de passatges ni per l'inclusió a l'espai lliure interior d'illa o en algunes de les parcel·les, amb cara a la via pública, de sòl públic desitjant a jardí, parc, dotacions, equipaments o verd privat protegit. En aquest cas el càlcul de la profunditat edificable es farà en la forma establerta per aquestes Normes, com si aquestes parcel·les fossin edificables per a usos privats.
5. 5. Quan per les condicions de mínims indicades en el punt segon no resultés factible la inscripció d’aquell cercle, no s'admetrà la construcció de cossos sortints a l'espai interior d'illa, ni tant sols els oberts.
6. 6. En els casos de reculada d'alineacions de vial al llarg de tota la façana d’una illa, la profunditat edificable en relació a aquesta façana serà disminuïda en la dimensió de la reculada.
7. 7. Els passatges situats en espai interior d'illa es podran edificar a una alçada reguladora de 7,80 m. o , com a màxim de PB+1PP retirada d’edificació de l’alineació de passatge la distància de jardí o pati quan es disposin.

   La profunditat màxima edificable serà de 12,00 m., sempre que no ultrapassi la meitat de la distància que hi ha entre l’alineació de l'edificació del passatge i l'alineació del respectiu espai lliure interior d’illa. Les parcel·les situades en la conjunció del passatge amb alineacions d'illa subjectaran llur edificació a les condicions d'edificació del passatge quan es determini expressament en la seva reglamentació.

8. 8. La fondària màxima edificable admesa és de 25,00 m.
9. 9. Les fondàries edificables que resultin per a cada illa, com a conseqüència de l'establiment de l’espai lliure interior, es mesuren en els respectius solars perpendicularment a les seves façanes a la via pública.

Art. 201 - Pati d'illa (NB)

1. 1. L’edificació a l’espai lliure interior d’illa, quan sigui permesa, només podrà entendre's referit a la rasant del carrer, fins a la profunditat que fixen els plànols normatius de la Sèrie 3 ( E / 1:1.000 )
2. 2. Sobre l’alçada admesa en l'espai lliure interior solament s’admetran els elements de separació de propietats, amb una elevació màxima de 2,50 m. si es realitzen amb reixes o similars, o 1,80 m. si es realitzen amb elements opacs, i lluernaris per il·luminació o ventilació de la planta baixa, la superficie dels quals no excedeixi del 10% d'aquella, ni 1,50 m. d'alçada.

CAPÍTOL SISÈ.- REGULACIÓ DELS PARÀMETRES ESPECÍFICS DEL SISTEMA D'ORDENACIÓ PER VOLUMETRIA ESPECIFICA

SECCIÓ PRIMERA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A LA PARCEL·LA

Art. 202 - Separacions mínimes (NB)

1. 1. Els paràmetres que regulen la localització relativa a les edificacions són els següents:
   1. a) Separacions mínimes entre edificacions
   2. b) Separacions mínimes de l'edificació als eixos de vial i als límits de zona

   El règim d’aquests paràmetres és l'establert en aquest article completat per les determinacions que en el seu cas puguin establir el Pla Parcial o Pla Especial.

2. 2. La separació mínima entre edificacions o cossos d'edificació pretenen la preservació de la intimitat i l'assegurament de les condicions d’il·luminació i assolellament.

   A aquests efectes la distància mínima entre dos edificis propers és la següent:

   • − Edificis de PB, PB + 1PP i PB + 2PP 6,00 m.
   • − Edificis de PB + 3PP i PB + 4PP 10,00 m.
   • − Edificis de PB + 5PP i PB + 6PP 18,00 m.
   • − Edificis d'alçada superior a PB + 6PP 25,00 m ( en edificis existents )
3. 3. Les edificacions que segons el Pla Parcial o Pla Especial puguin aixecar-se amb façana a la xarxa viaria bàsica o pròxima als límits de la zona, s'hauran de preveure de manera que, tenint en compte l’alçada i la distància al vial al límit de la zona, els volums quedin compresos dintre dels angles traçats de la forma següent: recta horitzontal per qualsevol punt de l'eix del vial o del límit de la zona i normal a ells, i recta passant pel mateix punt situat en pla vertical que contingui l'anterior i formant amb ella un angle de seixanta graus.

