TÍTOL V. REGULACIÓ DELS SISTEMES
CAPÍTOL PRIMER.- DISPOSICIONS GENERALS DELS SISTEMES
Art. 291 - Definició i regulació general (NB)
- 1. Els sistemes són aquell conjunt d'elements d’interès general que són fonamentals per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà donada la seva important contribució a l’hora d'assolir els objectius del planejament referents a infrastructures de comunicacions, equipaments comunitaris, serveis tècnics i d’espais lliures en general.
- 2. El Pla General estableix les determinacions generals dels sistemes sense perjudici del que estableixi de forma més especifica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin a cada sistema.
Art. 292 - Tipus de sistemes (NB)
- 1. Els sistemes tindran la condició de sistemes generals o bàsics, quan d'acord amb aquestes Normes Urbanístiques integrin l'estructura general i orgànica del territori.
També formen part d'aquest grup, els elements territorials o supramunicipals situats en el terme municipal de Salt
- 2. La resta de sistemes tindran la condició de sistemes locals o complementaris.
- 3. La distinció entre sistemes bàsics i complementaris fa referència al seu ordre i jerarquia en relació a l'ordenació urbanistica..
Art. 293 - Classificació dels sistemes (NB)
Els sòls destinats per a aquest Pla General a sistemes es classifiquen de la forma següent:
- A Sistema d'espais lliures
Sistema bàsic
- A.1 Parc del Ter
- A.2 Parc de la Sèquia Monar
- A.3 Parc urbà
- A.4 Llera fluvial
Sistema complementari
- a.1 Plaça i jardí urbà
- a.2 Verd comunitari
- a.3 Verd lineal
- a.4 Verd privat
- B Sistema de comunicacions
Sistema bàsic
- B.1 Xarxa viaria territorial
- B.2 Xarxa viaria bàsica
- B.3 Xarxa viaria urbana
- B.4 Xarxa ferroviària
- B.5 Protecció del sistema de comunicacions
Sistema complementari
- b.1 Carrers urbans
- b.2 Camins rurals
- C Sistema d'infraestructures de serveis
Sistema bàsic
- C.1 Infraestructura de serveis tècnics
- C.2 Infraestructura de serveis viaris
- D Sistema d’equipaments
Sistema bàsic:
- D.0 Equipament sense ús definit
- D.1 Equipament educatiu
- D.2 Equipament sanitari
- D.3 Equipament assistencial
- D.4 Equipament soci-cultural
- D.5 Equipament esportiu
- D.6 Equipament administratiu
- D.7 Equipament de serveis urbans
Sistema complementari:
- d.1 Dotació comunitària
Art. 294 - Delimitació dels sòls destinats a sistemes (NB)
- 1. Aquest Pla delimita els sistemes bàsics que formen part de l'estructura general i orgànica del territori incloent-hi els elements territorials o supramunicipals situats en el terme municipal de Salt en el plànol d'ordenació de la Sèrie 1 ( E / 1: 7.500 )
- 2. En els plànols d'ordenació de la Sèrie 3 ( E / 1: 1.000 ), de la Sèrie 4 ( E / 1: 7.500 ) i de la Sèrie 5 ( E / 1: 2.000 ) es delimiten els sòls destinats a sistemes complementaris que acaben de vertebrar la relació dels usos d'interès comunitari en el territori.
Art. 295 - Titularitat i afectació del sòl destinat a sistemes (NB)
- 1. El sòl qualificat de sistema queda vinculat a aquesta destinació.
- 2. Els sòls classificats com a sistemes seran, amb caràcter general, de titularitat pública tot i que podràn ser de titularitat privada en els següents casos:
- a) Quan ho determini aquest Pla General o planejament diferit que el desenvolupi
- b) Quan el sistema en qüestió estigui en funcionament abans de l'aprovació inicial del Pla General i la seva titularitat i objectius siguin concordants amb les determinacions en ell assenyalades.
- 3. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada del domini i ús públic en règim de concessió administrativa, o altre règim equivalent, d'acord amb el que preveu l'article següent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanistics del Pla.
Art. 296 - Desenvolupament del Pla General respecte als sistemes (NB)
- 1. El desenvolupament de les determinacions del Pla sobre els sistemes s’efectuarà d’acord amb el que disposa el present Capitol i els que regulen específicament cadascun dels sistemes.
- 2. Les previsions del Pla General respecte als sistemes, en el sòl urbanitzable i no urbanitzable es desenvoluparan a través de Plans Especials o Plans Parcials dels sectors de sòl urbanitzable amb els que estiguin relacionats.
- 3. Quan els sòls qualificats com a sistemes, bàsics o generals, pertanyen a més d'un terme municipal, el desenvolupament de les determinacions d'aquest Pla General es farà amb la participació i coordinació de totes les Entitats locals implicades i Administracions Públiques competents.
Art. 297 - Gestió i execució dels sistemes (NB)
- 1. Per la gestió i execució dels sistemes així com per la seva adquisició, es procedirà segons el règim urbanístic del sòl en que se situïn, d’acord amb el que es determina en el present article i altres concordants d'aquestes Normes i a tenor dels que s'estableixi en la legislació urbanistica vigent.
- 2. Els terrenys qualificats com a sistema en aquest Pla General seran adquirits per l'Administració actuant per qualsevol titol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent i d'acord amb aquest Pla General, o per expropiació forçosa.
- 3. El cost d’adquisició d’aquests terrenys i l'execució dels sistemes podrà ser repercutit segons sigui procedent, entre els propietaris afectats del Sector de Planejament mitjançant la delimitació d'un Polígon o Unitat d'Actuació, o mitjançant la imposició de contribucions especials a aquells propietaris que resultin especialment beneficiats de la millora.
- 4. En els sòls qualificats de sistemes d'equipaments comunitaris i serveis tècnics, un cop siguin de titularitat pública podran atorgar-se concessions administratives o altre procediment anàleg per a la construcció i explotació d'aquests sistemes, en les condicions i el procediment legalment establert, i d'acord amb les determinacions definides en aquest Pla General.
- 5. En el subsòl dels sòls destinats a sistemes d'equipaments comunitaris i en el sistema de places i jardins urbans de titularitat pública, podran atorgar-se concessions administratives per a la construcció i explotació d'aparcaments, en les condicions i procediment legalment establerts i d'acord amb les determinacions definides en aquest Pla General o amb les determinacions del planejament derivat que el desenvolupi.
- 6. Independentment de la tramitació i aprovació d'aquells instruments de planejament i / o execució, que es requereixen per al desenvolupament i implantació de sistemes, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar-se d'acord amb aquest Pla General en els sòls qualificats de sistemes i en els àmbits adjacents de protecció de sistemes, estaran subjectes en qualsevol cas, i sense perjudici d’altres autoritzacions i/ o procediments que es requereixen a l'obtenció de la corresponent llicència municipal, la qual se subjectarà al que determinen les presents Normes Urbanistiques.
Art. 298 - Valor urbanístic dels sistemes (NB)
- 1. El valor urbanístic dels sistemes es determinarà d’acord amb els criteris fixats a l’article 155 i concordants de la L.U.R. i de conformitat amb el que estableix la Llei 6 / 1998 de 13 d'abril sobre el règim del sòl i valoracions
- 2. El valor urbanístic que correspondrà als sistemes bàsics o generals adscrits a un sector de planejament parcial serà l’aprofitament mig del sector acumulat a les zones edificables.
Art. 299 - Protecció dels sistemes (NB)
- 1. Aquest Pla General delimita els espais lliures afectats a la protecció dels diferents sistemes, com a sòls que per la seva proximitat als sistemes i afectació derivada de la corresponent legislació sectorial, no poden ser edificats o tenen restringit el seu ús.
- 2. Entre els diferents espais de Protecció de Sistemes, aquest Pla General contempla els següents:
- a) Protecció del Sistema Viari:
S'estarà al que disposa aquest Pla General i la legislació sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals, és a dir, la Llei 25 / 1988, de 29 de juliol de Carreteres de l'Estat i el seu Reglament, i la Llei 7 / 1993 de 30 de setembre de Carreteres de Catalunya, pel que fa al règim de protecció referent a zones d'afectació i línia d'edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal.
- b) Protecció del Sistema Ferroviari:
Les construccions, instal·lacions i usos que s'estableixen en els espais de Protecció del Sistema Ferroviari s’ajustaran a les limitacions i règim de protecció establert al Reial Decret 1211 / 1990 de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16 / 1987 de 30 de juliol d'Ordenació dels Transports Terrestres i Legislació concordant en la matèria. Tot això sense perjudici del que preveu aquest Pla General.
- c) Protecció del Sistema Hidrològic ( Llera de rieres, fonts i cursos d’aigua)
S'estarà al que disposa aquest Pla General, la Llei 46 / 1999 d'Aigües i el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat per R.D. 849 / 1986 d'11 d'abril ( Estatals ), així com la Llei 20 / 1990 i Llei 32 / 1991 (Catalunya ) i legislació concordant a més d'aquelles disposicions que l'Administració competent en la matèria dicti o reguli, per al seu desenvolupament.
- d) Protecció dels equipaments:
S'estarà al que estableixi aquest Pla General a cada cas, i concretament s'hauran de respectar les limitacions establertes a la legislació sectorial vigent per a cada tipus d’equipament.
- e) Protecció del sistema des serveis tècnics:
S'estarà al que disposa la legislació sectorial vigent en cada cas, i entre aquesta, el que s'estableix en el Reglament sobre la xarxa elèctrica d’alta tensió i regulacions concordants. En les infrastructures soterrades que creuen el territori no urbanitzat (canalitzacions de gas, portada d'aigües, etc. ) s'estableix una franja de protecció de 2 mts. a costat i costat de l’eix definit pel traçat soterrat de les mateixes.