SECCIÓ SEGONA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A L'EDIFICACIÓ

Art. 203 - Posició de l'edificació (NB)

1. 1. L'ordenació de la forma de l’edificació es realitzarà al Pla Parcial o Pla Especial, segons el cas, mitjançant una de les següents modalitats:
   1. a) A través de la fixació de:
      • − Alineacions d'edificació
      • − Cotes de referència de la planta baixa
      • − Alçada màxima i nombre de límit de plantes
   2. b) A través de la determinació dels perimetres i perfils reguladors de l'edificació i de les cotes de referència de la planta baixa.
2. 2. La superposició de la forma de l'edificació, determinada respecte a un dels models establerts a l'apartat anterior, delimita les unitats d'edificació independent i les parets que caldrà construir en règim de mitgeres.
3. 3. Els paràmetres especifics corresponents a l’objectiu d'ordenació, precisa o flexible, de la forma de l'edificació son els següents:
   1. a) L'alineació de l'edificació
   2. b) Les cotes de referència de la planta baixa
   3. c) L'alçada mínima
   4. d) El nombre màxim de plantes
   5. e) El perfil regulador
4. 4. La col·locació relativa a les edificacions es regula mitjançant els següents paràmetres:
   1. a) Separació minima entre edificacions
   2. b) Separació mínima de l'edificació als límits de la zona i als eixos del vial.
5. 5. L’ordenació de la forma de l’edificació podrà adoptar una de les següents modalitats:
   1. a) Configuració unívoca o precisa: Els paràmetres específics d'aquesta configuració són:
      • − Alineació d'edificació
      • − Alçada màxima
      • − Nombre màxim de plantes
   2. b) Configuració flexible o variable: Els paràmetres específics d'aquesta configuració són:
      • − Perímetre regulador
      • − Perfil regulador
6. 6. La cota de referència de la planta baixa és un paràmetre comú a les modalitats unívoca o precisa i flexible o variable.

Art. 204 - Cota de referència de la planta baixa (NB)

1. 1. El Pla Parcial o el Pla Especial, segons la qualificació del sòl, completarà les determinacions o previsions del Pla General, en tot alló que calgués per a completar l'ordenació continguda en aquest Pla, amb les següents prescripcions:
   1. a) Regulació del moviment de terres que comporti el procés d’urbanització
   2. b) Cotes de referència dels plans d'anivellament i terrassament en què se sistematitzi el sòl edificable. Aquestes dades es fixaran als plans d’anivellament i rasants i als d’ordenació de l'edificació; també es fixaran, en aquest Pla, les anivellacions o rasants de les vies, places i altres espais lliures.

   Com a Pla d'anivellació es podrà adoptar la cota natural del terreny si per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l’ordenació calgués modificar la configuració natural del terreny.

2. 2. No podrà haver diferents cotes de referència per a un mateix edifici, sigui quina sigui la modalitat de precisió de la planta baixa, les cotes de referència fixen la base d’amidament de l'alçada màxima de l'edificació.
3. 3. Les cotes fixades al Pla Parcial o Pla Especial s'hauran de respectar. Encara que podran augmentar o disminuir, sense ultrapassar 1,00 metre quan l’execució del projecte exigeixi una adaptació o un reajustament, dintre d'aquests límits, o quan una millor concepció tècnica urbanística aconselli aquesta variació.

   La variació implicarà l'elaboració d'un Estudi de Detall amb els documents necessaris per justificar el canvi de cota.

Art. 205 - Paràmetres en la configuració unívoca (NB)

En aquesta modalitat de l'ordenació de la forma d'edificació s'hauran de tenir en compte les següents regles:

1. 1. Alineació d’edificació. Són alineacions d’edificació les precisades al Pla Parcial o al Pla Especial, segons el cas, que determinen els límits de la planta baixa. Si al Pla Parcial o al Pla Especial no hi ha regla determinada sobre reculades, caldrà aplicar en tot alló compatible amb la regulació específica, les Normes que regulen el tipus d'ordenació de l'edificació, segons alineacions de vial.
2. 2. Alçada màxima i nombre de plantes
   1. a) L'alçada màxima de l’edificació es comptarà a partir de les cotes de referència de la planta baixa.
   2. b) Les alçades màximes i el nombre límit de plantes, en cada zona, s'han d'establir al Pla Parcial o Pla Especial, que respectaran, en tot cas, les prescripcions d'aquestes Normes Urbanístiques.
   3. c) Per sobre l'alçada màxima només es permetrà:
      • − La coberta definitiva de l’edifici, de pendent inferior al 30%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes situades a alçada no superior a la màxima i el vol màxim de les quals no superi el de les volades.
      • − Les cambres d’aire i elements de cobertura en casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de 60 cm.
      • − Les baranes fins a una alçada de 1,80 m.
      • − Els elements tècnics de les instal·lacions
      • − Els coronaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

Art. 206 - Paràmetres en la configuració flexible (NB)

En aquesta modalitat de l'ordenació de la forma d'edificació s'hauran de tenir en compte les següents regles:

1. 1. Els paràmetres específics d'aquesta configuració de l'ordenació de l'edificació són el perímetre i el perfil regulador.
2. 2. S'entén per perimetre regulador de l'edificació les possibles figures poligonals definides en el Pla Parcial o Pla Especial per determinar la posició de l’edificació. Totes les plantes i vols hauran d'ésser compresos dins aquesta figura poligonal.

   L'ocupació de l'edificació en planta baixa no podrà ésser superior al 80% de la superficie continguda dins cada perímetre regulador.

3. 3. S'entén per perfil regulador totes aquelles limitacions dirigides a determinar el màxim envoltant de volum dins del qual es pugui inscriure el volum de l’edificació que correspongui a cada parcel·la per la seva intensitat d’edificació.

   Quan es pretén que l'envoltant vingui limitat superiorment per un pla horitzontal, bastarà limitar l’alçada d'aquest pla. Quan el límit superior esmentat tingui una altra forma constant per a qualsevol secció normal a un eix de la planta serà suficient la fixació del perfil del límit esmentat. En els altres casos el Pla Parcial o el Pla Especial adoptarà els mitjans de representació oportuns per a la clara fixació de les limitacions esmentades.

   A les zones per a les quals la Normativa indiqui alçada màxima, l'envoltant del volum màxim no podrà ultrapassar-la.

Art. 207 - Planta baixa (NB)

L'alçada lliure mínima de la planta baixa en edificacions segons composició de volums serà de 3,70 m.

Art. 208 - Cossos sortints (NB)

Els cossos sortints, tancats o oberts es limitaran a un vol màxim d'un desè de la distància entre alineacions d’edificació. Quan per aplicació d'aquesta regla resulti un vol superior a 1,50 m. es reduirà el vol màxim a aquesta.

CAPÍTOL SETÈ.- REGULACIÓ DELS PARÀMETRES ESPECÍFICS DEL SISTEMA D'ORDENACIÓ PER EDIFICACIÓ AÏLLADA

SECCIÓ PRIMERA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A LA PARCEL·LA

Art. 209 - Separacions mínimes (NB)

1. 1. Les separacions mínimes de l’edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de la parcel·la a les seves partions laterals i entre edificacions d’una parcel·la, són les establertes en cada cas en aquestes Normes Urbanístiques.

   Aquestes separacions són distàncies mínimes a les quals es pot situar l’edificació i els seus cossos sortints.