- a) Protecció del Sistema Viari:
- 3. En qualsevol cas, la legislació sectorial a que es fa menció concreta en cadascun dels apartats anteriors, ha d'entendre's aplicable en tant sigui vigent i s'entendrà substituïda en el seu cas per la legislació equivalent que es promulgui, i que derogui l'anterior.
- 4. Els espais de protecció de sistemes podran ser utilitzats per al pas d'infrastructures i vials sempre i quan no es contradigui amb les condicions de l’espai que protegeix.
- 5. No podran autoritzar-se en aquests espais, edificacions o instal·lacions que no estiguin directament relacionades amb el respectiu sistema al que es refereix la protecció.
CAPÍTOL SEGON.- SISTEMA D'ESPAIS LLIURES ( clau A )
SECCIÓ PRIMERA.- DISPOSICIONS GENERALS
Art. 300 - Definició (NB)
- 1. El sistema d'espais lliures de Salt inclou aquells sòls que, localitzats estratègicament en les diferents àrees del municipi, permeten estructurar una xarxa d'espais forestals, agrícoles i zones verdes urbanes interrelacionades a través de l’ordenació d'eixos cívics i carrers peatonals, itineraris paisatgístics i recorreguts peatonals. Així mateix inclou dins del sistema d’espais lliures, les lleres fluvials del riu i rieres.
- 2. El sistema d'espais lliures ordena els espais de lleure i esbarjo dels ciutadans, alhora que determina la imatge final de la ciutat i del seu entorn no urbanitzat
Art. 301 - Finalitats i funcions (NB)
- 1. Els espais lliures de Salt tenen les següents finalitats:
- − Dotar a la ciutat d'uns espais d'estada i esbarjo pròxims als llocs de residència.
- − Dotar a la ciutat d'uns espais de significació ciutadana per a passeig, trobades o actes cívics.
- − Dotar a la ciutat d’uns espais equipats per a fires i activitats afins.
- − Dotar a la ciutat d'un medi urbà arbrat i amb vegetació.
- − Preservar els elements morfològics i paisatgístics del terme municipal.
- − Protegir determinats elements dels sistemes bàsics.
- − Constituir la xarxa d'espais urbans i periurbans que connecten els teixits construïts amb els elements naturals que configuren l'entorn exterior.
- − Enriquir la biodiversitat de l'ecosistema urbà i natural del municipi.
- 2. El sistema d'espais lliures definit en el present Pla General garanteix les següents funcions:
- a) Funció ambiental:
Com a espais oberts estratègics dins del continu urbanitzat, aquests espais, definits pels seus valors ambientals i paisatgístics, garanteixen a diferents nivells (municipal, comarcal i metropolità ) la vinculació entre els corredors ecològics del territori.
- b) Funció cultural:
Definida pel caràcter de patrimoni històric i pedagògic respecte a la intervenció de l'home en la transformació i la utilització dels recursos naturals, la investigació tecnològica per a la millora d'aquests recursos i la intervenció urbanística per la determinació de la imatge final de la ciutat i del seu entorn rural.
- c) Funció d'esplai i lleure:
Definida pels elements de relació social i d’utilització d'aquests sòls per part dels ciutadans com a espais d’esplai, lleure i expansió.
- a) Funció ambiental:
- 3. Les diferents Administracions Públiques intervindran activament per tal de preservar, regenerar i promocionar aquests espais lliures i garantir les seves funcions.
Art. 302 - Tipus d’espais lliures (NB)
- 1. Els sòls destinats per aquest Pla General a sistema d’espais lliures be sigui en sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable es classifiquen de la forma següent:
Sistemes bàsics:
- − Parc del Ter ( clau A.1 )
- − Parc de la Sèquia Monar ( clau A.2 )
- − Parc urbà ( clau A.3 )
- − Llera fluvial ( clau A.4 )
Sistemes complementaris:
- − Plaça i jardí urbà ( clau a.1 )
- − Verd comunitari ( clau a.2 )
- − Verd lineal ( clau a.3 )
- − Verd privat ( clau a.4 )
- 2. D'acord amb l'anterior classificació, el sistema bàsic d'espais lliures està format per diferents elements: d’una banda els Parcs Periurbans - ( Parc del Ter ( clau A.1 ) i Parc de la Sèquia Monar ( clau A.2 ) - que inclouen aquells espais d'interès paisatgístic i ecològic situats en el sòl no urbanitzable que tenen un paper estructurant i estratègic, a nivell local i supramunicipal; d'altra banda els Parcs Urbans ( clau A.3 ) que són aquelles àrees de caràcter públic que per la seva dimensió i localització, compleixen una funció de caràcter general, de lleure i d'esbarjo i també de configuració del paisatge urbà al servei del conjunt de la població. Formen part també del sistema bàsic d'espais lliures els cursos fluvials ( clau A.4 ).
- 3. Pal que fa al sistema complementari, està format, en primer lloc per les Places i Jardins Urbans ( clau a.1 ) que són aquells espais lliures de titularitat pública, generalment de petita dimensió, el servei dels quals és de caràcter més ajustat a un determinat àmbit o sector urbà, malgrat integrar-se al sistema general de la ciutat.
- 4. El conjunt dels Parcs Urbans i de les Places i Jardins Urbans, determinarà l'estàndard de superfície d'espais lliures públics en relació al nombre d'habitants previstos en el Pla.
- 5. Els altres elements del sistema complementari són els jardins i places de caràcter col·lectiu, de titularitat privada, o pública que configuren la categoria de Verd Comunitari ( clau a.2 ). Es tracta d'aquells espais que, tot i tenir la consideració d’espais lliures, no poden assolir la funció que correspon als espais lliures públics per diferents motius, o bé perquè són àrees de servei exclusiu, o d’aparcament, en relació als respectius àmbits, o bé perquè la seva titularitat col·lectiva ho impedeix.
Forma part del sistema complementari dels espais lliures la categoria de verd lineal / viari ( clau a.3 ) format pels passejos, jardins, places, rotondes, rambles, etc que complementen els elements del sistema de comunicacions i que, amb el suport de la vegetació i de l’arbrat urbà, configuren una determinada imatge de la ciutat.
Finalment s'han de considerar inclosos dins el sistema complementari d'espais lliures, amb la categoria de verd privat ( clau a.4 ) aquells espais privats que, per les seves característiques mereixen la seva preservació com àrees lliures d'edificació.
SECCIÓ SEGONA.- PARC DEL TER ( CLAU A.1 )
Art. 303 - Definició i funcions (NB)
- 1. Sota aquesta denominació s’inclou una franja de territori que ressegueix la riba dreta del Ter, a partir del límit Nord del municipi, i que incorpora, a més dels terrenys delimitats per la Confederació d'Aigües en l'atermenament corresponent, l'àmbit anomenat " Ter petit " i altres espais complementaris.
- 2. La delimitació d’aquest espai i la seva incorporació al sistema d'espais lliures respon a la voluntat de protegir aquesta àrea, atenent al seu valor mediambiental i considerant la seva fragilitat, tot plantejant-hi actuacions positives per millorar la seva qualitat paisatgística i ecològica.
- 3. Aquest espai té també una funció de connectivitat entre espais naturals, d’equilibri paisatgístic i de protecció dels sòls.
Art. 304 - Titularitat (NB)
El sòl qualificat com a Parc del Ter serà de titularitat pública.
Art. 305 - Règim general (NB)
Els terrenys integrats en el sistema de Parc del Ter no podran ésser dedicats a usos, aprofitaments o utilitzacions que impliquin transformació de llur destí indicat en el Pla
Art. 306 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS ESPAI LLIURE Definicions Lleure Paisatgistic Ecològic conservació Agrícola tradicional Forestal CP(1) PR(2) PR CO CO Art. 233 NB Condicions particulars (1) Restringit exclusivament a les activitats de lleure estrictament vinculades a l'ús dominant comunitari i als usos genèrics d'espai lliure que es puguin considerar usos rurals i usos periurbans de nivell I, amb les condicions i regulació establerta per aquest tipus d'usos globals en el present PGO NC (2) Restringit al paisatge amb característiques rurals NC
Art. 307 - Ordenació mitjançant Pla Especial (NB)
- 1. Per a l'ordenació més detallada del Parc del Ter, l'Ajuntament redactarà un Pla Especial específic i detallat que defineixi els diferents àmbits, els usos principals, compatibles i els no compatibles o prohibits, procurant la seva coordinació amb els altres municipis que hi afronten.
- 2. Aquest Pla Especial tindrà com objectius generals:
- a) Recuperar el conjunt de l'àmbit fluvial de Salt ( que comprèn a més del Parc del Ter, la resta de la zona de valor ecològic - paisatgístic ) amb criteris d’integració territorial, procurant mecanismes de planificació conjunta.
- 2. Minimitzar la degradació dels espais fluvials i recuperar els ecosistemes fluvials que li són propis, eliminant aquelles activitats i usos incompatibles amb aquests criteris i regular la funció de lleure d'aquests espais, fent - la compatible amb el grau de protecció desitjat.
- 2. Per tal de portar a terme aquests objectius, entre d’altres mesures, el Pla Especial definirà i diferenciarà els espais que responguin l'interès ecològic, paisatgístic i científic on els únics usos permesos siguin el científic i el pedagògic d’aquells amb possibles usos lúdics, esportius i de lleure.
- 3. Els objectius específics i les determinacions més detallades establertes per aquest Pla Especial son les que venen regulades a la Fitxa AOS - 1 del Tom II de la Normativa Urbanística del Pla General.
SECCIÓ TERCERA.- PARC DE LA SÈQUIA MONAR ( CLAU A.2 )
Art. 308 - Definició i funcions (NB)
- 1. Comprèn el conjunt d'espais públics situats al llarg de la Sèquia Monar, amb una clara funció estratègica d'espai de transició entre la ciutat edificada i l'espai natural o rural i de relació amb els diferents equipaments situats en aquesta àrea.
- 2. Per tal de garantir aquestes funcions, el Pla General proposa al llarg de la Sèquia Monar dos àmbits:
- a) L’àmbit que inclou els terrenys que queden entre la Ronda Monar ( en projecte ) i la sèquia i entre el Camí de les Fonts i el Camí de les Guixeres, exceptuant la part ocupada per edificacions.
Aquest Parc permetrà consolidar d'una manera definitiva la façana Nord del sòl urbà, tot definint les seves relacions amb els espais lliures permanents de la zona de les hortes i les Deveses.
- b) L'àmbit que inclou terrenys que ja tenien la consideració d'espai lliure, a la Plaça Pibernat, a l’altra banda de la Sèquia i al sector de Can Patrac, ampliant-los fins envoltar l'àrea esportiva de les Guixeres, així com la instal·lació industrial de la Coma Cros; també formen part d’aquest àmbit els terrenys de les hortes de la Sèquia Monar. La seva localització en un sector d’alta densitat d’ocupació permetrà donar servei adequat a les necessitats d'espai lliure que es presenten.
- a) L’àmbit que inclou els terrenys que queden entre la Ronda Monar ( en projecte ) i la sèquia i entre el Camí de les Fonts i el Camí de les Guixeres, exceptuant la part ocupada per edificacions.
- 2. El Pla General defineix aquests espais com un Parc Periurbà conjunt amb la voluntat de potenciar, alhora el paper de la sèquia com element d'interès cultural i com a configurador d'un determinat paisatge.
Art. 309 - Titularitat (NB)
El sòl qualificat com a Parc de la Sèquia Monar serà de titularitat pública.
Art. 310 - Règim general (NB)
En l'obtenció, finançament, ús i conservació del Parc, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Especial.
Art. 311 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i especifics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS ESPAI LLIURE Definicions Lleure Paisatgistic Ecològic conservació Agrícola tradicional Forestal CP(1) PR(2) CO PR CO Art. 233 NB Condicions particulars (1) Restringit exclusivament a les activitats de lleure estrictament vinculades a l'ús dominant comunitari i als usos genèrics d'espai lliure que es puguin considerar usos rurals i usos periurbans de nivell I, amb les condicions i regulació establerta per aquest tipus d'usos globals en el present PGO NC (2) Restringit al paisatge rural com a ús principal i al paisatge com a ús compatible NC
Art. 312 - Ordenació mitjançant Pla Especial (NB)
- 1. Per a l'ordenació més detallada del Parc de la Sèquia Monar, l'Ajuntament redactarà un Pla Especial especific i detallat que defineixi els diferents àmbits, els usos principals, compatibles i els no compatibles o prohibits.
- 2. Aquest Pla Especial tindrà com objectius generals:
- a) Definir un espai de transició entre la ciutat edificada i l'espai natural o rural que permeti consolidar, d’una manera definitiva la façana Nord de la ciutat, tot definint les seves relacions amb els espais de valor ecològic - paisatgístic de la zona de les hortes i les Deveses.
- b) Crear una gran àrea d’espai lliure que serveixi d'articulació dels diferents equipaments més propers.
- c) Potenciar el paper de la Sèquia com element d’interès cultural i com a configurador d'un determinat paisatge.
- 2. Els objectius específics i les determinacions més detallades establertes per aquest Pla Especial son les que venen regulades a la Fitxa AOS - 2 del Tom II de la Normativa Urbanistica del Pla General.
SECCIÓ QUARTA.- PARC URBÀ ( CLAU A.3 )
Art. 313 - Definició i funcions (NB)
- 1. Comprèn els sòls destinats a espais verds, de dimensió i grandària adequada que tenen com a funció principal el repòs, l'esbarjo i el lleure dels ciutadans.
- 2. Formen part del sistema de Parcs Urbans els següents:
- − El Parc lineal de l’Autopista
- − El Parc Esportiu
- − El Parc de la Maçana
- − Els Parcs de l'Hospital
- − El Parc del Sitjar
- − El Parc equipat de l'Est
- − El Parc del Marroc
Art. 314 - Titularitat (NB)
El sòl qualificat com a Parcs Urbans serà de titularitat pública.
Art. 315 - Règim general (NB)
En l'obtenció, finançament, ús i conservació d'un Parc Urbà, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s’escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Especial.
Art. 316 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
Usos globals Def. Condicions generals Usos urbans art. 226 Usos admissibles en principi NB - 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS ESPAI LLIURE Definicions Lleure Paisatgístic Ecològic conservació Agrícola tradicional Forestal PR(1) PR(2) CP(3) NC CP(4) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Lleure de caràcter urbà NC (2) Paisatge urbà NC (3) L'ús ecològic-conservació complementarà als usos principals en el sentit de conservar la biodiversitat dins l'ecosistema urbà NC (4) La regeneració de la massa arbòria existent pot complementar el Parc Urbà per tal de donar-li una continuïtat amb les zones forestals que conformen corredors verds dins la ciutat cap a l'exterior del territori NC (5) Els usos de serveis ( recreatiu, educatiu, administratiu, religiós etc. ) tindran el caracter de compatible limitats al Parc Urbà que resulti del Sector C de sòl urbanitzable delimitat per aquest Pla General. NC
Art. 317 - Condicions d'ordenació i edificació (NB)
- 1. Els parcs urbans s'hauran d'ordenar prioritàriament amb elements d'urbanització propis per a l’ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent.
- 2. En aquells parcs urbans que mantinguin una coberta de vegetació autòctona, la seva ordenació garantirà la conservació d'aquestes característiques. L'ordenació procurarà també la conservació, quan existeixi, de l'estructura tradicional de paisatge rural en aquests espais.
- 3. En els parcs urbans, sense pèrdua del domini públic, només s'admeten els usos públics i les edificacions al servei dels usos admesos respectant les següents condicions:
- a) Les edificacions no ultrapassaran l'ocupació del cinc per cent (5%) de la superfície del parc en servei en el moment que hom les projecti.
- b) L'alçada màxima de les edificacions o instal·lacions serà de quatre (4) metres.
- c) La xarxa de servei i estacionament a l'aire lliure i els carrers per a cotxes no excediran el cinc per cent (5%) de la superfície qualificada.
- d) Aquestes instal·lacions i edificacions no perjudicaran ni limitaran el fruiment del parc pels ciutadans, ni la qualitat de la jardineria i l'arbrat, ni les vistes, ni limitaran el recorregut a través del parc.
- 4. A les reserves de Parc Urbà establertes per aquest Pla General al Sector C de sòl urbanitzable s'hi admet l'emplaçament d'edificacions destinades a equipaments públics, amb les condicions d'ordenació que fixi el corresponent Pla Parcial i amb les limitacions següents:
- a) Les edificacions no ultrapassaran l'ocupació del deu per cent (10%) de la superfície del parc en servei en el moment que hom les projecti.
- b) L'alçada màxima de les edificacions o instal·lacions serà de set (7) metres.
- c) La xarxa de servei i estacionament a l'aire lliure no excedirà el cinc per cent (5%) de la superfície qualificada.
SECCIÓ CINQUENA.- LLERA FLUVIAL ( CLAU A.4 )
Art. 318 - Definició i funcions (NB)
- 1. La llera fluvial comprèn l’espai de domini públic hidràulic i els seus entorns immediats.
- 2. Als efectes del que estableix la legislació sectorial d'aigües, s’entén per conca hidrogràfica el territori en que les aigües flueixen al mar a través d'una xarxa de lleres secundàries que convergeixen en una llera principal únic.
La conca hidrogràfica, a efectes de la gestió de l'aigua, es considerarà com una unitat indivisible.
- 3. El sistema hidrològic constitueixen el nexe estructurador del paisatge, amb comunitats i hàbitats d'interès ecològic que s'han de protegir i restaurar donat que actuen com a corredors ecològics per a moltes espècies.
Art. 319 - Titularitat (NB)
- 1. Els sòls qualificats com a Llera Fluvial són de titularitat pública.
- 2. L'atorgament de concessions, autoritzacions i, en general, la tutela del domini públic hidràulic que transcorre pel municipi de Salt serà exercida per l'Agencia Catalana de l’Aigua, sens perjudici de la necessitat d'obtenir la preceptiva llicència municipal.
Art. 320 - Règim general (NB)
- 1. El sistema de Llera Fluvial ordenat en aquest Pla General com a sistema d’espais lliures, estarà subjecte a alló que s’estableix a la legislació urbanistica respecte a les zones verdes.
- 2. Atès el paper fonamental de les lleres fluvials en el sistema d’espais lliures, el tractament especific que hauran de rebre, inclosos els treballs de neteja i manteniment s'hauran de desenvolupar a través dels mecanismes de programació que l'Ajuntament i l'Agència Catalana de l'Aigua acordin per fer compatible la funció medi ambiental que el Pla li adjudica amb la seva pertinença al sistema hidràulic territorial.
- 3. El planejament que desenvolupi els diferents sectors del municipi haurà d'establir les mesures que siguin necessàries per tal de garantir l’accessibilitat i el bon manteniment d’aquests espais, en tant que es tracta d'elements fonamentals dins del sistema de corredors biològics del Pla.
Art. 321 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i especifics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS ESPAI LLIURE Definicions Lleure Paisatgistic Ecològic conservació Agrícola tradicional Forestal NC CO(1) PR NC CP(2) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Paisatge de caràcter rural NC (2) La massa arbòria de ribera complementarà l'ús de conservació de l'ecosistema fluvial. NC
Art. 322 - Ordenació mitjançant Pla Especial (NB)
La delimitació exacte dels trams i l'abast en amplada de les Lleres Fluvials fixades per aquest Pla podran ser definides a través d'un Pla Especial que impliqui un estudi ecològic exhaustiu del sistema hidrològic, el qual determinarà les mesures correctores i el Pla de Gestió a emprendre per la recuperació de la qualitat ambiental d'aquests espais, de la qualitat quimica de l’aigua, dels seus poblaments biològics i de la vegetació de ribera.