   Es defineixen per la menor distància fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d’edificació, inclosos els cossos sortints. A certes zones es determinen valors mínims absoluts.

   La separació entre dos cossos d’edificació independents situats dins una mateixa parcel·la, es regula per la distància mínima que hi ha entre cada edificació i els cossos d’edificació propera que estan construïts i que siguin més alts. També s’establiran valors mínims a aquestes separacions en algunes zones.

2. 2. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d’unihabitatges, les distàncies mínimes a les partions de parcel·la, llevat que es tracti de rampa per donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que la part esmentada no excedeixi del 15% de la superfície lliure.

Art. 210 - Adaptació topogràfica del terreny (NB)

Les plataformes de nivellació de terrenys possibles en les zones edificables amb la tipologia aïllada, destinada a usos residencials o terciari, s'ajustaran a les següents limitacions:

1. a) En general, el màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre's com a natural serà d'1,50 m. per sobre o per sota d’aquell respecte a aquest. Aquests límits màxims de variació topogràfica s'aplicaran tant en l’interior de la parcel·la com en els seus límits.
2. b) Excepcionalment i únicament en els límits de la parcel·la amb els vials, podran admetre's adaptacions topogràfiques 3,00 m. per sobre o per sota de la cota en el límit quan en aquesta zona es materialitzin els moviments de terres previs que ocasionaren la urbanització dels carrers.
3. c) Les terrasses que es creïn per tal d'enjardinar l'espai lliure d’edificació d'una parcel·la, complirà amb la condició addicional de què quedin incloses en un talús ideal de pendent 1/3 (alçada /base ) mesurats des de 1,50 m. per sobre de la cota topogràfica inferior del terreny natural. Si no pot complir-se aquesta condició, s'haurà de mantenir el terreny sense terrasses.

SECCIÓ SEGONA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ REFERITS A LA PRÒPIA EDIFICACIÓ

Art. 211 - Posició de l'edificació (NB)

1. 1. El volum edificable permès en cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints i d'elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona, en una o més edificacions principals i destinar-se part de volum a edificacions auxiliars.
2. 2. Quan en la regulació de la zona es fixen, en funció de la mida de la parcel·la, límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o habitatge o nombre màxim d'unitats d'edificació independents, resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, s'haurà de respectar, encara que això comporti que no es pugui aprofitar el sostre màxim possible segons l’índex d'edificabilitat.

Art. 212 - Alçada màxima i nombre de plantes (NB)

1. 1. L'alçada màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.

   En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes podran ésser establertes amb una variació absoluta de més de 60 cm. en relació amb la cota natural del terreny.

   Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de planta baixa o part de planta baixa.

2. 2. Per damunt l’alçada màxima només es permetrà:
   1. a) La coberta definitiva de l’edifici, de pendent inferior al 30% i l'arrencada de la qual se situa sobre una línia horitzontal que sigui paral·lela als paràmetres exteriors de les façanes principal i posterior, situades a alçada no superior a la màxima i el vol de la qual no superi el màxim admès per les volades.
   2. b) Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de 60 cm.
   3. c) Les baranes amb una alçada màxima d'1,80 m.
   4. d) Els elements tècnics de l’edificació i les instal·lacions.
3. 3. Es tindrà en compte la possibilitat, admesa en algunes zones, de construir plantes baixes palafítiques, i en aquest cas no computarà, a efectes d'edificabilitat, la part de planta que es trobi totalment oberta.

   Els volums que interrompen eventualment la continuïtat de l'espai obert, tals com cossos d'escala, ascensors, volums tècnics, espai de consergeria, locals comercials i similars, computaran a efectes de càlcul de la superficie màxima del sostre edificable. No es permetrà la construcció d'entresolats.

Art. 213 - Planta baixa (NB)

L'alçada lliure mínima de la planta baixa en edificacions aïllades serà de 2,60 m.