SECCIÓ SISENA.- PLACES I JARDINS URBANS ( CLAU a.1 )
Art. 323 - Definició i funcions (NB)
Comprèn els sòls destinats a espais verds o àrees pavimentades, de superfície més reduïda que els Parcs Urbans que tenen com a funció principal el repòs, l'esbarjo i la relació social entre els ciutadans.
Art. 324 - Titularitat (NB)
El sòl qualificat com a sistema de Places i Jardins Urbans serà de titularitat pública.
Art. 325 - Règim general (NB)
En l'obtenció, la projecció, l'ús i la conservació de les Places i Jardins Urbans, s'observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s’escau, els fixats en el corresponent Pla Parcial, Pla Especial o Estudi de Detall.
Art. 326 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS ESPAI LLIURE Definicions Lleure Paisatgístic Ecològic conservació Agrícola tradicional Forestal PR(1) PR(2) CP(3) NC CP(4) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Lleure de caràcter urbà NC (2) Paisatge urbà NC (3) L'ús ecològic-conservació complementa als usos principals en el sentit de conservar la biodiversitat dins l'ecosistema urbà NC (4) La regeneració de la massa arbòria existent pot complementar el jardí urbà per tal de donar-li una continuïtat amb les zones forestals que conformen corredors verds dins la ciutat cap a l'exterior del territori NC
Art. 327 - Condicions d'ordenació i edificació (NB)
- 1. Les Places i Jardins Urbans s'hauran d'ordenar prioritàriament amb elements d'urbanització propis per a l'ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent.
- 2. En les Places i Jardins Urbans, sense pèrdua del domini , només s'admeten els usos públics i les edificacions al servei dels usos admesos respectant les següents condicions:
- a) La composició de l'espai haurà de ser unitària, i no se'n permetrà el trossejament de manera que pogués perdre el seu caràcter unitari representatiu.
- b) Només s'admetran les edificacions i instal·lacions de joc o esbarjo que no ocupin més del cinc per cent (5% ) de la superfície del parc en servei en el moment que hom les projecti.
- c) L'alçada màxima de les edificacions o instal·lacions serà de quatre (4) metres.
- d) La xarxa de servei i estacionament a l'aire lliure i els carrers per a cotxes no representaran més del cinc per cent (5%) de la seva extensió i, en el cas de fer-se subterranis per mitjà de concessió administrativa o per empresa pública, caldrà garantir l'enjardinament i l'arbrat de la superfície corresponent, de forma que el forjat superior deixarà, fins la rasant definitiva de l'espai lliure, lloc suficient per a la ubicació d'un gruix mínim de terres d'un metre.
- e) Aquestes instal·lacions i edificacions no perjudicaran ni limitaran el fruiment del parc pels ciutadans, ni la qualitat de la jardineria i l'arbrat, ni les vistes, ni limitaran el recorregut a través del parc.
SECCIÓ SETENA.- VERD COMUNITARI (CLAU a.2)
Art. 328 - Definició i funcions (NB)
Comprèn aquells espais que, tot i tenir la consideració d'espais lliures, no poden assolir la funció que correspon als espais públics per diferents motius, o bé perquè són àrees de servei exclusiu, o d'aparcament en relació als respectius àmbits, o bé perquè la seva titularitat col·lectiva ho impedeix.
Art. 329 - Titularitat (NB)
El sòl qualificat com a verd comunitari podran ser de titularitat pública o privada, mantenint el seu interès col·lectiu o comunitari.
Art. 330 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS ESPAI LLIURE Definicions Lleure Paisatgístic Ecològic conservació Agricola tradicional Forestal CO(1) PR(2) CP(3) NC CP(4) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Lleure de caràcter urbà NC (2) Paisatge urbà NC (3) L'ús ecològic-conservació complementa als usos principals en el sentit de conservar la biodiversitat dins l'ecosistema urbà NC (4) La regeneració de la massa arbòria existent pot complementar el verd comunitari per tal de donar-li una continuïtat amb les zones forestals que conformen corredors verds dins la ciutat cap a l'exterior del territori NC
Art. 331 - Condicions d'ordenació i protecció (NB)
- 1. L'ordenació física del verd comunitari, un cop definit el tipus d'espai i els objectius que es proposen, es concretarà mitjançant projectes i / o actuacions d'obra urbanitzadora, amb elements propis d'urbanització per a l'ús a que estan destinats, tals com: arbres, jardineria, rampes, terrasses, tanques i altres elements ornamentals.
- 2. En aquestes àrees es podrà donar l'aprofitament del subsòl amb la construcció d'aparcaments col·lectius o altres usos admesos.
SECCIÓ VUITENA.- VERD LINEAL (CLAU a.3)
Art. 332 - Definició i funcions (NB)
- 1. Comprèn aquells espais reservats pel planejament on es poden combinar les funcions d'oci i el passeig de vianants amb les de circulació rodada. La funció dels espais de verd lineal és la d'assegurar la connectivitat entre la resta d'espais del sistema d'espais lliures, i de permetre l'accessibilitat interna de les diferents àrees urbanes, configurant, al mateix temps, la imatge urbana del municipi.
- 2. Les zones verdes situades al centre ( rambles ) o als laterals ( passeigs, avingudes, bulevards ) estan constituides fonamentalment per les traces arbrades de nova plantació o de potenciació i respecte de les actuals.
Art. 333 - Titularitat (NB)
El sòl qualificat com a verd lineal serà de titularitat pública.
Art. 334 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS ESPAI LLIURE Definicions Lleure Paisatgístic Ecològic conservació Agricola tradicional Forestal Viari Servei Viari NC PR(1) CP(2) NC CP(3) CP CP Art. 233 NB Condicions particulars (1) Paisatge urbà NC (2) L'ús ecològic-conservació complementa als usos principals en el sentit de conservar la biodiversitat dins l'ecosistema urbà NC (3) La regeneració de la massa arbòria existent pot complementar el verd lineal per tal de donar-li una continuïtat amb les zones forestals que conformen corredors verds dins la ciutat cap a l'exterior del territori NC
Art. 335 - Condicions d'ordenació i protecció (NB)
- 1. L'ordenació física del verd lineal, un cop definit el tipus d'espai i els objectius que es proposen, es concretarà mitjançant projectes i / o actuacions d'obra urbanitzadora, amb elements propis d'urbanització i pavimentació tous per a l'ús a que estan destinats, tals com: arbres, jardineria, rampes, terrasses, tanques i altres elements ornamentals.
- 2. S'admetrà l'ocupació parcial d'aquests espais per elements de la xarxa viària local
SECCIÓ NOVENA.- VERD PRIVAT (CLAU a.4)
Art. 336 - Definició i funcions (NB)
- 1. Comprèn els jardins i les zones verdes privades que, per les seves característiques mereixen la seva preservació com àrees lliures d'edificació.
- 2. Els espais lliures privats no edificats, però també enjardinats i / o arbrats determinats pel Pla General formen part del conjunt del sistema d'espais lliures de la ciutat.
Art. 337 - Titularitat (NB)
El sòl qualificat com a verd privat serà de titularitat privada
Art. 338 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS ESPAI LLIURE Definicions Lleure Paisatgístic Ecològic conservació Agricola tradicional Forestal CO(1) PR(2) CP(3) NC CP(4) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Lleure de caràcter urbà NC (2) Paisatge urbà NC (3) L'ús ecològic-conservació complementa als usos principals en el sentit de conservar la biodiversitat dins l'ecosistema urbà NC (4) La regeneració de la massa arbòria existent pot complementar el verd privat per tal de donar-li una continuïtat amb les zones forestals que conformen corredors verds dins la ciutat cap a l'exterior del territori NC
Art. 339 - Condicions d'ordenació i protecció (NB)
L'ordenació fisica del verd privat, un cop definit el tipus d'espai i els objectius que es proposen, es concretarà mitjançant projectes i / o actuacions amb elements propis d'urbanització per a l'ús a que estan destinats, tals com: arbres, jardineria, rampes, terrasses, tanques i altres elements ornamentals.
CAPÍTOL TERCER.- SISTEMA DE COMUNICACIONS ( clau B )
SECCIÓ PRIMERA.- DISPOSICIONS GENERALS
Art. 340 - Definició (NB)
El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viaria els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i sectors del territori i assegurar un nivell de mobilitat adequat i sostenible.
Art. 341 - Tipologia del sistema de comunicacions (NB)
El present Pla General estableix la seva estructura viaria i ferroviària a traves del sistema bàsic i complementari de comunicacions.
Sistema bàsic
- B.1 Xarxa viaria territorial
- B.2 Xarxa viaria bàsica
- B.3 Xarxa viaria urbana
- B.4 Xarxa ferroviària
- B.5 Protecció del sistema de comunicacions
Sistema complementari
- b.1 Carrers urbans
- b.2 Camins rurals
SECCIÓ SEGONA.- SISTEMA VIARI
Art. 342 - Definició (NB)
El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viaria els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i sectors del territori i assegurar un nivell de mobilitat adequat i sostenible.
Art. 343 - Tipologia del sistema de comunicacions viari del municipi (NB)
- 1. El sistema bàsic de comunicacions està format per:
- a) La xarxa viaria territorial ( clau B.1 )
Comprèn aquelles vies de caràcter general, de connexió supracomarcal o internacional, que travessen el municipi:
- − Autopista A - 7
- − Carretera d'accés a l'Autopista ( C - 250 )
- − Variant Oest
- b) La xarxa viaria bàsica ( clau B.2 )
Comprèn aquelles vies urbanes i interurbanes en general de caràcter supramunicipal, que permeten una adequada connexió del municipi amb la resta de l'àrea urbana:
- − Eix N - 141 - Passeig Països Catalans
- − Eix camí dels Carlins - Vial perimetral sud
- − Eix Marquès de Camps
- − Eix Frontissa Est
- c) La xarxa viaria urbana ( clau B.3 )
Comprèn aquelles vies de caràcter més urbà que relacionen els diferents sectors de la ciutat:
- − Eix carrer Major
- − Monar - Sant Dionís - Sant Antoni / Passeig Verdaguer - Ausias March - Enric Granados - Trav. Santa Eugènia
- − Guilleres - Moreneta
- − Folch i Torras
- − Carrers del Parc del Sitjar
- − Passeig de I zona central d'equipament
- − Carrer Marques de Camps
- − Eix Francesc Macià
- a) La xarxa viaria territorial ( clau B.1 )
- 3. El sistema de comunicacions es complementa a través dels següents elements:
- a) Els carrers urbans ( clau b.1 )
- b) Els camins rurals ( clau b.2 )
Art. 344 - Règim general (NB)
En l'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació de la xarxa viaria s'observarà allò que disposen aquestes normes i la legislació sectorial vigent, segons que es tracti d'autopistes i altres vies estatals, provincials, autonòmiques o municipals (Llei 8 / 1972, de 10 de maig, de construcció, conservació i explotació d'autopistes en règim de concessió, Llei 25/1988 de 28 de juliol de carreteres de l'Estat i el seu Reglament; Llei del 7/1993, de 20 de setembre de carreteres de Catalunya; Decret 311/1985, de 25 d'octubre pel qual s’aprova el Pla de carreteres de Catalunya i la resta de legislació especial sobre la matèria ).
Està prohibida la publicitat visible des de la zona de domini públic de les vies de la xarxa viària territorial; així mateix, per a realitzar qualsevol tipus d'obres i instal·lacions en les zones de domini públic, servitud i afecció d'aquestes vies caldrà l’autorització prèvia de l'administració corresponent.
Art. 345 - Condicions d'ús (NB)
- A. Xarxa viaria territorial clau B.1:
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei viari Servei viari PR (1-3-4-5 ) NC CP (2-3-4-5 )) CO Art. 233 NB Condicions particulars (1) Exclusivament l'ús viari urbà i periurbà de nivell II amb les condicions i regulació establertes per aquest tipus d'usos globals en el present PGO NC (2) Restringit exclusivament a aquells serveis tècnics estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i l'ús genèric viari que es puguin considerar usos urbans i usos periurbans II, amb les condicions i regulació establertes en el present PGO. NC (3) Està prohibida la publicitat visible des de la zona de domini públic de les carreteres NC (4) Caldrà disposar d'autorització prèvia per efectuar qualsevol tipus d'obra i instal·lacions en les zones de domini públic, servitud i afecció de les carreteres estatals. NC (5) Els elements funcionals de l'Autopista A-7, com les àrees de servei, àrees de descans i àrees de peatge, tenen la consideració de béns de domini públic, tal com estableix el Reglament General de Carreteres, i formen part indisoluble de l'eix viari. La modificació o ampliació de les instal·lacions dels elements funcionals esmentats, motivada per la conservació o explotació del servei públic viari, constitueix una obra pública d'interès general. NC
- B. Xarxa viaria bàsica clau B.2:
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei tècnic Servei viari PR(1) NC CP(2) CO Art. 233 NB Condicions particulars (1) Exclusivament l'ús viari urbà com a principal i periurbà de nivell II com a compatible amb les consideracions establertes per aquest tipus d'usos globals en el present PGO. NC (2) Restringit exclusivament a aquells serveis tècnics estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i l'ús genèric viari que es puguin considerar usos urbans i usos periurbans II, amb les condicions i regulació establertes en el present PGO. NC
- C. Xarxa viaria urbana clau B.3:
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei tècnic Servei viari PR(1) NC CP(2) CO(3) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Exclusivament l'ús viari urbà amb les condicions establertes, per aquests tipus d'usos globals en el present PGO. NC (2) Restringit exclusivament a aquells serveis tècnics estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i a l'ús genèric viari que es puguin considerar usos urbans, amb les condicions i regulació establerta per aquests tipus d'usos globals en el present PGO. NC (3) Restringit exclusivament a aquells serveis viaris estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i a l'ús genèric viari que es puguin considerar usos urbans, amb les condicions i regulació establerta per aquests tipus d'usos globals en el present PGO. NC
- D. Carrers urbans clau b.1:
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
Usos globals Def. Condicions generals Usos urbans art. 226 Usos admissibles en principi NB - 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei tècnic Servei viari PR(1) NC CP(2) CO(3) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Restringit al viari urbà NC (2) Restringit exclusivament a aquells serveis tècnics estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i l'ús genèric viari que es puguin considerar usos urbans, amb les condicions i regulació establertes en el present PGO. NC (3) Restringit exclusivament a aquells serveis viaris estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i a l'ús genèric viari que es puguin considerar usos urbans, amb les condicions i regulació establerta per aquests tipus d'usos globals en el present PGO. NC
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- E. Camins rurals clau b.2:
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
Usos globals Def. Condicions generals Usos periurbans I art. 226 Usos admissibles en principi NB - 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei tècnic Servei viari PR(1) NC NC NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) Restringit a l'ús periurbà de nivell I NC
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
Art. 346 - Precisió de les determinacions en els diferents tipus de vies (NB)
- 1. Les línies continues que delimiten la xarxa viaria en els plànols d'ordenació del present Pla, indiquen l'ordre de magnitud i la disposició del sòl reservat per al sistema viari.
- 2.- Dins les indicacions generals establertes com a protecció del sistema viari, el Pla Parcial, Especial o Projecte d'Urbanització, en el seu cas, assenyalarà les alineacions i rasants i precisarà l'ordenació de la via dins la reserva establerta en els plànols d'ordenació de la sèrie 3 (E / 1:1.000 ).
Respecte de les noves vies previstes en la xarxa territorial la definició de la via significarà automàticament la concreció de la reserva i les seves zones d'afectació i línia d'edificació.
- 3.- Dins les indicacions generals establertes a l'apartat primer d’aquest article, els plans Parcials en sòl urbanitzable no podran disminuir, en cap cas la superfície de la xarxa viaria bàsica urbana prevista en aquest Pla i la seva funció serà la d'assenyalar la localització exacte d’aquelles línies en la fixació de les alineacions.
Respecte a la xarxa viaria urbana, pel sòl urbanitzable, el Pla General defineix les vies complementaries amb caràcter indicatiu, grafiant-les en línies discontinues en els plànols d’ordenació de la sèrie 5 (E / 1: 2.000 ).
- 4.- El sòl urbà dins les indicacions generals establertes a l'apartat primer d’aquest article, els Plans Especials o els Estudis de Detall podran precisar les alineacions de la xarxa viaria territorial i la xarxa viària urbana fixada amb línia contínua en els plànols d'ordenació de la sèrie 3 (E / 1.: 1.000 ) sempre que no en disminueixin la superfície.
- 5.- Les línies que fixen la xarxa de camins rurals en els plànols d'ordenació de la Sèrie 4 (E/ 1: 7.500) són indicatives, per tant podran modificar-se mitjançant un Pla Especial sempre que no es contradiguin amb els criteris bàsics d'estructuració i comunicació definits per aquest Pla.
En la regulació del sòl no urbanitzable d’aquestes Normes, es preveu el règim i mesures urbanístiques en relació amb la xarxa dels camins rurals.
Art. 347 - Ordenació mitjançant Pla Especial (NB)
- 1. Per a l'ordenació més detallada del sistema de comunicacions l'Ajuntament redactarà Plans Especials específics i detallats que defineixin els diferents àmbits, els usos principals, compatibles i els no compatibles o prohibits, procurant la seva coordinació amb els altres municipis que hi afronten.
- 2. En aquest sentit, el Pla Especial que desenvolupi el Corredor de l'Autopista, tindrà com a objectius generals:
- a) Plantejar de manera agrupada i conjunta les diferents infraestructures generals que travessin el territori municipal seguint la directriu de l'autopista, en especial pel que fa al traçat del Tren d'Alta Velocitat.
- b) Aconseguir que el traçat del Tren d'Alta Velocitat al seu pas per Salt sigui soterrat i que no comporti nous impactes o perjudicis sobre la ciutat.
- c) Definir mecanismes per a la correcció i la superació de l'efecte barrera provocat per l’actual autopista i per evitar-ne de nous; executar aquelles infraestructures i connexions viaries locals que facilitin la permeabilitat entre les parts de la ciutat que travessa.
- d) Minorar els impactes ambientals i paisatgístics existents i els que podrien plantejar-se de nou; definir, en aquest sentit, un sistema de parc lineal.
- e) Definir i executar un sistema de parc lineal i connexions viàries locals que superin la barrera de l’autopista i la converteixen en una avinguda permeable que relacioni les parts de la ciutat que travessa i que deixi de ser un element de tall i segregació del territori.
Els objectius específics i les determinacions més detallades establertes per aquest Pla Especial son les que venen regulades a la Fitxa AOS - 3 del Tom II de la Normativa Urbanística del Pla General
- 2. En aquest sentit, el Pla Especial que desenvolupi àmbit del Vial Perimetral Sud, tindrà com a objectius generals els que ja es fixen en el Pla Especial del Vial Perimetral Sud, actualment vigent.
Els objectius especifics i les determinacions més detallades establertes per aquest Pla Especial son les que venen regulades a la Fitxa AOS - 4 del Tom II de la Normativa Urbanística del Pla General
Art. 348 - Viaductes i Túnels (NB)
Les zones afectades per un eix viari que es correspongui a un traçat en viaducte o túnel, tindran un tractament diferenciat respecte a la qualificació i domini del sòl que caldrà definir en cada cas, d’acord amb les prescripcions de la legislació sectorial vigent (art. 67-2 del R.D. 1073/1977 del 8 de febrer pel qual s'aprova el Reglament General de Carreteres).