Art. 214 - Cossos sortints (NB)

En aquest tipus d'ordenació el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, ve limitat per la superficie de sostre edificable de la parcel·la. En els percentatges d’ocupació màxima i en les separacions als límits de parcel·la es tindran en compte els tancats i els oberts.

CAPÍTOL VUITÈ.- REGULACIÓ DELS PARÀMETRES ESPECÍFICS EN SÒL NO URBANITZABLE

SECCIÓ PRIMERA.- CONDICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES QUE REGULEN LA FINCA

Art. 215 - Finca mínima (NB)

Les finques mínimes definides a cada zona seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al Registre de la Propietat, en el moment d'inscripció de la mateixa.

Art. 216 - Adaptació topogràfica del terreny (NB)

Les plataformes de nivellació de terrenys possibles s'ajustaran a les següents limitacions:

1. a) En general, el màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre's com a natural serà d'1,50 m. per sobre o per sota d’aquell respecte a aquest. D'acord amb això la diferència màxima entre plataformes de nivellació no serà superior a 3,00 m. Aquests límits màxims de variació topogràfica s'aplicaran tant en l’interior de la finca com en els seus límits.
2. b) En les zones forestals el desnivell màxim entre la part de la cota superior i la inferior del moviment de terres no sobrepassarà l'alçada de 2,00 m.

Art. 217 - Tanques (NB)

1. 1. Les tanques de les finques es construiran de forma que no agredeixin el medi rural on s'emplacen.
2. 2. No s'autoritzaran tancaments opacs que privin la visió del paisatge tret dels construïts amb elements vegetals.

Art. 218 - Sòl lliure de la finca (NB)

Es considera sòl lliure de la finca aquell que no està ocupat per cap tipus de construcció ja sigui permanent o desmuntable.

El sòl lliure de la finca són els terrenys lliures d'edificació per ampliació de les condicions d'edificació de cada zona (ocupació, separació a límits, etc.). Aquests espais no podran ésser objecte de cap altre aprofitament que el corresponent a l'explotació de l'activitat productiva establerta en cada zona.

Art. 219 - Masses arbrades i vegetació singular a l'interior d'una finca. (NB)

1. 1. Es considera massa arbrada el conjunt d'arbres situats a l'interior d'una finca i que forma part, per continuïtat amb el mateix, d’un sistema vegetal superior, que són els boscos del sòl no urbanitzat.
2. 2. Es considera vegetació singular, aquell conjunt d'elements vegetals que caracteritzen de forma singular un indret concret o les particularitats paisatgístiques de cada territori rural i que en el cas de la ciutat de Salt s’exemplifica amb la vegetació autòctona existent al llarg del riu Ter.
3. 3. Les masses arbrades consolidades i aquelles àrees de vegetació singular existents en el sòl no urbanitzable, es consideren elements naturals que cal protegir.
4. 4. Excepcionalment i per motius de seguretat es podran tallar arbres propers a les instal·lacions.
5. 5. En les àrees de vegetació singular, les tasques que s'hi realitzin aniran encaminades a la seva protecció, revalorització i desenvolupament natural.
6. 6. Es conservarà la vegetació existent al llarg de les rieres i torrents, aixi com aquells espais arbrats al llarg dels camins o vinculats a les edificacions existents.

Art. 220 - Unitat d'explotació productiva (NB)

1. 1. S’entén per unitat d’explotació productiva el conjunt de finques quina explotació de la seva activitat productiva sigui portada per una mateix titular, ja sigui el mateix propietari de la terra, en règim d'arrendament o en una situació mixta entre les dues anteriors.
2. 2. Per tenir la consideració d'unitat d'explotació productiva, serà condició necessària que el conjunt de terres o propietats incloses en la mateixa estiguin en rendiment i destinades a algun ús agrícola o forestal.
3. 3. Les divisions existents entre propietats a l’interior d'una mateixa unitat d'explotació productiva, es consideraran inexistents a efectes de separacions mínimes que tindrien de respectar les instal·lacions pel conreu protegit (hivernacle)