Art. 349 - Publicitat (NC)
- 1. La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública estarà sotmesa a les prescripcions establertes en la legislació vigent i a prèvia llicència municipal.
- 2. En qualsevol cas, dins la xarxa bàsica territorial i la xarxa de camins rurals, queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la mateixa via pública, d'acord amb la legislació sectorial vigent ( art. 74 i 75 del R.D. 1073/1977 del 8 de febrer pel que s'aprova el Reglament General de Carreteres i art. 32 de la Llei 7/1993 de 20 de setembre, de Carreteres de Catalunya ).
Art. 350 - Estudis d'Impacte Ambiental (NB)
Qualsevol planejament urbanístic, projecte d’urbanització o projecte d’obra que defineixi el traçat definitiu d'una via, inclosa dins la xarxa viaria territorial, que quedi comprès en els supòsits establerts pel Decret 114 / 1988, haurà d'anar acompanyat del corresponent Estudi d'Impacte Ambiental que valori l'impacte ecològic i defineixi les intervencions necessàries per pal·liar-ne els efectes, d'acord amb la legislació sectorial vigent.
SECCIÓ TERCERA.- SISTEMA FERROVIARI
Art. 351 - Definició (NB)
- 1. El sistema ferroviari inclou les línies de ferrocarril existents, en projecte o simplement previstes pel futur, com també les instal·lacions que ocupen sòl ( com les estacions i els seus serveis complementaris ) directament relacionades amb la xarxa ferroviària.
- 2. Forma part del sistema de comunicacions ferroviari del terme municipal de Salt la reserva del traçat del Tren d'Alta Velocitat Barcelona - Frontera Francesa, que segueix paral·lela a l'autopista, per l'oest, segons la reserva de sòl efectuada per la Generalitat de Catalunya i el Projecte de Traçat aprovat pel Ministeri.
Art. 352 - Règim general (NB)
- 1. L'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació, i la conservació de la xarxa ferroviària es regularà per allò que disposen aquestes Normes i la legislació sectorial vigent ( R.D. 1211/90 del 28 de setembre pel que s’aprova el Reglament de la Llei de Transports Terrestres ).
- 2. Les condicions que regulen l'entorn de les vies fèrries es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre l'entorn de les vies fèrries, com també per les corresponents disposicions urbanístiques o especials.
Art. 353 - Condicions d'ús (NB)
Xarxa ferroviària clau B.4:
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei tècnic Servei viari NC PR CP(1) NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) Restringit exclusivament a aquells serveis tècnics estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i a l’ús genèric ferroviari que es puguin considerar usos urbans i periurbans de nivell II amb les condicions i regulació establerta per aquests tipus d'usos globals en el present PGO NC
Art. 354 - Protecció del sistema ferroviari (NB)
- 1. Les construccions, les edificacions, les instal·lacions, com també els usos que s'estableixin en el sòl a les vies fèrries estaran subjectes al règim de protecció establert a la legislació sectorial vigent ( arts. 280, 281, 282 i concordants del R.D. 1211/90 Reglament de la Llei de Transports Terrestres ) en la que es delimita una zona de domini públic, una zona de servitud i una zona d'afectació que respectivament i a partir de la resta d’explanació tenen una dimensió de vuit, vint i cinquanta metres (8, 20 i 50 m.) en sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable, i de 5, 8 i 25 m. en sòl urbà.
- 2. Els Plans Parcials corresponents a sectors de sòl urbanitzable i els Plans Especials, regularan l'edificació i usos respectant les limitacions i el règim de protecció citat a l'apartat anterior.
Art. 355 - Ordenació mitjançant Pla Especial (NB)
Donat l'estret canal resultant entre les dues parts de la ciutat travessades actualment per l'Autopista A - 7 i les diferents previsions de pas d’infraestructures, entre d'altres, la del propi TAV, el Pla General defineix una àrea d’ordenació conjunta partint, dels objectius especifics fixats en el present Pla General en relació a les noves infraestructures de comunicació.
SECCIÓ QUARTA.- PROTECCIÓ DEL SISTEMA DE COMUNICACIONS
Art. 356 - Definició (NB)
- 1. El present Pla General preveu zones de domini públic i de servitud i d'afectació a la xarxa viaria o ferroviària segons el que determina la legislació específica vigent en cada tipus d’infraestructura de comunicació.
- 2. Els diferents instruments legals relatius a les carreteres i ferrocarrils establiran les zones de domini públic, de servitud i d’afecció que suposaran limitacions d'us en relació a les zones colindants a aquestes xarxes de comunicació.
Art. 357 - Règim general (NB)
- 1. Els sòls immediats als sistemes de comunicació i aquells que tenen la qualificació expressa de "Protecció del sistema de comunicacions" en el present Pla General constitueixen reserves de sòl per la protecció, implantació o servituds imposades per la legislació sectorial vigent sobre el sistema respectiu. També constitueixen reserves de sòl per a la posterior definició d'elements singulars de l'estructura bàsica del sistema de comunicacions (connexions,...) L'ús d'aquests espais és el propi dels espais lliures no edificables i del sistema bàsic de comunicacions.
- 2. No obstant, es podrà admetre en aquest sòl mitjançant la redacció d'un Pla Especial i sens perjudici de les servituds i limitacions derivades de la seva condició de sistema, aquells usos i activitats d’utilitat pública o interès social que, pel seu caràcter, puguin emplaçar-se al costat del sistema respectiu.
- 3. El Pla Especial haurà de fixar les condicions que garanteixin la compatibilitat i subordinació de les instal·lacions autoritzades, amb les necessitats i limitacions derivades del sistema de comunicacions.
Art. 358 - Condicions d'ús (NB)
Protecció del sistema de comunicacions clau B.5:
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei tècnic Servei viari PR(1) PR(1) CP(2) CP(3) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Vinculat a la protecció del sistema viari o ferroviari segons la legislació sectorial vigent NC (2) Restringit exclusivament a aquells serveis tècnics estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i l'ús genèric viari que es puguin considerar usos urbans i usos periurbans II, amb les condicions i regulació establertes en el present PGO. NC (3) Restringit exclusivament a aquells serveis viaris estrictament vinculats a l'ús dominant comunitari i a l'ús genèric viari que es puguin considerar usos urbans i periurbans de nivell II, amb les condicions i regulació establerta per aquests tipus d'usos globals en el present PGO. NC
CAPÍTOL QUART.- SISTEMA DE SERVEIS ( clau C )
SECCIÓ PRIMERA.- DISPOSICIONS GENERALS
Art. 359 - Definició (NB)
El sistema d'infraestructures de serveis comprèn els sòls destinats a les infraestructures de serveis tècnics, als serveis relacionats amb la protecció del medi ambient i els serveis relacionats amb el transport rodat.
Art. 360 - Tipus d’infraestructures de serveis (NB)
- 1. El Pla General planteja el sistema d’infraestructures de serveis en relació a dos grups diferenciats: d'una banda el grup dels serveis tècnics que inclouen aquelles instal·lacions de subministrament, distribució, tractament, etc. vinculades als serveis urbans de la ciutat ( energia, depuració, residus, etc ); l’altre grup fa referència als serveis viaris que són els vinculats al transport i la circulació rodada ( estacions de servei, àrees d'aparcaments de camions, etc )
- 2. Els sòls destinats per aquest Pla General a sistema d'infraestructures de serveis es classifiquen de la forma següent:
Sistema bàsic
- C.1 Infraestructura de serveis tècnics
- C.2 Infraestructura de serveis viaris
Art. 361 - Regulació (NB)
El present Pla General estableix les determinacions generals del sistema d’infraestructures de serveis, sense perjudici del que estableix de forma més específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin aquest sistema.
SECCIÓ SEGONA.- INFRASTRUCTURES DE SERVEIS TÈCNICS ( clau C.1 )
Art. 362 - Definició (NB)
El sistema d’infraestructures de serveis tècnics comprèn les instal·lacions i els espais reservats per als elements i les xarxes de subministrament d'electricitat, abastament d'aigua, gas, els de telefonia i altres de comunicacions per els serveis urbans ( energia, depuració, residus, ... ) així com per a qualsevol altre servei de caràcter similar que pugui desenvolupar-se en el futur.
Art. 363 - Règim general (NB)
- 1. En l'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels serveis tècnics s'observarà allò establert en aquestes Normes Urbanístiques i en la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.
- 2. Les condicions que regulen l'entorn dels serveis tècnics es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent, com també per les corresponents disposicions urbanistiques i especials.
- 3. Els espais no ocupats per les instal·lacions i que constitueixin l'entorn d’aquests serveis es sistematitzaran com a espais lliures enjardinats.
Art. 364 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei tècnic Servei viari CO(1) CO(2) PR NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) Restringit als serveis tècnics de caràcter urbà o periurbà de nivell II que siguin compatibles amb l'ús viari NC (2) Restringit als serveis tècnics de caràcter urbà o periurbà de nivell II que siguin compatibles amb l'ús ferroviari NC
Art. 365 - Condicions genèriques d'ordenació i edificació (NB)
- 1. Les construccions que motivin la creació i la prestació dels diversos serveis tècnics s'integraran en la imatge de l'entorn on s'ubiquin.
- a) Si es tracta d'àrees urbanes les construccions s’adaptaran a les característiques dels edificis veïns i sempre que sigui possible formaran part del volum d'aquells.
- b) Si es tracta d’àrees rurals els elements visibles es projectaran amb especial cura de la seva imatge i es facilitarà la seva integració paisatgista, en el seu cas, mitjançant el necessari tractament de vegetació.
- 2. Mitjançant un Pla Especial s’ordenarà la infraestructura o el servei d'acord amb els criteris bàsics establerts a la legislació sectorial corresponent.
Art. 366 - Condicions específiques d'ordenació i edificació (NB)
L'Àrea ocupada per les instal·lacions de la subestació d'ENHER serà objecte d'un Pla Especial, quines determinacions més detallades son les que venen regulades a la Fitxa AOS - 5 del Tom II de la Normativa Urbanística del Pla General
SECCIÓ TERCERA.- INFRASTRUCTURES DE SERVEIS VIARIS ( clau C.2 )
Art. 367 - Definició (NB)
Comprèn aquells sòls destinats als serveis públics vinculats al viari i de suport al transport rodat com poden ser les estacions de servei, els serveis ITV, les bàscules, l'aparcament en superfície, les estacions de camions i transport públic rodat, etc.
Art. 368 - Regim General (NB)
- 1. En l'obtenció, la projectació, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels serveis viaris s'observarà allò que disposen aquestes Normes Urbanístiques i la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.
- 2. Les condicions que regulen l’entorn dels serveis viaris es regiran pel que disposa la legislació sectorial vigent.
- 3. Els espais no ocupats per les instal·lacions i que constitueixin l'entorn d'aquests serveis es sistematitzaran com a espais lliures enjardinats.
Art. 369 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIONS Definicions Viari Ferroviari Servei tècnic Servei viari CO(1) NC NC PR Art. 233 NB Condicions particulars (1) Restringit als serveis viaris de caràcter urbà o periurbà de nivell II que siguin compatibles amb l'ús viari NC
Art. 370 - Condicions generals d'ordenació i d'edificació (NB)
- 1. Les condicions d’ordenació i edificació pel sistema d'infraestructures de serveis viaris seran les següents:
- a) Tipus d'ordenació: volumetria específica.
- b) Index d'edificabilitat neta: 0,20 m² de sostre /m² de sòl.
El sostre màxim de 300 m2
- 2. Les marquesines no comptaran a efectes d'edificabilitat.
- 3. Mitjançant un Pla Especial s'ordenarà la infraestructura o el servei d'acord amb els criteris bàsics establerts a la legislació sectorial corresponent.
Art. 371 - Condicions especifiques d'ordenació i edificació (NB)
- 1. El Pla General inclou en el sistema d’infraestructures de serveis viaris, les estacions de servei situades al Passeig Marqués de Camps, cantonada amb el Vial Perimetral Sud, i el Passeig Països Catalans.
- 2. Per a la instal·lació d'una estació de servei, allà on prevegi el Pla General caldrà seguir en qualsevol cas, les següents condicions:
- a) Preveuran l'espai necessari per a l’espera de vehicles, evitant qualsevol entorpiment de la circulació de vehicles i vianants dins dels àmbits permesos en aquest Pla General.
- b) Les condicions d'ordenació, edificació i ús de les estacions de servei es desenvoluparan mitjançant un Pla Especial que adaptarà la normativa especifica de la legislació sectorial vigent, al cas concret.
- 3. No es podran instal·lar estacions de servei en zones de sòl urbanitzable prèviament a l'aprovació del planejament parcial que en el seu cas determini la seva ubicació.
- 4. No s'admeten en cap cas, estacions de servei en el sòl no urbanitzable.
CAPÍTOL CINQUÈ.- SISTEMA D'EQUIPAMENTS ( clau D )
SECCIÓ PRIMERA.- DISPOSICIONS GENERALS
Art. 372 - Definició (NB)
- 1. El sistema d’equipaments comprèn els sòls que es destinen a usos públics, col·lectius o comunitaris al servei directe dels ciutadans.
- 2. El present Pla General planteja la relació directa i complementària entre els espais lliures i els equipaments, i a la vegada, es proposa articular aquests espais, al nivell de la ciutat donant-hi continuïtat, de manera que s'estableixi una clara relació entre aquests espais, els elements de la xarxa viaria i les diferents àrees de la ciutat.
Art. 373 - Tipologia d'equipaments (NB)
- 1. Els sòls destinats per aquest Pla General al sistema d'equipaments es classifiquen de la forma següent:
Sistema bàsic:
- D.0 Equipament sense ús definit
- D.1 Equipament educatiu
- D.2 Equipament sanitari
- D.3 Equipament assistencial
- D.4 Equipament soci-cultural
- D.5 Equipament esportiu
- D.6 Equipament administratiu
- D.7 Equipament de serveis urbans
Sistema complementari:
- d.1 Dotació comunitària
- 2. Aquests sòls es poden agrupar d'acord amb l’assignació o no de l'ús específic i la posició que adoptin en el sistema d’equipaments de la ciutat.
- a) Equipament sense l'ús principal definit ( clau D.0 )
- b) Equipament amb l'ús principal definit ( clau D.1 / D.2 / D.3 / D.4 / D.5 / D.6 / D.7 )
- c) Dotació comunitària amb usos compatibles assignats ( clau d.1 )
Art. 374 - Titularitat (NB)
- 1. Equipament sense l'ús principal definit ( clau D.0 )
Comprèn les reserves de sòl de titularitat pública o privada, qualificades pel Pla General com a sistema bàsic d'equipament, on el planejament encara no ha assignat cap ús específic principal d'interès públic, col·lectiu o comunitari per a la ciutat.
A les reserves d'equipament l'assignació de l'ús principal i els usos compatibles es realitzarà mitjançant un Pla Especial d’iniciativa pública en sòl urbà i no urbanitzable, quan ho consideri necessari els Serveis Tècnics Municipals, o un Pla Parcial en sòl urbanitzable entre els següents usos específics:
- − Ús d'equipament educatiu
- − Ús d'equipament sanitari
- − Ús d'equipament assistencial
- − Ús d'equipament esportiu
- − Ús d'equipament cultural
- − Ús d'equipament associatiu
- − Ús d'equipament administratiu
- − Ús d'equipament religiós
- − Ús d'equipament de cementiri
- − Ús d'equipament de servei urbà
L'assignació de l'ús principal concret legitima la seva expropiació per l'Administració actuant, o la seva cessió obligatòria i gratuïta conforme a la legislació urbanística vigent, en el cas que el Pla Especial o Pla Parcial estableixi que l'equipament hagi de ser de titularitat pública.
Tanmateix el planejament que assigni l'ús principal a aquests sòls, podrà establir la titularitat privada per aquest equipament sempre que l’ús específic principal sigui d'interès col·lectiu o comunitari per a la ciutat.
- 2. Equipament amb l'ús principal definit ( clau D.1 / D.2 / D.3 / D.4 / D.5 / D.6 / D.7 )
Comprèn els sòls de titularitat preferentment pública, qualificats pel Pla General com a sistema bàsic d'equipament, on el planejament ha assignat un o varis usos específics principals d'interès públic, col·lectiu o comunitari per a la ciutat.
Aquests sòls formen part dels estàndards legalment fixats per cadascun dels usos principals i per tant la modificació de la seva titularitat i el canvi d'ús principal requerirà la prèvia aprovació d’un Pla Especial d’iniciativa pública.
Els equipaments privats existents en la data d'entrada en vigor d'aquest Pla General, conservaran la seva titularitat privada sempre i quant, puguin acreditar que des de la citada data venen realitzant la seva activitat privada conforme a l'ús principal pel qual aquest Pla General ha qualificat el sòl o l'edificació.
En el cas que es produeixi el cessament definitiu o el canvi de l’ús dominant, l'Administració podrà adquirir el sòl o l'edificació, actuant aquesta qualificació com a títol suficient per la declaració d'utilitat pública i necessitat d'ocupació als efectes de la seva expropiació o de la seva cessió obligatòria i gratuïta pels mecanismes de gestió establerts a la legislació urbanística vigent.
La titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic quan aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa de l'equipament.
- 3. Dotació comunitària amb usos compatibles assignats ( clau d.1 )
Comprèn els sòls de titularitat privada qualificats pel Pla General com a sistema complementari d'equipaments, on el planejament permet la compatibilitat entre els següents usos específics sempre que siguin d'interès col·lectiu o comunitari per a la ciutat.
- − Ús d'equipament educatiu
- − Ús d'equipament sanitari
- − Ús d'equipament assistencial
- − Ús d'equipament esportiu
- − Ús d'equipament cultural
- − Ús d'equipament associatiu
- − Ús d'equipament religiós
Aquests sòls no formen part dels estàndards legalment fixats per cadascun dels usos principals i per tant la seva titularitat privada i el canvi d’ús principal no requerirà preceptivament la prèvia aprovació d'un Pla Especial.
En aquest sentit el sòl qualificat com a dotació comunitària no té un ús principal que la caracteritzi sinó que pot assignar-se qualsevol d'aquests usos d’interès col·lectiu o comunitari.
Art. 375 - Règim general (NB)
- 1. En l'obtenció, la projectació, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels equipaments s'observaran aquestes Normes Urbanístiques i allò que disposa la legislació sectorial vigent per cadascuna de les matèries.
- 2. Els espais no ocupats per les edificacions i que constitueixin l'entorn dels equipaments s'ordenaran com a espais lliures enjardinats.
- 3. Els equipaments actualment existents en planta baixa o en un edifici qualificat com a zona, mantindran preceptivament el seu ús comunitari. En aquest supòsit, no serà necessari la redacció d'un Pla Especial per variar el destí de l'ús principal de l’equipament.
SECCIÓ SEGONA.- EQUIPAMENTS ( CLAUS D.0 / D.1 / D.2 / D.3 / D.4 / D.5 / D.6 / D.7. d.1 )
Art. 376 - Estàndards d'equipament (NB)
- 1. S'entén per estàndards d'equipament les unitats que precisa cada usuari potencial d'un determinat equipament.
- 2. Per a l'elecció de l’estàndard corresponent a cada tipus o subtipus d’equipament caldrà considerar fonamentalment els següents conceptes:
- a) El sector de població que precisa cada equipament, distingint entre:
- • Demanda potencial: és a dir, el percentatge de la població susceptible d'utilitzar l'equipament
- • Demanda efectiva: és a dir, el percentatge de la demanda potencial realment usuària de l’equipament
- b) La població servida per cada equipament, en funció de la capacitat funcional d’aquesta i de la seva freqüència d'utilització.
- c) El tamany de l'equipament. S'expressa en termes de m2 de sòl necessari per a l'instal·lació.
El tamany optimitzat estarà lligat a la tipologia i a les condicions de la pròpia instal·lació. En aquest sentit, s'estimarà per a certs casos, com en el cas dels equipaments escolars, la pauta de relació " índex d'edificabilitat ", " percentatge d'ocupació del terreny " , " tamany del terreny ", que representa aquesta optimització de l’equipament corresponent.
El tamany òptim haurà de ser en qualsevol cas predominantment operatiu, podent-se admetre només en certes situacions justificades la consideració de tamanys inferiors a l'òptim.
- a) El sector de població que precisa cada equipament, distingint entre:
- 3. Es podrà redactar un Pla Especial d’Equipaments per tal d'optimitzar les localitzacions, conceptes i usos.
Art. 377 - Condicions d'ús (NB)
- 1. Condicions dels usos globals del sistema
- 2. Condicions dels usos generals del sistema
Usos generals Def. Condicions generals Ús comunitari art. 222 Ús dominant NB - 3. Condicions dels usos genèrics i específics del sistema
- 3. 1 Equipament sense ús definit ( clau D.0 ):
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu CO(1) CO(1) CO(1) CO(1) CO(1) CO(1) CO(1) EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament de cementiri Equipament de servei urbà Definicions CO(1) CO(1) CO(1) Art. 233 NB Condicions particulars (1) Ús compatible a definir com a ús principal mitjançant Pla Especial d'iniciativa pública en sòl urbà o Pla Parcial en sòl urbanitzable NC - 3. 2 Equipament educatiu ( clau D.1 ):
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu PR CP(1) CP(1) CO CO CP(1) CP(1) EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament de cementiri Equipament de servei urbà Definicions CP(1) NC NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) S'admet només com a ús complementari de l'ús principal educatiu NC - 3. 3 Equipament sanitari ( clau D.2 ):
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu CP(1) PR CO CP(1) CP(1) CP(1) CP(1) EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament De cementiri Equipament de servei urbà Definicions CP(1) NC NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) S'admet només com a ús complementari de l'ús principal d'equipament sanitari NC - 3. 4 Equipament assistencial ( clau D.3 ):
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu CP(1) CO PR CP(1) CP(1) CP(1) CP(1) EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament De cementiri Equipament de servei urbà Definicions CP(1) NC NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) S'admet únicament com a ús complementari de l'ús principal d'equipament assistencial NC - 3. 5 Equipament soci-cultural ( clau D.4 ):
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu CO(1) CP(2) NC NC PR CO CO EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament De cementiri Equipament de servei urbà Definicions CO NC NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) S'admet únicament com a ús compatible de l'ús principal d'equipament socio-cultural NC (2) S'admet únicament com a ús complementari de l'ús principal d'equipament socio-cultural NC - 3. 6 Equipament esportiu ( clau D.5 )
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament Esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu CO CP(1) NC PR CP(1) CP(1) CP(1) EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament de cementiri Equipament de servei urbà Definicions NC NC NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) S'admet únicament com a ús complementari de l'ús principal d'equipament esportiu NC - 3. 7 Equipament administratiu ( clau D.6 ):
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament Esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu CP(1) CP(1) CP(1) CP(1) CP(1) CP(1) PR EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament de cementiri Equipament de servei urbà Definicions NC NC NC Art. 233 NB Condicions particulars (1) S'admet únicament com a ús complementari de l'ús principal d'equipament administratiu NC - 3. 8 Equipament de serveis urbans ( clau D.7 )
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu NC CP(1) NC NC CP(1) CP(1) CP(1) EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament de cementiri Equipament de servei urbà Definicions NC CO(2) PR Art. 233 NB Condicions particulars (1) S'admet únicament com a ús complementari de l'ús principal d'equipament de serveis urbans NC (1) S'admet únicament com a ús compatible de l'ús principal d'equipament de serveis urbans NC - 3. 9 Dotació comunitària ( clau d.1 ):
USOS GENÈRICS / ESPECÍFICS EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament educatiu Equipament sanitari Equipament assistencial Equipament esportiu Equipament cultural Equipament associatiu Equipament administratiu CO CO CO CO CO CO CO EQUIPAMENT O DOTACIÓ COMUNITÀRIA Equipament religiós Equipament de cementiri Equipament de servei urbà Definicions CO NC NC Art. 233 NB
- 3. 1 Equipament sense ús definit ( clau D.0 ):
Art. 378 - Condicions generals d'ordenació i d'edificació dels equipaments (NB)
- 1. El sistema d'ordenació dels equipaments i dotacions serà en general el d’edificació aïllada en parcel·la.
- 2. Quan l’equipament o la dotació formi part d'una illa d’edificació regulada segons l’alineació de carrer, aquest s'ordenarà segons els paràmetres d'edificació propis de la zona.
- 3. Es podran ordenar per volumetria específica quan ocupin la totalitat d'una illa o quan sigui obligat per les necessitats funcionals de l'equipament. En aquests casos conservaran l'edificabilitat que els és propia de la zona i l'ordenació volumètrica es regularà mitjançant Estudi de Detall on es valori la incidència sobre l'entorn.
- 4. L'ordenació dels equipaments i dotacions comunitàries seguirà, en qualsevol cas, les següents determinacions:
- a) S’adequarà a les característiques de l'edificació de la zona on se situï. En el supòsit de que doni a dues zones del teixit urbà, sempre s’adoptarà la solució més restrictiva que comporti menor edificabilitat
- b) Es resoldran arquitectònicament els problemes que ocasionin les parets mitgeres, evitant que quedin vistes.
- c) Es prestarà especial atenció al tractament dels espais no edificats de la parcel·la.
- 5. L'edificació construïble en una parcel·la destinada a equipament serà la que resulti del tipus i programa especific de l'equipament amb les següents limitacions:
- − En ordenació segons alineacions de vial; no excedirà del sostre i l'envolvent del volum que resultin de l’aplicació de les normes de l’àrea on estigui situada.
- − A les àrees regulades per edificabilitat neta i condicions d'ocupació de parcel·la; l'equipament respectarà els paràmetres màxims establerts per a l'àrea on estigui situat.
- − A les àrees regulades per volumetria específica i en tots els cassos no assimilables als dos punts anteriors, les condicions d'edificació són les que es fixen a l'article següent.
- − En sòl urbanitzable serà el Pla Parcial el que establirà les condicions d'edificabilitat dels equipaments compresos en el seu àmbit.
Art. 379 - Condicions especifiques d'ordenació i paràmetres d'edificació dels diferents equipaments (NB)
- 1. Els paràmetres d’edificació pels diferents equipaments ordenats segons volumetria específica seran els següents:
- a) Per a la reserva d'equipaments ( D.0 )
- − Índex d'edificabilitat neta: 1,0 m2st / m2s.
- − Ocupació màxima de l'edificació: 60 %
- b) Per als equipaments bàsics i complementaris:
- − Índex d'edificabilitat neta:
E. educatiu ( D.1 ) 1,0 m2st. / m2s. E. sanitari ( D.2 ) 1,0 m2st / m2s. E. assistencial ( D.3 ) 1,0 m2st / m2s. E. soci -cultural ( D.4 ) 1,0 m2st / m2s. E. esportiu ( D. 5 ) • instal·lacions a l'aire lliure 0,2 m2st / m2s. • instal·lacions cobertes 1,0 m2st / m2s. E. administratiu ( D. 6 ) 1,0 m2st./ m2s. E. de serveis urbans ( D. 7 ) 1,0 m2st./ m2s. - − Ocupació màxima de la parcel·la:
E. educatiu ( D.1 ) 60 % E. sanitari ( D.2 ) 60 % E. assistencial ( D.3 ) 60 % E. soci - cultural ( D.4 ) 60 % E. esportiu ( D. 5 ) • instal·lacions a l’aire lliure 10 % edificació 40 % instal·lacions esportives • instal·lacions cobertes 100 % E. administratiu ( D. 6 ) 60 % E. per serveis urbans: ( D. 7 ) 50 % - − Alçada reguladora màxima:
- a) En el cas d’ordenació volumètrica es fixarà en cada supòsit concret per mitjà de la composició de volums que es realitzi mitjançant un Pla Especial o Estudi de Detall
- b) En el cas d'ordenació segons alineació de vial es regularà per les condicions de la forma de les edificacions on es trobi l'equipament.
- − Índex d'edificabilitat neta:
- a) Per a la reserva d'equipaments ( D.0 )
- 2. Tots aquells equipaments que estiguin en sòl no urbanitzable es limita la seva edificabilitat a la existent en el moment d'entrada en vigor del present Pla General.
Art. 380 - Clàusula de supletorietat dels preceptes que fan referència als equipaments i dotacions comunitàries establerts en el planejament derivat del Pla General de 1987 pel que respecte a les determinacions no contingudes en aquestes Normes. (NB)
- 1. Donat que s'ha efectuat una refosa de bona part dels sistemes, zones i subzones provinents d'altres figures de planejament que desenvolupaven el Pla General de 1987, s'estableix una clàusula de salvaguarda per la qual es consideren vigents totes aquelles determinacions del planejament derivat del Pla General de 1987, no contingudes explícitament en els preceptes d'aquestes Normes Urbanístiques i que no obstant són de plena aplicació pel que fa referència al sistema d'equipaments en alló que no contradiguin les determinacions bàsiques del present Pla General.
- 2. En cas de contradicció entre aquestes Normes Urbanistiques i les determinacions del planejament derivat refoses, prevaldran en primer lloc les determinacions gràfiques d’aquest Pla General, en segon lloc els preceptes d'aplicació directa del present Pla General i de forma supletòria, les altres determinacions contingudes en el planejament anterior.